Notes metodològiques

ÍNDEX

1. Introducció

2. Metodologia

2.1 Objectius

2.2 Àmbits

2.3 Unitat estadística

2.4 Variables i la seua definició

2.5 Disseny mostral

2.6 Recollida

de la informació

2.7 Tractament de la informació

3. Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2004

3.1 Introducció

3.2 Presentació de resultats

1. INTRODUCCIÓ

L'Estadística sobre les activitats en investigació científica i desenrotllament tecnològic (I+D) va sorgir amb l'objectiu de mesurar els recursos econòmics i humans (inputs) destinats a estes activitats per a satisfer una doble finalitat:

1. Facilitar un instrument per a la gestió, planificació, decisió i control en matèria de política científica nacional.

2. Proporcionar als organismes estadístics la informació que sol·liciten, obtinguda d'acord amb normes internacionals que permeten la comparabilitat entre els diversos països.

Antecedents

La majoria dels estats membres de l'OCDE, estimulats pel ràpid creixement dels recursos nacionals dedicats a la investigació i al desenrotllament experimental (I+D) van començar, a partir de 1960, a recollir dades estadístiques en este camp. En esta primera etapa es van trobar dificultats teòriques, i les diferències d'abast, mètodes i conceptes van fer difícil les comparacions internacionals. Pareixia, per tant, necessari realitzar una normalització en conceptes i definicions que foren acceptats per tots els estats membres de l'OCDE. Per a això, es va crear un grup d'experts que reunits a Frascati (Itàlia), van redactar i van aprovar el document “Metodologia normalitzada proposada per a les enquestes sobre investigació i desenrotllament experimental” (OCDE, 1963) més conegut com a Manual de Frascati. Este Manual és la base metodològica de les Estadístiques d'I+D. La primera enquesta sobre la investigació científica i tècnica a Espanya, estesa tant al sector públic com al privat, es va realitzar amb referència a l'any 1964 per un grup d'experts espanyols en col·laboració amb l'OCDE, els resultats de la qual van ser publicats pel Ministeri d'Educació i Ciència en 1966 en el denominat “Llibre Groc”. Més endavant, el grup de Planificació del Gabinet Tècnic del Patronat Juan de la Cierva va realitzar una “Enquesta sobre activitats en investigació científica i tècnica a Espanya en 1967”, on es va estudiar per primera vegada, d'una manera sistemàtica i completa, les activitats en investigació científica i tècnica del sector públic i del privat. La formació d'un directori d'empreses, per a esta enquesta, va servir de base per a dur a terme les posteriors enquestes realitzades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Posteriorment, atenent l'Ordre de la Presidència del Govern d'1 d'abril de 1971, que encarregà a l'INE l'elaboració de l'estadística d'I+D, este organisme comença a realitzar les enquestes sobre activitats en Investigació Científica i Desenrotllament Tecnològic, la primera d'elles amb referència a l'any 1969.

L'Estadística d'I+D a Espanya s'ha realitzat seguint les recomanacions dictades per l'OCDE en el Manual de Frascati, la sisena versió del qual ha sigut publicada en 2002. Este manual és un dels pilars de les accions realitzades per l'OCDE perquè es comprenga millor el paper de la ciència i la tecnologia. A més, en proporcionar definicions i classificacions de la I+D acceptades internacionalment, els resultats obtinguts a partir d'esta Estadística complixen amb els criteris que permeten la seua comparació internacional.

2. METODOLOGIA

2.1 Objectius

L'objectiu d'este estudi és el mesurament de l'esforç nacional en activitats d'I+D de manera que puga subministrar la informació necessària per a la presa adequada de decisions en política cientificotecnològica. Respecte d’això, es tracta de conéixer els recursos econòmics i humans destinats a investigació per tots els sectors econòmics del país.

A fi de conéixer els recursos financers es calcula l'agregat Despesa interior en I+D, que està format pel conjunt de despeses realitzades en I+D per cada un dels sectors en què s'ha dividit l'economia, siga quin siga l'origen dels fons i la nacionalitat del finançador. Per a conéixer el potencial humà s'obté el Personal (investigadors i un altre personal) dedicat a activitats d'I+D, en equivalència a jornada completa.

2.2 Àmbits

ÀMBIT POBLACIONAL

Per mitjà d'esta Estadística s'investiga les empreses, organismes públics, universitats i institucions privades sense fins de lucre que realitzen activitats d'investigació científica i desenrotllament tecnològic en qualsevol camp científic, incloses les ciències socials i humanitats, i que estan ubicades en el territori nacional. Se n'exclouen les activitats científiques lligades a les activitats d'I+D, denominades activitats connexes, efectuades per les unitats que realitzen I+D. Este àmbit quedarà delimitat per les definicions i normes que figuren més endavant.

ÀMBIT TERRITORIAL

S'estén a tot el territori espanyol.

ÀMBIT TEMPORAL

El període de referència principal de l'estadística és l'any immediatament anterior al de recollida de les dades. Per a la característica despeses, el període de referència serà l'any natural. Quant al personal, per a determinar el nombre de persones que treballen en I+D s'utilitza tant la mitjana anual com l'equivalència a jornada completa del personal que realitza activitats d'I+D (persones/any).

L'Estadística es realitza amb periodicitat anual, encara que determinades dades no bàsiques s'obtenen biennalment. En este sentit, l'OCDE i EUROSTAT recomanen recollir dades sobre I+D almenys en els anys de referència imparell, encara que alguns països, entre ells Espanya, ho han realitzat amb periodicitat anual.

La implantació de l'Enquesta d'Innovació Tecnològica en les empreses ha fet necessària la seua coordinació amb l'Estadística d'I+D, a fi d'optimitzar els recursos disponibles sense detriment de la informació bàsica subministrada fins ara i de permetre que es continuen atenent les demandes d'informació dels organismes nacionals i internacionals i les derivades del Pla Estadístic Nacional.

2.3 Unitat estadística

Són les unitats a partir de les quals s'obté la informació de base desitjada. A l'efecte de recollida d'informació i de presentació de resultats, les unitats d'anàlisi s'agrupen per sectors, el contingut de les quals es basa en gran part en el Sistema De Comptes Nacionals, amb la diferència que l'ensenyament superior s'ha considerat com a sector independent i les llars s'han agrupat dins del sector de les institucions privades sense fins de lucre. A continuació es definixen els sectors considerats, així com les unitats d'anàlisi de cada un d'ells.

SECTOR EMPRESES

En este sector s'inclouen els grups següents:

a) Les empreses, els organismes i les institucions l'activitat principal dels quals és la producció de béns i servicis destinats a la venda a un preu que corresponga a la realitat econòmica. S'entén per empresa tota unitat jurídica que constituïx una unitat organitzativa de producció de béns i servicis, i que gaudix d'una certa autonomia de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. Des d'un punt de vista pràctic, i si és el cas més general, el concepte d'empresa es correspon amb el d'una unitat jurídica o legal, és a dir, amb tota persona física o jurídica (societats, cooperatives, ...) l'activitat de la qual està reconeguda per la llei, i que està identificada pel seu número d’identificació fiscal (NIF) corresponent.

Essencialment, este grup està format per empreses privades (societats i quasisocietats), algunes de les quals tenen com a activitat principal la I+D, però s'hi inclouen també les empreses públiques l'activitat principal de les quals consistix en la producció de béns i servicis destinats a la venda, encara que, per raons socials, el preu d'estos productes i servicis puguen ser inferiors als costos de producció.

b) Les institucions privades sense fins de lucre (incloses associacions d'investigació) que estan principalment al servici de les empreses i que majoritàriament estan finançades i controlades per elles.

Dins d'este sector s'efectua una subsectorització en:

- empreses públiques

- empreses privades nacionals

- empreses privades amb participació d’almenys un 50 per cent de capital estranger

- associacions d'investigació i altres institucions

SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Este sector comprén:

a) Els organismes que subministren a la societat, gratuïtament o a preus convencionals, servicis d'interés públic que no seria econòmic ni fàcil de subministrar d'una altra manera, administren els assumptes públics i s'ocupen de dur a terme la política econòmica i social de la col·lectivitat.

Este grup ha d'incloure tots els organismes públics (excepte les empreses públiques i els establiments d'ensenyament superior) independentment de la forma en què s'incloguen en els pressupostos i del seu nivell de competència (central, autonòmica, ...). Les activitats d'estos centres són molt nombroses i diverses i solen tindre relació amb l'administració pública, defensa, ordre públic, sanitat, ensenyament, cultura, promoció i desenrotllament econòmics, benestar, desenrotllament científic i tècnic, ...

b) Les institucions privades sense fins de lucre controlades i finançades principalment per l'administració pública.

Dins d'este sector s'efectua una subsectorització en:

- administració de l'Estat

- administració autonòmica

- administració local

- altres centres

Els organismes de l'administració de l'Estat que s'integren en este sector són l'Estat, els organismes autònoms que en depenen, així com les societats estatals, els ens públics, ..., que per la seua activitat principal i per la procedència dels seus recursos poden considerar-se pertanyents al sector administració pública.

També es consideren unitats integrants d'este sector les entitats gestores de la Seguretat Social, així com els centres hospitalaris que en depenen, i que realitzen esta funció per compte de l'Estat.

Anàlogament succeïx amb els organismes dependents de les administracions autonòmiques i locals.

Dins de l'administració de l'Estat i a l'efecte de presentació de resultats, per la seua especial importància, s'ha efectuat una altra subsectorització entre grans organismes públics d'investigació (OPIS) implicats directament en tasques d'investigació per la Llei de la Ciència i altres organismes de l'administració de l'Estat. Dins de l'apartat de grans OPIS s'han inclòs els següents:

- Canal d'Experiències Hidrodinàmiques d'El Pardo (CEHIPAR)

- Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA)

- Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)

- Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC)

- Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME)

- Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària (INIA)

- Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO)

- Institut de Salut Carles III (ISCIII)

- Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT)

- Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX)

SECTOR ENSENYAMENT SUPERIOR

Este sector comprén totes les universitats (facultats, escoles tècniques superiors i escoles universitàries), IPSFL al servici de l'ensenyament superior, instituts tecnològics i altres establiments postsecundarios, siga quin siga l'origen dels seus recursos financers i la seua situació jurídica. Comprén igualment tots els instituts d'investigació, estacions d'assaig, observatoris astronòmics i clíniques que estan sota el control directe dels establiments d'ensenyament superior, són administrats per ells o estan associats a estos últims. Dins d'este sector s'efectua la subsectorització següent:

• universitats públiques

• universitats privades

• altres centres

SECTOR INSTITUCIONS PRIVADES SENSE FINS DE LUCRE (IPSFL)

El camp cobert per este sector ha quedat sensiblement reduït en la revisió del Manual de Frascati de 2002. Comprén les institucions privades sense fi lucratiu que estan fora del mercat i al servici de les llars (és a dir, del públic en general) i els particulars. Proporcionen servicis individuals o col·lectius a les llars ben gratuïtament, bé a preus que no es corresponen als de mercat. Poden estar constituïdes per associacions de persones per a proporcionar béns o servicis destinats principalment als seus propis membres o amb fins filantròpics. Estes institucions es financen per mitjà de taxes, cotitzacions o donacions dels seus membres o patrocinadors i amb subvencions concedides per empreses i administracions públiques. S'inclouen dins d'este sector institucions com ara associacions professionals o societats culturals, organitzacions caritatives, organismes d'auxili o ajuda, sindicats, associacions de consumidors, ….

Per conveni este sector comprén les activitats residuals d'I+D dels particulars (llars). Les tasques d'I+D dels particulars han de ser realitzades únicament en el seu temps lliure, amb les seues pròpies instal·lacions i pels seus propis mitjans o amb l'ajuda d'una subvenció a fons perdut.

S'exclouen d'este sector les institucions privades sense fins de lucre següents:

- les que exercixen la seua activitat principal al servici de les empreses.

- les que estan principalment al servici de les administracions públiques.

- les que estan completament o majoritàriament finançades i controlades per les administracions públiques.

- les que oferixen servicis d'ensenyament superior o estan controlades per instituts d'ensenyament superior.

L'ESTRANGER

Este sector comprén totes les institucions i individus situats fora de les fronteres, a excepció dels vehicles, vaixells, avions i satèl·lits utilitzats per institucions espanyoles, i els terrenys experimentals adquirits per estes. També s'hi inclouen les organitzacions internacionals (excepte empreses), incloses les seues instal·lacions i activitats, dins de les nostres fronteres.

L'estranger figura en l'enquesta d'I+D únicament com a font de finançament de la I+D realitzada per unitats nacionals i com a destí de les despeses externes en I+D d'eixes unitats.

Este sector podria subdividir-se en:

• empreses estrangeres

- filials (si està participada en més del 50 per cent del capital per una empresa matriu espanyola)

- conjuntes (si la participació és del 50 per cent)

- associades (amb participació inferior al 50 per cent)

- altres empreses

• administracions públiques estrangeres

- IPSFL estrangeres

- establiments d'ensenyament superior estrangers

- Unió Europea

- Altres organitzacions internacionals

PROBLEMES DE FRONTERA ENTRE SECTORS

En el cas que alguna unitat tinga participació mixta entre dos o més sectors (universitat-empresa, universitat-organisme públic d'investigació, administració pública-empresa, ...), per a assignar la unitat a un sector concret es tindrà en compte si esta impartix ensenyament superior així com el sector a què pertanyen les institucions que controlen i financen majoritàriament la unitat.

2.4 Variables i la seua definició

ACTIVITAT ECONÒMICA

Esta variable s'investiga únicament en el sector empreses.

Les activitats d'I+D de les empreses es classifiquen segons l'activitat econòmica principal que duen a terme. La classificació utilitzada és la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE-1993 Rev.1), considerant-se les activitats que es presenten en el quadre 1 i que són coincidents amb les recomanades per l'OCDE. Esta classificació servix per a determinar qui realitza la investigació.

Quadre 1. Llista de branques d’activitat i la seua correspondència amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-93)

Branques d'activitat	CNAE
1. AGRICULTURA	01+02+05
2. EXTRACTIVES	10+11+12+13+14
3. INDÚSTRIA MANUFACTURERA	15 a 37
4. Alimentació, begudes i tabac	15+16
5. Alimentació i begudes	15
6. Tabac	16
7. Tèxtils, vestits, pells i cuir	17+18+19
8. Tèxtils	17
9. Confecció i pelleteria	18
10. Cuir i calçat	19
11. Fusta, paper, impressió, edició	20+21+22
12. Fusta i suro (excepte mobles)	20
13. Cartó i paper	21
14. Edició, impressió i reproducció de suports gravats	22
15. Coc, petroli, química, cautxú i plàstic	23+24+25
16. Coc, refinatge de petroli i combustible nuclear	23
17. Química 18. Química (excepte farmàcia)	24 24-24.4
19. Productes farmacèutics 20. Cautxú i plàstic	24.4 25
21. Productes minerals no metàl·lics	26
22. Productes metal·lúrgics bàsics	27
23. Productes metal·lúrgics ferris 24. Productes metal·lúrgics no ferris 25. Manufactures metàl·liques (excepte maquinària i equip)	27.1+27.2+27.3+27.51+27.52 27.4+27.53+27.54 28
26. Màquines, ordinadors, instruments i material de transport	29+30+31+32+33+34+35
27. Maquinària i equip mecànic	29
28. Màquines d'oficina, càlcul i ordinadors 29. Maquinària elèctrica	30 31
30. Equip electrònic	32
31. Components electrònics 32. Aparells de ràdio, TV i comunicació 33. Instruments, òptica i rellotgeria	32.1 32-32.1 33
34. Vehicles de motor	34
35. Un altre material de transport	35
36. Construcció naval 37. Construcció aeronàutica i espacial 38. Un altre equip de transport 39. Mobles, altres activitats de fabricació	35.1 35.3 35-35.1-35.3 36
40. Mobles	36.1
41. Altres activitats de fabricació	36-36.1
42. Reciclatge	37
43. PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D'ELECTRICITAT, GAS I AIGUA	40+41
44. CONSTRUCCIÓ	45
45. SECTOR SERVICIS	50 a 99
46. Comerç, reparació de vehicles...	50+51+52
47. Hostaleria i restauració	55
48. Transports, emmagatzemament	60+61+62+63
49. Comunicacions	64
50. Servicis postals, correus	64.1
51. Telecomunicacions	64.2
52. Intermediació financera (incloses assegurances)	65+66+67
53. Immobiliàries, lloguers i servicis a empreses	70+71+72+73+74
54. Activitats informàtiques i activitats connexes	72
55. Programari	72.2
56. Altres activitats informàtiques	72.2.2
57. Servicis d'I+D	73
58. Altres activitats immobiliàries, lloguers i servicis a empreses	70+71+74
59. Administració pública, servicis socials i col·lectius...	75 a 99

En el cas d'associacions d'investigació i d'empreses l'activitat principal de les quals és la realització d'activitats d'I+D fonamentalment al servici d'una empresa o grup d'empreses determinats, unitats amb CNAE 7310 o 7320, es pregunta a més l'activitat principal de les empreses o grups d'empreses que es beneficien de les seues activitats d'I+D, i els seus resultats es computaran dins de la branca d'activitat beneficiada per la investigació.

DIMENSIÓ O GRANDÀRIA DE L'EMPRESA

Esta variable s'investiga únicament en el sector empreses. S'entén per personal ocupat el conjunt de persones fixes i eventuals que, l'any de referència de l'estadística, es troben exercint una labor remunerada o no per a l'empresa, hi pertanyen i son pagats. S'ha d'incloure-hi el personal en vacances, permís, malaltia i a temps parcial (si treballen més d'1/3 de la jornada laboral).

No s'hi inclou els treballadors a domicili, el personal que es trobe treballant per a l'empresa però que siga pagat per altres, el personal excedent, jubilat, en servici militar (si realment no continuen treballant en l'empresa), ni els membres del Consell d'Administració (sempre que estos no treballen més d'1/3 de la jornada laboral normal).

Per a determinar el nombre mitjà de persones ocupades es consideraran totes les persones ocupades durant l'exercici, tenint en compte la mitjana del temps durant el qual han prestat els seus servicis en l'empresa. Així, per exemple, es tindrà en compte si alguna d'elles no va treballar durant tot l'any, si la seua jornada laboral és inferior a la normal, ….

XIFRA DE NEGOCIS

Esta variable s'investiga únicament en el sector empreses.

És l'import total resultant de la suma de les vendes (una vegada descomptats els ràpels sobre vendes i devolucions de vendes) dels béns fabricats per la pròpia empresa (o per tercers, via producció per subcontracta) ja siguen acabats, semiacabats, subproductes, residus o material reciclable, més les vendes netes de béns o mercaderies adquirides per l'empresa per a la seua posterior venda sense transformació, més l'import per prestació de servicis a altres empreses (inclosos els ingressos per subcontracta).

No s'inclourà en la valoració de la xifra de negocis, l'IVA deduïble facturat pels proveïdors.

Tant esta variable, com l'anterior de nombre mitjà de persones ocupades, permeten relacionar l'activitat d'investigació amb la grandària de l'empresa que la realitza, així com la proporció de personal d'I+D que les diverses empreses destinen a esta tasca.

INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I DESENROTLLAMENT TECNOLÒGIC (I+D)

Es definix com el conjunt de treballs creatius que s'emprenen de manera sistemàtica a fi d'augmentar el volum de coneixements, inclosos el coneixement de l'home, la cultura i la societat, així com la utilització d'eixa suma de coneixements per a concebre noves aplicacions.

La I+D engloba tres tipus d'activitats:

a) Investigació bàsica. Consistix en treballs originals, experimentals o teòrics, que s'emprenen principalment per a obtindre nous coneixements sobre els fonaments dels fenòmens i dels fets observables, sense estar dirigida a una aplicació o utilització determinada.

La investigació bàsica analitza propietats, estructures i relacions a fi de formular i contrastar hipòtesis, teories o lleis. La referència a sense estar dirigida a una aplicació o utilització determinada en la investigació bàsica és crucial, ja que el realitzador pot no conéixer aplicacions reals quan fa la investigació. Els resultats de la investigació bàsica no es posen normalment a la venda, sinó que generalment es publiquen en revistes científiques o es difonen directament entre organismes o persones interessades. De vegades, la difusió dels resultats de la investigació bàsica pot ser considerada confidencial per motius de seguretat.

b) Investigació aplicada. També consistix en treballs originals empresos amb la finalitat d'adquirir nous coneixements. No obstant això, està dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràctic específic.

La investigació aplicada s'emprén per a determinar els possibles usos dels resultats de la investigació bàsica, o per a determinar nous mètodes o formes d'aconseguir objectius específics predeterminats. Este tipus d'investigació implica la consideració de tots els coneixements existents i el seu aprofundiment, en un intent de solucionar problemes específics. Els resultats de la investigació aplicada es referixen, en primer lloc, a un únic producte o a un nombre limitat de productes, operacions, mètodes o sistemes. Esta investigació permet posar les idees en forma operativa. Els coneixements o les informacions obtingudes de la investigació aplicada són sovint patentats encara que també poden mantindre's en secret.

c) Desenrotllament tecnològic. Consistix en treballs sistemàtics basats en coneixements existents, obtinguts per mitjà d'investigació i/o experiència pràctica, que es dirigixen a la fabricació de nous materials, productes o dispositius; a establir nous processos, sistemes i servicis; o a la millora substancial dels ja existents. Els exemples següents, extrets del Manual de Frascati, permeten il·lustrar les diferències entre investigació bàsica, aplicada i desenrotllament tecnològic:

a) L'estudi d'una determinada classe de reaccions de polimerització davall diverses condicions, dels productes que se n'obtenen i de les seues propietats físiques i químiques és investigació bàsica. Quan s'intenta optimitzar una d'eixes reaccions per a obtindre un polímer amb determinades propietats físiques o mecàniques (que li conferixen una utilitat particular), es realitza investigació aplicada. El desenrotllament tecnològic consistix a realitzar a major escala el procés optimitzat en el laboratori i investigar i avaluar els possibles mètodes de producció del polímer i, eventualment, els articles que podrien fabricar-se a partir d'ell.

b) La investigació teòrica sobre els factors que determinen les diferències regionals en el creixement econòmic és investigació bàsica; no obstant això, la mateixa investigació, realitzada amb l'objectiu de poder desenrotllar una política estatal respecte d'això, seria investigació aplicada. L'establiment de models operatius basats en els coneixements obtinguts per mitjà de la investigació i destinats a disminuir els desequilibris regionals és desenrotllament tecnològic.

c) En el camp de la informàtica, la investigació bàsica comprén la recerca de mètodes alternatius de computació, com el càlcul quàntic i la teoria quàntica de la informació. La investigació aplicada inclou la investigació en l'aplicació del tractament de la informació en nous camps o segons nous processos (per exemple, desenrotllament de programari per a operacions algebraiques i anàlisi numèrica). La investigació bàsica orientada engloba les tasques sobre simulació del llenguatge humà i de determinades tasques (per exemple, treballs en el camp de la comunicació home/màquina utilitzant directament vocables d'entrada i d'eixida, investigacions sobre algoritmes bàsics per a eventuals aplicacions en el tractament de la informació, estudis sobre la possibilitat de simular procediments de programació). La investigació aplicada comprén els treballs sobre aplicació del tractament de la informació a nous camps o d'acord amb nous procediments (per exemple, elaboració d'un nou llenguatge de programació, de nous sistemes d'explotació, de generadors de programes, …..),

Els treballs sobre aplicació del tractament de la informació amb vista a elaborar, per exemple, ferramentes com ara la informació geogràfica i els sistemes experts. El desenrotllament tecnològic consistix en l'elaboració de nous programes d'aplicació, millores notables en els sistemes d'explotació i en els programes d'aplicació, ….

Problemes de frontera entre I+D i altres activitats cientificotecnològiques

A efectes estadístics, la I+D ha de diferenciar-se d'una àmplia gamma d'activitats connexes que tenen una base cientificotecnològica. Estes activitats estan molt estretament relacionades amb la I+D, tant a través dels fluxos d'informació com pel que fa a operacions, institucions i personal, però, en la mesura que siga possible, no s’haurien de tindre en compte en el mesurament de les activitats d'I+D.

El criteri bàsic que permet distingir la I+D d'altres activitats connexes és l'existència, al si de la I+D, d'un element apreciable de creativitat i la resolució d'una incertesa científica i/o tecnològica; o dit d'una altra manera, quan la solució d'un problema no parega evident a qualsevol que estiga al corrent del conjunt de coneixements i tècniques bàsiques utilitzades comunament en el sector considerat.

A partir d'este criteri, un projecte concret pot ser considerat d'I+D si s'emprén amb una determinada finalitat, però no ho serà si s'emprén amb una altra. L'aplicació d'este criteri s'il·lustra amb estos exemples extrets del Manual de Frascati:

- En el camp de la medicina, una autòpsia rutinària que servisca per a determinar les causes d'una defunció és un exemple de pràctica corrent que no és I+D; al contrari, l'autòpsia practicada per a estudiar un cas de mortalitat en concret, per exemple, per a constatar els efectes secundaris d'un tractament de càncer és una activitat d'I+D. Les proves rutinàries d'anàlisi de sang o exàmens bacteriològics no són activitats d'I+D, però un programa específic d'anàlisi de sang per a la introducció d'un nou producte farmacèutic seria I+D.

- El registre diari de temperatures o pressions atmosfèriques no és una activitat d'I+D, sinó un exemple d'operacions realitzades de manera rutinària per un servici de predicció meteorològica. No obstant això, la investigació de nous mètodes de mesurament de temperatures i l'estudi i desenrotllament de nous sistemes i mètodes d'interpretació de dades serien activitats d'I+D.

Les activitats científiques i tecnològiques connexes que han de quedar excloses són les següents:

Educació i formació

Comprén l'ensenyament i formació del personal en totes les disciplines impartides en universitats, institucions d'educació superior i postsecundària. No obstant això, la investigació realitzada per estudiants postgraduats (tesis doctorals) i la supervisió d'estos treballs per part dels professors s’ha d'incloure-hi com I+D. Estes activitats de supervisió haurien de classificar-se en la I+D si són equivalents a la direcció i gestió d'un projecte concret d'I+D que conté un element suficient de creativitat i l'objectiu del qual siga el de crear nous coneixements. En este cas, tant la supervisió per part dels membres del professorat universitari com el treball de l'estudiant s'inclouen en la I+D. Si esta supervisió consistix únicament a ensenyar els mètodes d'I+D o a llegir i corregir les tesis, memòries o treballs d'estudiants no titulats, s’hauria d'excloure de la I+D.

D'altra banda, l'aprofundiment de coneixements personals dels membres del professorat universitari comprén el temps dedicat a la formació professional continuada (lectures personals), a l'assistència a conferències i seminaris, etc. Només es considera com a activitat d'I+D l'aprofundiment de coneixements personals per a un projecte d'investigació.

Altres activitats científiques i tecnològiques connexes

Comprén les activitats que a continuació s'enumeren, que s’hauran d'excloure de la I+D, excepte quan es realitzen únicament o principalment al servici d'un projecte d'I+D.

a) Servici d'informació científica i tècnica

Les activitats especialitzades de recopilació, catalogació, registre, classificació, difusió, traducció, anàlisi i avaluació, dutes a terme per personal científic i tècnic, servicis bibliogràfics, servicis de patents, servicis de difusió d'informació científica i tècnica i servicis de consultoria, i les conferències científiques, s'exclouen de la I+D excepte quan es realitzen exclusivament o principalment en suport de tasques d'I+D (així, la preparació de l'informe original sobre els resultats de la I+D s'inclourà entre les activitats d'I+D).

Les activitats d'un servici d'informació científica i tècnica o d'una biblioteca integrada en un laboratori d'investigació, que principalment estan al servici dels investigadors d'este laboratori, s’haurien d'incloure en la I+D. Al contrari, les activitats d'un centre de documentació d'una empresa obert a tot el personal de l'empresa s’haurien d'excloure de la I+D, fins i tot encara que este centre es trobe situat en el mateix lloc que el servici d'investigació de l'empresa. De la mateixa manera, les activitats de les biblioteques centrals de les universitats s’haurien d'excloure de la I+D.

b) La recollida de dades de caràcter general

Habitualment és duta a terme per organismes públics amb l'objecte de realitzar estadístiques de fenòmens naturals, biològics o socials que són d'interés públic o que només l'administració pública té els mitjans per a efectuar-les. Com a exemple, es poden mencionar les tasques ordinàries d'elaboració de mapes topogràfics, alçats de plans geològics, hidrològics, oceanogràfics i meteorològics, així com les observacions astronòmiques.

No obstant això, la recollida de dades efectuada exclusivament o principalment en el marc d'un projecte d'I+D s'integra entre les activitats d'I+D (per exemple, les dades de trajectòries i característiques de les partícules dins d'un reactor nuclear). Este raonament també s'aplica al procés i interpretació de dades. En concret, les ciències socials depenen en gran part de la recopilació precisa de fets socials en forma de censos, enquestes per mostreig, ... .Si estes dades es recullen o es processen especialment amb fins d'investigació científica, el seu cost s’hauria d'imputar a I+D i hauria de comprendre la seua planificació, sistematització, etc. No obstant això, les dades recollides amb una altra finalitat o amb caràcter general, com ara les enquestes trimestrals de població activa, s’haurien d'excloure de la I+D, encara que siguen explotades per a una investigació. També se n'exclouen els estudis de mercat.

c) Assajos i treballs de normalització

Esta rúbrica comprén les tasques d'adaptació a normes nacionals, l'adaptació a normes subsidiàries, els assajos i les anàlisis rutinàries de materials, components, productes, processos, sòls, atmosfera, ...

Els organismes públics administren laboratoris el principal objectiu dels quals és el de realitzar anàlisis i elaborar normes. No obstant això, el personal d'estos laboratoris també pot dedicar-se a la creació o a la millora notable dels mètodes utilitzats en les anàlisis, i estes activitats s’haurien d'incloure en la I+D.

d) Estudis de viabilitat

Es referix a l'estudi d'un projecte d'enginyeria utilitzant les tècniques existents a fi de proporcionar informació complementària abans de la seua posada en pràctica. En el camp de les ciències socials, els estudis de viabilitat consistixen a examinar les característiques socioeconòmiques i les conseqüències de determinades situacions (per exemple, un estudi sobre la possibilitat d'implantar un complex petroquímic en una determinada regió). Al contrari, els estudis de viabilitat dels projectes d'investigació formen part de la I+D.

e) Atencions mèdiques especialitzades

Esta rúbrica comprén les tasques de pràctica corrent i l'aplicació habitual de coneixements mèdics especialitzats. No obstant això, pot existir un element d'I+D en el que es denomina atencions mèdiques avançades, que es dóna, per exemple, en els hospitals universitaris.

Per regla general, estes atencions mèdiques avançades no han de considerar-se com I+D, per la qual cosa qualsevol atenció mèdica no lligada directament a un projecte específic d'I+D s'exclou de l'àmbit d'esta estadística.

f) Treballs sobre patents i llicències. Comprén totes les tasques administratives i jurídiques sobre patents i llicències. No obstant això, les tasques sobre patents directament relacionades amb projectes d'I+D formen part de la I+D.

g) Estudis de naturalesa política i operativa.

La paraula política engloba no sols la política nacional sinó també les polítiques regionals i locals, així com les polítiques de les empreses que perseguixen un cert objectiu econòmic. Els estudis de naturalesa política comprenen activitats com ara l'anàlisi i avaluació de programes en curs, les polítiques i activitats dels ministeris i d'altres institucions governamentals, les tasques d'unitats que s'ocupen de l'anàlisi i del control permanent de fenòmens exteriors (com, per exemple, l'anàlisi de problemes sobre defensa i seguretat nacional); i les tasques de les comissions legislatives d'investigació sobre la política i activitats del govern i dels ministeris.

Generalment els estudis pretenen obrir vies per a la presa de decisions dels responsables de les administracions públiques (a nivell central, regional o local), o de les empreses industrials i comercials. Estos estudis s’haurien d'excloure per regla general ja que normalment només utilitzen mètodes ja contrastats per a estos estudis. No obstant això, en l'elaboració de models operatius, a vegades cal modificar els mètodes utilitzats anteriorment o desenrotllar uns altres de nous, la qual cosa exigix un important treball d'investigació. En teoria, estes modificacions o labors de desenrotllament s’haurien de tindre en compte en la mesura de la I+D, però cal adonar-se de les dificultats que presenta la determinació de l'element d'I+D en un estudi determinat, si és que n’hi ha. En la pràctica, per a determinar si una activitat concreta pot considerar-se dins de la I+D o assimilada a la I+D, poc importa que esta activitat, o l'informe resultant, es denomine estudi. Si es correspon amb la definició d'I+D, es considera que és I+D; en cas contrari, s'exclourà de la I+D.

h) Activitats de prospecció

Sovint es crea una confusió de llenguatge entre investigació de nous recursos o considerablement millorats (alimentació, energia, ...) i investigació en el sentit de prospecció de les reserves existents de recursos naturals, confusió que difumina la distinció entre la I+D, d'una banda, i els alçaments geològics i la prospecció, per una altra. Les activitats d'alçats geològics i de prospecció de les empreses comercials s'exclouen de la I+D. Així, la perforació de pous d'exploració per a avaluar els recursos continguts en un jaciment hauria de considerar-se com un exemple de servicis científics i tecnològics, però no com I+D.

i) Activitats rutinàries de desenrotllament de programari

Estes activitats comprenen les tasques relatives a millores en els sistemes o programes ja posats a disposició del públic abans del començament de les tasques. També se n'exclouen els problemes tècnics que han sigut superats en projectes anteriors sobre els mateixos sistemes d'explotació i arquitectures informàtiques. Les activitats de programari com ara el manteniment de sistemes existents, la conversió i/o traducció de llenguatges informàtics, l'augment de funcions d'usuari en un programa d'aplicació, la depuració de sistemes, l'adaptació del programari existent, la preparació de documentació per als usuaris, ..., que no impliquen un progrés científic i/o tècnic no es consideren I+D.

D'altra banda, perquè un projecte de desenrotllament de programari es classifique com I+D, la seua finalització ha de necessitar un progrés científic i/o tecnològic i ha de tindre com a objecte resoldre una incertesa científica i/o tecnològica de forma sistemàtica. A més del programari que forma part d'un projecte d'I+D, també ha de considerar-se com I+D els treballs d'investigació i desenrotllament sobre el programari en si, considerant este com a producte final.

Per la seua mateixa naturalesa, el desenrotllament de programari no permet delimitar fàcilment el seu component d'I+D, quan n’hi haja. Forma part integrant de nombrosos projectes que no comporten cap element d'I+D. No obstant això, la part d'estos projectes relacionada amb el desenrotllament de programari pot classificar-se com I+D si se n'obté un progrés en el camp informàtic. En este camp, el progrés normalment prové d'una evolució en compte d'una revolució. Per esta raó, el pas a una versió més potent, un complement o una modificació d'un programa o d'un sistema existent pot considerar-se com I+D si incorpora avanços científics i/o tecnològics que conduïxen a un enriquiment dels coneixements. No obstant això, la utilització d'un paquet de programari per a una nova aplicació o finalitat no constituïx, per si mateixa, un progrés.

Caràcter de les activitats internes en I+D

Es pregunta a les unitats sobre el caràcter de les seues activitats d'I+D. Algunes unitats realitzen tots els anys activitats d'I+D, mentre que altres realitzen I+D de forma ocasional, és a dir, poden estar implicades un any en un projecte i no executar I+D a l’any següent. Estos treballs d'I+D basats en un projecte s'executen sovint per persones de diverses seccions de la unitat, sense una organització formal d'I+D. En la definició general d'I+D del Manual de Frascati, un projecte dotat d'objectius específics i de pressupost, satisfà el criteri de treball creatiu emprés sobre una base sistemàtica. Així mateix, el Manual de Frascati recomana que totes les unitats que executen I+D, ja siga de forma contínua o de forma ocasional, s'incloguen en les enquestes d'I+D

ALTRES ACTIVITATS INDUSTRIALS

Estes activitats poden classificar-se en dos grups, en alguns casos encoberts, i que s’haurien d'excloure de la I+D.

Activitats innovadores

La innovació científica i tecnològica pot ser considerada com la transformació d'una idea en un producte nou o millorat introduït en el mercat, o en un procés operatiu nou o millorat utilitzat en la indústria o el comerç o en un nou mètode de servici social. De moment, les normes internacionals per a la recollida de dades, com les proposades en el Manual d'Oslo de l'OCDE, només han sigut elaborades per a les innovacions tecnològiques.

Les innovacions tecnològiques comprenen els nous productes i processos, així com les modificacions tecnològiques importants d’estos. Una innovació es considera com a tal quan és introduïda en el mercat (innovació de producte) o utilitzada en un procés de producció (innovació de procés). En elles intervenen qualsevol classe d'activitats científiques, tecnològiques, d'organització, financeres i comercials. La I+D només és una d'estes activitats i pot ser realitzada en diferents etapes del procés d'innovació, sent utilitzada no sols com a font d'idees innovadores sinó també per a resoldre els problemes que puguen sorgir en qualsevol fase del procés fins a la seua finalització. A més de la I+D, es poden distingir en el procés d'innovació altres cinc camps d'activitats innovadores:

- L'adquisició de maquinària, equip i programari. Consistix en la compra de maquinària, equips i maquinari o programari avançats destinats a la producció de productes o processos nous o millorats de manera significativa.

- L'adquisició d'altres coneixements externs. Consistix en la compra de drets d'ús de patents i d'invencions no patentades, llicències, know-how (coneixements no patentats), marques de fàbrica, programari (programes d'ordinador) i altres tipus de coneixements d'altres organitzacions per a utilitzar en les innovacions de l'empresa.

- Despeses en disseny i altres preparatius per a la producció i/o distribució. Són les despeses en procediments i preparatius tècnics per a la realització real d'innovacions de productes (béns/servicis) i de processos no compresos en altres apartats.

- Les despeses en formació. Inclouen les despeses en formació interna o externa per al personal directament implicat en el desenrotllament i/o introducció d'innovacions.

- La introducció d'innovacions en el mercat.

Comprén les activitats internes o externes de comercialització (màrqueting) directament relacionades amb la introducció en el mercat de productes (béns/servicis) nous o sensiblement millorats. Convé excloure acuradament de la I+D les activitats que, encara que formen part del procés d'innovació, a penes recorren a la I+D; és el cas de les demandes de patents i la concessió de llicències, els estudis de mercat, el llançament de la fabricació, l'equip i la modificació del disseny per al procés de fabricació. No obstant això, algunes activitats com la posada al punt d'equip, el desenrotllament de processos, el disseny i la realització de prototips poden comportar un element no menyspreable d'I+D, és per això la dificultat per a determinar de forma precisa el que ha de ser o no ser considerat com I+D. Esta advertència s'aplica en particular a la branca de defensa i a les indústries concebudes a gran escala, com l'aeroespacial.

Pel que fa a la mesura de la I+D, la major font d'error es deu probablement a la dificultat de fixar amb precisió la línia que separa el desenrotllament tecnològic del desenrotllament previ a la producció (preproducció), comprenent este últim l'elaboració de models de demostració per als usuaris així com les proves corresponents, i també la producció concebuda perquè siga aplicable a qualsevol situació que es presente en la indústria. En realitat, caldria elaborar una sèrie de criteris per a cada branca d'activitat. La regla fonamental elaborada per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF) dels Estats Units presenta una base pràctica que permet apreciar els casos difícils. Esta regla, l'abast de la qual ha sigut lleugerament ampliat, s'enuncia d'esta manera:

Si el principal objectiu de les tasques és el d'aportar noves millores tècniques al producte o al procés, aleshores cauen dins de la definició d'I+D. Si, al contrari, el producte, procés o estudi està en gran part establit i si el principal objectiu és el de trobar eixides, elaborar plans de producció prèvia o de control harmonitzats, aleshores no es tracta d'I+D.

Vegem alguns casos problemàtics de delimitació de la frontera entre la I+D i les altres activitats innovadores.

i) Prototips

La construcció i prova d'un prototip constituïx, ben sovint, la fase més important del desenrotllament tecnològic. Un prototip és un model original que presenta totes les qualitats tècniques i característiques de funcionament del nou producte. No obstant això, quan s'han introduït les últimes modificacions i s'ha acabat amb èxit la fase de prova del prototip, les activitats posteriors no entrarien en el camp de la I+D.

ii) Instal·lacions pilot

La construcció i utilització d'una instal·lació pilot forma part de la I+D en tant que el principal objectiu siga el d'adquirir experiència i el de reunir dades tècniques, o d'un altre tipus, que s'utilitzaran posteriorment. Una vegada acabada esta fase experimental, si la instal·lació pilot comença a operar normalment com a unitat de producció, la seua activitat no pot considerar-se com I+D, encara que continue denominant-se instal·lació pilot.

iii) Projectes a gran escala i instal·lacions pilot molt costoses

Els projectes a gran escala, dels quals les activitats aeroespacials i de defensa constituïxen els exemples més notables, generalment comprenen una gamma d'activitats que van del desenrotllament tecnològic al desenrotllament previ a la producció. En estes condicions, l'organització que finança i/o realitza estos projectes ben sovint no pot establir la distinció entre la I+D i la resta de despeses. Esta distinció haurà d'establir-se a partir de l'aplicació del criteri elaborat per la Fundació Nacional per a la Ciència. D'altra banda, és molt important examinar atentament la naturalesa de les instal·lacions pilot o dels prototips molt costosos, especialment quan es tracta, per exemple, de la primera placa d'un nou basament per a les centrals nuclears o d'un cap de sèrie per a trencaglaç. Estes instal·lacions i prototips poden realitzar-se quasi per complet amb l’ajuda de materials existents i de tecnologies conegudes i ben sovint es construïxen perquè servisquen simultàniament per a la realització de tasques d'I+D i per a la prestació del principal servici per al qual s'han destinat (producció d'electricitat o trencament del gel). La seua producció no hauria de considerar-se completament com I+D.

iv) Llançament de la fabricació

La fase de llançament de la fabricació comença quan un prototip, al qual s’han incorporat totes les modificacions necessàries, ha sigut provat amb resultat satisfactori. Este procés està relacionat amb la producció a escala industrial. Ja que no exigix nous treballs de disseny i enginyeria industrial, no s’hauria de considerar dins de la I+D, ja que l'objectiu principal no és la millora del producte sinó la posada en marxa i el condicionament de la producció. Les primeres unitats de prova en una producció en sèrie no haurien de considerar-se com a prototips en el sentit de la I+D, fins i tot encara que, per abús del llenguatge, se'ls denomine amb este nom.

v) Detecció d'avaries

Les dificultats de posada en marxa poden necessitar a vegades tasques complementàries d'I+D, però el més freqüent és que els defectes de funcionament, una vegada detectats, conduïsquen a modificacions menors en l'equip i en els processos. Per tant, estes tasques no s’haurien de considerar com I+D.

vi) I+D suplementària

Quan s'entrega un nou producte o procés a la unitat de producció, poden plantejar-se encara alguns problemes tècnics, per la qual cosa es necessitaran tasques suplementàries d'I+D. Estes tasques s’haurien de tindre en compte en la mesura de la I+D.

vii) Equip i enginyeria industrial

En la majoria dels casos, les fases d'equip i enginyeria industrial d'un producte es consideren que formen part del procés de producció. No obstant això, si el procés d'equipament es traduïx en noves tasques d'I+D, estes activitats es classificaran com I+D.

viii) Activitats de producció i activitats tècniques connexes

Comprén la producció industrial, la producció prèvia a la producció i la distribució de béns i servicis, així com els diversos servicis tècnics lligats al sector empreses i a tota l'economia, i les activitats connexes que utilitzen disciplines incloses en les ciències socials, com els estudis de mercat.

Finançament i altres activitats de suport indirecte

La realització efectiva de les activitats d'I+D exigix la provisió de fons i la gestió del projecte i del seu finançament. Les activitats de finançament de la I+D d'organismes com ara ministeris o comissions d'investigació no formen part de la I+D pròpiament dita. En el cas de la gestió interna dels projectes d'I+D i del seu finançament, es distingixen les activitats de suport directe de la I+D dutes a terme per persones com ara executius responsables de la I+D associats estretament a cada projecte, que es tenen en compte tant en les dades de personal com en els de despeses, de les quals només proporcionen un suport indirecte o auxiliar i que només es tenen en compte en les sèries de despeses, com altres despeses corrents. Les activitats de suport indirecte comprenen un cert nombre d'activitats que no constituïxen en si mateixes una activitat d'I+D però li proporcionen un suport. Per conveni, les dades de personal en I+D engloben les activitats d'I+D pròpiament dites però exclouen les activitats auxiliars indirectes, mentre que estes es tenen en compte en les despeses en I+D dels executors, com a despeses corrents. Les activitats de transport, emmagatzemament, neteja, reparació, manteniment i seguretat són exemples característics respecte d'això. Algunes activitats, com les d'una biblioteca o les de servicis informàtics, formen part de la I+D pròpiament dita si es destinen exclusivament a I+D, però es convertixen en activitat de suport indirecte quan es realitzen per servicis centrals que atenen tant activitats d'I+D com altres activitats. Les activitats de gestió i d'administració i les tasques d'oficina també es caracteritzen per esta situació. Quan estes activitats contribuïxen directament als projectes d'I+D i s'emprenen exclusivament amb fins d'I+D, formen part de la I+D pròpiament dita i es tenen en compte en la partida relativa al personal d'I+D. Podem mencionar com a exemples característics el gerent responsable de la I+D que atén la programació i supervisió dels aspectes científics i tècnics del projecte o el redactor que confecciona els informes dels resultats intermedis i finals del projecte.

Quedaria per determinar si les activitats comptables associades a un projecte específic d'I+D són activitats directes (I+D pròpiament dita) o auxiliars. Per conveni, estes activitats es classifiquen en la I+D pròpiament dita, en compte d’en les activitats de suport indirecte, quan es duguen a terme estretament associades a activitats d'I+D.

Altres casos de frontera

a) Activitats relacionades amb les ciències socials i humanitats. Les ciències socials i les humanitats recorren, més que altres camps científics, a disciplines i tècniques externes a elles per a donar suport a les seues activitats d'investigació. En concret, les matemàtiques i l'estadística són utilitzades en la majoria de les investigacions econòmiques i socials. Algunes disciplines com la psicologia, la geografia i l'antropologia també depenen de tècniques pròpies de disciplines connexes de la psicologia clínica, de la geologia i de l'anatomia. La investigació en ciències econòmiques i socials i, especialment, en economia és interdisciplinària sent a vegades prou imprecises les fronteres que separen les diverses disciplines. A causa de les diferents metodologies utilitzades en la investigació, la definició que permeta englobar l'element d'I+D de les ciències socials i humanitats ha de ser necessàriament més general que en el cas de les ciències exactes, naturals i enginyeria. Per això, s'ha inclòs en la definició d'I+D el coneixement de l'home, la cultura i la societat. La noció de novetat ha de continuar servint com a criteri bàsic per a la definició de les fronteres entre la I+D i les activitats científiques connexes (rutinàries). Estes activitats només poden considerar-se dins de la I+D si formen part integrant d'un projecte específic d'investigació o si estan destinades únicament a un projecte específic d'investigació. En conseqüència, hi ha un cert nombre de camps en què els especialistes de ciències socials utilitzen metodologies i fets ja establits, que són propis de les ciències socials, per a resoldre un problema concret, però estos no podrien classificar-se com I+D. Els treballs següents constituïxen exemples del que podria entrar en la categoria esmentada anteriorment però que no són I+D: la interpretació dels probable efectes econòmics d'una modificació del sistema fiscal, realitzada amb l'ajuda de dades econòmiques existents; la previsió de les variacions susceptibles d'ocórrer en l'estructura de la demanda de servicis socials en una determinada regió com a conseqüència de canvis en l'estructura demogràfica; la investigació operativa (IO) considerada com una ajuda per a la presa de decisions, per exemple l'optimització del sistema de distribució d'una fàbrica; la utilització de tècniques tipificades en psicologia aplicada per a la selecció i classificació del personal industrial i militar, estudiants, ….., i per a l'examen de xiquets dislèxics o que presenten qualsevol altra incapacitat.

b) Exploració espacial

Pel que fa a l'exploració espacial, la dificultat es deu al fet que per diversos motius una gran part d'esta activitat actualment té un caràcter rutinari; no hi ha dubte que els costos es referixen essencialment a la compra de béns i servicis no relacionats amb la I+D. No obstant això, qualsevol exploració espacial encara té com a objectiu el d'incrementar la suma de coneixements, per la qual cosa s’hauria d'incloure completament com I+D. Pot ser útil distingir les activitats relacionades amb l'exploració espacial, incloses la posada al punt de vehicles, equips i tècniques, de les associades a la pràctica rutinària de posada en òrbita de satèl·lits o de creació d'estacions de comunicació i de control de direcció.

DESPESES EN ACTIVITATS INTERNES D'I+D

El mesurament de les despeses en I+D és un dels procediments d'obtenció de l'input de l'activitat investigadora. Es consideren despeses en activitats d'I+D totes les quantitats destinades a activitats d'I+D, realitzades dins de la unitat o centre investigador (despeses internes) o fora d'estos (despeses externes), siga quin siga l'origen de fons. Les despeses dutes a terme fora del centre però en suport de tasques internes d'I+D (compra de subministraments per a I+D, per exemple) també s'inclouran com a despeses internes en I+D. Les dades relatives a despeses internes en I+D s’han de recollir a partir de la informació sobre les despeses internes de què realitzen I+D. No obstant això, és desitjable igualment recollir dades sobre les despeses externes en I+D, com a informació complementària.

Naturalesa de la despesa d'I+D

Les despeses internes comprenen tant les despeses corrents com les de capital. Per conveni, s'exclourà l'IVA deduïble facturat pels proveïdors.

Despeses corrents

Dins de les despeses corrents es distingix entre despeses de personal i altres despeses corrents. Les despeses de personal comprenen el total de retribucions del personal, incloses les assegurances socials (salaris i pagues extraordinàries, altres complements salarials o gratificacions diverses, com ara primes, pagament de vacances, retribucions en espècie, aportacions a fons de pensions, assegurances socials a càrrec de l'empresa,...), és a dir, el que es denomina cost empresarial del personal. Els costos salarials de les persones que proporcionen servicis indirectes i que no es tenen en compte en les dades de personal d'I+D (fonamentalment, personal de seguretat i de manteniment, de cantina, de servicis informàtics, personal de biblioteques centrals i de les oficines de la direcció) se n’hauran d'excloure i comptabilitzar-se com altres despeses corrents. Únicament s’haurien d'incloure-hi els salaris/ beques d'estudi i despeses semblants corresponents a estudiants postgraduats. Les dietes de viatge del personal d'I+D també s'inclouran en altres despeses corrents. Es distingirà entre retribucions als investigadors i a la resta de personal. La resta de despeses corrents comprén la despesa en l'adquisició de material no inventariable i de subministraments diversos no considerats com a béns de capital; consum d'energia (gas, electricitat, ...), i aigua; llibres, revistes, material de consulta i subscripcions a biblioteques, participació en societats científiques, material de laboratori (productes químics, animals, ...); i el cost real o imputat de xicotets prototips o models fabricats en l'exterior. Les despeses d'administració i altres despeses generals (com ara despeses d'oficina, correus, telecomunicacions, assegurances i interessos bancaris) també s’haurien d'incloure en la proporció que afecten les activitats d'I+D. Les despeses en concepte de servicis indirectes (seguretat, emmagatzemament; utilització, reparació i manteniment d'edificis i equips; servicis informàtics i de biblioteca; cafeteria, ...) s’hi haurien d'incloure, tant si es tracta de servicis realitzats per la pròpia empresa com si són llogats o adquirits en l'exterior, en la proporció que afecten les activitats d'I+D. Per conveni, les provisions, reals o imputades, en concepte d'amortització d'immobles, instal·lacions i equip s’han d'excloure de la mesura de les despeses internes.

Despeses de capital

És la inversió bruta en capital fix utilitzat per les unitats en els programes d'I+D. Han de declarar-se íntegrament en el període en què han tingut lloc i no considerar-se com un element d'amortització. S'han de consignar les despeses reals, de manera que si en una empresa es realitzen altres activitats, a més de les d'I+D, s'ha d'imputar a estes una proporció de la despesa total, estimada en funció del grau d'utilització d'estos béns de capital. Estes despeses poden ser en terrenys i edificis , en equip i instruments, i en adquisició de programari específic per a I+D. Les despeses en terrenys i edificis són les ocasionats per la compra de terrenys per a I+D (per exemple, terrenys d'assaig, terrenys per a la construcció de laboratoris i plantes pilot), així com les despeses de construcció d'edificis o compra d’estos, incloses les despeses per treballs importants de millora, modificació, ampliació o reparació. La despesa en instruments i equip inclou la despesa corresponent a la compra d'equip i material inventariable utilitzats en les tasques d'I+D. La despesa en adquisició de programari específic per a I+D, comprén l'adquisició de programari identificable per separat per a la seua utilització en la realització d'I+D, incloent-hi les descripcions dels programes i la documentació que acompanya el programari de sistemes i aplicacions. També s'hi inclouen les quotes de llicències d'ús del programari adquirit.

Aproximació a la comptabilitat de les empreses

i) Actius immaterials

Es definix la inversió (o desinversió) en actius immaterials com els increments (o disminucions) en el valor real d'este tipus de recursos (aplicacions informàtiques, despeses d'I+D, fons de comerç, propietat industrial, concessions administratives, ...) realitzades per l'organisme en l'any de referència.

Els increments d'este tipus d'actius tenen el seu origen en les compres a tercers dels béns continguts en esta rúbrica o la producció pròpia d’estos amb els matisos següents: només poden ser millorades les aplicacions informàtiques i la producció pròpia es limita a les realitzades en les aplicacions informàtiques i en les despeses d'I+D. El fons de comerç, les concessions administratives, i la resta dels actius només poden ser adquirits a títol onerós. Les disminucions o desinversions no són objecte d'investigació en esta enquesta. A l'efecte d'esta Estadística, la producció pròpia d'I+D ha de considerar-se com a despeses internes en I+D, distingint-se entre despeses corrents (inclosos salaris del personal d'I+D) i despeses de capital. Les aplicacions informàtiques millorades o de producció pròpia només s'inclouran en este apartat en la mesura que es realitzen únicament o principalment al servici d'un projecte d'I+D. En cas contrari, s’hauran d'excloure en el mesurament de les despeses d'I+D (vegeu l'apartat Despeses en activitats d'I+D). En el cas de compres a tercers d'este tipus d'actius, haurà de distingir-se entre adquisició de servicis d'I+D i un altre tipus de despeses. L'adquisició de servicis d'I+D ha de reflectir-se com a despeses externes en I+D i haurà de desglossar-se tenint en compte el subministrador de la I+D.

La compra a tercers d'altres actius immaterials queda fora de l'àmbit de la I+D. En concret, l'adquisició de propietat industrial (patents, marques, know-how, ...) són despeses relacionades amb l'activitat innovadora d'una empresa o organisme, però que no poden ser considerades com a despeses d'I+D. No obstant això, el cost real o imputat de xicotets prototips, models o elements de propietat industrial fabricats en l'exterior, comprats únicament o principalment al servici d'un projecte d'I+D, es considerarà com una despesa corrent en I+D. D'altra banda, en esta estadística no sols s'inclouen les despeses activades en projectes d'I+D amb motius fonamentats d'èxit tècnic en la realització del projecte, que és el concepte comptable de la I+D, sinó també la I+D no reeixida.

ii) Immobilitzat material

Referent a la inversió en actius materials, el Pla General de Comptabilitat comprén els comptes següents:

1.Terrenys i béns naturals

2. Construccions

3. Instal·lacions tècniques

4. Maquinària

5. Utillatge

6. Altres instal·lacions

7. Mobiliari

8. Equips per a procés d'informació

9. Elements de transport

10. Un altre immobilitzat material

A l'efecte de la nostra estadística s'inclourà en Equips i Instruments els comptes 4, 5, 7, 8, 9 i 10 i els comptes 1, 2 i 6 en Terrenys i Edificis. Les instal·lacions tècniques (compte 3) comprenen elements d'ambdós grups (edificacions, maquinària, ...) que, encara sent separables per naturalesa, estan lligats de forma definitiva per al seu funcionament i sotmesos al mateix ritme d'amortització, però a l'efecte de l'estadística caldrà estimar la part corresponent a terrenys, construccions i instal·lacions, i la part corresponent a l'altre epígraf. Per exemple, un vaixell oceanogràfic, per conveni, s’haurà de considerar una instal·lació tècnica i desglossar-se com a tal. Els treballs importants de millora, modificació, ampliació o reparació del vaixell s’hauran de tindre en compte en Terrenys i Edificis, i la millora d'equip tècnic, instruments, ..., en Equips i Instruments. S'ha de considerar les despeses reals, de manera que si en el vaixell o en un altre element de capital es realitzen altres activitats, a més de la I+D, s'ha d'imputar a este una proporció de la despesa total estimada en funció del grau d'utilització d'este bé de capital.

D'altra banda, ha de declarar-se la despesa realitzada en l'any de referència de l'estadística. Este requisit ha de ser tingut en compte especialment en el cas d'incorporació de béns per mitjà d'arrendament financer (lísing). Les dotacions per a amortització de l'immobilitzat material o immaterial no han d'incloure's com a despesa en I+D.

Origen dels fons per a I+D

Amb esta pregunta es tracta de determinar qui finança la investigació. La I+D és una activitat que implica importants transferències de recursos entre unitats, organismes i sectors. Estes transferències es mesuren per mitjà de les informacions facilitades pels que realitzen I+D sobre les quantitats que eixa unitat, organisme o sector ha rebut d'una altra unitat, organisme o sector per a la realització d'activitats internes d'I+D. Perquè este flux financer siga identificat correctament, han de complir-se dos condicions:

- és necessari que hi haja una transferència directa de recursos

- esta transferència al mateix temps ha d’estar prevista i ser realment utilitzada per a activitats d'I+D

La transacció pot revestir la forma d'un contracte, una ajuda financera o una donació i pot consistir en una aportació monetària o d'altres recursos (personal o material, per exemple). En el cas d'importants transferències no monetàries cal avaluar el valor de mercat de la transacció, perquè totes les transferències s’han d'expressar en termes financers. En teoria, quan una administració pública autoritza una empresa o universitat a utilitzar gratuïtament, per a les seues activitats d'I+D, instal·lacions com per exemple, un túnel de vent, un observatori o una rampa de llançament, el valor del servici (lloguer imputat) s’hauria d'assimilar a una transferència. En la pràctica, el normal és que ni el beneficiari d'esta transacció ni tal vegada el "donant" poden establir eixa estimació. Pot ocórrer que, un projecte d'I+D d'una empresa siga finançat per mitjà d'un préstec concedit per una institució financera, per una empresa afiliada o per una administració pública. Els préstecs reemborsables no han de considerar-se com a transferència; al contrari, els préstecs concedits a fons perdut han de considerar-se per conveni com a transferència. Els préstecs reemborsables es consideren com a fons propis. També hi ha tota una sèrie d'incentius públics per a I+D en el sector empreses. Es poden mencionar, per exemple, l'exempció de l'impost sobre la renda per a la I+D industrial, el pagament per part de l'administració pública, prèvia petició i posterior verificació, d'una part o de la totalitat de les despeses en I+D de l'empresa, la concessió de primes vinculades a un contracte d'investigació a fi d'estimular l'empresa en les seues tasques d'I+D, la franquícia d'impostos i drets de duana sobre material d'I+D i el reemborsament d'una part de les despeses de l'empresa si esta augmenta la plantilla del seu personal d'I+D. De moment, encara que estes transferències puguen especificar-se separadament, no han de comptabilitzar-se com a ajuda directa a la I+D. Per tant, les unitats hauran de comptabilitzar l'import brut de les seus despeses, fins i tot encara que estes es troben reduïdes per la concessió d'exempcions, deduccions o ajudes pagades amb posterioritat. El problema es complica quan les transaccions passen a través de diversos organismes. Açò pot ocórrer quan es realitza I+D per mitjà de subcontractes, com ocorre a vegades en el sector empreses. L'executant d'I+D ha d'indicar, en la mesura que siga possible, la font original dels fons rebuts per a I+D. L'aspecte més problemàtic de l'anàlisi de l'origen de fons residix en els fons generals universitaris (FGU). Les universitats recorren a tres tipus de finançament per a les seues activitats d'I+D:

i) Els contractes d'I+D i els fons específics ben definits per a I+D procedents de l'administració pública i d'altres fonts de finançament externes. Estos fons s'assignaran a la seua font original.

ii) Els ingressos de dotacions, carteres d'accions i béns, així com els ingressos procedents de la venda de servicis que no siguen I+D, com ara taxes acadèmiques, subscripcions a revistes, venda de sèrums o productes agrícoles. Estos ingressos generats són clarament fons propis de les universitats. En el cas d'universitats privades, estos ingressos poden constituir una font important de finançament de la I+D.

iii) La subvenció general rebuda del Ministeri d'Educació o de les corresponents autoritats autonòmiques o locals i destinada al finançament de les seues activitats globals d'investigació i d'ensenyament. En este cas, hi ha un conflicte entre el principi que consistix a trobar la font original dels fons i el que consistix a utilitzar les informacions facilitades per l'executant i també un desacord sobre la forma en què hauria d'aplicar-se el criteri sobre les intencions del finançador. Davall d’un punt de vista, s'estima que com l'administració pública és la font original i pretendrà que almenys una part d'estos fons es dediquen a I+D, el contingut d'I+D d'estos fons generals universitaris d'origen públic s’hauria d'assignar a l'administració pública com a font de finançament. Davall d’un altre punt de vista, es pensa que, com és dins de les universitats on es decidix la quantitat que ha d'anar a I+D, quantitat que és extreta tant dels "fons propis" segons la definició de l'apartat b) com dels FGU, en conseqüència, estes sumes s’haurien d'assignar al sector ensenyament superior com a origen de fons. A l'efecte de comparabilitat internacional, s'assignen els FGU d'origen públic al sector públic com a font de finançament.

- Fons propis

- D'empreses

- D'administracions públiques

- De centres d'ensenyament superior

- D'institucions privades sense fins de lucre

- De l'estranger

Depenent de cada sector es podrà considerar una major desagregació en esta classificació.

DESPESES EXTERNES EN I+D

Només es considerarà com a despesa externa les quantitats pagades com contraprestació dels treballs d'I+D encarregats específicament per la unitat a altres unitats. No s'hi inclouran les quotes institucionals per a finançar a altres empreses, associacions d'investigació ….., que no supose una compra directa d'I+D. La classificació bàsica del destí de les despeses externs en I+D és la següent:

• Nacionals

- Empreses

- Administracions públiques

- Ensenyament superior

- Institucions privades sense fins de lucre

• Estranger

- Empreses

- Organismes d'AA PP

- Universitats

- IPSFL

- Altres organitzacions

Depenent de cada sector es podrà considerar una major desagregació en esta classificació.

PERSONAL EN ACTIVITATS D'I+D

El mesurament del personal empleat en activitats d'I+D és l'altra forma d'obtindre l'input en I+D. S'inclou com a personal en I+D, tot el personal empleat directament en activitats d'I+D, sense distinció de nivell de responsabilitat, així com els que subministren servicis lligats directament als treballs d'I+D, com gerents, administradors i personal d'oficina. Se n'exclouen les persones que realitzen servicis indirectes com el personal de cantina, seguretat, manteniment, ..., encara que els seus salaris s'han de comptabilitzar com altres despeses corrents en I+D. Les dades de personal es poden mesurar de dues formes, en nombre de persones físiques i en equivalència a jornada completa.

Nombre de persones físiques

Les dades sobre el nombre total de persones que estan completament o parcialment empleades en I+D permeten establir correspondències amb altres sèries de dades com, per exemple, les d'ensenyament o ocupació o les dels censos de població. D’altra banda, les dades relatives a persones físiques són la mesura més apropiada per a recollir informació complementària sobre les característiques del personal d'I+D, com edat, sexe o país d'origen.

Equivalència a jornada completa (EJC) durant un any

A l'efecte de mesurament del personal convé introduir el concepte d'equivalència a jornada completa ja que l'activitat d'I+D del personal sol ser en molts casos una activitat parcial o secundària. Es considera:

- Personal a jornada completa en I+D les persones que empren almenys el 90 per cent de la seua jornada laboral en activitats d'I+D.

- Personal a jornada parcial en I+D aquelles persones que dediquen aproximadament entre el 10 i el 90 per cent de la seua jornada laboral a activitats d'I+D i la resta a activitats d'un altre tipus. S'hi inclouen també com a tals, les persones que hagen realitzat activitats d'I+D durant un període de temps inferior a l'any natural.

- Equivalència a jornada completa del personal de dedicació parcial a la suma de les fraccions de temps que han dedicat a activitats d'I+D

- Personal empleat en activitats d'I+D en equivalència a jornada completa a la suma del personal que treballa en règim de jornada completa més l'equivalència a la dita dedicació del personal que treballa en règim de jornada parcial. Addicionalment, el personal empleat en activitats d'I+D se sol·licita desglossat per gènere.

Ocupació del personal d'I+D

Es classifica el personal d'I+D segons les categories següents:

• Investigadors

Són els científics i enginyers implicats en la concepció o creació de nous coneixements, productes, processos, mètodes i sistemes i en la gestió dels projectes corresponents. També estan inclosos els gerents i administradors dedicats a la planificació i gestió dels aspectes científics i tècnics del treball dels investigadors i que, normalment, tenen una categoria igual o superior a les de les persones empleades directament com a investigadors, tractant-se sovint d'antics investigadors o d'investigadors a temps parcial. També s'hi inclouen els estudiants postgraduats amb un salari/beca d'estudi que realitzen activitats d'I+D. Per regla general, posseïxen una formació a nivell de títol universitari superior, però, a l'efecte d'este estudi, també s'hi inclouen com a investigadors aquelles persones que, no tenint el títol mencionat, ocupen llocs de treball propis d'este nivell.

• Tècnics

Els tècnics i el personal assimilat són persones les principals tasques de les quals requerixen uns coneixements i experiència tècnica en un o més camps de l'enginyeria, de les ciències biològiques i físiques o de les ciències socials i humanitats. Participen en projectes d'I+D realitzant tasques científiques i tècniques aplicant principis i mètodes operatius, generalment davall la supervisió dels investigadors. El personal assimilat efectua les tasques corresponents en ciències socials i humanitats davall la supervisió dels investigadors. Les seues tasques són, fonamentalment, les següents:

- buscar bibliografia i descobrir fonts d'informació apropiades en arxius i biblioteques

- preparar programes d'ordinador

- preparar el material i l'equip necessari per a la realització d'experiments, proves i anàlisis

- realitzar experiments, proves i anàlisis

- efectuar mesuraments i càlculs i preparar quadres i gràfics

- realitzar enquestes i entrevistes

- assegurar el suport logístic als investigadors.

Normalment posseïxen titulació mitjana universitària (enginyers tècnics i diplomats universitaris), però altres no ho són, si bé ocupen places d'un nivell equiparable. També pot tractar-se de personal d'alt nivell, encarregat d'utilitzar aparells molt sofisticats, però es distingixen dels investigadors en què estos últims són els encarregats de dirigir o orientar les tasques d'investigació.

• Auxiliars

El personal auxiliar comprén els treballadors, qualificats o no, i el personal de secretaria i d'oficina que participen en la realització de projectes d'I+D o que estan directament relacionats amb estos projectes. S'inclouen en esta categoria tots els gerents i administradors ocupats principalment de qüestions financeres, de gestió de personal i d'administració en general, sempre que les seues activitats tinguen una relació directa amb les tasques d'I+D.

Titulació del personal d'I+D

La Classificació Internacional Normalitzada de l'Educació (CINE) proporciona els elements bàsics que permeten classificar el personal en I+D, segons la titulació acadèmica adquirida, en les categories següents:

- Doctors universitaris

- Llicenciats universitaris, arquitectes, enginyers i semblants.

- Diplomats universitaris, arquitectes tècnics, enginyers tècnics i semblants.

- Formació professional de grau superior, FPII, mestres industrials, pèrits mercantils i semblants.

- Batxiller Superior, BUP, COU, FPI, FP de grau mitjà i altres estudis secundaris.

- Altres estudis (de nivell inferior als anteriors).

Quadre 2. Correspondència entre les categories de personal d'I+D per ocupació en el Manual de Frascati i les classes ISCO-88

Este quadre proporciona una indicació de les classes ISCO-88 en les quals es troben els investigadors i altres categories de personal d'I+D. Ha de llegir-se només en un sentit, per exemple, els investigadors es troben entre els professionals de la sanitat però no tots els professionals de la sanitat són investigadors. El quadre tampoc inclou determinades categories de personal d'I+D, per exemple, els de les Forces Armades i els estudiants postgraduats que no estan registrats en un lloc de treball específic. La Classificació Internacional d'Ocupacions (ISCO) (OIT, 1990) consta de deu grups principals al nivell més alt d'agregació, subdividits en 28 grups subprincipals (a més de 116 grups menors i 390 grups d'unitats)

INVESTIGADORS – CLASSES ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):

21. Professionals de física, matemàtiques i enginyeria

211 Físics, químics i professionals relacionats

212 Matemàtics, estadístics i professionals relacionats

213 Professionals d'informàtica

214 Arquitectes, enginyers i professionals relacionats

22. Professionals de ciències de la vida i de la salut

221 Professionals de ciències de la vida

222 Professionals de ciències de la salut (excepte infermeria)

23. Professionals de l'ensenyamanet

231 Professionals docents en universitats i institucions d'ensenyament superior

24. Altres professionals

241 Professionals empresarials

242 Professionals de les ciències jurídiques

243 Arxivers, bibliotecaris, documentalistes i professionals de la informació relacionats

244 Professionals de ciències socials i relacionats

A més Grup d'unitat 1237 Gestors de departaments d'investigació i desenrotllament

TÈCNICS I PERSONAL EQUIVALENT – CLASSES ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):

31. Professionals adjunts de física i enginyeria

311 Tècnics en física i enginyeria

312 Professionals adjunts d'informàtica

313 Operadors d'equips òptics i electrònics

314 Tècnics i controladors navals i aeris

315 Inspectors de seguretat i qualitat

32. Professionals de seguretat i qualitat de vida i professionals de salut associats

321 Tècnics de ciències de la vida i professionals associats relacionats

322 Nous professionals sanitaris associats (excepte infermeria)

A més Grup d'unitat 3434 Professionals d'Estadística, Matemàtiques i altres professionals associats relacionats

UN ALTRE PERSONAL DE SUPORT – CLASSES ISCO-88 (grups principals):

4. Personal d'oficina

6. Treballadors experts en agricultura i pesca

8. Operaris de planta, de maquinària i acobladors

A més Grup menor 343

Professionals administratius associats (excepte el grup de la unitat 3434)1

1. Legisladors, funcionaris i gestors directius n.c.a.p.

1. Professionals d'estadística, matemàtiques i altres professionals associats relacionats (inclosos ací en “Tècnics i Personal equivalent”)

DISTRIBUCIONS FUNCIONALS

Tipus d'investigació

Se sol·licita a les unitats un desglossament de les despeses corrents segons el tipus d'investigació realitzada:

- Investigació fonamental o bàsica

- Investigació aplicada

- Desenrotllament tecnològic o experimental

Camp o disciplina científica

La classificació per camps d'estudi o disciplines científiques que s'utilitza és la proposada per la UNESCO en la Recomanació relativa a la normalització internacional d'estadístiques sobre Ciència i Tecnologia, que considera les grans àrees següents:

- Ciències Exactes i Naturals

- Enginyeria i Tecnologia

- Ciències Mèdiques

- Ciències Agràries

- Ciències Socials

- Humanitats

Esta és la classificació recomanada per al sector empreses. En el cas dels sectors administració pública i ensenyament superior s'utilitza una classificació més desagregada, que es presenta en el quadre 3.

Objectiu socioeconòmic

Per a determinar l'objectiu socioeconòmic de la investigació, se sol·licita a les unitats investigadores que distribuïsquen els recursos assignats a I+D entre els diversos objectius socioeconòmics en proporció a les despeses dedicades a cada un d'ells. La relació d'objectius socioeconòmics que s'utilitza és la recomanada en el Manual de Frascati i que s'indica en el quadre 4.

REGIONALITZACIÓ DELS RECURSOS DESTINATS A I+D

Per a conéixer la distribució espacial dels recursos destinats a I+D, s'efectua una regionalització per comunitats autònomes de les despeses i del personal en I+D.

El criteri de regionalització varia segons el sector en estudi. En el cas dels sectors empreses, administració pública i IPSFL, es demana a les unitats que realitzen activitats d'I+D en uns quants centres ubicats en diferents comunitats, que repartisquen les despeses i el personal en I+D entre aquelles comunitats en què s'hagen realitzat les dites activitats. A estos efectes, les despeses, així com els gerents, directors d'activitats d'I+D o un altre personal directament lligat als treballs d'I+D, que puguen ser comuns als distints centres d'investigació de la unitat, es distribuiran geogràficament segons el percentatge que la unitat estime que li ha correspost a cada centre. La distribució de les dades d'I+D de les universitats per comunitats autònomes s'efectua tenint en compte la ubicació del rectorat de les universitats, coincident en allò substancial amb la ubicació de la majoria de facultats, escoles i centres d'investigació pertanyents a cada una d'elles.

Quadre 3. Classificació per camp o disciplina científica

1. Ciències exactes i naturals

1.1 Matemàtiques

1.2 Informàtica i altres disciplines relacionades (desenrotllament de programari exclusivament); el desenrotllament de maquinari s’hauria de classificar en els camps pertanyents a enginyeria i tecnologia.

1.3 Ciències físiques (Astronomia i ciències de l'espai, física, altres camps relacionats)

1.4 Ciències químiques (Química i altres camps relacionats)

1.5 Ciències geològiques i ciències mediambientals connexes. (Geologia, geofísica, mineralogia, geografia física i altres ciències geològiques, meteorologia i altres ciències de l'atmosfera, incloses investigació climàtica, oceanografia, vulcanologia, paleoecologia, altres ciències relacionades).

1.6 Ciències biològiques (Biologia, botànica, bacteriologia, microbiologia, zoologia, entomologia, genètica, bioquímica, biofísica, altres disciplines relacionades a excepció de les ciències mèdiques i veterinària).

2. Enginyeria i tecnologia

2.1 Enginyeria civil (Tècniques arquitectòniques, estudis tècnics i científics en construcció i enginyeria civil/edificació, estudi d'infraestructures urbanes, i altres disciplines relacionades).

2.2 Enginyeria elèctrica, electrònica (Enginyeria elèctrica, electrònica, enginyeria de telecomunicacions, enginyeria informàtica -maquinari exclusivament- i altres disciplines relacionades)

2.3 Enginyeria electrònica i altres TIC

2.4 Altres enginyeries (Enginyeria química, tècniques aeronàutiques i aeroespacials, mecànica, metal·lúrgia i enginyeria de materials i les seues subdivisions especialitzades; ciències aplicades com ara geodèsia, química industrial, etc.; ciència i tecnologia de l'alimentació; tecnologies especialitzades o camps interdisciplinaris, per exemple, anàlisi de sistemes, metal·lúrgia, mines, tecnologia tèxtil i altres camps relacionats)

3. Ciències mèdiques (inclosa farmàcia)

3.1 Medicina bàsica (Anatomia, citologia, fisiologia, genètica, farmàcia, farmacologia, toxicologia, immunologia i immunohematologia, química clínica, microbiologia clínica, patologia)

3.2 Medicina clínica (Anestèsia, pediatria, obstetrícia i ginecologia, medicina interna, cirurgia, estomatologia, neurologia, psiquiatria, radiologia, terapèutica, otorinolaringologia, oftalmologia)

3.3 Ciències de la salut (Salut pública, higiene del treball, higiene del mediambient, infermeria, epidemiologia)

4. Ciències agràries

4.1 Agricultura, silvicultura, pesca i ciències relacionades (Agronomia, zootècnia, pesca, silvicultura, horticultura, altres camps relacionats)

4.2 Medicina veterinària

5. Ciències socials

5.1 Psicologia

5.2 Economia

5.3 Ciències de l'educació (Educació, formació i altres camps relacionats)

5.4 altres ciències socials (Antropologia -social i cultural- i etnologia, demografia, geografia -humana, econòmica i social-, ordenació urbana i rural, gestió i administració, dret, lingüística, ciències polítiques, sociologia, organització i mètodes, diverses ciències socials i activitats de C+T interdisciplinaris, metodològiques i històriques que tinguen relació amb les disciplines pertanyents a este grup. L'antropologia física, la geografia física i la psicofisiologia haurien de classificar-se normalment en la rúbrica de ciències exactes i naturals)

6. Humanitats

6.1 Història (Història, prehistòria i història, així com les ciències auxiliars de la història com ara arqueologia, numismàtica, paleografia, genealogia, etc.)

6.2 Llengua i literatura (Llengües i literatures antigues i modernes)

6.3 Altres humanitats (Filosofia -incloses història de les ciències i de les tècniques-, art, història de l'art, crítica de l'art, pintura, escultura, musicologia, art dramàtic excepte "investigacions" artístiques de qualsevol classe, religió, teologia, altres camps, temes i activitats de C+T relacionats amb les humanitats).

Quadre 4. Classificació per objectius socioeconòmics

1. Exploració i explotació de la Terra

Comprén la investigació els objectius de la qual estiguen relacionats amb l'exploració de l’escorça i la coberta terrestre, els mars, els oceans i l'atmosfera, i la investigació sobre la seua explotació. També inclou la investigació climàtica i meteorològica, l'exploració polar i la hidrològica. No inclou la millora de sòls i l'ús de territori, la investigació sobre la contaminació ni la pesca.

2. Infraestructures i ordenació del territori

Cobrix la investigació sobre infraestructura i desenrotllament territorial, incloent-hi la investigació sobre construcció d'edificis. En general engloba la investigació relativa a la planificació general del sòl. Açò inclou la investigació en contra dels efectes danyosos en l'urbanisme urbà i rural però no la investigació d'altres tipus de contaminació.

3. Control i protecció del medi ambient

Comprén la investigació sobre el control de la contaminació destinada a la identificació i anàlisi de les fonts de contaminació i les seues causes, i tots els contaminants, incloent-hi la seua dispersió en el medi ambient i els efectes sobre l'home, sobre les espècies vives (fauna, flora, microorganismes) i la biosfera. Inclou el desenrotllament d'instal·lacions de control per al mesurament de qualsevol tipus de contaminants. El mateix és vàlid per a l'eliminació i prevenció de qualsevol tipus de contaminants en tots els tipus d'ambients.

4. Protecció i millora de la salut humana

Comprén la investigació destinada a protegir, promocionar i restaurar la salut humana, interpretada en sentit ampli per a incloure-hi els aspectes sanitaris de la nutrició i de la higiene alimentària. Cobrix des de la medicina preventiva, incloent-hi tots els aspectes dels tractaments mèdics i quirúrgics, tant per a individus com per a grups així com l'assistència hospitalària i a domicili, fins a la medicina social, la pediatria i la geriatria.

5. Producció, distribució i utilització racional de l'energia

Cobrix la investigació sobre la producció, emmagatzemament, transport, distribució i ús racional de totes les formes de l'energia. També inclou la investigació sobre els processos dissenyats per a incrementar l'eficàcia de la producció i la distribució d'energia, i l'estudi de la conservació de l'energia. No inclou la investigació relacionada amb prospeccions, ni la investigació de la propulsió de vehicles i motors.

6. Producció i tecnologia agrícola

Comprén tota investigació sobre la promoció de l'agricultura, els boscos, la pesca i la producció d'aliments. Inclou: la investigació en fertilitzants químics, biocides, control biològic de les plagues i la mecanització de l'agricultura; la investigació sobre l'impacte de les activitats agrícoles i forestals en el medi ambient; la investigació en el desenrotllament de la productivitat i la tecnologia alimentàries. No inclou: la investigació per a reduir la contaminació; la investigació per al desenrotllament de les àrees rurals, el projecte i la construcció d'edificis, la millora d'instal·lacions rurals d'oci i descans i el subministrament d'aigua en l'agricultura; la investigació en mesures energètiques; la investigació en la indústria alimentària.

7. Producció i tecnologia industrial

Cobrix la investigació sobre la millora de la producció i tecnologia industrial. Inclou la investigació dels productes industrials i els seus processos de fabricació, excepte en els casos en què formen una part integrant de la recerca d'altres objectius (per exemple, defensa, espai, energia, agricultura).

8. Estructures i relacions socials

Inclou la investigació sobre objectius socials, com els analitzen en particular les ciències socials i les humanitats, que no té connexions òbvies amb altres objectius socioeconòmics. Esta anàlisi engloba els aspectes quantitatius, qualitatius, organitzatius i prospectius dels problemes socials.

9. Exploració i explotació de l'espai

Cobrix tota la investigació civil en el terreny de la tecnologia espacial. La investigació anàloga realitzada en el terreny militar es classifica en l'objectiu socioeconòmic defensa. Encara que la investigació espacial civil no està en general centrada sobre un objectiu específic, ben sovint sí que té un fi determinat, com l'augment del coneixement general (per exemple, l'astronomia), o es referix a aplicacions especials (per exemple, els satèl·lits de telecomunicacions).

10. Investigació no orientada

Comprén tots els crèdits pressupostaris que s'assignen a I+D però que no poden atribuir-se a un objectiu. Pot ser útil una distribució suplementària per disciplines científiques.

11. Una altra investigació civil

Cobrix la investigació que no pot (encara) ser classificada en un objectiu socioeconòmic particular.

12. Defensa

Comprén la investigació (i el desenrotllament) amb fins militars. També inclou la investigació bàsica i la investigació nuclear i espacial finançada pels ministeris de defensa. La investigació civil finançada pels ministeris de defensa, per exemple, quant a meteorologia, telecomunicacions i sanitat, ha de classificar-se en els objectius socioeconòmics pertinents.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES DE CLASSIFICACIÓ

A més de la subsectorització institucional del sector empreses (públiques, privades nacionals, privades multinacionals i associacions d'investigació) es pregunta a les empreses si són independents o formen part d'un grup d'empreses.

- empresa matriu (si té el control efectiu del grup)

- empresa filial (si està participada en més del 50 per cent del capital per una empresa matriu)

- empresa conjunta (si la participació és del 50 per cent)

- empresa associada (si la participació és inferior al 50 per cent)

Així mateix es pregunta a estes empreses, a l'efecte de classificació, si la seu central del grup es troba a:

• Espanya

• Resta de països de la Unió Europea

• Altres països europeus

• Estats Units

• Japó

• Resta de països

Finalment, per a evitar duplicacions, es pregunta la denominació completa del grup o, si no n'hi ha, el de l'empresa matriu.

En el sector administració pública, a més de la seu subsectorització institucional (administració de l'Estat, administració autonòmica i administració local), es pregunta als organismes públics d'investigació el tipus d'entitat en què estan constituïts, segons la classificació següent:

- Servici administratiu

- Organisme autònom administratiu

- Organisme autònom comercial, industrial, financer o anàleg

- Una altra entitat de dret públic (ens públic, societat estatal, empresa pública, …..)

Per a evitar duplicacions, també es pregunta en este sector la unitat administrativa immediata superior de què depén l'organisme públic. En el cas d'establiments sanitaris (hospital, clínica, sanatori, complex hospitalari, ...), es pregunta quina és la persona física o jurídica que gestiona el centre, segons les categories següents:

- Institut Nacional de Gestió Sanitària

- Servici de Salut de la Comunitat Autònoma.

- Diputació o Ajuntament (inclosos Consell Insular, Cabildo i semblant)

- Altres unitats de l'administració de l'Estat i de la Seguretat Social

- Altres unitats de l'administració autonòmica

- Una altra entitat (organismes públics de diferents administracions en gestió compartida, privat benèfic, privat no benèfic, ...)

En el sector ensenyament superior es pregunta el pressupost de la universitat per a distribuir per grandària a les universitats. En este sector es pregunta també quina és la unitat encarregada de canalitzar els contractes d'I+D (fundació, empresa, associació, organisme, ...) i quins són els nous instituts universitaris dependents de la universitat.

Dins del sector institucions privades sense fins de lucre es pregunten algunes qüestions relacionades amb la dependència de la institució, així com els seus fins i activitats i el patronat o òrgan rector de la institució.

2.5 Disseny mostral

A causa de la coordinació de l'Estadística d'I+D i de l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses (EIT), el marc poblacional és el Directori Central d'Empreses (DIRCE). Este directori és un registre organitzat d'informació amb dades d'identificació, localització, distribució territorial i classificació per grandària i activitat econòmica de les unitats tipus empresa, obtingut a partir de fonts administratives i completat per altres informacions procedents de les operacions estadístics corrents de l'INE. Així mateix i dins de la població objecte d'estudi s'ha inclòs un directori d'unitats (empreses, organismes públics d'investigació, ...) possiblement investigadores, bé perquè així consta d'anys anteriors d'execució de l'estadística, bé perquè han rebut finançament públic per a realitzar I+D en l'any de referència de l'enquesta, o bé perquè han declarat realitzar activitats sistemàtiques d'I+D en l'enquesta d'innovació de l'any anterior al de referència. Anualment se sol·licita informació sobre el destí dels fons per a I+D a diversos organismes de l'administració de l'Estat i de totes les comunitats autònomes. Esta informació, s'encreua amb la dels directoris de l'any anterior incorporant-hi altes i modificacions i donant baixes. La població d'empreses objecte d'esta estadística s'ha estratificat per mitjà de l'encreuament de les variables següents:

a) Pertinença al directori d'empreses possiblement investigadores, que s'analitza de forma exhaustiva.

b) Grandària de l'empresa: Es consideren els intervals següents:

- De menys de 10 empleats

- De 10 a 49

- De 50 a 199

- De 200 i més

Els estrats constituïts per empreses de 200 o més assalariats s'han analitzat de forma exhaustiva.

c) Branca d'activitat principal segons CNAE-93 Rev.1: es consideren 54 divisions o grups d'activitat.

GRANDÀRIA DE LA MOSTRA. ASSIGNACIÓ

La grandària mostral per a l'Estadística d'I+D és quasi de 26.000 unitats, de les quals, al voltant de 25.000 són empreses, aproximadament 500 són organismes públics d'investigació (inclou hospitals públics), 70 són universitats i 43 centres dependents d'elles i 98 són institucions privades sense fins de lucre. S'han investigat de forma exhaustiva les empreses, els organismes públics, les universitats i institucions privades sense fins de lucre que conformen el directori d'unitats possiblement investigadores. La resta d'unitats del sector empreses s'ha investigat per mitjà de mostratge.

ESTIMADORS

L'estimador del total d'una característica X en un domini m, ve donat per:

on Xj és el valor de la característica X del qüestionari j pertanyent al domini m.

Fj és el factor d'elevació del qüestionari j que es calcula així:

a) Si l'empresa j va ser seleccionada en un estrat h i segons les dades del qüestionari es troba en un altre estrat distint k, aleshores:

(1) (1)

b) Si l'empresa j, continua pertanyent al mateix estrat h, on va ser seleccionada, aleshores:

(2)

c) En els casos concrets que s'especifique oportunament Fj =1.

Variables utilitzades

NH, nombre d'empreses en l'estrat h.

Nh, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h.

N*h, nombre d'empreses que han contestat, seleccionades en l'estrat h i que no han canviat d'estrat.

Sent n''h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h i que tenen incidència del tipus tancades, no industrials, duplicades o autònoms.

nkh, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h, i que segons qüestionari estan en un estrat distint k.

2.6 Recollida de la informació

La recollida dels qüestionaris d'esta Estadística s'ha caracteritzat per estar coordinada amb la recollida d'altres enquestes estructurals que realitza l'INE. Per a això s'ha creat una unitat de recollida coordinada, denominada URCO, i s'ha utilitzat un qüestionari reduït que exclou les preguntes comunes amb altres enquestes. La resta d'unitats va ser recollida per la Unitat d'Arreplega Centralitzada (URCE). No obstant això, a causa de la insuficiència de mitjans, part de la recollida s'ha dut a terme a través d'una empresa externa. El seguiment del calendari dels treballs de camp i el control de qualitat de la informació s'ha realitzat des dels servicis centrals de l'INE. El percentatge de no resposta ha sigut del 9 per cent del total. El personal implicat en els treballs de l'enquesta està obligat per llei a preservar el secret estadístic. Els inspectors d'enquesta són els responsables de la formació teòrica i pràctica del personal d’esta i del control dels treballs de recollida de la informació. A estos efectes, es preparen els manuals i documents de formació i consulta corresponents. El qüestionari s'envia, per correu, a les unitats informadores junt amb la carta de presentació, les normes d'emplenament i un fullet divulgatiu amb els últims resultats de l'Estadística d'I+D. Les empreses compten amb un termini de 15 dies per a tornar-lo emplenat. Des de la unitat de recollida s'establix un primer contacte telefònic amb l'empresa per a comprovar la recepció del qüestionari. Si transcorregut el termini previst, no s'ha rebut el qüestionari emplenat, es realitzen les reclamacions telefòniques i escrites que es consideren necessàries. L'estadística d'I+D està prevista en el Pla Estadístic Nacional com d'emplenament obligatori.

Des de la unitat de recollida es du a terme un procediment integrat de recollida d'informació, que consistix a procedir a la depuració i gravació de les dades tan prompte com es rep la informació. En cas necessari, se sol·licita a l'empresa els aclariments necessaris sobre les dades facilitades. La informació relativa a I+D dels sectors administració pública, ensenyament superior i institucions privades sense fins de lucre és recollida directament des del servici promotor de l'estadística.

2.7 Tractament de la informació

Les fases per al tractament de la informació en el sector empreses són les següents:

- Control i depuració manual dels qüestionaris d'empreses en la unitat de recollida, a fi de recuperar la possible falta de dades o corregir els errors dels qüestionaris.

- Gravació, depuració i correcció interactiva d'inconsistències de la informació validada en la unitat de recollida.

- Control de la informació rebuda de la unitat de recollida en el servici promotor.

- Control de cobertura i tractament d'errors en el servici promotor.

- Imputació de la no resposta parcial.

- Elaboració d'una primera fase de taules d'anàlisi de resultats.

- Utilització de tècniques de macroedició en el servici promotor per a eliminar errors i inconsistències dels agregats, que no han sigut detectats en la fase anterior de microdepuració.

- Anàlisi de dades.

- Creació del fitxer definitiu de dades.

- Obtenció de taules de resultats definitius en el servici promotor a partir del fitxer final de dades en el sector empreses En la resta de sectors, el servici promotor s'encarrega de totes les fases de tractament de la informació (control de cobertura, depuració, gravació, anàlisi i obtenció de taules de resultats).

3. ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D. RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2004

3.1 Introducció

L'Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2004 consistix bàsicament en una explotació estadística ampliada dels resultats per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana de l'Estadística sobre Activitats d'I+D de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) referida a l'any 2004, adaptada a les característiques pròpies de l'activitat productiva regional, sense deixar de mantindre els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les xifres. Per a això, l'explotació realitzada utilitza una classificació sectorial pròpia, compatible amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de 1993 (CNAE-93), que desagrega la informació del sector Empreses fins a un total de 19 sectors.

La grandària mostral per a l'Estadística d'I+D a nivell nacional és de quasi 26.000 unitats, de les quals, aproximadament 25.000 són empreses. D'elles, 3.057 unitats tenen seu a la Comunitat Valenciana, de les quals 3.029 són empreses.

3.2 Presentació de resultats

La publicació es dividix en tres parts. La primera conté els resultats detallats: despeses internes en I+D per sectors d'execució, personal empleat en I+D per sectors d'execució i tipus de personal, despeses internes en I+D, en relació amb el PIB, per sector d'execució , personal empleat en activitats d'I+D per sector d'execució i tipus d'indicador i indicadors dels mitjans de treball de l'investigador per sector d'execució i tipus d'indicador.

La segona part consistix en taules específiques del sector Ensenyament Superior: personal empleat en I+D per ocupació i titulació, investigadors empleats en I+D per ocupació i titulació, personal empleat en I+D, segons ocupació i sexe, despeses internes en I+D per naturalesa de la despesa, compres de servicis d'I+D, finançament de les despeses internes en I+D, personal empleat en I+D segons el camp o disciplina científica i despeses internes corrents en I+D segons el tipus d'investigació.

Finalment, en un tercer apartat s'oferixen les variables més importants per sector d'activitat per al Sector Empreses: empreses que realitzen I+D, personal empleat en I+D, despeses internes en I+D, despesa interna per investigador i altre personal d’I+D per investigador. Es presenta la informació per a 19 sectors d’actividad de la indústria manufacturera i els servicis, mentres que el total del Sector Empreses inclou també els sectors d’agricultura, energia i aigua, indústrias extractives i construcció.

A més, en la publicació de l'Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2004 s’oferixen les notes metodològiques i la sectorització utilitzada per l’IVE amb les correspondències entre els 19 sectors d'activitat i la CNAE-93.