ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D. RESULTATS PER A LA COMUNITAT
VALENCIANA, 2005
NOTES METODOLÒGIQUES
ÍNDEX
1. Introducció
2. Metodologia
2.1 Objectius
2.2 Àmbits
2.3 Unitat estadística
2.4 Variables i la seua definició
2.5 Disseny mostral
2.6 Recollida
de la
informació
2.7 Tractament de la informació
3. Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats
per a la Comunitat Valenciana, 2005
3.1 Introducció
3.2 Presentació de resultats
1. INTRODUCCIÓ
L'Estadística sobre les activitats en
investigació científica i desenrotllament tecnològic (I+D) va sorgir amb
l'objectiu de mesurar els recursos econòmics i humans (inputs) destinats a
estes activitats per a satisfer una doble finalitat:
1. Facilitar un instrument per a la gestió,
planificació, decisió i control en matèria de política científica nacional.
2. Proporcionar als organismes estadístics la
informació que sol·liciten, obtinguda d'acord amb normes internacionals que
permeten la comparabilitat entre els diversos països.
Antecedents
La majoria dels estats membres de l'OCDE,
estimulats pel ràpid creixement dels recursos nacionals dedicats a la
investigació i al desenrotllament experimental (I+D) van començar, a partir de
1960, a recollir dades estadístiques en este camp. En esta primera etapa es van
trobar dificultats teòriques, i les diferències d'abast, mètodes i conceptes
van fer difícil les comparacions internacionals. Pareixia, per tant, necessari
realitzar una normalització en conceptes i definicions que foren acceptats per
tots els estats membres de l'OCDE. Per a això, es va crear un grup d'experts
que reunits a Frascati (Itàlia), van redactar i van aprovar el document
“Metodologia normalitzada proposada per a les enquestes sobre investigació i
desenrotllament experimental” (OCDE, 1963) més conegut com a Manual de
Frascati. Este Manual és la base metodològica de les Estadístiques d'I+D. La
primera enquesta sobre la investigació científica i tècnica a Espanya, estesa
tant al sector públic com al privat, es va realitzar amb referència a l'any
1964 per un grup d'experts espanyols en col·laboració amb l'OCDE, els resultats
de la qual van ser publicats pel Ministeri d'Educació i Ciència en 1966 en el
denominat “Llibre Groc”. Més endavant, el grup de Planificació del Gabinet
Tècnic del Patronat Juan de la Cierva va realitzar una “Enquesta sobre
activitats en investigació científica i tècnica a Espanya en 1967”, on es va
estudiar per primera vegada, d'una manera sistemàtica i completa, les
activitats en investigació científica i tècnica del sector públic i del privat.
La formació d'un directori d'empreses, per a esta enquesta, va servir de base
per a dur a terme les posteriors enquestes realitzades per l'Institut Nacional
d'Estadística (INE). Posteriorment, atenent l'Ordre de la Presidència del
Govern d'1 d'abril de 1971, que encarregà a l'INE l'elaboració de l'estadística
d'I+D, este organisme comença a realitzar les enquestes sobre activitats en
Investigació Científica i Desenrotllament Tecnològic, la primera d'elles amb
referència a l'any 1969.
L'Estadística d'I+D a Espanya s'ha realitzat
seguint les recomanacions dictades per l'OCDE en el Manual de Frascati, la
sisena versió del qual ha sigut publicada en 2002. Este manual és un dels
pilars de les accions realitzades per l'OCDE perquè es comprenga millor el
paper de la ciència i la tecnologia. A més, en proporcionar definicions i
classificacions de la I+D acceptades internacionalment, els resultats obtinguts
a partir d'esta Estadística complixen amb els criteris que permeten la seua
comparació internacional.
2. METODOLOGIA
2.1 Objectius
L'objectiu d'este
estudi és el mesurament de l'esforç nacional en activitats d'I+D de manera que
puga subministrar la informació necessària per a la presa adequada de decisions
en política cientificotecnològica. Respecte d’això, es tracta de conéixer els
recursos econòmics i humans destinats a investigació per tots els sectors
econòmics del país.
A fi de conéixer
els recursos financers es calcula l'agregat Despesa interior en I+D, que està
format pel conjunt de despeses realitzades en I+D per cada un dels sectors en
què s'ha dividit l'economia, siga quin siga l'origen dels fons i la
nacionalitat del finançador. Per a conéixer el potencial humà s'obté el
Personal (investigadors i un altre personal) dedicat a activitats d'I+D, en
equivalència a jornada completa.
2.2 Àmbits
ÀMBIT POBLACIONAL
Per mitjà d'esta
Estadística s'investiga les empreses, organismes públics, universitats i
institucions privades sense fins de lucre que realitzen activitats
d'investigació científica i desenrotllament tecnològic en qualsevol camp
científic, incloses les ciències socials i humanitats, i que estan ubicades en
el territori nacional. Se n'exclouen les activitats científiques lligades a les
activitats d'I+D, denominades activitats connexes, efectuades per les unitats
que realitzen I+D. Este àmbit quedarà delimitat per les definicions i normes
que figuren més endavant.
ÀMBIT TERRITORIAL
S'estén a tot el
territori espanyol.
ÀMBIT TEMPORAL
El període de
referència principal de l'estadística és l'any immediatament anterior al de
recollida de les dades. Per a la característica despeses, el període de
referència serà l'any natural. Quant al personal, per a determinar el nombre de
persones que treballen en I+D s'utilitza tant la mitjana anual com
l'equivalència a jornada completa del personal que realitza activitats d'I+D
(persones/any).
L'Estadística es
realitza amb periodicitat anual, encara que determinades dades no bàsiques
s'obtenen biennalment. En este sentit, l'OCDE i EUROSTAT recomanen recollir
dades sobre I+D almenys en els anys de referència imparell, encara que alguns
països, entre ells Espanya, ho han realitzat amb periodicitat anual.
La implantació de
l'Enquesta d'Innovació Tecnològica en les empreses ha fet necessària la seua
coordinació amb l'Estadística d'I+D, a fi d'optimitzar els recursos disponibles
sense detriment de la informació bàsica subministrada fins ara i de permetre
que es continuen atenent les demandes d'informació dels organismes nacionals i
internacionals i les derivades del Pla Estadístic Nacional.
2.3 Unitat
estadística
Són les unitats a
partir de les quals s'obté la informació de base desitjada. A l'efecte de
recollida d'informació i de presentació de resultats, les unitats d'anàlisi
s'agrupen per sectors, el contingut de les quals es basa en gran part en el
Sistema De Comptes Nacionals, amb la diferència que l'ensenyament superior s'ha
considerat com a sector independent i les llars s'han agrupat dins del sector
de les institucions privades sense fins de lucre. A continuació es definixen
els sectors considerats, així com les unitats d'anàlisi de cada un d'ells.
SECTOR EMPRESES
En este sector
s'inclouen els grups següents:
a) Les empreses,
els organismes i les institucions l'activitat principal dels quals és la
producció de béns i servicis destinats a la venda a un preu que corresponga a
la realitat econòmica. S'entén per empresa tota unitat jurídica que constituïx
una unitat organitzativa de producció de béns i servicis, i que gaudix d'una
certa autonomia de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos
corrents de què disposa. Des d'un punt de vista pràctic, i si és el cas més
general, el concepte d'empresa es correspon amb el d'una unitat jurídica o
legal, és a dir, amb tota persona física o jurídica (societats, cooperatives,
...) l'activitat de la qual està reconeguda per la llei, i que està
identificada pel seu número d’identificació fiscal (NIF) corresponent.
Essencialment, este
grup està format per empreses privades (societats i quasisocietats), algunes de
les quals tenen com a activitat principal la I+D, però s'hi inclouen també les
empreses públiques l'activitat principal de les quals consistix en la producció
de béns i servicis destinats a la venda, encara que, per raons socials, el preu
d'estos productes i servicis puguen ser inferiors als costos de producció.
b) Les institucions
privades sense fins de lucre (incloses associacions d'investigació) que estan
principalment al servici de les empreses i que majoritàriament estan finançades
i controlades per elles.
Dins d'este sector
s'efectua una subsectorització en:
- empreses
públiques
- empreses privades
nacionals
- empreses privades
amb participació d’almenys un 50 per cent de capital estranger
- associacions
d'investigació i altres institucions
SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Este sector
comprén:
a) Els organismes
que subministren a la societat, gratuïtament o a preus convencionals, servicis
d'interés públic que no seria econòmic ni fàcil de subministrar d'una altra
manera, administren els assumptes públics i s'ocupen de dur a terme la política
econòmica i social de la col·lectivitat.
Este grup ha
d'incloure tots els organismes públics (excepte les empreses públiques i els
establiments d'ensenyament superior) independentment de la forma en què
s'incloguen en els pressupostos i del seu nivell de competència (central,
autonòmica, ...). Les activitats d'estos centres són molt nombroses i diverses
i solen tindre relació amb l'administració pública, defensa, ordre públic,
sanitat, ensenyament, cultura, promoció i desenrotllament econòmics, benestar,
desenrotllament científic i tècnic, ...
b) Les institucions
privades sense fins de lucre controlades i finançades principalment per
l'administració pública.
Dins d'este sector
s'efectua una subsectorització en:
- administració de
l'Estat
- administració
autonòmica
- administració
local
- altres centres
Els organismes de
l'administració de l'Estat que s'integren en este sector són l'Estat, els
organismes autònoms que en depenen, així com les societats estatals, els ens
públics, ..., que per la seua activitat principal i per la procedència dels
seus recursos poden considerar-se pertanyents al sector administració pública.
També es consideren
unitats integrants d'este sector les entitats gestores de la Seguretat Social,
així com els centres hospitalaris que en depenen, i que realitzen esta funció
per compte de l'Estat.
Anàlogament succeïx
amb els organismes dependents de les administracions autonòmiques i locals.
Dins de
l'administració de l'Estat i a l'efecte de presentació de resultats, per la
seua especial importància, s'ha efectuat una altra subsectorització entre grans
organismes públics d'investigació (OPIS) implicats directament en tasques
d'investigació per la Llei de la Ciència i altres organismes de l'administració
de l'Estat. Dins de l'apartat de grans OPIS s'han inclòs els següents:
- Canal
d'Experiències Hidrodinàmiques d'El Pardo (CEHIPAR)
- Institut Nacional
de Tècnica Aeroespacial (INTA)
- Consell Superior
d'Investigacions Científiques (CSIC)
- Institut
d'Astrofísica de Canàries (IAC)
- Institut Geològic
i Miner d'Espanya (IGME)
- Institut Nacional
d'Investigació i Tecnologia Agrària (INIA)
- Institut Espanyol
d'Oceanografia (IEO)
- Institut de Salut
Carles III (ISCIII)
- Centre
d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT)
- Centre d'Estudis
i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX)
SECTOR ENSENYAMENT SUPERIOR
Este sector comprén
totes les universitats (facultats, escoles tècniques superiors i escoles universitàries), IPSFL al servici de
l'ensenyament superior, instituts tecnològics i altres establiments
postsecundarios, siga quin siga l'origen dels seus recursos financers i la seua
situació jurídica. Comprén igualment tots els instituts d'investigació,
estacions d'assaig, observatoris astronòmics i clíniques que estan sota el
control directe dels establiments d'ensenyament superior, són administrats per
ells o estan associats a estos últims. Dins d'este sector s'efectua la subsectorització
següent:
• universitats
públiques
• universitats
privades
• altres centres
SECTOR INSTITUCIONS PRIVADES SENSE FINS DE
LUCRE (IPSFL)
El camp cobert per
este sector ha quedat sensiblement reduït en la revisió del Manual de Frascati
de 2002. Comprén les institucions privades sense fi lucratiu que estan fora del
mercat i al servici de les llars (és a dir, del públic en general) i els
particulars. Proporcionen servicis individuals o col·lectius a les llars ben
gratuïtament, bé a preus que no es corresponen als de mercat. Poden estar
constituïdes per associacions de persones per a proporcionar béns o servicis
destinats principalment als seus propis membres o amb fins filantròpics. Estes
institucions es financen per mitjà de taxes, cotitzacions o donacions dels seus
membres o patrocinadors i amb subvencions concedides per empreses i
administracions públiques. S'inclouen dins d'este sector institucions com ara
associacions professionals o societats culturals, organitzacions caritatives,
organismes d'auxili o ajuda, sindicats, associacions de consumidors, ….
Per conveni este
sector comprén les activitats residuals d'I+D dels particulars (llars). Les
tasques d'I+D dels particulars han de ser realitzades únicament en el seu temps
lliure, amb les seues pròpies instal·lacions i pels seus propis mitjans o amb
l'ajuda d'una subvenció a fons perdut.
S'exclouen d'este
sector les institucions privades sense fins de lucre següents:
- les que exercixen
la seua activitat principal al servici de les empreses.
- les que estan
principalment al servici de les administracions públiques.
- les que estan
completament o majoritàriament finançades i controlades per les administracions
públiques.
- les que oferixen
servicis d'ensenyament superior o estan controlades per instituts d'ensenyament
superior.
L'ESTRANGER
Este sector comprén
totes les institucions i individus situats fora de les fronteres, a excepció
dels vehicles, vaixells, avions i satèl·lits utilitzats per institucions
espanyoles, i els terrenys experimentals adquirits per estes. També s'hi
inclouen les organitzacions internacionals (excepte empreses), incloses les
seues instal·lacions i activitats, dins de les nostres fronteres.
L'estranger figura
en l'enquesta d'I+D únicament com a font de finançament de la I+D realitzada per unitats nacionals i com a
destí de les despeses externes en I+D d'eixes unitats.
Este sector podria
subdividir-se en:
• empreses
estrangeres
- filials (si està
participada en més del 50 per cent del capital per una empresa matriu espanyola)
- conjuntes (si la
participació és del 50 per cent)
- associades (amb
participació inferior al 50 per cent)
- altres empreses
• administracions
públiques estrangeres
- IPSFL estrangeres
- establiments
d'ensenyament superior estrangers
- Unió Europea
- Altres
organitzacions internacionals
PROBLEMES DE FRONTERA ENTRE SECTORS
En el cas que
alguna unitat tinga participació mixta entre dos o més sectors
(universitat-empresa, universitat-organisme públic d'investigació,
administració pública-empresa, ...), per a assignar la unitat a un sector
concret es tindrà en compte si esta impartix ensenyament superior així com el
sector a què pertanyen les institucions que controlen i financen
majoritàriament la unitat.
2.4 Variables i la
seua definició
ACTIVITAT ECONÒMICA
Esta variable
s'investiga únicament en el sector empreses.
Les activitats
d'I+D de les empreses es classifiquen segons l'activitat econòmica principal
que duen a terme. La classificació utilitzada és la Classificació Nacional
d'Activitats Econòmiques (CNAE-1993 Rev.1), considerant-se les activitats que
es presenten en el quadre 1 i que són coincidents amb les recomanades per
l'OCDE. Esta classificació servix per a determinar qui realitza la
investigació.
Quadre 1. Llista de branques d’activitat i la
seua correspondència amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques
(CNAE-93)
Branques
d'activitat |
CNAE |
1. AGRICULTURA |
01+02+05 |
2. EXTRACTIVES |
10+11+12+13+14 |
3. INDÚSTRIA MANUFACTURERA |
15 a 37 |
4. Alimentació, begudes i tabac |
15+16 |
5. Alimentació i begudes |
15 |
6. Tabac |
16 |
7. Tèxtils, vestits, pells i cuir |
17+18+19 |
8. Tèxtils |
17 |
9. Confecció i pelleteria |
18 |
10. Cuir i calçat |
19 |
11. Fusta, paper, impressió, edició |
20+21+22 |
12. Fusta i suro (excepte mobles) |
20 |
13. Cartó i paper |
21 |
14.
Edició, impressió i reproducció de suports gravats |
22 |
15.
Coc, petroli, química, cautxú i plàstic |
23+24+25 |
16.
Coc, refinatge de petroli i combustible nuclear |
23 |
17.
Química 18.
Química (excepte farmàcia) |
24 24-24.4 |
19. Productes farmacèutics 20. Cautxú i plàstic |
24.4 25 |
21. Productes minerals no metàl·lics |
26 |
22. Productes metal·lúrgics bàsics |
27 |
23. Productes metal·lúrgics ferris 24. Productes metal·lúrgics no ferris 25.
Manufactures metàl·liques (excepte maquinària i equip) |
27.1+27.2+27.3+27.51+27.52 27.4+27.53+27.54 28 |
26.
Màquines, ordinadors, instruments i material de transport |
29+30+31+32+33+34+35 |
27.
Maquinària i equip mecànic |
29 |
28.
Màquines d'oficina, càlcul i ordinadors 29.
Maquinària elèctrica |
30 31 |
30. Equip electrònic |
32 |
31. Components electrònics 32. Aparells de ràdio, TV i comunicació 33. Instruments, òptica i rellotgeria |
32.1 32-32.1 33 |
34. Vehicles de motor |
34 |
35. Un altre material de transport |
35 |
36. Construcció naval 37. Construcció aeronàutica i espacial 38. Un altre equip de transport 39. Mobles, altres activitats de fabricació |
35.1 35.3 35-35.1-35.3 36 |
40. Mobles |
36.1 |
41. Altres activitats de fabricació |
36-36.1 |
42. Reciclatge |
37 |
43.
PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D'ELECTRICITAT, GAS I AIGUA |
40+41 |
44. CONSTRUCCIÓ |
45 |
45. SECTOR SERVICIS |
50 a 99 |
46. Comerç, reparació de vehicles... |
50+51+52 |
47. Hostaleria i restauració |
55 |
48. Transports, emmagatzemament |
60+61+62+63 |
49. Comunicacions |
64 |
50. Servicis postals, correus |
64.1 |
51. Telecomunicacions |
64.2 |
52.
Intermediació financera (incloses assegurances) |
65+66+67 |
53.
Immobiliàries, lloguers i servicis a empreses |
70+71+72+73+74 |
54.
Activitats informàtiques i activitats connexes |
72 |
55. Programari |
72.2
|
56.
Altres activitats informàtiques |
72.2.2 |
57.
Servicis d'I+D |
73 |
58.
Altres activitats immobiliàries, lloguers i servicis a empreses |
70+71+74 |
59.
Administració pública, servicis socials i col·lectius... |
75 a 99 |
En el cas d'associacions d'investigació i
d'empreses l'activitat principal de les quals és la realització d'activitats
d'I+D fonamentalment al servici d'una empresa o grup d'empreses determinats,
unitats amb CNAE 7310 o 7320, es pregunta a més l'activitat principal de les
empreses o grups d'empreses que es beneficien de les seues activitats d'I+D, i
els seus resultats es computaran dins de la branca d'activitat beneficiada per
la investigació.
DIMENSIÓ O GRANDÀRIA DE L'EMPRESA
Esta variable s'investiga únicament en el
sector empreses. S'entén per personal ocupat el conjunt de persones fixes i
eventuals que, l'any de referència de l'estadística, es troben exercint una
labor remunerada o no per a l'empresa, hi pertanyen i son pagats. S'ha
d'incloure-hi el personal en vacances, permís, malaltia i a temps parcial (si
treballen més d'1/3 de la jornada laboral).
No s'hi inclou els treballadors a domicili, el
personal que es trobe treballant per a l'empresa però que siga pagat per
altres, el personal excedent, jubilat, en servici militar (si realment no
continuen treballant en l'empresa), ni els membres del Consell d'Administració
(sempre que estos no treballen més d'1/3 de la jornada laboral normal).
Per a determinar el nombre mitjà de persones
ocupades es consideraran totes les persones ocupades durant l'exercici, tenint
en compte la mitjana del temps durant el qual han prestat els seus servicis en
l'empresa. Així, per exemple, es tindrà en compte si alguna d'elles no va
treballar durant tot l'any, si la seua jornada laboral és inferior a la normal,
….
XIFRA DE NEGOCIS
Esta variable s'investiga únicament en el
sector empreses.
És l'import total resultant de la suma de les
vendes (una vegada descomptats els ràpels sobre vendes i devolucions de vendes)
dels béns fabricats per la pròpia empresa (o per tercers, via producció per
subcontracta) ja siguen acabats, semiacabats, subproductes, residus o material
reciclable, més les vendes netes de béns o mercaderies adquirides per l'empresa
per a la seua posterior venda sense transformació, més l'import per prestació de
servicis a altres empreses (inclosos els ingressos per subcontracta).
No s'inclourà en la valoració de la xifra de
negocis, l'IVA deduïble facturat pels proveïdors.
Tant esta variable, com l'anterior de nombre
mitjà de persones ocupades, permeten relacionar l'activitat d'investigació amb
la grandària de l'empresa que la realitza, així com la proporció de personal
d'I+D que les diverses empreses destinen a esta tasca.
INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I DESENROTLLAMENT
TECNOLÒGIC (I+D)
Es definix com el conjunt de treballs creatius
que s'emprenen de manera sistemàtica a fi d'augmentar el volum de coneixements,
inclosos el coneixement de l'home, la cultura i la societat, així com la
utilització d'eixa suma de coneixements per a concebre noves aplicacions.
La I+D engloba tres tipus d'activitats:
a) Investigació bàsica. Consistix en treballs
originals, experimentals o teòrics, que s'emprenen principalment per a obtindre
nous coneixements sobre els fonaments dels fenòmens i dels fets observables,
sense estar dirigida a una aplicació o utilització determinada.
La investigació bàsica analitza propietats,
estructures i relacions a fi de formular i contrastar hipòtesis, teories o
lleis. La referència a sense estar dirigida a una aplicació o utilització
determinada en la investigació bàsica és crucial, ja que el realitzador pot no
conéixer aplicacions reals quan fa la investigació. Els resultats de la
investigació bàsica no es posen normalment a la venda, sinó que generalment es
publiquen en revistes científiques o es difonen directament entre organismes o
persones interessades. De vegades, la difusió dels resultats de la investigació
bàsica pot ser considerada confidencial per motius de seguretat.
b) Investigació aplicada. També consistix en
treballs originals empresos amb la finalitat d'adquirir nous coneixements. No
obstant això, està dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràctic específic.
La investigació aplicada s'emprén per a
determinar els possibles usos dels resultats de la investigació bàsica, o per a
determinar nous mètodes o formes d'aconseguir objectius específics
predeterminats. Este tipus d'investigació implica la consideració de tots els
coneixements existents i el seu aprofundiment, en un intent de solucionar
problemes específics. Els resultats de la investigació aplicada es referixen,
en primer lloc, a un únic producte o a un nombre limitat de productes,
operacions, mètodes o sistemes. Esta investigació permet posar les idees en
forma operativa. Els coneixements o les informacions obtingudes de la investigació
aplicada són sovint patentats encara que també poden mantindre's en secret.
c) Desenrotllament tecnològic. Consistix en
treballs sistemàtics basats en coneixements existents, obtinguts per mitjà
d'investigació i/o experiència pràctica, que es dirigixen a la fabricació de
nous materials, productes o dispositius; a establir nous processos, sistemes i
servicis; o a la millora substancial dels ja existents. Els exemples següents,
extrets del Manual de Frascati, permeten il·lustrar les diferències entre
investigació bàsica, aplicada i desenrotllament tecnològic:
a) L'estudi d'una determinada classe de
reaccions de polimerització davall diverses condicions, dels productes que se
n'obtenen i de les seues propietats físiques i químiques és investigació bàsica.
Quan s'intenta optimitzar una d'eixes reaccions per a obtindre un polímer amb
determinades propietats físiques o mecàniques (que li conferixen una utilitat
particular), es realitza investigació aplicada. El desenrotllament tecnològic
consistix a realitzar a major escala el procés optimitzat en el laboratori i
investigar i avaluar els possibles mètodes de producció del polímer i,
eventualment, els articles que podrien fabricar-se a partir d'ell.
b) La investigació teòrica sobre els factors
que determinen les diferències regionals en el creixement econòmic és
investigació bàsica; no obstant això, la mateixa investigació, realitzada amb
l'objectiu de poder desenrotllar una política estatal respecte d'això, seria
investigació aplicada. L'establiment de models operatius basats en els
coneixements obtinguts per mitjà de la investigació i destinats a disminuir els
desequilibris regionals és desenrotllament tecnològic.
c) En el camp de la informàtica, la
investigació bàsica comprén la recerca de mètodes alternatius de computació,
com el càlcul quàntic i la teoria quàntica de la informació. La investigació
aplicada inclou la investigació en l'aplicació del tractament de la informació
en nous camps o segons nous processos (per exemple, desenrotllament de programari
per a operacions algebraiques i anàlisi numèrica). La investigació bàsica
orientada engloba les tasques sobre simulació del llenguatge humà i de
determinades tasques (per exemple, treballs en el camp de la comunicació
home/màquina utilitzant directament vocables d'entrada i d'eixida,
investigacions sobre algoritmes bàsics per a eventuals aplicacions en el
tractament de la informació, estudis sobre la possibilitat de simular
procediments de programació). La investigació aplicada comprén els treballs sobre
aplicació del tractament de la informació a nous camps o d'acord amb nous
procediments (per exemple, elaboració d'un nou llenguatge de programació, de
nous sistemes d'explotació, de generadors de programes, …..),
Els treballs sobre aplicació del tractament de
la informació amb vista a elaborar, per exemple, ferramentes com ara la
informació geogràfica i els sistemes experts. El desenrotllament tecnològic
consistix en l'elaboració de nous programes d'aplicació, millores notables en
els sistemes d'explotació i en els programes d'aplicació, ….
Problemes de frontera entre I+D i altres
activitats cientificotecnològiques
A efectes estadístics, la I+D ha de
diferenciar-se d'una àmplia gamma d'activitats connexes que tenen una base
cientificotecnològica. Estes activitats estan molt estretament relacionades amb
la I+D, tant a través dels fluxos d'informació com pel que fa a operacions,
institucions i personal, però, en la mesura que siga possible, no s’haurien de
tindre en compte en el mesurament de les activitats d'I+D.
El criteri bàsic que permet distingir la I+D
d'altres activitats connexes és l'existència, al si de la I+D, d'un element
apreciable de creativitat i la resolució d'una incertesa científica i/o
tecnològica; o dit d'una altra manera, quan la solució d'un problema no parega
evident a qualsevol que estiga al corrent del conjunt de coneixements i
tècniques bàsiques utilitzades comunament en el sector considerat.
A partir d'este criteri, un projecte concret
pot ser considerat d'I+D si s'emprén amb una determinada finalitat, però no ho
serà si s'emprén amb una altra. L'aplicació d'este criteri s'il·lustra amb
estos exemples extrets del Manual de Frascati:
- En el camp de la medicina, una autòpsia
rutinària que servisca per a determinar les causes d'una defunció és un exemple
de pràctica corrent que no és I+D; al contrari, l'autòpsia practicada per a
estudiar un cas de mortalitat en concret, per exemple, per a constatar els
efectes secundaris d'un tractament de càncer és una activitat d'I+D. Les proves
rutinàries d'anàlisi de sang o exàmens bacteriològics no són activitats d'I+D,
però un programa específic d'anàlisi de sang per a la introducció d'un nou
producte farmacèutic seria I+D.
- El registre diari de temperatures o
pressions atmosfèriques no és una activitat d'I+D, sinó un exemple d'operacions
realitzades de manera rutinària per un servici de predicció meteorològica. No
obstant això, la investigació de nous mètodes de mesurament de temperatures i
l'estudi i desenrotllament de nous sistemes i mètodes d'interpretació de dades
serien activitats d'I+D.
Les activitats científiques i tecnològiques
connexes que han de quedar excloses són les següents:
Educació i formació
Comprén l'ensenyament i formació del personal
en totes les disciplines impartides en universitats, institucions d'educació
superior i postsecundària. No obstant això, la investigació realitzada per
estudiants postgraduats (tesis doctorals) i la supervisió d'estos treballs per
part dels professors s’ha d'incloure-hi com I+D. Estes activitats de supervisió
haurien de classificar-se en la I+D si són equivalents a la direcció i gestió
d'un projecte concret d'I+D que conté un element suficient de creativitat i
l'objectiu del qual siga el de crear nous coneixements. En este cas, tant la
supervisió per part dels membres del professorat universitari com el treball de
l'estudiant s'inclouen en la I+D. Si esta supervisió consistix únicament a
ensenyar els mètodes d'I+D o a llegir i corregir les tesis, memòries o treballs
d'estudiants no titulats, s’hauria d'excloure de la I+D.
D'altra banda, l'aprofundiment de coneixements
personals dels membres del professorat universitari comprén el temps dedicat a
la formació professional continuada (lectures personals), a l'assistència a
conferències i seminaris, etc. Només es considera com a activitat d'I+D
l'aprofundiment de coneixements personals per a un projecte d'investigació.
Altres activitats científiques i tecnològiques
connexes
Comprén les activitats que a continuació
s'enumeren, que s’hauran d'excloure de la I+D, excepte quan es realitzen
únicament o principalment al servici d'un projecte d'I+D.
a) Servici d'informació científica i tècnica
Les activitats especialitzades de recopilació,
catalogació, registre, classificació, difusió, traducció, anàlisi i avaluació,
dutes a terme per personal científic i tècnic, servicis bibliogràfics, servicis
de patents, servicis de difusió d'informació científica i tècnica i servicis de
consultoria, i les conferències científiques, s'exclouen de la I+D excepte quan
es realitzen exclusivament o principalment en suport de tasques d'I+D (així, la
preparació de l'informe original sobre els resultats de la I+D s'inclourà entre
les activitats d'I+D).
Les activitats d'un servici d'informació
científica i tècnica o d'una biblioteca integrada en un laboratori
d'investigació, que principalment estan al servici dels investigadors d'este
laboratori, s’haurien d'incloure en la I+D. Al contrari, les activitats d'un
centre de documentació d'una empresa obert a tot el personal de l'empresa
s’haurien d'excloure de la I+D, fins i tot encara que este centre es trobe
situat en el mateix lloc que el servici d'investigació de l'empresa. De la
mateixa manera, les activitats de les biblioteques centrals de les universitats
s’haurien d'excloure de la I+D.
b) La recollida de dades de caràcter general
Habitualment és duta a terme per organismes
públics amb l'objecte de realitzar estadístiques de fenòmens naturals,
biològics o socials que són d'interés públic o que només l'administració
pública té els mitjans per a efectuar-les. Com a exemple, es poden mencionar
les tasques ordinàries d'elaboració de mapes topogràfics, alçats de plans
geològics, hidrològics, oceanogràfics i meteorològics, així com les
observacions astronòmiques.
No obstant això, la recollida de dades
efectuada exclusivament o principalment en el marc d'un projecte d'I+D
s'integra entre les activitats d'I+D (per exemple, les dades de trajectòries i
característiques de les partícules dins d'un reactor nuclear). Este raonament
també s'aplica al procés i interpretació de dades. En concret, les ciències
socials depenen en gran part de la recopilació precisa de fets socials en forma
de censos, enquestes per mostreig, ... .Si estes dades es recullen o es
processen especialment amb fins d'investigació científica, el seu cost s’hauria
d'imputar a I+D i hauria de comprendre la seua planificació, sistematització,
etc. No obstant això, les dades recollides amb una altra finalitat o amb
caràcter general, com ara les enquestes trimestrals de població activa,
s’haurien d'excloure de la I+D, encara que siguen explotades per a una
investigació. També se n'exclouen els estudis de mercat.
c) Assajos i treballs de normalització
Esta rúbrica comprén les tasques d'adaptació a
normes nacionals, l'adaptació a normes subsidiàries, els assajos i les anàlisis
rutinàries de materials, components, productes, processos, sòls, atmosfera, ...
Els organismes públics administren laboratoris
el principal objectiu dels quals és el de realitzar anàlisis i elaborar normes.
No obstant això, el personal d'estos laboratoris també pot dedicar-se a la
creació o a la millora notable dels mètodes utilitzats en les anàlisis, i estes
activitats s’haurien d'incloure en la I+D.
d) Estudis de viabilitat
Es referix a l'estudi d'un projecte
d'enginyeria utilitzant les tècniques existents a fi de proporcionar informació
complementària abans de la seua posada en pràctica. En el camp de les ciències
socials, els estudis de viabilitat consistixen a examinar les característiques
socioeconòmiques i les conseqüències de determinades situacions (per exemple,
un estudi sobre la possibilitat d'implantar un complex petroquímic en una
determinada regió). Al contrari, els estudis de viabilitat dels projectes
d'investigació formen part de la I+D.
e) Atencions mèdiques especialitzades
Esta rúbrica comprén les tasques de pràctica
corrent i l'aplicació habitual de coneixements mèdics especialitzats. No
obstant això, pot existir un element d'I+D en el que es denomina atencions
mèdiques avançades, que es dóna, per exemple, en els hospitals universitaris.
Per regla general, estes atencions mèdiques
avançades no han de considerar-se com I+D, per la qual cosa qualsevol atenció
mèdica no lligada directament a un projecte específic d'I+D s'exclou de l'àmbit
d'esta estadística.
f) Treballs sobre patents i llicències.
Comprén totes les tasques administratives i
jurídiques sobre patents i llicències. No obstant això, les tasques sobre
patents directament relacionades amb projectes d'I+D formen part de la I+D.
g) Estudis de naturalesa política i operativa.
La paraula política engloba no sols la
política nacional sinó també les polítiques regionals i locals, així com les
polítiques de les empreses que perseguixen un cert objectiu econòmic. Els
estudis de naturalesa política comprenen activitats com ara l'anàlisi i
avaluació de programes en curs, les polítiques i activitats dels ministeris i
d'altres institucions governamentals, les tasques d'unitats que s'ocupen de
l'anàlisi i del control permanent de fenòmens exteriors (com, per exemple,
l'anàlisi de problemes sobre defensa i seguretat nacional); i les tasques de
les comissions legislatives d'investigació sobre la política i activitats del
govern i dels ministeris.
Generalment els estudis pretenen obrir vies
per a la presa de decisions dels responsables de les administracions públiques
(a nivell central, regional o local), o de les empreses industrials i
comercials. Estos estudis s’haurien d'excloure per regla general ja que
normalment només utilitzen mètodes ja contrastats per a estos estudis. No
obstant això, en l'elaboració de models operatius, a vegades cal modificar els
mètodes utilitzats anteriorment o desenrotllar uns altres de nous, la qual cosa
exigix un important treball d'investigació. En teoria, estes modificacions o
labors de desenrotllament s’haurien de tindre en compte en la mesura de la I+D,
però cal adonar-se de les dificultats que presenta la determinació de l'element
d'I+D en un estudi determinat, si és que n’hi ha. En la pràctica, per a determinar
si una activitat concreta pot considerar-se dins de la I+D o assimilada a la
I+D, poc importa que esta activitat, o l'informe resultant, es denomine estudi.
Si es correspon amb la definició d'I+D, es considera que és I+D; en cas
contrari, s'exclourà de la I+D.
h) Activitats de prospecció
Sovint es crea una confusió de llenguatge
entre investigació de nous recursos o considerablement millorats (alimentació,
energia, ...) i investigació en el sentit de prospecció de les reserves
existents de recursos naturals, confusió que difumina la distinció entre la
I+D, d'una banda, i els alçaments geològics i la prospecció, per una altra. Les
activitats d'alçats geològics i de prospecció de les empreses comercials
s'exclouen de la I+D. Així, la perforació de pous d'exploració per a avaluar
els recursos continguts en un jaciment hauria de considerar-se com un exemple
de servicis científics i tecnològics, però no com I+D.
i) Activitats rutinàries de desenrotllament de
programari
Estes activitats comprenen les tasques
relatives a millores en els sistemes o programes ja posats a disposició del
públic abans del començament de les tasques. També se n'exclouen els problemes
tècnics que han sigut superats en projectes anteriors sobre els mateixos
sistemes d'explotació i arquitectures informàtiques. Les activitats de
programari com ara el manteniment de sistemes existents, la conversió i/o
traducció de llenguatges informàtics, l'augment de funcions d'usuari en un
programa d'aplicació, la depuració de sistemes, l'adaptació del programari
existent, la preparació de documentació per als usuaris, ..., que no impliquen
un progrés científic i/o tècnic no es consideren I+D.
D'altra banda, perquè un projecte de
desenrotllament de programari es classifique com I+D, la seua finalització ha
de necessitar un progrés científic i/o tecnològic i ha de tindre com a objecte
resoldre una incertesa científica i/o tecnològica de forma sistemàtica. A més
del programari que forma part d'un projecte d'I+D, també ha de considerar-se
com I+D els treballs d'investigació i desenrotllament sobre el programari en
si, considerant este com a producte final.
Per la seua mateixa naturalesa, el
desenrotllament de programari no permet delimitar fàcilment el seu component
d'I+D, quan n’hi haja. Forma part integrant de nombrosos projectes que no
comporten cap element d'I+D. No obstant això, la part d'estos projectes
relacionada amb el desenrotllament de programari pot classificar-se com I+D si
se n'obté un progrés en el camp informàtic. En este camp, el progrés normalment
prové d'una evolució en compte d'una revolució. Per esta raó, el pas a una
versió més potent, un complement o una modificació d'un programa o d'un sistema
existent pot considerar-se com I+D si incorpora avanços científics i/o
tecnològics que conduïxen a un enriquiment dels coneixements. No obstant això,
la utilització d'un paquet de programari per a una nova aplicació o finalitat
no constituïx, per si mateixa, un progrés.
Caràcter de les activitats internes en I+D
Es pregunta a les unitats sobre el caràcter de
les seues activitats d'I+D. Algunes unitats realitzen tots els anys activitats
d'I+D, mentre que altres realitzen I+D de forma ocasional, és a dir, poden
estar implicades un any en un projecte i no executar I+D a l’any següent. Estos
treballs d'I+D basats en un projecte s'executen sovint per persones de diverses
seccions de la unitat, sense una organització formal d'I+D. En la definició
general d'I+D del Manual de Frascati, un projecte dotat d'objectius específics
i de pressupost, satisfà el criteri de treball creatiu emprés sobre una base
sistemàtica. Així mateix, el Manual de Frascati recomana que totes les unitats
que executen I+D, ja siga de forma contínua o de forma ocasional, s'incloguen
en les enquestes d'I+D
ALTRES ACTIVITATS INDUSTRIALS
Estes activitats poden classificar-se en dos
grups, en alguns casos encoberts, i que s’haurien d'excloure de la I+D.
Activitats innovadores
La innovació científica i tecnològica pot ser
considerada com la transformació d'una idea en un producte nou o millorat
introduït en el mercat, o en un procés operatiu nou o millorat utilitzat en la
indústria o el comerç o en un nou mètode de servici social. De moment, les
normes internacionals per a la recollida de dades, com les proposades en el
Manual d'Oslo de l'OCDE, només han sigut elaborades per a les innovacions
tecnològiques.
Les innovacions tecnològiques comprenen els
nous productes i processos, així com les modificacions tecnològiques importants
d’estos. Una innovació es considera com a tal quan és introduïda en el mercat
(innovació de producte) o utilitzada en un procés de producció (innovació de
procés). En elles intervenen qualsevol classe d'activitats científiques,
tecnològiques, d'organització, financeres i comercials. La I+D només és una d'estes
activitats i pot ser realitzada en diferents etapes del procés d'innovació,
sent utilitzada no sols com a font d'idees innovadores sinó també per a
resoldre els problemes que puguen sorgir en qualsevol fase del procés fins a la
seua finalització. A més de la I+D, es poden distingir en el procés d'innovació
altres cinc camps d'activitats innovadores:
- L'adquisició de maquinària, equip i
programari. Consistix en la compra de maquinària, equips i maquinari o
programari avançats destinats a la producció de productes o processos nous o
millorats de manera significativa.
- L'adquisició d'altres coneixements externs.
Consistix en la compra de drets d'ús de patents i d'invencions no patentades,
llicències, know-how (coneixements no
patentats), marques de fàbrica, programari (programes d'ordinador) i altres
tipus de coneixements d'altres organitzacions per a utilitzar en les
innovacions de l'empresa.
- Despeses en disseny i altres preparatius per
a la producció i/o distribució. Són les despeses en procediments i preparatius
tècnics per a la realització real d'innovacions de productes (béns/servicis) i
de processos no compresos en altres apartats.
- Les despeses en formació. Inclouen les
despeses en formació interna o externa per al personal directament implicat en
el desenrotllament i/o introducció d'innovacions.
- La introducció d'innovacions en el mercat.
Comprén les activitats internes o externes de
comercialització (màrqueting) directament relacionades amb la introducció en el
mercat de productes (béns/servicis) nous o sensiblement millorats. Convé
excloure acuradament de la I+D les activitats que, encara que formen part del
procés d'innovació, a penes recorren a la I+D; és el cas de les demandes de
patents i la concessió de llicències, els estudis de mercat, el llançament de
la fabricació, l'equip i la modificació del disseny per al procés de
fabricació. No obstant això, algunes activitats com la posada al punt d'equip,
el desenrotllament de processos, el disseny i la realització de prototips poden
comportar un element no menyspreable d'I+D, és per això la dificultat per a
determinar de forma precisa el que ha de ser o no ser considerat com I+D. Esta
advertència s'aplica en particular a la branca de defensa i a les indústries
concebudes a gran escala, com l'aeroespacial.
Pel que fa a la mesura de la I+D, la major
font d'error es deu probablement a la dificultat de fixar amb precisió la línia
que separa el desenrotllament tecnològic del desenrotllament previ a la
producció (preproducció), comprenent este últim l'elaboració de models de
demostració per als usuaris així com les proves corresponents, i també la
producció concebuda perquè siga aplicable a qualsevol situació que es presente
en la indústria. En realitat, caldria elaborar una sèrie de criteris per a cada
branca d'activitat. La regla fonamental elaborada per la Fundació Nacional per
a la Ciència (NSF) dels Estats Units presenta una base pràctica que permet
apreciar els casos difícils. Esta regla, l'abast de la qual ha sigut
lleugerament ampliat, s'enuncia d'esta manera:
Si el principal objectiu de les tasques és el
d'aportar noves millores tècniques al producte o al procés, aleshores cauen
dins de la definició d'I+D. Si, al contrari, el producte, procés o estudi està
en gran part establit i si el principal objectiu és el de trobar eixides,
elaborar plans de producció prèvia o de control harmonitzats, aleshores no es
tracta d'I+D.
Vegem alguns casos problemàtics de delimitació
de la frontera entre la I+D i les altres activitats innovadores.
i) Prototips
La construcció i prova d'un prototip
constituïx, ben sovint, la fase més important del desenrotllament tecnològic.
Un prototip és un model original que presenta totes les qualitats tècniques i
característiques de funcionament del nou producte. No obstant això, quan s'han
introduït les últimes modificacions i s'ha acabat amb èxit la fase de prova del
prototip, les activitats posteriors no entrarien en el camp de la I+D.
ii) Instal·lacions pilot
La construcció i utilització d'una
instal·lació pilot forma part de la I+D en tant que el principal objectiu siga
el d'adquirir experiència i el de reunir dades tècniques, o d'un altre tipus,
que s'utilitzaran posteriorment. Una vegada acabada esta fase experimental, si
la instal·lació pilot comença a operar normalment com a unitat de producció, la
seua activitat no pot considerar-se com I+D, encara que continue denominant-se
instal·lació pilot.
iii) Projectes a gran escala i instal·lacions
pilot molt costoses
Els projectes a gran escala, dels quals les
activitats aeroespacials i de defensa constituïxen els exemples més notables,
generalment comprenen una gamma d'activitats que van del desenrotllament
tecnològic al desenrotllament previ a la producció. En estes condicions,
l'organització que finança i/o realitza estos projectes ben sovint no pot
establir la distinció entre la I+D i la resta de despeses. Esta distinció haurà
d'establir-se a partir de l'aplicació del criteri elaborat per la Fundació
Nacional per a la Ciència. D'altra banda, és molt important examinar atentament
la naturalesa de les instal·lacions pilot o dels prototips molt costosos,
especialment quan es tracta, per exemple, de la primera placa d'un nou basament
per a les centrals nuclears o d'un cap de sèrie per a trencaglaç. Estes
instal·lacions i prototips poden realitzar-se quasi per complet amb l’ajuda de
materials existents i de tecnologies conegudes i ben sovint es construïxen
perquè servisquen simultàniament per a la realització de tasques d'I+D i per a
la prestació del principal servici per al qual s'han destinat (producció
d'electricitat o trencament del gel). La seua producció no hauria de
considerar-se completament com I+D.
iv) Llançament de la fabricació
La fase de llançament de la fabricació comença
quan un prototip, al qual s’han incorporat totes les modificacions necessàries,
ha sigut provat amb resultat satisfactori. Este procés està relacionat amb la
producció a escala industrial. Ja que no exigix nous treballs de disseny i
enginyeria industrial, no s’hauria de considerar dins de la I+D, ja que
l'objectiu principal no és la millora del producte sinó la posada en marxa i el
condicionament de la producció. Les primeres unitats de prova en una producció
en sèrie no haurien de considerar-se com a prototips en el sentit de la I+D,
fins i tot encara que, per abús del llenguatge, se'ls denomine amb este nom.
v) Detecció d'avaries
Les dificultats de posada en marxa poden
necessitar a vegades tasques complementàries d'I+D, però el més freqüent és que
els defectes de funcionament, una vegada detectats, conduïsquen a modificacions
menors en l'equip i en els processos. Per tant, estes tasques no s’haurien de
considerar com I+D.
vi) I+D suplementària
Quan s'entrega un nou producte o procés a la
unitat de producció, poden plantejar-se encara alguns problemes tècnics, per la
qual cosa es necessitaran tasques suplementàries d'I+D. Estes tasques s’haurien
de tindre en compte en la mesura de la I+D.
vii) Equip i enginyeria industrial
En la majoria dels casos, les fases d'equip i
enginyeria industrial d'un producte es consideren que formen part del procés de
producció. No obstant això, si el procés d'equipament es traduïx en noves
tasques d'I+D, estes activitats es classificaran com I+D.
viii) Activitats de producció i activitats
tècniques connexes
Comprén la producció industrial, la producció
prèvia a la producció i la distribució de béns i servicis, així com els
diversos servicis tècnics lligats al sector empreses i a tota l'economia, i les
activitats connexes que utilitzen disciplines incloses en les ciències socials,
com els estudis de mercat.
Finançament i altres activitats de suport
indirecte
La realització efectiva de les activitats
d'I+D exigix la provisió de fons i la gestió del projecte i del seu
finançament. Les activitats de finançament de la I+D d'organismes com ara
ministeris o comissions d'investigació no formen part de la I+D pròpiament
dita. En el cas de la gestió interna dels projectes d'I+D i del seu
finançament, es distingixen les activitats de suport directe de la I+D dutes a
terme per persones com ara executius responsables de la I+D associats
estretament a cada projecte, que es tenen en compte tant en les dades de
personal com en els de despeses, de les quals només proporcionen un suport
indirecte o auxiliar i que només es tenen en compte en les sèries de despeses,
com altres despeses corrents. Les activitats de suport indirecte comprenen un
cert nombre d'activitats que no constituïxen en si mateixes una activitat d'I+D
però li proporcionen un suport. Per conveni, les dades de personal en I+D
engloben les activitats d'I+D pròpiament dites però exclouen les activitats
auxiliars indirectes, mentre que estes es tenen en compte en les despeses en
I+D dels executors, com a despeses corrents. Les activitats de transport,
emmagatzemament, neteja, reparació, manteniment i seguretat són exemples
característics respecte d'això. Algunes activitats, com les d'una biblioteca o
les de servicis informàtics, formen part de la I+D pròpiament dita si es
destinen exclusivament a I+D, però es convertixen en activitat de suport
indirecte quan es realitzen per servicis centrals que atenen tant activitats
d'I+D com altres activitats. Les activitats de gestió i d'administració i les
tasques d'oficina també es caracteritzen per esta situació. Quan estes
activitats contribuïxen directament als projectes d'I+D i s'emprenen
exclusivament amb fins d'I+D, formen part de la I+D pròpiament dita i es tenen
en compte en la partida relativa al personal d'I+D. Podem mencionar com a
exemples característics el gerent responsable de la I+D que atén la programació
i supervisió dels aspectes científics i tècnics del projecte o el redactor que
confecciona els informes dels resultats intermedis i finals del projecte.
Quedaria per determinar si les activitats
comptables associades a un projecte específic d'I+D són activitats directes
(I+D pròpiament dita) o auxiliars. Per conveni, estes activitats es
classifiquen en la I+D pròpiament dita, en compte d’en les activitats de suport
indirecte, quan es duguen a terme estretament associades a activitats d'I+D.
Altres casos de frontera
a) Activitats relacionades amb les ciències
socials i humanitats. Les ciències socials i les humanitats recorren, més que
altres camps científics, a disciplines i tècniques externes a elles per a donar
suport a les seues activitats d'investigació. En concret, les matemàtiques i
l'estadística són utilitzades en la majoria de les investigacions econòmiques i
socials. Algunes disciplines com la psicologia, la geografia i l'antropologia
també depenen de tècniques pròpies de disciplines connexes de la psicologia
clínica, de la geologia i de l'anatomia. La investigació en ciències
econòmiques i socials i, especialment, en economia és interdisciplinària sent a
vegades prou imprecises les fronteres que separen les diverses disciplines. A
causa de les diferents metodologies utilitzades en la investigació, la
definició que permeta englobar l'element d'I+D de les ciències socials i
humanitats ha de ser necessàriament més general que en el cas de les ciències exactes,
naturals i enginyeria. Per això, s'ha inclòs en la definició d'I+D el
coneixement de l'home, la cultura i la societat. La noció de novetat ha de
continuar servint com a criteri bàsic per a la definició de les fronteres entre
la I+D i les activitats científiques connexes (rutinàries). Estes activitats
només poden considerar-se dins de la I+D si formen part integrant d'un projecte
específic d'investigació o si estan destinades únicament a un projecte
específic d'investigació. En conseqüència, hi ha un cert nombre de camps en què
els especialistes de ciències socials utilitzen metodologies i fets ja
establits, que són propis de les ciències socials, per a resoldre un problema
concret, però estos no podrien classificar-se com I+D. Els treballs següents constituïxen
exemples del que podria entrar en la categoria esmentada anteriorment però que
no són I+D: la interpretació dels probable efectes econòmics d'una modificació
del sistema fiscal, realitzada amb l'ajuda de dades econòmiques existents; la
previsió de les variacions susceptibles d'ocórrer en l'estructura de la demanda
de servicis socials en una determinada regió com a conseqüència de canvis en
l'estructura demogràfica; la investigació operativa (IO) considerada com una
ajuda per a la presa de decisions, per exemple l'optimització del sistema de
distribució d'una fàbrica; la utilització de tècniques tipificades en
psicologia aplicada per a la selecció i classificació del personal industrial i
militar, estudiants, ….., i per a l'examen de xiquets dislèxics o que presenten
qualsevol altra incapacitat.
b) Exploració espacial
Pel que fa a l'exploració espacial, la
dificultat es deu al fet que per diversos motius una gran part d'esta activitat
actualment té un caràcter rutinari; no hi ha dubte que els costos es referixen
essencialment a la compra de béns i servicis no relacionats amb la I+D. No
obstant això, qualsevol exploració espacial encara té com a objectiu el
d'incrementar la suma de coneixements, per la qual cosa s’hauria d'incloure
completament com I+D. Pot ser útil distingir les activitats relacionades amb
l'exploració espacial, incloses la posada al punt de vehicles, equips i
tècniques, de les associades a la pràctica rutinària de posada en òrbita de
satèl·lits o de creació d'estacions de comunicació i de control de direcció.
DESPESES EN ACTIVITATS INTERNES D'I+D
El mesurament de les despeses en I+D és un
dels procediments d'obtenció de l'input de l'activitat investigadora. Es
consideren despeses en activitats d'I+D totes les quantitats destinades a
activitats d'I+D, realitzades dins de la unitat o centre investigador (despeses
internes) o fora d'estos (despeses externes), siga quin siga l'origen de fons.
Les despeses dutes a terme fora del centre però en suport de tasques internes
d'I+D (compra de subministraments per a I+D, per exemple) també s'inclouran com
a despeses internes en I+D. Les dades relatives a despeses internes en I+D
s’han de recollir a partir de la informació sobre les despeses internes de què
realitzen I+D. No obstant això, és desitjable igualment recollir dades sobre
les despeses externes en I+D, com a informació complementària.
Naturalesa de la despesa d'I+D
Les despeses internes comprenen tant les
despeses corrents com les de capital. Per conveni, s'exclourà l'IVA deduïble facturat
pels proveïdors.
Despeses corrents
Dins de les despeses corrents es distingix
entre despeses de personal i altres despeses corrents. Les despeses de personal comprenen el total
de retribucions del personal, incloses les assegurances socials (salaris i
pagues extraordinàries, altres complements salarials o gratificacions diverses,
com ara primes, pagament de vacances, retribucions en espècie, aportacions a
fons de pensions, assegurances socials a càrrec de l'empresa,...), és a dir, el
que es denomina cost empresarial del personal. Els costos salarials de les
persones que proporcionen servicis indirectes i que no es tenen en compte en
les dades de personal d'I+D (fonamentalment, personal de seguretat i de
manteniment, de cantina, de servicis informàtics, personal de biblioteques
centrals i de les oficines de la direcció) se n’hauran d'excloure i
comptabilitzar-se com altres despeses corrents. Únicament s’haurien
d'incloure-hi els salaris/ beques d'estudi i despeses semblants corresponents a
estudiants postgraduats. Les dietes de viatge del personal d'I+D també
s'inclouran en altres despeses corrents. Es distingirà entre retribucions als
investigadors i a la resta de personal. La resta de despeses corrents comprén
la despesa en l'adquisició de material no inventariable i de subministraments
diversos no considerats com a béns de capital; consum d'energia (gas,
electricitat, ...), i aigua; llibres, revistes, material de consulta i
subscripcions a biblioteques, participació en societats científiques, material
de laboratori (productes químics, animals, ...); i el cost real o imputat de
xicotets prototips o models fabricats en l'exterior. Les despeses
d'administració i altres despeses generals (com ara despeses d'oficina,
correus, telecomunicacions, assegurances i interessos bancaris) també s’haurien
d'incloure en la proporció que afecten les activitats d'I+D. Les despeses en
concepte de servicis indirectes (seguretat, emmagatzemament; utilització,
reparació i manteniment d'edificis i equips; servicis informàtics i de
biblioteca; cafeteria, ...) s’hi haurien d'incloure, tant si es tracta de
servicis realitzats per la pròpia empresa com si són llogats o adquirits en
l'exterior, en la proporció que afecten les activitats d'I+D. Per conveni, les
provisions, reals o imputades, en concepte d'amortització d'immobles,
instal·lacions i equip s’han d'excloure de la mesura de les despeses internes.
És la inversió bruta en capital fix utilitzat
per les unitats en els programes d'I+D. Han de declarar-se íntegrament en el
període en què han tingut lloc i no considerar-se com un element
d'amortització. S'han de consignar les despeses reals, de manera que si en una
empresa es realitzen altres activitats, a més de les d'I+D, s'ha d'imputar a
estes una proporció de la despesa total, estimada en funció del grau
d'utilització d'estos béns de capital. Estes despeses poden ser en terrenys i
edificis , en equip i instruments, i en adquisició de programari específic per
a I+D. Les despeses en terrenys i edificis són les ocasionats per la compra de
terrenys per a I+D (per exemple, terrenys d'assaig, terrenys per a la
construcció de laboratoris i plantes pilot), així com les despeses de
construcció d'edificis o compra d’estos, incloses les despeses per treballs
importants de millora, modificació, ampliació o reparació. La despesa en
instruments i equip inclou la despesa corresponent a la compra d'equip i
material inventariable utilitzats en les tasques d'I+D. La despesa en
adquisició de programari específic per a I+D, comprén l'adquisició de
programari identificable per separat per a la seua utilització en la
realització d'I+D, incloent-hi les descripcions dels programes i la
documentació que acompanya el programari de sistemes i aplicacions. També s'hi
inclouen les quotes de llicències d'ús del programari adquirit.
i) Actius immaterials
Es definix la inversió (o desinversió) en
actius immaterials com els increments (o disminucions) en el valor real d'este
tipus de recursos (aplicacions informàtiques, despeses d'I+D, fons de comerç,
propietat industrial, concessions administratives, ...) realitzades per
l'organisme en l'any de referència.
Els increments d'este tipus d'actius tenen el
seu origen en les compres a tercers dels béns continguts en esta rúbrica o la
producció pròpia d’estos amb els matisos següents: només poden ser millorades
les aplicacions informàtiques i la producció pròpia es limita a les realitzades
en les aplicacions informàtiques i en les despeses d'I+D. El fons de comerç,
les concessions administratives, i la resta dels actius només poden ser
adquirits a títol onerós. Les disminucions o desinversions no són objecte
d'investigació en esta enquesta. A l'efecte d'esta Estadística, la producció
pròpia d'I+D ha de considerar-se com a despeses internes en I+D, distingint-se
entre despeses corrents (inclosos salaris del personal d'I+D) i despeses de
capital. Les aplicacions informàtiques millorades o de producció pròpia només
s'inclouran en este apartat en la mesura que es realitzen únicament o
principalment al servici d'un projecte d'I+D. En cas contrari, s’hauran
d'excloure en el mesurament de les despeses d'I+D (vegeu l'apartat Despeses en
activitats d'I+D). En el cas de compres a tercers d'este tipus d'actius, haurà
de distingir-se entre adquisició de servicis d'I+D i un altre tipus de
despeses. L'adquisició de servicis d'I+D ha de reflectir-se com a despeses
externes en I+D i haurà de desglossar-se tenint en compte el subministrador de
la I+D.
La compra a tercers d'altres actius
immaterials queda fora de l'àmbit de la I+D. En concret, l'adquisició de
propietat industrial (patents, marques, know-how,
...) són despeses relacionades amb l'activitat innovadora d'una empresa o
organisme, però que no poden ser considerades com a despeses d'I+D. No obstant
això, el cost real o imputat de xicotets prototips, models o elements de
propietat industrial fabricats en l'exterior, comprats únicament o
principalment al servici d'un projecte d'I+D, es considerarà com una despesa
corrent en I+D. D'altra banda, en esta estadística no sols s'inclouen les
despeses activades en projectes d'I+D amb motius fonamentats d'èxit tècnic en
la realització del projecte, que és el concepte comptable de la I+D, sinó també
la I+D no reeixida.
ii) Immobilitzat material
Referent a la inversió en actius materials, el
Pla General de Comptabilitat comprén els comptes següents:
1.Terrenys i béns naturals
2. Construccions
3. Instal·lacions tècniques
4. Maquinària
5. Utillatge
6. Altres instal·lacions
7. Mobiliari
8. Equips per a procés d'informació
9. Elements de transport
10. Un altre immobilitzat material
A l'efecte de la nostra estadística s'inclourà
en Equips i Instruments els comptes 4, 5, 7, 8, 9 i 10 i els comptes 1, 2 i 6
en Terrenys i Edificis. Les instal·lacions tècniques (compte 3) comprenen
elements d'ambdós grups (edificacions, maquinària, ...) que, encara sent
separables per naturalesa, estan lligats de forma definitiva per al seu
funcionament i sotmesos al mateix ritme d'amortització, però a l'efecte de
l'estadística caldrà estimar la part corresponent a terrenys, construccions i
instal·lacions, i la part corresponent a l'altre epígraf. Per exemple, un
vaixell oceanogràfic, per conveni, s’haurà de considerar una instal·lació
tècnica i desglossar-se com a tal. Els treballs importants de millora,
modificació, ampliació o reparació del vaixell s’hauran de tindre en compte en
Terrenys i Edificis, i la millora d'equip tècnic, instruments, ..., en Equips i
Instruments. S'ha de considerar les despeses reals, de manera que si en el
vaixell o en un altre element de capital es realitzen altres activitats, a més
de la I+D, s'ha d'imputar a este una proporció de la despesa total estimada en
funció del grau d'utilització d'este bé de capital.
D'altra banda, ha de declarar-se la despesa
realitzada en l'any de referència de l'estadística. Este requisit ha de ser
tingut en compte especialment en el cas d'incorporació de béns per mitjà
d'arrendament financer (lísing). Les dotacions per a amortització de l'immobilitzat
material o immaterial no han d'incloure's com a despesa en I+D.
Amb esta pregunta es tracta de determinar qui
finança la investigació. La I+D és una activitat que implica importants
transferències de recursos entre unitats, organismes i sectors. Estes
transferències es mesuren per mitjà de les informacions facilitades pels que
realitzen I+D sobre les quantitats que eixa unitat, organisme o sector ha rebut
d'una altra unitat, organisme o sector per a la realització d'activitats
internes d'I+D. Perquè este flux financer siga identificat correctament, han de
complir-se dos condicions:
- és necessari que hi haja una transferència
directa de recursos - esta transferència al mateix temps ha d’estar prevista i
ser realment utilitzada per a activitats d'I+D. La transacció pot revestir la
forma d'un contracte, una ajuda financera o una donació i pot consistir en una
aportació monetària o d'altres recursos (personal o material, per exemple). En
el cas d'importants transferències no monetàries cal avaluar el valor de mercat
de la transacció, perquè totes les transferències s’han d'expressar en termes
financers. En teoria, quan una administració pública autoritza una empresa o
universitat a utilitzar gratuïtament, per a les seues activitats d'I+D,
instal·lacions com per exemple, un túnel de vent, un observatori o una rampa de
llançament, el valor del servici (lloguer imputat) s’hauria d'assimilar a una
transferència. En la pràctica, el normal és que ni el beneficiari d'esta transacció
ni tal vegada el "donant" poden establir eixa estimació. Pot ocórrer
que, un projecte d'I+D d'una empresa siga finançat per mitjà d'un préstec
concedit per una institució financera, per una empresa afiliada o per una
administració pública. Els préstecs reemborsables no han de considerar-se com a
transferència; al contrari, els préstecs concedits a fons perdut han de
considerar-se per conveni com a transferència. Els préstecs reemborsables es
consideren com a fons propis. També hi ha tota una sèrie d'incentius públics
per a I+D en el sector empreses. Es poden mencionar, per exemple, l'exempció de
l'impost sobre la renda per a la I+D industrial, el pagament per part de
l'administració pública, prèvia petició i posterior verificació, d'una part o
de la totalitat de les despeses en I+D de l'empresa, la concessió de primes
vinculades a un contracte d'investigació a fi d'estimular l'empresa en les
seues tasques d'I+D, la franquícia d'impostos i drets de duana sobre material
d'I+D i el reemborsament d'una part de les despeses de l'empresa si esta
augmenta la plantilla del seu personal d'I+D. De moment, encara que estes
transferències puguen especificar-se separadament, no han de comptabilitzar-se
com a ajuda directa a la I+D. Per tant, les unitats hauran de comptabilitzar
l'import brut de les seus despeses, fins i tot encara que estes es troben
reduïdes per la concessió d'exempcions, deduccions o ajudes pagades amb
posterioritat. El problema es complica quan les transaccions passen a través de
diversos organismes. Açò pot ocórrer quan es realitza I+D per mitjà de
subcontractes, com ocorre a vegades en el sector empreses. L'executant d'I+D ha
d'indicar, en la mesura que siga possible, la font original dels fons rebuts
per a I+D. Per la seua banda les universitats recorren a tres tipus de
finançament per a les seues activitats d'I+D:
i) Els contractes d'I+D i els fons específics
ben definits per a I+D procedents de l'administració pública i d'altres fonts
de finançament externes. Estos fons s'assignaran a la seua font original.
ii) Els ingressos de dotacions, carteres
d'accions i béns, així com els ingressos procedents de la venda de servicis que
no siguen I+D, com ara taxes acadèmiques, subscripcions a revistes, venda de
sèrums o productes agrícoles. Estos ingressos generats són clarament fons
propis de les universitats. En el cas d'universitats privades, estos ingressos
poden constituir una font important de finançament de la I+D.
iii) Les subvencions generals rebudes del
Ministeri d'Educació o de les autoritats provincials o locals corresponents,
destinades a finançar les activitats globals d'investigació i ensenyament.
Podria afirmar-se que, ja que l'administració és la font original i ha pretés
que, almenys, part dels fons concedits siga dedicada a I+D, el contingut d'I+D
d'eixos fons públics de les universitats ha d'atribuir-se a l'administració com
a font de finançament. Però també es podria afirmar que és dins de les
universitats on es prenen les decisions per a assignar les quantitats que han
d'anar a la I+D procedents del fons comú, el qual inclou els fons propis tal
com s'han definit anteriorment i els Fons Generals Universitaris (FGU); per
això, les quantitats corresponents han d'atribuir-se a l'ensenyament superior
com a font de finançament. Els FGU finançats per l’administració han
d'atribuir-se al sector públic com a font de fons, a l'efecte de comparacions
internacionals. Per a més claredat, la despesa interior bruta en I+D amb
finançament públic es dividix en dos subcategories: Fons directes de l'administració
i FGU. D'altra banda, les quotes de caràcter institucional no corresponents a
encàrrecs específics d'I+D (per exemple, les rebudes per una associació
d'investigació per les empreses a què servix, les rebudes per una empresa
d'investigació creada especialment per a la realització d'I+D per una altra
empresa, la qual finança les dites activitats, els fons pressupostaris d'un
organisme públic d'investigació, ...) es consideraran com a fons propis de la
unitat. Amb estes especificacions, la classificació bàsica per origen de fons
és la següent:
- Fons propis
- D'empreses
- D'administracions públiques
- De centres d'ensenyament superior
- D'institucions privades sense fins de lucre
- De l'estranger
Depenent de cada sector es podrà considerar
una major desagregació en esta classificació.
Només es considerarà com a despesa externa les
quantitats pagades com contraprestació dels treballs d'I+D encarregats
específicament per la unitat a altres unitats. No s'hi inclouran les quotes
institucionals per a finançar a altres empreses, associacions d'investigació
….., que no supose una compra directa d'I+D. La classificació bàsica del destí
de les despeses externs en I+D és la següent:
• Nacionals
- Empreses
- Administracions públiques
- Ensenyament superior
- Institucions privades sense fins de lucre
• Estranger
- Empreses
- Organismes d'AA PP
- Universitats
- IPSFL
- Altres organitzacions
Depenent de cada sector es podrà considerar
una major desagregació en esta classificació.
El mesurament del personal empleat en
activitats d'I+D és l'altra forma d'obtindre l'input en I+D. S'inclou com a
personal en I+D, tot el personal empleat directament en activitats d'I+D, sense
distinció de nivell de responsabilitat, així com els que subministren servicis
lligats directament als treballs d'I+D, com gerents, administradors i personal
d'oficina. Se n'exclouen les persones que realitzen servicis indirectes com el
personal de cantina, seguretat, manteniment, ..., encara que els seus salaris
s'han de comptabilitzar com altres despeses corrents en I+D. Les dades de
personal es poden mesurar de dues formes, en nombre de persones físiques i en
equivalència a jornada completa.
Les dades sobre el nombre total de persones
que estan completament o parcialment empleades en I+D permeten establir
correspondències amb altres sèries de dades com, per exemple, les d'ensenyament
o ocupació o les dels censos de població. D’altra banda, les dades relatives a
persones físiques són la mesura més apropiada per a recollir informació
complementària sobre les característiques del personal d'I+D, com edat, sexe o
país d'origen.
Equivalència a jornada completa (EJC) durant
un any
A l'efecte de mesurament del personal convé
introduir el concepte d'equivalència a jornada completa ja que l'activitat
d'I+D del personal sol ser en molts casos una activitat parcial o secundària.
Es considera:
- Personal a jornada completa en I+D les
persones que empren almenys el 90 per cent de la seua jornada laboral en
activitats d'I+D.
- Personal a jornada parcial en I+D aquelles
persones que dediquen aproximadament entre el 10 i el 90 per cent de la seua
jornada laboral a activitats d'I+D i la resta a activitats d'un altre tipus. S'hi
inclouen també com a tals, les persones que hagen realitzat activitats d'I+D
durant un període de temps inferior a l'any natural.
- Equivalència a jornada completa del personal
de dedicació parcial a la suma de les fraccions de temps que han dedicat a activitats
d'I+D
- Personal empleat en activitats d'I+D en
equivalència a jornada completa a la suma del personal que treballa en règim de
jornada completa més l'equivalència a la dita dedicació del personal que
treballa en règim de jornada parcial. Addicionalment, el personal empleat en
activitats d'I+D se sol·licita desglossat per gènere.
Ocupació del personal d'I+D
Es classifica el personal d'I+D segons les
categories següents:
• Investigadors
Són els científics i enginyers implicats en la
concepció o creació de nous coneixements, productes, processos, mètodes i
sistemes i en la gestió dels projectes corresponents. També estan inclosos els
gerents i administradors dedicats a la planificació i gestió dels aspectes
científics i tècnics del treball dels investigadors i que, normalment, tenen
una categoria igual o superior a les de les persones empleades directament com
a investigadors, tractant-se sovint d'antics investigadors o d'investigadors a
temps parcial. També s'hi inclouen els estudiants postgraduats amb un
salari/beca d'estudi que realitzen activitats d'I+D. Per regla general,
posseïxen una formació a nivell de títol universitari superior, però, a
l'efecte d'este estudi, també s'hi inclouen com a investigadors aquelles
persones que, no tenint el títol mencionat, ocupen llocs de treball propis
d'este nivell.
• Tècnics
Els tècnics i el personal assimilat són
persones les principals tasques de les quals requerixen uns coneixements i
experiència tècnica en un o més camps de l'enginyeria, de les ciències
biològiques i físiques o de les ciències socials i humanitats. Participen en
projectes d'I+D realitzant tasques científiques i tècniques aplicant principis
i mètodes operatius, generalment davall la supervisió dels investigadors. El
personal assimilat efectua les tasques corresponents en ciències socials i
humanitats davall la supervisió dels investigadors. Les seues tasques són,
fonamentalment, les següents:
- buscar bibliografia i descobrir fonts
d'informació apropiades en arxius i biblioteques
- preparar programes d'ordinador
- preparar el material i l'equip necessari per
a la realització d'experiments, proves i anàlisis
- realitzar experiments, proves i anàlisis
- efectuar mesuraments i càlculs i preparar
quadres i gràfics
- realitzar enquestes i entrevistes
- assegurar el suport logístic als
investigadors.
Normalment posseïxen titulació mitjana
universitària (enginyers tècnics i diplomats universitaris), però altres no ho
són, si bé ocupen places d'un nivell equiparable. També pot tractar-se de personal
d'alt nivell, encarregat d'utilitzar aparells molt sofisticats, però es
distingixen dels investigadors en què estos últims són els encarregats de
dirigir o orientar les tasques d'investigació.
• Auxiliars
El personal auxiliar comprén els treballadors,
qualificats o no, i el personal de secretaria i d'oficina que participen en la
realització de projectes d'I+D o que estan directament relacionats amb estos
projectes. S'inclouen en esta categoria tots els gerents i administradors
ocupats principalment de qüestions financeres, de gestió de personal i
d'administració en general, sempre que les seues activitats tinguen una relació
directa amb les tasques d'I+D.
Titulació del personal d'I+D
La Classificació Internacional Normalitzada de
l'Educació (CINE) proporciona els elements bàsics que permeten classificar el
personal en I+D, segons la titulació acadèmica adquirida, en les categories
següents:
- Doctors universitaris
- Llicenciats universitaris, arquitectes,
enginyers i semblants.
- Diplomats universitaris, arquitectes
tècnics, enginyers tècnics i semblants.
- Formació professional de grau superior,
FPII, mestres industrials, pèrits mercantils i semblants.
- Batxiller Superior, BUP, COU, FPI, FP de
grau mitjà i altres estudis secundaris.
- Altres estudis (de nivell inferior als
anteriors).
Quadre 2. Correspondència entre les categories
de personal d'I+D per ocupació en el Manual de Frascati i les classes ISCO-88
Este quadre proporciona una indicació de les
classes ISCO-88 en les quals es troben els investigadors i altres categories de
personal d'I+D. Ha de llegir-se només en un sentit, per exemple, els
investigadors es troben entre els professionals de la sanitat però no tots els
professionals de la sanitat són investigadors. El quadre tampoc inclou determinades
categories de personal d'I+D, per exemple, els de les Forces Armades i els
estudiants postgraduats que no estan registrats en un lloc de treball
específic. La Classificació Internacional d'Ocupacions (ISCO) (OIT, 1990)
consta de deu grups principals al nivell més alt d'agregació, subdividits en 28
grups subprincipals (a més de 116 grups menors i 390 grups d'unitats)
INVESTIGADORS – CLASSES ISCO-88 (grups
subprincipals i grups menors):
21. Professionals de física, matemàtiques i
enginyeria
211 Físics, químics i professionals
relacionats
212 Matemàtics, estadístics i professionals
relacionats
213 Professionals d'informàtica
214 Arquitectes, enginyers i professionals
relacionats
22. Professionals de ciències de la vida i de
la salut
221 Professionals de ciències de la vida
222 Professionals de ciències de la salut
(excepte infermeria)
23. Professionals de l'ensenyamanet
231 Professionals docents en universitats i
institucions d'ensenyament superior
24. Altres professionals
241 Professionals empresarials
242 Professionals de les ciències jurídiques
243 Arxivers, bibliotecaris, documentalistes i
professionals de la informació relacionats
244 Professionals de ciències socials i
relacionats
A més Grup d'unitat 1237 Gestors de
departaments d'investigació i desenrotllament
TÈCNICS I PERSONAL EQUIVALENT – CLASSES
ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):
31. Professionals adjunts de física i
enginyeria
311 Tècnics en física i enginyeria
312 Professionals adjunts d'informàtica
313 Operadors d'equips òptics i electrònics
314 Tècnics i controladors navals i aeris
315 Inspectors de seguretat i qualitat
32. Professionals de seguretat i qualitat de
vida i professionals de salut associats
321 Tècnics de ciències de la vida i
professionals associats relacionats
322 Nous professionals sanitaris associats
(excepte infermeria)
A més Grup d'unitat 3434 Professionals
d'Estadística, Matemàtiques i altres professionals associats relacionats
UN ALTRE PERSONAL DE SUPORT – CLASSES ISCO-88
(grups principals):
4. Personal d'oficina
6. Treballadors experts en agricultura i pesca
8. Operaris de planta, de maquinària i
acobladors
A més Grup menor 343
Professionals administratius associats
(excepte el grup de la unitat 3434)1
1. Legisladors, funcionaris i gestors
directius n.c.a.p.
1. Professionals d'estadística, matemàtiques i
altres professionals associats relacionats (inclosos ací en “Tècnics i Personal
equivalent”)
DISTRIBUCIONS FUNCIONALS
Tipus d'investigació
Se sol·licita a les unitats un desglossament
de les despeses corrents segons el tipus d'investigació realitzada:
- Investigació fonamental o bàsica
- Investigació aplicada
- Desenrotllament tecnològic o experimental
Camp o disciplina científica
La classificació per camps d'estudi o
disciplines científiques que s'utilitza és la proposada per la UNESCO en la
Recomanació relativa a la normalització internacional d'estadístiques sobre
Ciència i Tecnologia, que considera les grans àrees següents:
- Ciències Exactes i Naturals
- Enginyeria i Tecnologia
- Ciències Mèdiques
- Ciències Agràries
- Ciències Socials
- Humanitats
Esta és la classificació recomanada per al
sector empreses. En el cas dels sectors administració pública i ensenyament
superior s'utilitza una classificació més desagregada, que es presenta en el quadre
3.
Objectiu socioeconòmic
Per a determinar l'objectiu socioeconòmic de
la investigació, se sol·licita a les unitats investigadores que distribuïsquen
els recursos assignats a I+D entre els diversos objectius socioeconòmics en
proporció a les despeses dedicades a cada un d'ells. La relació d'objectius
socioeconòmics que s'utilitza és la recomanada en el Manual de Frascati i que
s'indica en el quadre 4.
REGIONALITZACIÓ DELS RECURSOS DESTINATS A I+D
Per a conéixer la distribució espacial dels
recursos destinats a I+D, s'efectua una regionalització per comunitats
autònomes de les despeses i del personal en I+D.
1. Ciències exactes i naturals
1.1 Matemàtiques
1.2 Informàtica i altres disciplines
relacionades (desenrotllament de programari exclusivament); el desenrotllament
de maquinari s’hauria de classificar en els camps pertanyents a enginyeria i
tecnologia.
1.3 Ciències físiques (Astronomia i ciències
de l'espai, física, altres camps relacionats)
1.4 Ciències químiques (Química i altres camps
relacionats)
1.5 Ciències geològiques i ciències
mediambientals connexes. (Geologia, geofísica, mineralogia, geografia física i
altres ciències geològiques, meteorologia i altres ciències de l'atmosfera,
incloses investigació climàtica, oceanografia, vulcanologia, paleoecologia,
altres ciències relacionades).
1.6 Ciències biològiques (Biologia, botànica,
bacteriologia, microbiologia, zoologia, entomologia, genètica, bioquímica,
biofísica, altres disciplines relacionades a excepció de les ciències mèdiques
i veterinària).
2. Enginyeria i tecnologia
2.1 Enginyeria civil (Tècniques
arquitectòniques, estudis tècnics i científics en construcció i enginyeria
civil/edificació, estudi d'infraestructures urbanes, i altres disciplines
relacionades).
2.2 Enginyeria elèctrica, electrònica
(Enginyeria elèctrica, electrònica, enginyeria de telecomunicacions, enginyeria
informàtica -maquinari exclusivament- i altres disciplines relacionades)
2.3 Enginyeria electrònica i altres TIC
2.4 Altres enginyeries (Enginyeria química,
tècniques aeronàutiques i aeroespacials, mecànica, metal·lúrgia i enginyeria de
materials i les seues subdivisions especialitzades; ciències aplicades com ara
geodèsia, química industrial, etc.; ciència i tecnologia de l'alimentació;
tecnologies especialitzades o camps interdisciplinaris, per exemple, anàlisi de
sistemes, metal·lúrgia, mines, tecnologia tèxtil i altres camps relacionats)
3. Ciències mèdiques (inclosa farmàcia)
3.1 Medicina bàsica (Anatomia, citologia,
fisiologia, genètica, farmàcia, farmacologia, toxicologia, immunologia i
immunohematologia, química clínica, microbiologia clínica, patologia)
3.2 Medicina clínica (Anestèsia, pediatria,
obstetrícia i ginecologia, medicina interna, cirurgia, estomatologia,
neurologia, psiquiatria, radiologia, terapèutica, otorinolaringologia,
oftalmologia)
3.3 Ciències de la salut (Salut pública,
higiene del treball, higiene del mediambient, infermeria, epidemiologia)
4. Ciències agràries
4.1 Agricultura, silvicultura, pesca i
ciències relacionades (Agronomia,
zootècnia, pesca, silvicultura, horticultura, altres camps relacionats)
4.2 Medicina veterinària
5. Ciències socials
5.1 Psicologia
5.2 Economia
5.3 Ciències de l'educació (Educació, formació
i altres camps relacionats)
5.4 altres ciències socials (Antropologia
-social i cultural- i etnologia, demografia, geografia -humana, econòmica i
social-, ordenació urbana i rural, gestió i administració, dret, lingüística,
ciències polítiques, sociologia, organització i mètodes, diverses ciències
socials i activitats de C+T interdisciplinaris, metodològiques i històriques
que tinguen relació amb les disciplines pertanyents a este grup. L'antropologia
física, la geografia física i la psicofisiologia haurien de classificar-se
normalment en la rúbrica de ciències exactes i naturals)
6. Humanitats
6.1 Història (Història, prehistòria i
història, així com les ciències auxiliars de la història com ara arqueologia,
numismàtica, paleografia, genealogia, etc.)
6.2 Llengua i literatura (Llengües i
literatures antigues i modernes)
6.3 Altres humanitats (Filosofia -incloses
història de les ciències i de les tècniques-, art, història de l'art, crítica
de l'art, pintura, escultura, musicologia, art dramàtic excepte "investigacions"
artístiques de qualsevol classe, religió, teologia, altres camps, temes i
activitats de C+T relacionats amb les humanitats).
1. Exploració i
explotació de la Terra
Comprén la
investigació els objectius de la qual estiguen relacionats amb l'exploració de
l’escorça i la coberta terrestre, els mars, els oceans i l'atmosfera, i la
investigació sobre la seua explotació. També inclou la investigació climàtica i
meteorològica, l'exploració polar i la hidrològica. No inclou la millora de
sòls i l'ús de territori, la investigació sobre la contaminació ni la pesca.
2. Infraestructures
i ordenació del territori
Cobrix la
investigació sobre infraestructura i desenrotllament territorial, incloent-hi
la investigació sobre construcció d'edificis. En general engloba la
investigació relativa a la planificació general del sòl. Açò inclou la
investigació en contra dels efectes danyosos en l'urbanisme urbà i rural però
no la investigació d'altres tipus de contaminació.
3. Control i
protecció del medi ambient
Comprén la
investigació sobre el control de la contaminació destinada a la identificació i
anàlisi de les fonts de contaminació i les seues causes, i tots els
contaminants, incloent-hi la seua dispersió en el medi ambient i els efectes
sobre l'home, sobre les espècies vives (fauna, flora, microorganismes) i la
biosfera. Inclou el desenrotllament d'instal·lacions de control per al
mesurament de qualsevol tipus de contaminants. El mateix és vàlid per a l'eliminació
i prevenció de qualsevol tipus de contaminants en tots els tipus d'ambients.
4. Protecció i
millora de la salut humana
Comprén la
investigació destinada a protegir, promocionar i restaurar la salut humana,
interpretada en sentit ampli per a incloure-hi els aspectes sanitaris de la
nutrició i de la higiene alimentària. Cobrix des de la medicina preventiva,
incloent-hi tots els aspectes dels tractaments mèdics i quirúrgics, tant per a
individus com per a grups així com l'assistència hospitalària i a domicili,
fins a la medicina social, la pediatria i la geriatria.
5. Producció,
distribució i utilització racional de l'energia
Cobrix la
investigació sobre la producció, emmagatzemament, transport, distribució i ús
racional de totes les formes de l'energia. També inclou la investigació sobre
els processos dissenyats per a incrementar l'eficàcia de la producció i la
distribució d'energia, i l'estudi de la conservació de l'energia. No inclou la
investigació relacionada amb prospeccions, ni la investigació de la propulsió
de vehicles i motors.
6. Producció i
tecnologia agrícola
Comprén tota
investigació sobre la promoció de l'agricultura, els boscos, la pesca i la
producció d'aliments. Inclou: la investigació en fertilitzants químics,
biocides, control biològic de les plagues i la mecanització de l'agricultura;
la investigació sobre l'impacte de les activitats agrícoles i forestals en el
medi ambient; la investigació en el desenrotllament de la productivitat i la
tecnologia alimentàries. No inclou: la investigació per a reduir la
contaminació; la investigació per al desenrotllament de les àrees rurals, el
projecte i la construcció d'edificis, la millora d'instal·lacions rurals d'oci
i descans i el subministrament d'aigua en l'agricultura; la investigació en
mesures energètiques; la investigació en la indústria alimentària.
7. Producció i
tecnologia industrial
Cobrix la
investigació sobre la millora de la producció i tecnologia industrial. Inclou
la investigació dels productes industrials i els seus processos de fabricació,
excepte en els casos en què formen una part integrant de la recerca d'altres
objectius (per exemple, defensa, espai, energia, agricultura).
8. Estructures i
relacions socials
Inclou la
investigació sobre objectius socials, com els analitzen en particular les
ciències socials i les humanitats, que no té connexions òbvies amb altres
objectius socioeconòmics. Esta anàlisi engloba els aspectes quantitatius,
qualitatius, organitzatius i prospectius dels problemes socials.
9. Exploració i explotació
de l'espai
Cobrix tota la
investigació civil en el terreny de la tecnologia espacial. La investigació
anàloga realitzada en el terreny militar es classifica en l'objectiu
socioeconòmic defensa. Encara que la investigació espacial civil no està en general
centrada sobre un objectiu específic, ben sovint sí que té un fi determinat,
com l'augment del coneixement general (per exemple, l'astronomia), o es referix
a aplicacions especials (per exemple, els satèl·lits de telecomunicacions).
10. Investigació no
orientada
Comprén tots els
crèdits pressupostaris que s'assignen a I+D però que no poden atribuir-se a un
objectiu. Pot ser útil una distribució suplementària per disciplines
científiques.
11. Una altra
investigació civil
Cobrix la
investigació que no pot (encara) ser classificada en un objectiu socioeconòmic
particular.
12. Defensa
Comprén la
investigació (i el desenrotllament) amb fins militars. També inclou la
investigació bàsica i la investigació nuclear i espacial finançada pels
ministeris de defensa. La investigació civil finançada pels ministeris de
defensa, per exemple, quant a meteorologia, telecomunicacions i sanitat, ha de
classificar-se en els objectius socioeconòmics pertinents.
A més de la subsectorització
institucional del sector empreses (públiques, privades nacionals, privades amb
participació del menys un 50 per cent de capital estranger i associacions
d'investigació) es pregunta a les empreses si són independents o formen part
d'un grup d'empreses. Les empreses que formen part d'un grup d'empreses es
classifiquen, al seu torn, segons la seua relació amb el grup en:
- empresa matriu
(si té el control efectiu del grup)
- empresa filial
(si està participada en més del 50 per cent del capital per una empresa matriu)
- empresa conjunta
(si la participació és del 50 per cent)
- empresa associada
(si la participació és inferior al 50 per cent)
Així mateix es
pregunta a estes empreses, a l'efecte de classificació, a quin país es troba
ubicada la seu central del grup.
A més, per a evitar
duplicacions, es pregunta la denominació completa del grup o, si no n'hi ha, el
de l'empresa matriu. En el sector administració pública, a més de la seua subsectorització institucional
(administració de l'Estat, administració autonòmica i administració local) s'hi
inclouen, també, les institucions privades sense fins de lucre controlades i/o
finançades principalment per l'administració. També es pregunta als organismes
públics d'investigació el tipus d'entitat en què estan constituïts, segons la
classificació següent:
- Servici
administratiu
- Organisme autònom
administratiu
- Organisme autònom
comercial, industrial, financer o anàleg
- Una altra entitat
de dret públic (ens públic, societat estatal, empresa pública, …..)
Per a evitar
duplicacions, també es pregunta en este sector la unitat administrativa
immediata superior de què depén l'organisme públic. En el cas d'establiments
sanitaris (hospital, clínica, sanatori, complex hospitalari, ...), es pregunta
quina és la persona física o jurídica que gestiona el centre, segons les
categories següents:
- Institut Nacional
de Gestió Sanitària
- Servici de Salut
de la Comunitat Autònoma.
- Diputació o
Ajuntament (inclosos Consell Insular, Cabildo i semblant)
- Altres unitats de
l'administració de l'Estat i de la Seguretat Social
- Altres unitats de
l'administració autonòmica
- Una altra entitat
(organismes públics de diferents administracions en gestió compartida, privat
benèfic, privat no benèfic, ...)
En el sector ensenyament
superior se sol·licita el pressupost liquidat de despeses de la universitat. En
este sector es pregunta també la relació de centres d'investigació i instituts
universitaris les dades d'investigació dels quals estan inclosos en el
qüestionari que ha d’emplenar la universitat, i la relació d'aquells centres
d'investigació que en depenen però les dades d'investigació del quals no estan
incloses en el seu qüestionari, a fi de poder-se dirigir a ells.
Dins del sector
institucions privades sense fins de lucre es pregunten algunes qüestions
relacionades amb la dependència de la institució, així com els seus fins i
activitats i el patronat o òrgan rector de la institució.
2.5 Disseny mostral
A causa de la
coordinació de l'Estadística d'I+D i de l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica
en les empreses (EIT), el marc poblacional és el Directori Central d'Empreses
(DIRCE). Este directori és un registre organitzat d'informació amb dades
d'identificació, localització, distribució territorial i classificació per
grandària i activitat econòmica de les unitats tipus empresa, obtingut a partir
de fonts administratives i completat per altres informacions procedents de les
operacions estadístics corrents de l'INE. Així mateix i dins de la població
objecte d'estudi s'ha inclòs un directori d'unitats (empreses, organismes
públics d'investigació, ...) possiblement investigadores, bé perquè així consta
d'anys anteriors d'execució de l'estadística, bé perquè han rebut finançament
públic per a realitzar I+D en l'any de referència de l'enquesta, o bé perquè
han declarat realitzar activitats sistemàtiques d'I+D en l'enquesta d'innovació
de l'any anterior al de referència. Anualment se sol·licita informació sobre el
destí dels fons per a I+D a diversos organismes de l'administració de l'Estat i
de totes les comunitats autònomes. Esta informació, s'encreua amb la dels
directoris de l'any anterior incorporant-hi altes i modificacions i donant
baixes. La població d'empreses objecte d'esta estadística s'ha estratificat per
mitjà de l'encreuament de les variables següents:
a) Pertinença al
directori d'empreses possiblement investigadores, que s'analitza de forma
exhaustiva.
b) Grandària de
l'empresa: Es consideren els intervals següents:
- De menys de 10
empleats
- De 10 a 49
- De 50 a 199
- De 200 i més
Els estrats
constituïts per empreses de 200 o més assalariats s'han analitzat de forma
exhaustiva.
c) Branca
d'activitat principal segons CNAE- 93 Rev.1: es consideren 45 divisions o grups
d'activitat.
La grandària
mostral per a l'Estadística d'I+D és de 43.396 unitats, de les quals, 42.480
són empreses, 650 són organismes públics d'investigació (inclou hospitals
públics), 73 són universitats i 70 centres que en dependents i 123 són
institucions privades sense fins de lucre. S'han investigat de forma exhaustiva
les empreses, els organismes públics, les universitats i institucions privades
sense fins de lucre que conformen el directori d'unitats possiblement
investigadores. La resta d'unitats del sector empreses s'ha investigat per
mitjà de mostreig.
L'estimador del
total d'una característica X en un domini m, ve donat per:
on Xj és el valor de la característica X del
qüestionari j pertanyent al domini m.
Fj és el factor d'elevació del qüestionari j
que es calcula així:
a) Si l'empresa j va ser seleccionada en un
estrat h i segons les dades del qüestionari es troba en un altre estrat distint
k, aleshores:
(1) (1)
b) Si l'empresa j, continua pertanyent al
mateix estrat h, on va ser seleccionada, aleshores:
(2)
c) En els casos concrets que s'especifique
oportunament Fj =1.
Variables utilitzades
NH, nombre d'empreses en l'estrat h.
Nh, nombre d'empreses seleccionades en
l'estrat h.
N*h, nombre d'empreses que han contestat,
seleccionades en l'estrat h i que no han canviat d'estrat.
Sent n''h, nombre d'empreses seleccionades en
l'estrat h i que tenen incidència del tipus tancades, no industrials,
duplicades o autònoms.
nkh, nombre d'empreses seleccionades en
l'estrat h, i que segons qüestionari estan en un estrat distint k.
2.6 Recollida de la informació
La recollida dels qüestionaris d'esta
estadística s'ha caracteritzat per estar coordinada amb la recollida d'altres
enquestes estructurals que realitza l'INE. Esta recollida s'ha dut a terme per
la Unitat de Recollida Centralitzada
(URCE). No obstant això, a causa de la insuficiència de mitjans, part de la
recollida s'ha realitzat a través d'una empresa externa. El seguiment del
calendari dels treballs de camp i el control de qualitat de la informació s'ha
realitzat des dels servicis centrals de l'INE. El percentatge de no resposta ha
sigut del 9,4 per cent del total. El personal implicat en els treballs de
l'enquesta està obligat per llei a preservar el secret estadístic. Els
inspectors d'enquesta són els responsables de la formació teòrica i pràctica
del personal d’esta i del control dels treballs de recollida de la informació.
A estos efectes, es preparen els manuals i documents de formació i consulta
corresponents. El qüestionari s'envia, per correu, a les unitats informadores
junt amb la carta de presentació, les normes d'emplenament i un fullet
divulgatiu amb els últims resultats de l'Estadística d'I+D. Les empreses
compten amb un termini de 15 dies per a tornar-lo emplenat. Des de la unitat de
recollida s'establix un primer contacte telefònic amb l'empresa per a comprovar
la recepció del qüestionari. Si transcorregut el termini previst, no s'ha rebut
el qüestionari emplenat, es realitzen les reclamacions telefòniques i escrites
que es consideren necessàries. L'estadística d'I+D està prevista en el Pla
Estadístic Nacional com d'emplenament obligatori.
Des de la unitat de recollida es du a terme un
procediment integrat de recollida
d'informació, que consistix a procedir a la depuració i gravació de les
dades tan prompte com es rep la informació. En cas necessari, se sol·licita a
l'empresa els aclariments necessaris sobre les dades facilitades. La informació
relativa a I+D dels sectors administració pública, ensenyament superior i
institucions privades sense fins de lucre és recollida directament des del
servici promotor de l'estadística.
2.7 Tractament de la informació
Les fases per al tractament de la informació
en el sector empreses són les següents:
- Control i depuració manual dels qüestionaris
d'empreses en la unitat de recollida, a fi de recuperar la possible falta de
dades o corregir els errors dels qüestionaris.
- Gravació, depuració i correcció interactiva
d'inconsistències de la informació validada en la unitat de recollida.
- Control de la informació rebuda de la unitat
de recollida en el servici promotor.
- Control de cobertura i tractament d'errors
en el servici promotor.
- Imputació de la no resposta parcial.
- Elaboració d'una primera fase de taules
d'anàlisi de resultats.
- Utilització de tècniques de macroedició en
el servici promotor per a eliminar errors i inconsistències dels agregats, que
no han sigut detectats en la fase anterior de microdepuració.
- Anàlisi de dades.
- Creació del fitxer definitiu de dades.
- Obtenció de taules de resultats definitius
en el servici promotor a partir del fitxer final de dades en el sector empreses
En la resta de sectors, el servici promotor s'encarrega de totes les fases de
tractament de la informació (control de cobertura, depuració, gravació, anàlisi
i obtenció de taules de resultats).
3. ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D.
RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2005
3.1 Introducció
L'Estadística sobre Activitats d'I+D.
Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2005 consistix bàsicament en una
explotació estadística ampliada dels resultats per a l'àmbit de la Comunitat
Valenciana de l'Estadística sobre Activitats d'I+D de l'Institut
Nacional d'Estadística (INE) referida a l'any 2005, adaptada a les
característiques pròpies de l'activitat productiva regional, sense deixar de
mantindre els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les
xifres. Per a això, l'explotació realitzada utilitza una classificació
sectorial pròpia, compatible amb la Classificació Nacional d'Activitats
Econòmiques de 1993 (CNAE-93), que desagrega la informació del sector Empreses
fins a un total de 19 sectors.
La grandària mostral per a l'Estadística d'I+D
a nivell nacional és de 43.396 unitats, de les quals, 42.480 són empreses.
D'elles, 3.644 unitats tenen seu a la Comunitat Valenciana, de les quals 3.603
són empreses.
3.2 Presentació de resultats
La publicació es dividix en quatre parts. La
primera conté les sèries estadístiques dels anys 2003 al 2005 de les variables
principals: despeses internes en I+D per sectors d'execució, personal empleat
en activitats d'I+D per sector d'execució , indicadors dels mitjans de treball
de l'investigador per sector d'execució i tipus d'indicador i les principals
variables del Sector Empreses.
Un segon apartat conté els resultats
detallats: despeses internes en I+D per sectors d'execució, personal empleat en
I+D per sectors d'execució i tipus de personal, despeses internes en I+D, en
relació amb el PIB, per sector d'execució , personal empleat en activitats
d'I+D per sector d'execució i tipus d'indicador i indicadors dels mitjans de treball de l'investigador per sector
d'execució i tipus d'indicador.
La tercera part consistix en taules
específiques del sector Ensenyament Superior: personal empleat en I+D per
ocupació i titulació, investigadors empleats en I+D per ocupació i titulació,
personal empleat en I+D, segons ocupació i sexe, despeses internes en I+D per
naturalesa de la despesa, compres de servicis d'I+D, finançament de les
despeses internes en I+D, personal empleat en I+D segons el camp o disciplina
científica i despeses internes corrents en I+D segons el tipus d'investigació.
Finalment, en un quart apartat s'oferixen les
variables més importants per sector d'activitat per al Sector Empreses:
empreses que realitzen I+D, personal empleat en I+D, despeses internes en I+D, despesa interna per investigador i altre
personal d’I+D per investigador. Es presenta la
informació per a 19 sectors d’actividad de la indústria manufacturera i els
servicis, mentres que el total del Sector Empreses inclou també els sectors d’agricultura,
energia i aigua, indústrias extractives i construcció.
A més, en la publicació de l'Estadística sobre Activitats d'I+D.
Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2005 s’oferixen les notes
metodològiques i la sectorització utilitzada per l’IVE amb les correspondències
entre els 19 sectors d'activitat i la CNAE-93.