ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D. RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2010

NOTES METODOLÒGIQUES

ÍNDEX

1. Introducció

2. Metodologia

2.1 Objectius

2.2 Àmbits

2.3 Unitat estadística

2.4 Variables i la seua definició

2.5 Disseny mostral

2.6 Recollida

de la informació

2.7 Tractament de la informació

3. Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2010

3.1 Introducció

3.2 Presentació de resultats

1. INTRODUCCIÓ

L'Estadística sobre les activitats en investigació científica i desenrotllament tecnològic (I+D) va sorgir amb l'objectiu de mesurar els recursos econòmics i humans (inputs) destinats a estes activitats per a satisfer una doble finalitat:

1. Facilitar un instrument per a la gestió, planificació, decisió i control en matèria de política científica nacional.

2. Proporcionar als organismes estadístics la informació que sol·liciten, obtinguda d'acord amb normes internacionals que permeten la comparabilitat entre els diversos països.

Antecedents

La majoria dels estats membres de l'OCDE, estimulats pel ràpid creixement dels recursos nacionals dedicats a la investigació i al desenrotllament experimental (I+D) van començar, a partir de 1960, a recollir dades estadístiques en este camp. En esta primera etapa es van trobar dificultats teòriques, i les diferències d'abast, mètodes i conceptes van fer difícil les comparacions internacionals. Pareixia, per tant, necessari realitzar una normalització en conceptes i definicions que foren acceptats per tots els estats membres de l'OCDE. Per a això, es va crear un grup d'experts que reunits a Frascati (Itàlia), van redactar i van aprovar el document “Proposta de Norma Pràctica per a Enquestes d’Investigació i Desenrotllament Experimental” (OCDE, 1963) més conegut com Manual de Frascati. Este Manual és la base metodològica de les Estadístiques d'I+D. La primera enquesta sobre la investigació científica i tècnica a Espanya, estesa tant al sector públic com al privat, es va realitzar amb referència a l'any 1964 per un grup d'experts espanyols en col·laboració amb l'OCDE, els resultats de la qual van ser publicats pel Ministeri d'Educació i Ciència en 1966 en el denominat “Llibre Groc”. Més endavant, el grup de Planificació del Gabinet Tècnic del Patronat Juan de la Cierva va realitzar una “Enquesta sobre activitats en investigació científica i tècnica a Espanya en 1967”, on es va estudiar per primera vegada, d'una manera sistemàtica i completa, les activitats en investigació científica i tècnica del sector públic i del privat. La formació d'un directori d'empreses, per a esta enquesta, va servir de base per a dur a terme les posteriors enquestes realitzades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Posteriorment, atenent l'Ordre de la Presidència del Govern d'1 d'abril de 1971, que encarregà a l'INE l'elaboració de l'estadística d'I+D, este organisme comença a realitzar les enquestes sobre activitats en Investigació Científica i Desenrotllament Tecnològic, la primera d'elles amb referència a l'any 1969.

L'Estadística d'I+D a Espanya s'ha realitzat seguint les recomanacions dictades per l'OCDE en el Manual de Frascati, la sisena versió del qual ha sigut publicada en 2002. Este manual és un dels pilars de les accions realitzades per l'OCDE perquè es comprenga millor el paper de la ciència i la tecnologia. A més, en proporcionar definicions i classificacions de la I+D acceptades internacionalment, els resultats obtinguts a partir d'esta Estadística complixen amb els criteris que permeten la seua comparació internacional.

2. METODOLOGIA

2.1 Objectius

L'objectiu d'este estudi és el mesurament de l'esforç nacional en activitats d'I+D de manera que puga subministrar la informació necessària per a la presa adequada de decisions en política cientificotecnològica. Respecte d’això, es tracta de conéixer els recursos econòmics i humans destinats a investigació per tots els sectors econòmics del país.

A fi de conéixer els recursos financers es calcula l'agregat Despesa interior en I+D, que està format pel conjunt de despeses realitzades en I+D per cada un dels sectors en què s'ha dividit l'economia, siga quin siga l'origen dels fons i la nacionalitat del finançador. Per a conéixer el potencial humà s'obté el Personal (investigadors i un altre personal) dedicat a activitats d'I+D, en equivalència a jornada completa.

2.2 Àmbits

ÀMBIT POBLACIONAL

Per mitjà d'esta Estadística s'investiga les empreses, organismes públics, universitats i institucions privades sense fins de lucre que realitzen activitats d'investigació científica i desenrotllament tecnològic en qualsevol camp científic i que estan ubicades en el territori nacional.

ÀMBIT TERRITORIAL

S'estén a tot el territori espanyol.

ÀMBIT TEMPORAL

El període de referència principal de l'estadística és l'any immediatament anterior al de recollida de les dades. Per a la característica despeses, el període de referència serà l'any natural. Quant al personal, per a determinar el nombre de persones que treballen en I+D s'utilitza tant la mitjana anual com l'equivalència a jornada completa del personal que realitza activitats d'I+D (persones/any).

L'Estadística es realitza amb periodicitat anual. Mentre l'OCDE i EUROSTAT recomanen recollir dades sobre I+D almenys en els anys de referència imparell, alguns països, entre ells Espanya, ho han realitzat amb periodicitat anual.

La implantació de l'Enquesta d'Innovació Tecnològica en les empreses ha fet necessària la seua coordinació amb l'Estadística d'I+D, a fi d'optimitzar els recursos disponibles sense detriment de la informació bàsica subministrada fins ara i de permetre que es continuen atenent les demandes d'informació dels organismes nacionals i internacionals i les derivades del Pla Estadístic Nacional.

2.3 Unitat estadística

Són les unitats a partir de les quals s'obté la informació de base desitjada. A l'efecte de recollida d'informació i de presentació de resultats, les unitats d'anàlisi s'agrupen per sectors, el contingut de les quals es basa en gran part en el Sistema De Comptes Nacionals, amb la diferència que l'ensenyament superior s'ha considerat com a sector independent i les llars s'han agrupat dins del sector de les institucions privades sense fins de lucre. A continuació es definixen els sectors considerats, així com les unitats d'anàlisi de cada un d'ells.

SECTOR EMPRESES

En este sector s'inclouen els grups següents:

a) Les empreses, els organismes i les institucions l'activitat principal dels quals és la producció de béns i servicis destinats a la venda a un preu que corresponga a la realitat econòmica. S'entén per empresa tota unitat jurídica que constituïx una unitat organitzativa de producció de béns i servicis, i que gaudix d'una certa autonomia de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. Des d'un punt de vista pràctic, i si és el cas més general, el concepte d'empresa es correspon amb el d'una unitat jurídica o legal, és a dir, amb tota persona física o jurídica (societats, cooperatives, ...) l'activitat de la qual està reconeguda per la llei, i que està identificada pel seu número d’identificació fiscal (NIF) corresponent.

Essencialment, este grup està format per empreses privades (societats i quasisocietats), algunes de les quals tenen com a activitat principal la I+D, però s'hi inclouen també les empreses públiques l'activitat principal de les quals consistix en la producció de béns i servicis destinats a la venda, encara que, per raons socials, el preu d'estos productes i servicis puguen ser inferiors als costos de producció.

b) Les institucions privades sense fins de lucre (incloses associacions d'investigació) que estan principalment al servici de les empreses i que majoritàriament estan finançades i controlades per elles.

Dins d'este sector s'efectua una subsectorització en:

- empreses públiques

- empreses privades sense participació estrangera

− empreses privades amb participació inferior al 10 % de capital estranger

− empreses privades amb participació igual o superior al 10% i inferior al 50% de capital estranger

- empreses privades amb participació d’almenys un 50% de capital estranger

- associacions d'investigació i altres institucions d’investigació

SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Este sector comprén:

a) Els organismes que subministren a la societat, gratuïtament o a preus convencionals, servicis d'interés públic que no seria econòmic ni fàcil de subministrar d'una altra manera, administren els assumptes públics i s'ocupen de dur a terme la política econòmica i social de la col·lectivitat.

Este grup ha d'incloure tots els organismes públics (excepte les empreses públiques i els establiments d'ensenyament superior) independentment de la forma en què s'incloguen en els pressupostos i del seu nivell de competència (central, autonòmica, ...). Les activitats d'estos centres són molt nombroses i diverses i solen tindre relació amb l'administració pública, defensa, ordre públic, sanitat, ensenyament, cultura, promoció i desenrotllament econòmics, benestar, desenrotllament científic i tècnic, ...

b) Les institucions privades sense fins de lucre controlades i finançades principalment per l'administració pública.

Dins d'este sector s'efectua una subsectorització en:

- administració de l'Estat

- administració autonòmica

- administració local

- altres centres

Els organismes de l'administració de l'Estat que s'integren en este sector són l'Estat, els organismes autònoms que en depenen, així com les societats estatals, els ens públics, ..., que per la seua activitat principal i per la procedència dels seus recursos poden considerar-se pertanyents al sector administració pública.

També es consideren unitats integrants d'este sector les entitats gestores de la Seguretat Social, així com els centres hospitalaris que en depenen, i que realitzen esta funció per compte de l'Estat.

Anàlogament succeïx amb els organismes dependents de les administracions autonòmiques i locals.

Dins de l'administració de l'Estat i a l'efecte de presentació de resultats, per la seua especial importància, s'ha efectuat una altra subsectorització entre grans organismes públics d'investigació (OPIS) implicats directament en tasques d'investigació per la Llei de la Ciència i altres organismes de l'administració de l'Estat. Dins de l'apartat de grans OPIS s'han inclòs els següents:

- Canal d'Experiències Hidrodinàmiques d'El Pardo (CEHIPAR)

- Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA)

- Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)

- Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC)

- Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME)

- Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària (INIA)

- Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO)

- Institut de Salut Carles III (ISCIII)

- Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT)

- Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX)

SECTOR ENSENYAMENT SUPERIOR

Este sector comprén totes les universitats (facultats, escoles tècniques superiors i escoles universitàries), IPSFL al servici de l'ensenyament superior, instituts tecnològics i altres establiments postsecundaris, siga quin siga l'origen dels seus recursos financers i la seua situació jurídica. Comprén igualment tots els instituts d'investigació, estacions d'assaig, observatoris astronòmics i clíniques que estan sota el control directe dels establiments d'ensenyament superior, són administrats per ells o estan associats a estos últims. Dins d'este sector s'efectua la subsectorització següent:

• universitats públiques

• universitats privades

• altres centres

SECTOR INSTITUCIONS PRIVADES SENSE FINS DE LUCRE (IPSFL)

El camp cobert per este sector ha quedat sensiblement reduït en la revisió del Manual de Frascati de 2002. Comprén les institucions privades sense fi lucratiu que estan fora del mercat i al servici de les llars i els particulars. Proporcionen servicis individuals o col·lectius a les llars ben gratuïtament, bé a preus que no es corresponen als de mercat. Estes institucions es financen per mitjà de taxes, cotitzacions o donacions dels seus membres o patrocinadors i amb subvencions concedides per empreses i administracions públiques. S'inclouen dins d'este sector institucions com ara associacions professionals o societats culturals, organitzacions caritatives, organismes d'auxili o ajuda, sindicats, associacions de consumidors, ….

Per conveni este sector comprén les activitats residuals d'I+D dels particulars (llars). Les tasques d'I+D dels particulars han de ser realitzades únicament en el seu temps lliure, amb les seues pròpies instal·lacions i pels seus propis mitjans o amb l'ajuda d'una subvenció a fons perdut.

S'exclouen d'este sector les institucions privades sense fins de lucre següents:

- aquelles l’activitat principal de les quals es troba al servici de les empreses.

- les que estan principalment al servici de les administracions públiques.

- les que estan completament o majoritàriament finançades i controlades per les administracions públiques.

- les que oferixen servicis d'ensenyament superior o estan controlades per instituts d'ensenyament superior.

L'ESTRANGER

Este sector comprén totes les institucions i individus situats fora de les fronteres, a excepció dels satèl·lits utilitzats per institucions espanyoles, i els terrenys experimentals adquirits per estes. També s'hi inclouen les organitzacions internacionals (excepte empreses), incloses les seues instal·lacions i activitats, dins de les nostres fronteres.

L'estranger figura en l'enquesta d'I+D únicament com a font de finançament de la I+D realitzada per unitats nacionals i com a destí de les despeses externes en I+D d'eixes unitats.

Este sector podria subdividir-se en:

• empreses estrangeres

- filials (si està participada en més del 50 per cent del capital per una empresa matriu espanyola)

- conjuntes (si la participació és del 50 per cent)

- associades (amb participació inferior al 50 per cent)

- altres empreses

• administracions públiques estrangeres

- IPSFL estrangeres

- establiments d'ensenyament superior estrangers

- Unió Europea

- Altres organitzacions internacionals

PROBLEMES DE FRONTERA ENTRE SECTORS

En el cas que alguna unitat tinga participació mixta entre dos o més sectors (universitat-empresa, universitat-organisme públic d'investigació, administració pública-empresa, ...), per a assignar la unitat a un sector concret es tindrà en compte si esta impartix ensenyament superior així com el sector a què pertanyen les institucions que controlen i financen majoritàriament la unitat.

2.4 Variables i la seua definició

ACTIVITAT ECONÒMICA

Esta variable s'investiga únicament en el sector empreses.

L’activitat econòmica realitzada per una empresa es definix com la creació de valor afegit mitjançant la producció de béns i servicis.

S’entén per activitat econòmica principal aquella que genera major valor afegit. Enfront de la dificultat que suposa el càlcul del valor afegit per a les empreses que realitzen diverses activitats, es considera com activitat principal aquella que genera major volum de negoci o, si no n’hi ha, la que ocupa el major nombre d’empleats.

La classificació utilitzada és la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE-2009), elaborada segon les condicions recollides en el Reglament d’aprovació de la NACE Rev.2, considerant-se les activitats que es presenten en el quadre 1 i que són coincidents amb les recomanades per l'OCDE. Esta classificació servix per a determinar qui realitza la investigació.

Quadre 1. Llista de branques d’activitat i la seua correspondència amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-2009)

Branques d’activitat	CNAE-2009
AGRICULTURA	a 03
1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca	01, 02, 03
INDÚSTRIA	05 a 39
2. Indústries extractives i del petroli	05, 06, 07, 08, 09,19
2.1. Indústries extractives	05, 06, 07, 08, 09
2.2. Indústries del petroli	19
3. Alimentació, begudes i tabac	10, 11, 12
4. Tèxtil, confecció, cuiro i calçat	13, 14, 15
4.1. Tèxtil	13
4.2. Confecció	14
4.3. Cuiro i calçat	15
5. Fusta, paper i arts gràfiques	16, 17, 18
5.1. Fusta i suro	16
5.2. Cartó i paper	17
5.3. Arts gràfiques i reproducció	18
6. Química	20
7. Farmacia 8. Cautxú i plàstics	21 22
9. Productes minerals no metàl·lics diversos 10. Metal·lúrgia	23 24
11. Manufactures metàl·liques	25
12. Productes informàtics, electrònics i òptics	26
13. Material i equip elèctric 14. Altra maquinària i equip 15. Vehicles de motor	27 28 29
16. Altre material de transport	30
16.1. Construcció naval	301
16.2. Construcció aeronàutica i espacial 16.3. Altre equip de transport	303 30 (exc. 301, 303)
17. Mobles	31
18. Altres activitats de fabricació 19. Reparació i instal·lació de maquinària i equip 20. Energia i aigua	32 33 35, 36
21. Sanejament, gestió de residus i descontaminació	37, 38, 39
CONSTRUCCIÓ	41 a 43
22. Construcció SERVICIS 23. Comerç 24. Transport i emmagatzemament	41, 42, 43 45 a 96 45, 46, 47 49, 50, 51, 52, 53
25. Hostaleria	55, 56
26. Informació i comunicacions	58, 59, 60, 61, 62, 63
26.1. Telecomunicacions	61
26.2. Programació, consultoria i altres activitats informàtiques	62
26.3. Altres servicis d’informació i comunicacions	58, 59, 60, 63
27. Activitats financeres i d’assegurances	64, 65, 66
28. Activitats immobiliàries	68
29. Activitats professionals, científiques i tècniques	69, 70, 71, 72, 73, 74,75
29.1. Servicis d’I+D	72
29.2. Altres activitats	69, 70, 71, 73, 74, 75
30. Activitats administratives i servicis auxiliars	77, 78, 79, 80, 81, 82
31. Activitats sanitàries i de servicis socials	86, 87, 88
32. Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment	90, 91, 92, 93
33. Altres servicis	95, 96

En el cas d'associacions d'investigació i d'empreses l'activitat principal de les quals és la realització d'activitats d'I+D fonamentalment al servici d'una empresa o grup d'empreses determinats, unitats amb CNAE 7211, 7219 o 7220, es pregunta a més l'activitat principal de les empreses o grups d'empreses que es beneficien de les seues activitats d'I+D, i els seus resultats es computaran dins de la branca d'activitat beneficiada per la investigació.

DIMENSIÓ O GRANDÀRIA DE L'EMPRESA

Esta variable s'investiga únicament en el sector empreses.

La dimensió de les empreses és una de les variables més important a l’hora de determinar el comportament de les empreses. Esta dimensió es pot establir bé tenint en compte la magnitud de la xifra de negocis bé considerant el nombre de persones que constituïxen la plantilla de l’empresa.

PERSONAL EMPLEAT

Esta variable s’investiga únicament en el sector empreses.

Es correspon amb el nombre de persones que treballen en l'empresa, així com el de persones que, treballant fora de l'empresa, hi pertanyen i són retribuïdes per ella (per exemple, els representants de comerç i el personal d'entrega de comandes, reparació i manteniment que treballen per compte de l'empresa). Inclou tant el personal remunerat com el no remunerat.

El personal remunerat està format pels treballadors lligats a l'empresa per un contracte de treball i que són retribuïts amb quantitats fixes o periòdiques en forma de sou, salari, comissió, estall o pagament en espècie.

Pot tractar-se de personal fix (amb contracte o vinculació laboral indefinit) o de personal eventual (amb un contracte de duració determinada).

També es considera com a personal remunerat: els propietaris retribuïts pel seu treball; els estudiants amb un compromís formal pel qual contribuïxen al procés de producció de l'empresa a canvi de remuneració i/o serveis d'educació; els empleats contractats mitjançant un contracte destinat específicament a fomentar les contractacions de persones desocupades; els treballadors domiciliaris si hi ha un acord explícit que se'ls remunera en funció del treball que fan i s'inclouen en nòmina.

Com a personal remunerat es considera també els treballadors a jornada parcial, els temporers i les persones en vaga o que gaudisquen d'un permís de curta duració però se n'exclou els que gaudixen d'un permís de llarga duració.

El personal empleat no remunerat està constituït per les persones que dirigixen o participen activament en els treballs de l'empresa sense percebre una remuneració fixa o salari. S'hi inclouen els propietaris, socis autònoms que exercixen una activitat en l'empresa i ajudes familiars. No s'hi inclouen els socis exclusivament capitalistes ni les persones que estiguen incloses en la nòmina d'una altra empresa on realitzen la seua activitat principal.

XIFRA DE NEGOCIS

Esta variable s'investiga únicament en el sector empreses.

Comprén els imports facturats per l'empresa durant l'any de referència per prestació de servicis i vendes de béns que són objecte de tràfic de l'empresa. Es comptabilitzen incloent els impostos que graven els béns i servicis amb l'excepció de l'IVA repercutit al client.

Es comptabilitzen en termes nets deduint les devolucions de vendes, així com els ràpels sobre les vendes. No es deduïxen els descomptes de caixa ni els descomptes sobre vendes per pagament immediat.

El volum de negocis no comprén la venda d’actius fixos ni les subvencions cobrades per produir. L’import de la xifra de negocis es calcula com suma de les vendes netes de mercaderies i la prestació de servicis.

INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I DESENROTLLAMENT TECNOLÒGIC (I+D)

Es definix com el conjunt de treballs creatius que s'emprenen de manera sistemàtica a fi d'augmentar el volum de coneixements, inclosos el coneixement de l'home, la cultura i la societat, així com la utilització d'eixa suma de coneixements per a concebre noves aplicacions.

La I+D engloba tres tipus d'activitats:

a) Investigació bàsica. Consistix en treballs originals, experimentals o teòrics, que s'emprenen principalment per a obtindre nous coneixements sobre els fonaments dels fenòmens i dels fets observables, sense estar dirigida a una aplicació o utilització determinada.

La investigació bàsica analitza propietats, estructures i relacions a fi de formular i contrastar hipòtesi, teories o lleis. El realitzador pot no conéixer aplicacions reals quan fa la investigació. Els resultats de la investigació bàsica no es posen normalment a la venda, sinó que generalment es publiquen en revistes científiques o es difonen directament entre organismes o persones interessades. Esta investigació normalment s'efectua en el sector Ensenyament Superior, però també, en certa manera en el sector Administració Pública: També empreses del sector privat poden dur a terme investigació bàsica, amb la finalitat de preparar-se per a la següent generació de tecnologia.

b) Investigació aplicada. També consistix en treballs originals empresos amb la finalitat d'adquirir nous coneixements. No obstant això, està dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràctic específic.

La investigació aplicada s'emprén per a determinar els possibles usos dels resultats de la investigació bàsica, o per a determinar nous mètodes o formes d'aconseguir objectius específics predeterminats. Este tipus d'investigació implica la consideració de tots els coneixements existents i el seu aprofundiment, en un intent de solucionar problemes específics. Esta investigació permet posar les idees en forma operativa.

c) Desenrotllament tecnològic. Consistix en treballs sistemàtics basats en coneixements existents, obtinguts per mitjà d'investigació i/o experiència pràctica, que es dirigixen a la fabricació de nous materials, productes o dispositius; a establir nous processos, sistemes i servicis; o a la millora substancial dels ja existents. Els exemples següents, extrets del Manual de Frascati, permeten il·lustrar les diferències entre investigació bàsica, aplicada i desenrotllament tecnològic:

a) L'estudi d'una determinada classe de reaccions de polimerització davall diverses condicions, dels productes que se n'obtenen i de les seues propietats físiques i químiques és investigació bàsica. Quan s'intenta optimitzar una d'eixes reaccions per a obtindre un polímer amb determinades propietats físiques o mecàniques (que li conferixen una utilitat particular), es realitza investigació aplicada. El desenrotllament tecnològic consistix a realitzar a major escala el procés optimitzat en el laboratori i investigar i avaluar els possibles mètodes de producció del polímer i, eventualment, els articles que podrien fabricar-se a partir d'ell.

b) La investigació teòrica sobre els factors que determinen les diferències regionals en el creixement econòmic és investigació bàsica; no obstant això, la mateixa investigació, realitzada amb l'objectiu de poder desenrotllar una política estatal respecte d'això, seria investigació aplicada. L'establiment de models operatius basats en els coneixements obtinguts per mitjà de la investigació i destinats a disminuir els desequilibris regionals és desenrotllament tecnològic.

Problemes de frontera entre I+D i altres activitats cientificotecnològiques

A efectes estadístics, la I+D ha de diferenciar-se d'una àmplia gamma d'activitats connexes que tenen una base cientificotecnològica. Estes activitats estan molt estretament relacionades amb la I+D, tant a través dels fluxos d'informació com pel que fa a operacions, institucions i personal, però, en la mesura que siga possible, no s’haurien de tindre en compte en el mesurament de les activitats d'I+D.

El criteri bàsic que permet distingir la I+D d'altres activitats connexes és l'existència, al si de la I+D, d'un element apreciable de creativitat i la resolució d'una incertesa científica i/o tecnològica; o dit d'una altra manera, quan la solució d'un problema no parega evident a qualsevol que estiga al corrent del conjunt de coneixements i tècniques bàsiques utilitzades comunament en el sector considerat.

Les activitats científiques i tecnològiques connexes que han de quedar excloses són les següents:

Educació i formació

La investigació realitzada per estudiants postgraduats (tesis doctorals) i la supervisió d'estos treballs per part dels professors s’ha d'incloure-hi com I+D. Estes activitats de supervisió haurien de classificar-se en la I+D si són equivalents a la direcció i gestió d'un projecte concret d'I+D que conté un element suficient de creativitat i l'objectiu del qual siga el de crear nous coneixements. Si esta supervisió consistix únicament a ensenyar els mètodes d'I+D o a llegir i corregir les tesis, memòries o treballs d'estudiants no titulats, s’hauria d'excloure de la I+D.

Altres activitats científiques i tecnològiques connexes

Comprén les activitats que a continuació s'enumeren, que s’hauran d'excloure de la I+D, excepte quan es realitzen únicament o principalment al servici d'un projecte d'I+D.

a) Servici d'informació científica i tècnica

Les activitats especialitzades de recopilació, catalogació, registre, classificació, difusió, traducció, anàlisi i avaluació, dutes a terme per personal científic i tècnic, servicis bibliogràfics, servicis de patents, servicis de difusió d'informació científica i tècnica i servicis de consultoria, i les conferències científiques, s'exclouen de la I+D excepte quan es realitzen exclusivament o principalment en suport de tasques d'I+D.

b) La recollida de dades de caràcter general

Habitualment és duta a terme per organismes públics amb l'objecte de realitzar estadístiques de fenòmens naturals, biològics o socials que són d'interés públic o tals que només l'administració pública té els mitjans per a efectuar-les. Com a exemple, es poden mencionar les tasques ordinàries d'elaboració de mapes topogràfics, alçats de plans geològics, hidrològics, oceanogràfics i meteorològics, les observacions astronòmiques o la recopilació precisa de fets socials en forma de censos, enquestes per mostreig, ...

Si estes dades es recullen o es processen especialment amb fins d'investigació científica, el seu cost s’hauria d'imputar a I+D i hauria de comprendre la seua planificació, sistematització, etc. També se n'exclouen els estudis de mercat.

c) Assajos i treballs de normalització

Esta rúbrica comprén les tasques d'adaptació a normes nacionals, l'adaptació a normes subsidiàries, els assajos i les anàlisis rutinàries de materials, components, productes, processos, sòls, atmosfera, ...

d) Estudis de viabilitat

Es referix a l'estudi d'un projecte d'enginyeria utilitzant les tècniques existents a fi de proporcionar informació complementària abans de la seua posada en pràctica. Al contrari, els estudis de viabilitat dels projectes d'investigació formen part de la I+D.

e) Atencions mèdiques especialitzades

Esta rúbrica comprén les tasques de pràctica corrent i l'aplicació habitual de coneixements mèdics especialitzats. Qualsevol atenció mèdica no lligada directament a un projecte d'I+D s'exclou de l'àmbit d'esta estadística.

f) Treballs sobre patents i llicències.

Comprén totes les tasques administratives i jurídiques sobre patents i llicències. Aquelles directament relacionades amb projectes d'I+D en formen part.

g) Estudis de naturalesa política i operativa.

La paraula política engloba la política nacional, les polítiques regionals i locals, així com les polítiques de les empreses que perseguixen un cert objectiu econòmic. Si no es correspon amb la definició d'I+D s'exclourà d’ella.

h) Activitats de prospecció

Es referix a la prospecció de les reserves existents de recursos naturals, com les activitats d’alçaments geomètrics o la perforació de pous d’exploració per a avaluar els recursos continguts en un jaciment. Tot això no es considera com I+D.

i) Activitats rutinàries de desenrotllament de programari

Estes activitats comprenen les tasques relatives a millores en els sistemes o programes ja posats a disposició del públic abans del començament de les tasques. També se n'exclouen els problemes tècnics que han sigut superats en projectes anteriors sobre els mateixos sistemes d'explotació i arquitectures informàtiques.

Caràcter de les activitats internes en I+D

Es pregunta a les unitats sobre el caràcter de les seues activitats d'I+D. El Manual de Frascati recomana que totes les unitats que executen I+D, ja siga de forma contínua o de forma ocasional, s'incloguen en les enquestes d'I+D

ALTRES ACTIVITATS INDUSTRIALS

Estes activitats poden classificar-se en dos grups, en alguns casos encoberts, i que s’haurien d'excloure de la I+D.

Activitats innovadores

La innovació científica i tecnològica pot ser considerada com la transformació d'una idea en un producte nou o millorat introduït en el mercat, o en un procés operatiu nou o millorat utilitzat en la indústria o el comerç o en un nou mètode de servici social.

Les innovacions tecnològiques comprenen els nous productes i processos, així com les modificacions tecnològiques importants d’estos. Una innovació es considera com a tal quan és introduïda en el mercat (innovació de producte) o utilitzada en un procés de producció (innovació de procés). La I+D només és una d'estes activitats i pot ser realitzada en diferents etapes del procés d'innovació. A més de la I+D, es poden distingir en el procés d'innovació altres cinc camps d'activitats innovadores:

- L'adquisició de maquinària, equip i programari.

- L'adquisició d'altres coneixements externs.

- Despeses en disseny i altres preparatius per a la producció i/o distribució.

- Les despeses en formació.

- La introducció d'innovacions en el mercat.

Convé excloure acuradament de la I+D les activitats que, encara que formen part del procés d'innovació, a penes recorren a la I+D.

Si el principal objectiu de les tasques és el d'aportar noves millores tècniques al producte o al procés, aleshores cauen dins de la definició d'I+D. Si, al contrari, el producte, procés o estudi està en gran part establit i si el principal objectiu és el de trobar eixides, elaborar plans de producció prèvia o de control harmonitzats, aleshores no es tracta d'I+D.

Vegem alguns casos problemàtics de delimitació de la frontera entre la I+D i les altres activitats innovadores.

i) Prototips

La construcció i prova d'un prototip constituïx, ben sovint, la fase més important del desenrotllament tecnològic. No obstant això, quan s'han introduït les últimes modificacions i s'ha acabat amb èxit la fase de prova del prototip, les activitats posteriors no entrarien en el camp de la I+D.

ii) Instal·lacions pilot

La construcció i utilització d'una instal·lació pilot forma part de la I+D en tant que el principal objectiu siga el d'adquirir experiència i el de reunir dades tècniques, o d'un altre tipus, que s'utilitzaran posteriorment. Una vegada acabada esta fase experimental no pot considerar-se com I+D.

iii) Projectes a gran escala i instal·lacions pilot molt costoses

Els projectes a gran escala, com les activitats aeroespacials i de defensa, generalment comprenen una gamma d'activitats que van del desenrotllament tecnològic al desenrotllament previ a la producció. En estes condicions, l'organització que finança i/o realitza estos projectes ben sovint no pot establir la distinció entre la I+D i la resta de despeses. Esta distinció haurà d'establir-se a partir de l'aplicació del criteri elaborat per la Fundació Nacional per a la Ciència.

iv) Llançament de la fabricació

La fase de llançament de la fabricació comença quan un prototip ha sigut provat amb resultat satisfactori. Ja que no exigix nous treballs de disseny i enginyeria industrial, no s’hauria de considerar dins de la I+D.

v) Detecció d'avaries

Les dificultats de posada en marxa poden necessitar a vegades tasques complementàries d'I+D, però el més freqüent és que els defectes de funcionament, una vegada detectats, conduïsquen a modificacions menors en l'equip i en els processos. Per tant, estes tasques no s’haurien de considerar com I+D.

vi) I+D suplementària

Quan s'entrega un nou producte o procés a la unitat de producció, poden plantejar-se encara alguns problemes tècnics, per la qual cosa es necessitaran tasques suplementàries d'I+D. Estes tasques s’haurien de tindre en compte en la mesura de la I+D.

vii) Equip i enginyeria industrial

En la majoria dels casos, les fases d'equip i enginyeria industrial d'un producte es consideren part del procés de producció. No obstant això, si el procés d'equipament es traduïx en noves tasques d'I+D, estes activitats es classificaran com I+D.

viii) Activitats de producció i activitats tècniques connexes

Comprén la producció industrial, la producció prèvia a la producció i la distribució de béns i servicis, així com els diversos servicis tècnics lligats al sector empreses i a tota l'economia, i les activitats connexes que utilitzen disciplines incloses en les ciències socials, com els estudis de mercat.

Finançament i altres activitats de suport indirecte

La realització efectiva de les activitats d'I+D exigix la provisió de fons i la gestió del projecte i del seu finançament. Les activitats de finançament de la I+D d'organismes com ara ministeris o comissions d'investigació no formen part de la I+D pròpiament dita. Es distingixen les activitats de suport directe de la I+D de les activitats de suport indirecte. Per conveni, les dades de personal en I+D exclouen les activitats auxiliars indirectes, mentre que estes es tenen en compte en les despeses en I+D dels executors, com a despeses corrents. Les activitats de transport, emmagatzemament, neteja, reparació, manteniment i seguretat són exemples característics respecte d'això. Algunes activitats, com les d'una biblioteca, les de servicis informàtics, les activitats de gestió i administració o les tasques d’oficina formen part de la I+D pròpiament dita si es destinen exclusivament a I+D, però es convertixen en activitat de suport indirecte quan es realitzen per servicis centrals que atenen tant activitats d'I+D com altres activitats. Les activitats comptables associades a un projecte específic d’I+D són activitats directes.

Altres casos de frontera

a) Activitats relacionades amb les ciències socials i humanitats. Les ciències socials i les humanitats recorren, més que altres camps científics, a disciplines i tècniques externes a elles per a donar suport a les seues activitats d'investigació. Per això, s'ha inclòs en la definició d'I+D el coneixement de l'home, la cultura i la societat. La noció de novetat ha de continuar servint com a criteri bàsic per a la definició de les fronteres entre la I+D i les activitats científiques connexes (rutinàries). Estes activitats només poden considerar-se dins de la I+D si formen part integrant d'un projecte específic d'investigació o si estan destinades únicament a un projecte específic d'investigació.

b) Exploració espacial

La dificultat, en este cas, es deu al fet que per diversos motius una gran part d'esta activitat actualment té un caràcter rutinari. No obstant això, qualsevol exploració espacial encara té com a objectiu el d'incrementar la suma de coneixements, per la qual cosa s’hauria d'incloure completament com I+D.

DESPESES EN ACTIVITATS INTERNES D'I+D

El mesurament de les despeses en I+D és un dels procediments d'obtenció de l'input de l'activitat investigadora. Es consideren despeses en activitats d'I+D totes les quantitats destinades a activitats d'I+D, realitzades dins de la unitat o centre investigador (despeses internes) o fora d'estos (despeses externes), siga quin siga l'origen de fons. Les despeses dutes a terme fora del centre però en suport de tasques internes d'I+D (compra de subministraments per a I+D, per exemple) també s'inclouran com a despeses internes en I+D. Les dades relatives a despeses internes en I+D s’han de recollir a partir de la informació sobre les despeses internes de què realitzen I+D. No obstant això, és desitjable igualment recollir dades sobre les despeses externes en I+D, com a informació complementària.

Naturalesa de la despesa d'I+D

Les despeses internes comprenen tant les despeses corrents com les de capital. Per conveni, s'exclourà l'IVA deduïble facturat pels proveïdors.

Despeses corrents

Dins de les despeses corrents es distingix entre despeses de personal i altres despeses corrents. Les despeses de personal comprenen el total de retribucions del personal, incloses les assegurances socials (salaris i pagues extraordinàries, altres complements salarials o gratificacions diverses, com ara primes, pagament de vacances, retribucions en espècie, aportacions a fons de pensions, assegurances socials a càrrec de l'empresa,...), és a dir, el que es denomina cost empresarial del personal. Els costos salarials de les persones que proporcionen servicis indirectes i que no es tenen en compte en les dades de personal d'I+D (fonamentalment, personal de seguretat i de manteniment, de cantina, de servicis informàtics, personal de biblioteques centrals i de les oficines de la direcció) se n’hauran d'excloure i comptabilitzar-se com altres despeses corrents. Únicament s’haurien d'incloure-hi els salaris/ beques d'estudi i despeses semblants corresponents a estudiants postgraduats. Les dietes de viatge del personal d'I+D també s'inclouran en altres despeses corrents. Es distingirà entre retribucions als investigadors i a la resta de personal. La resta de despeses corrents comprén la despesa en l'adquisició de material no inventariable i de subministraments diversos no considerats com a béns de capital; consum d'energia (gas, electricitat, ...), i aigua; llibres, revistes, material de consulta i subscripcions a biblioteques, participació en societats científiques, material de laboratori (productes químics, animals, ...); i el cost real o imputat de xicotets prototips o models fabricats en l'exterior. Les despeses d'administració i altres despeses generals (com ara despeses d'oficina, correus, telecomunicacions, assegurances i interessos bancaris) també s’haurien d'incloure en la proporció que afecten les activitats d'I+D. Les despeses en concepte de servicis indirectes (seguretat, emmagatzemament; utilització, reparació i manteniment d'edificis i equips; servicis informàtics i de biblioteca; cafeteria, ...) s’hi haurien d'incloure, tant si es tracta de servicis realitzats per la pròpia empresa com si són llogats o adquirits en l'exterior, en la proporció que afecten les activitats d'I+D. Per conveni, les provisions, reals o imputades, en concepte d'amortització d'immobles, instal·lacions i equip s’han d'excloure de la mesura de les despeses internes.

En el sector Empreses, cal incloure també com a altres despeses corrents les originades per la contractació de consultors externs “in situ”, entenent com a tals les persones que, tot i no pertànyer al personal propi de l'empresa, realitzen tasques d'I+D dins d'esta.

Despeses de capital

És la inversió bruta en capital fix utilitzat per les unitats en els programes d'I+D. Han de declarar-se íntegrament en el període en què han tingut lloc i no considerar-se com un element d'amortització. S'han de consignar les despeses reals, de manera que si en una empresa es realitzen altres activitats, a més de les d'I+D, s'ha d'imputar a estes una proporció de la despesa total, estimada en funció del grau d'utilització d'estos béns de capital. Estes despeses poden ser en terrenys i edificis , en equip i instruments, i en adquisició de programari específic per a I+D. Les despeses en terrenys i edificis són les ocasionats per la compra de terrenys per a I+D (per exemple, terrenys d'assaig, terrenys per a la construcció de laboratoris i plantes pilot), així com les despeses de construcció d'edificis o compra d’estos, incloses les despeses per treballs importants de millora, modificació, ampliació o reparació. La despesa en instruments i equip inclou la despesa corresponent a la compra d'equip i material inventariable utilitzats en les tasques d'I+D. La despesa en adquisició de programari específic per a I+D, comprén l'adquisició de programari identificable per separat per a la seua utilització en la realització d'I+D, incloent-hi les descripcions dels programes i la documentació que acompanya el programari de sistemes i aplicacions. També s'hi inclouen les quotes de llicències d'ús del programari adquirit.

Aproximació a la comptabilitat de les empreses

i) Actius immaterials

Es definix la inversió (o desinversió) en actius immaterials com els increments (o disminucions) en el valor real d'este tipus de recursos (aplicacions informàtiques, despeses d'I+D, fons de comerç, propietat industrial, concessions administratives, ...) realitzades per l'organisme en l'any de referència.

A l'efecte d'esta Estadística, la producció pròpia d'I+D ha de considerar-se com a despeses internes en I+D, distingint-se entre despeses corrents (inclosos salaris del personal d'I+D) i despeses de capital.

ii) Immobilitzat material

Referent a la inversió en actius materials, el Pla General de Comptabilitat comprén els comptes següents:

1.Terrenys i béns naturals

2. Construccions

3. Instal·lacions tècniques

4. Maquinària

5. Utillatge

6. Altres instal·lacions

7. Mobiliari

8. Equips per a procés d'informació

9. Elements de transport

10. Un altre immobilitzat material

Origen dels fons per a I+D

Amb esta pregunta es tracta de determinar qui finança la investigació. La I+D és una activitat que implica importants transferències de recursos entre unitats, organismes i sectors. Estes transferències es mesuren per mitjà de les informacions facilitades pels que realitzen I+D sobre les quantitats que eixa unitat, organisme o sector ha rebut d'una altra unitat, organisme o sector per a la realització d'activitats internes d'I+D. Perquè este flux financer siga identificat correctament, han de complir-se dos condicions:

- és necessari que hi haja una transferència directa de recursos

- esta transferència al mateix temps ha d’estar prevista i ser realment utilitzada per a activitats d'I+D.

La transacció pot revestir la forma d'un contracte, una ajuda financera o una donació i pot consistir en una aportació monetària o d'altres recursos (personal o material, per exemple). En el cas d'importants transferències no monetàries cal avaluar el valor de mercat de la transacció, perquè totes les transferències s’han d'expressar en termes financers. Les unitats hauran de comptabilitzar l'import brut de les seus despeses, fins i tot encara que estes es troben reduïdes per la concessió d'exempcions, deduccions o ajudes pagades amb posterioritat.

La classificació bàsica per origen de fons és la següent:

- Fons propis

- D'empreses

- D'administracions públiques

- De centres d'ensenyament superior

- D'institucions privades sense fins de lucre

- De l'estranger

Depenent de cada sector es podrà considerar una major desagregació en esta classificació.

DESPESES EXTERNES EN I+D

Només es considerarà com a despesa externa les quantitats pagades com contraprestació dels treballs d'I+D encarregats específicament per la unitat a altres unitats. No s'hi inclouran les quotes institucionals per a finançar a altres empreses, associacions d'investigació ….., que no supose una compra directa d'I+D. La classificació bàsica del destí de les despeses externs en I+D és la següent:

• Nacionals

- Empreses

- Administracions públiques

- Ensenyament superior

- Institucions privades sense fins de lucre

• Estranger

- Empreses

- Organismes d'AA PP

- Universitats

- IPSFL

- Altres organitzacions

Depenent de cada sector es podrà considerar una major desagregació en esta classificació.

PERSONAL EN ACTIVITATS D'I+D

El mesurament del personal empleat en activitats d'I+D és l'altra forma d'obtindre l'input en I+D. S'inclou com a personal en I+D, tot el personal empleat directament en activitats d'I+D, sense distinció de nivell de responsabilitat, així com els que subministren servicis lligats directament als treballs d'I+D, com gerents, administradors i personal d'oficina. Se n'exclouen les persones que realitzen servicis indirectes com el personal de cantina, seguretat, manteniment, ..., encara que els seus salaris s'han de comptabilitzar com altres despeses corrents en I+D. A partir de l'any de referència 2008, en el sector Empreses han d'incloure's com a personal d'I+D, de forma desglossada, els consultors “in situ”, entenent com a tals les persones que, sense pertànyer al personal propi de l'empresa, es troben realitzant tasques d'I+D dins de la mateixa. Les dades de personal es poden mesurar de dues formes, en nombre de persones físiques i en equivalència a jornada completa.

Nombre de persones físiques

Les dades sobre el nombre total de persones que estan completament o parcialment empleades en I+D permeten establir correspondències amb altres sèries de dades com, per exemple, les d'ensenyament o ocupació o les dels censos de població. D’altra banda, les dades relatives a persones físiques són la mesura més apropiada per a recollir informació complementària sobre les característiques del personal d'I+D, com edat, sexe o país d'origen.

Equivalència a jornada completa (EJC) durant un any

A l'efecte de mesurament del personal convé introduir el concepte d'equivalència a jornada completa ja que l'activitat d'I+D del personal sol ser en molts casos una activitat parcial o secundària. Es considera:

- Personal a jornada completa en I+D les persones que empren almenys el 90 per cent de la seua jornada laboral en activitats d'I+D.

- Personal a jornada parcial en I+D aquelles persones que dediquen aproximadament entre el 10 i el 90 per cent de la seua jornada laboral a activitats d'I+D i la resta a activitats d'un altre tipus. S'hi inclouen també com a tals, les persones que hagen realitzat activitats d'I+D durant un període de temps inferior a l'any natural.

- Equivalència a jornada completa del personal de dedicació parcial a la suma de les fraccions de temps que han dedicat a activitats d'I+D

- Personal empleat en activitats d'I+D en equivalència a jornada completa a la suma del personal que treballa en règim de jornada completa més l'equivalència a la dita dedicació del personal que treballa en règim de jornada parcial. Addicionalment, el personal empleat en activitats d'I+D se sol·licita desglossat per gènere.

Ocupació del personal d'I+D

Es classifica el personal d'I+D segons les categories següents:

• Investigadors

Són els científics i enginyers implicats en la concepció o creació de nous coneixements, productes, processos, mètodes i sistemes i en la gestió dels projectes corresponents. També estan inclosos els gerents i administradors dedicats a la planificació i gestió dels aspectes científics i tècnics del treball dels investigadors i que, normalment, tenen una categoria igual o superior a les de les persones empleades directament com a investigadors, tractant-se sovint d'antics investigadors o d'investigadors a temps parcial. També s'hi inclouen els estudiants postgraduats amb un salari/beca d'estudi que realitzen activitats d'I+D. Per regla general, posseïxen una formació a nivell de títol universitari superior, però, a l'efecte d'este estudi, també s'hi inclouen com a investigadors aquelles persones que, no tenint el títol mencionat, ocupen llocs de treball propis d'este nivell.

• Tècnics

Els tècnics i el personal assimilat són persones les principals tasques de les quals requerixen uns coneixements i experiència tècnica en un o més camps de l'enginyeria, de les ciències biològiques i físiques o de les ciències socials i humanitats. Participen en projectes d'I+D realitzant tasques científiques i tècniques aplicant principis i mètodes operatius, generalment davall la supervisió dels investigadors. El personal assimilat efectua les tasques corresponents en ciències socials i humanitats davall la supervisió dels investigadors. Les seues tasques són, fonamentalment, les següents:

- buscar bibliografia i descobrir fonts d'informació apropiades en arxius i biblioteques

- preparar programes d'ordinador

- preparar el material i l'equip necessari per a la realització d'experiments, proves i anàlisis

- realitzar experiments, proves i anàlisis

- efectuar mesuraments i càlculs i preparar quadres i gràfics

- realitzar enquestes i entrevistes

- assegurar el suport logístic als investigadors.

Normalment posseïxen titulació mitjana universitària (enginyers tècnics i diplomats universitaris), però altres no ho són, si bé ocupen places d'un nivell equiparable. També pot tractar-se de personal d'alt nivell, encarregat d'utilitzar aparells molt sofisticats, però es distingixen dels investigadors en què estos últims són els encarregats de dirigir o orientar les tasques d'investigació.

• Auxiliars

El personal auxiliar comprén els treballadors, qualificats o no, i el personal de secretaria i d'oficina que participen en la realització de projectes d'I+D o que estan directament relacionats amb estos projectes. S'inclouen en esta categoria tots els gerents i administradors ocupats principalment de qüestions financeres, de gestió de personal i d'administració en general, sempre que les seues activitats tinguen una relació directa amb les tasques d'I+D.

Titulació del personal d'I+D

La Classificació Internacional Normalitzada de l'Educació (CINE) proporciona els elements bàsics que permeten classificar el personal en I+D, segons la titulació acadèmica adquirida, en les categories següents:

- Doctors universitaris

- Llicenciats universitaris, arquitectes, enginyers i semblants.

- Diplomats universitaris, arquitectes tècnics, enginyers tècnics i semblants.

- Formació professional de grau superior, FPII, mestres industrials, pèrits mercantils i semblants.

- Batxiller Superior, BUP, COU, FPI, FP de grau mitjà i altres estudis secundaris.

- Altres estudis (de nivell inferior als anteriors).

Quadre 2. Correspondència entre les categories de personal d'I+D per ocupació en el Manual de Frascati i les classes ISCO-88

Este quadre proporciona una indicació de les classes ISCO-88 en les quals es troben els investigadors i altres categories de personal d'I+D. Ha de llegir-se només en un sentit, per exemple, els investigadors es troben entre els professionals de la sanitat però no tots els professionals de la sanitat són investigadors. El quadre tampoc inclou determinades categories de personal d'I+D, per exemple, els de les Forces Armades i els estudiants postgraduats que no estan registrats en un lloc de treball específic. La Classificació Internacional d'Ocupacions (ISCO) (OIT, 1990) consta de deu grups principals al nivell més alt d'agregació, subdividits en 28 grups subprincipals (a més de 116 grups menors i 390 grups d'unitats)

INVESTIGADORS – CLASSES ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):

21. Professionals de física, matemàtiques i enginyeria

211 Físics, químics i professionals relacionats

212 Matemàtics, estadístics i professionals relacionats

213 Professionals d'informàtica

214 Arquitectes, enginyers i professionals relacionats

22. Professionals de ciències de la vida i de la salut

221 Professionals de ciències de la vida

222 Professionals de ciències de la salut

23. Professionals de l'ensenyament

231 Professionals docents en universitats i institucions d'ensenyament superior

24. Altres professionals

241 Professionals empresarials

242 Professionals de les ciències jurídiques

243 Arxivers, bibliotecaris, documentalistes i professionals de la informació relacionats

244 Professionals de ciències socials i relacionats

A més Grup d'unitat 1237 Gestors de departaments d'investigació i desenrotllament

TÈCNICS I PERSONAL EQUIVALENT – CLASSES ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):

31. Professionals adjunts de física i enginyeria

311 Tècnics en física i enginyeria

312 Professionals adjunts d'informàtica

313 Operadors d'equips òptics i electrònics

314 Tècnics i controladors navals i aeris

315 Inspectors de seguretat i qualitat

32. Professionals de seguretat i qualitat de vida i professionals de salut associats

321 Tècnics de ciències de la vida i professionals associats relacionats

322 Nous professionals sanitaris associats (excepte infermeria)

A més Grup d'unitat 3434 Professionals d'Estadística, Matemàtiques i altres professionals associats relacionats

UN ALTRE PERSONAL DE SUPORT – CLASSES ISCO-88 (grups principals):

4. Personal d'oficina

6. Treballadors experts en agricultura i pesca

8. Operaris de planta, de maquinària i acobladors

A més Grup menor 343

Professionals administratius associats (excepte el grup de la unitat 3434)1

1. Legisladors, funcionaris i gestors directius n.c.a.p.

1. Professionals d'estadística, matemàtiques i altres professionals associats relacionats (inclosos ací en “Tècnics i Personal equivalent”)

DISTRIBUCIONS FUNCIONALS

Tipus d'investigació

Se sol·licita a les unitats un desglossament de les despeses corrents segons el tipus d'investigació realitzada:

- Investigació fonamental o bàsica

- Investigació aplicada

- Desenrotllament tecnològic o experimental

Camp o disciplina científica

La classificació per camps d'estudi o disciplines científiques que s'utilitza és la proposada per la UNESCO en la Recomanació relativa a la normalització internacional d'estadístiques sobre Ciència i Tecnologia, que considera les grans àrees següents:

- Ciències Exactes i Naturals

- Enginyeria i Tecnologia

- Ciències Mèdiques

- Ciències Agràries

- Ciències Socials

- Humanitats

Esta és la classificació utilitzada per al sectors administració pública, institucions privades sense fins de lucre y ensenyament superior.

Objectiu socioeconòmic

Per a determinar l'objectiu socioeconòmic de la investigació, se sol·licita a les unitats investigadores que distribuïsquen els recursos assignats a I+D entre els diversos objectius socioeconòmics en proporció a les despeses dedicades a cada un d'ells. La relació d'objectius socioeconòmics que s'utilitza és la recomanada en el Manual de Frascati i que s'indica en el quadre 4.

REGIONALITZACIÓ DELS RECURSOS DESTINATS A I+D

Per a conéixer la distribució espacial dels recursos destinats a I+D, s'efectua una regionalització per comunitats autònomes de les despeses i del personal en I+D. Per a això es demana a les unitats investigadores que hagen realitzat tals activitats d'I+D en diversos establiments ubicats en diferents regions, que repartisquen les despeses i el personal entre aquelles comunitats en què hagen desenvolupat les dites activitats. A estos efectes, les despeses que puguen ser comunes als distints establiments de la unitat investigadora, es distribuïxen geogràficament segons el percentatge que la dita unitat estima que li ha correspost a cada establiment.

Quadre 3. Classificació per camp o disciplina científica

1.1 Matemàtiques (Matemàtiques pures, aplicades, estadística i probabilitat)

1.2 Informàtica (Informàtica i bioinformàtica)

1.3 Ciències físiques (Física molecular i física-química, astronomia, física nuclear, òptica, altres camps relacionats)

1.4 Ciències químiques (Química orgànica, inorgànica i nuclear, altres camps relacionats)

1.5 Ciències geològiques i ciències mediambientals connexes (Geologia, geofísica, mineralogia, geografia física i altres ciències geològiques, meteorologia i altres ciències de l'atmosfera, incloses investigació climàtica, oceanografia, vulcanologia, paleontologia, altres ciències relacionades)

1.6 Ciències biològiques (Biologia, botànica, bacteriologia, microbiologia, zoologia, entomologia, genètica, bioquímica, biofísica, altres disciplines relacionades a excepció de les ciències mèdiques i veterinària)

1.7 Altres ciències naturals

2. Enginyeria i tecnologia

2.1 Enginyeria civil (Tècniques arquitectòniques, estudis tècnics i científics en construcció i enginyeria civil/edificació, estudi d'infraestructures urbanes, i altres disciplines relacionades).

2.2 Enginyeria elèctrica, enginyeria electrònica, enginyeria informàtica (Enginyeria elèctrica i electrònica, enginyeria de telecomunicacions, enginyeria informàtica -maquinari exclusivament- i altres disciplines relacionades)

2.3 Enginyeria mecànica (Enginyeria mecànica, enginyeria aeronàutica, altres camps relacionats)

2.4 Enginyeria química

2.5 Enginyeria de materials

2.6 Enginyeria mèdica

2.7 Enginyeria mediambiental

2.8 Biotecnologia mediambiental

2.9 Biotecnologia industrial

2.10 Nanotecnologia

2.11 Altres enginyeries i tecnologies (Ciència i tecnologia de l'alimentació, altres enginyeries i tecnologies relacionades)

3. Ciències mèdiques i de la salut

3.1 Medicina bàsica (Anatomia i morfologia, citologia, fisiologia, genètica, farmàcia i farmacologia, toxicologia, immunologia, neurociències, química clínica, patologia)

3.2 Medicina clínica (Anestèsia, pediatria, obstetrícia i ginecologia, medicina general i interna, cirurgia, radiologia, al·lèrgia, otorinolaringologia, oftalmologia, geriatria i gerontologia, oncologia)

3.3 Ciències de la salut (Salut pública i mediambiental, servicis d'assistència sanitària, infermeria, epidemiologia)

3.4 Biotecnologia mèdica (Biotecnologia relacionada amb la salut, biomaterials, tecnologies relacionades amb el ADN, reproducció assistida)

3.5 Altres ciències mèdiques (Ciència forense, altres ciències mèdiques)

4. Ciències agrícoles

4.1 Agricultura, silvicultura i pesca (Agricultura, silvicultura, pesca, horticultura, agronomia, viticultura, edafologia)

4.2 Ciència animal i làctia

4.3 Ciència veterinària

4.4 Biotecnologia agrícola (Biotecnologia agrícola i dels aliments, tècniques de modificació genètica, biofarmacologia)

4.5 Altres ciències agrícoles

5. Ciències socials

5.1 Psicologia

5.2 Economia i comerç (Economia, econometria, gestió i administració)

5.3 Ciències de l'educació (Educació general i especial, formació i altres camps relacionats)

5.4 Sociologia (Sociologia, antropologia, etnologia, demografia)

5.5 Dret (Dret, criminologia)

5.6 Ciències polítiques (Ciències polítiques, administració pública)

5.7 Geografia social i econòmica (Ciències ambientals, geografia-humana, econòmica i social-, ordenació urbana i rural)

5.8 Comunicacions i mitjà de comunicació (Periodisme, ciències de la comunicació, biblioteconomia, comunicació sociocultural i mitjans de comunicació)

5.9 Altres ciències socials (Ciències socials, altres ciències socials)

6. Humanitats

6.1 Història i arqueologia

6.2 Idiomes i literatura (Llengües i literatures generals i específiques, teoria literària, lingüística)

6.3 Filosofia, ètica i religió (Filosofia, història i filosofia de la ciència i la tecnologia, ètica, teologia i religió)

6.4 Arts (Art, història de l'art, musicologia, art dramàtic, teatre, estudis sobre pel·lícules, ràdio i televisió)

6.5 Altres humanitats

Quadre 4. Classificació per objectius socioeconòmics

1. Exploració i explotació del medi terrestre i de l'atmosfera

Comprén la investigació els objectius de la qual estiguen relacionats amb l'exploració de l’escorça i el mantell terrestre, els mars, els oceans i l'atmosfera, i la investigació sobre la seua explotació. També inclou la investigació climàtica i meteorològica, l'exploració polar i la hidrològica.

2. Control i protecció del medi ambient

Comprén la investigació sobre el control de la contaminació destinada a la identificació i anàlisi de les fonts de contaminació i les seues causes, i tots els agents contaminants, incloent la seua dispersió en el medi ambient i els seus efectes sobre l'home, sobre les espècies vives (fauna, flora, microorganismes) i la biosfera. Inclou el desenvolupament d'instal·lacions de seguiment per al mesurament de qualsevol tipus de contaminants. El mateix és vàlid per a l'eliminació i prevenció de totes maneres de contaminació en el medi ambient.

3. Exploració i explotació de l'espai

Cobrix tota la investigació civil en el terreny de la tecnologia espacial. La investigació anàloga realitzada en el terreny militar es classifica en l'objectiu socioeconòmic defensa. Encara que la investigació espacial civil no està en general centrada sobre un objectiu específic, ben sovint sí que té un fi determinat, com l'augment del coneixement general (l'astronomia), o es referix a aplicacions especials (els satèl·lits de telecomunicacions).

4. Sistemes de transport i telecomunicacions i una altra infraestructura

Cobrix la investigació sobre la infraestructura i desenvolupament territorial, incloent la investigació sobre construcció d'edificis. En general engloba la investigació relativa a la planificació de l'ús del sòl. Inclou la investigació contra els efectes perjudicials en la planificació urbanística i rural però no la investigació d'altres tipus de contaminació.

5. Producció, distribució i utilització racional de l'energia

Cobrix la investigació sobre la producció, emmagatzemament, transport, distribució i ús racional de qualsevol forma d’energia. També inclou la investigació sobre els processos dissenyats per a incrementar el rendiment de la producció d'energia i la seua distribució, i l'estudi de la conservació de l'energia. No inclou la investigació relacionada amb prospeccions, ni la investigació de la propulsió de vehicles i motors.

6. Producció i tecnologia industrial

Cobrix la investigació sobre la millora de la producció i tecnologia industrial. Inclou la investigació dels productes industrials i els seus processos de fabricació, excepte en els casos en què formen una part integrant de la busca d'altres objectius (per exemple, defensa, espai, energia, agricultura).

7. Protecció i millora de la salut humana

Comprén la investigació destinada a protegir, promocionar i restabliment la salut humana, interpretada en sentit ampli per a incloure els aspectes sanitaris de la nutrició i de la higiene alimentària. Cobrix des de la medicina preventiva, incloent tots els aspectes dels tractaments mèdics i quirúrgics, tant per a individus com per a grups així com l'assistència hospitalària i a domicili, fins a la medicina social, la pediatria i la geriatria.

8. Desenvolupament de l'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

Comprén tota investigació sobre el foment de l'agricultura, la silvicultura, la pesca i la indústria alimentària. Inclou: la investigació en fertilitzants químics, biocides, control biològic de les plagues i la mecanització de l'agricultura; la investigació sobre l'impacte de les activitats agrícoles i forestals en el medi ambient; la investigació en el desenvolupament de la productivitat i la tecnologia alimentàries; veterinària i altres ciències agrícoles. No inclou: la investigació per a reduir la contaminació; la investigació per al desenvolupament de les àrees rurals, el projecte i la construcció d'edificis, la millora d'instal·lacions rurals d'oci i descans i el subministrament d'aigua en l'agricultura; la investigació en mesures energètiques; la investigació en la indústria alimentària.

9. Educació

Comprén la investigació sobre l'educació general i l'especial, incloent l'educació infantil, primària, secundària, superior, i posterior a la secundària que no és superior.

10. Cultura, oci, religió i mitjans de comunicació

Cobrix la investigació relativa a activitats culturals, religió i activitats d'oci, així com la integració racial i cultural. El concepte cultura comprén la sociologia, l'art, la religió, l'esport i l'oci. Comprén també la investigació en els mitjans de comunicació, idiomes i polítiques d'integració social, biblioteques i arxius.

11. Sistemes, estructures i processos polítics i socials

Inclou la investigació sobre objectius socials, com els que analitzen en particular les ciències socials i les humanitats, que no té connexions òbvies amb altres objectius socioeconòmics. Esta anàlisi engloba els aspectes quantitatius, qualitatius, organitzatius i prospectius dels problemes socials. També inclou la investigació de l'estructura política, administració pública i política econòmica, tant a nivell regional com nacional.

12. Investigació no orientada

Comprén tots els crèdits pressupostaris que s'assignen a I+D però que no poden atribuir-se a un objectiu. Pot ser útil una distribució suplementària per disciplines científiques.

13. Defensa

Comprén la investigació (i el desenvolupament) amb fins militars. També inclou la investigació bàsica, nuclear i espacial finançada pels ministeris de defensa. La investigació civil finançada pels ministeris de defensa, per exemple, en meteorologia, telecomunicacions i sanitat, ha de classificar-se en els objectius socioeconòmics pertinents.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES DE CLASSIFICACIÓ

A més de la subsectorització institucional del sector empreses (públiques, privades nacionals, privades amb participació del menys un 50 per cent de capital estranger i associacions d'investigació) es pregunta a les empreses si són independents o formen part d'un grup d'empreses. Les empreses que formen part d'un grup d'empreses es classifiquen, al seu torn, segons la seua relació amb el grup en:

- empresa matriu (si té el control efectiu del grup)

- empresa filial (si està participada en més del 50 per cent del capital per una empresa matriu)

- empresa conjunta (si la participació és del 50 per cent)

- empresa associada (si la participació és inferior al 50 per cent)

Així mateix es pregunta a estes empreses, a l'efecte de classificació, a quin país es troba ubicada la seu central del grup.

A més, per a evitar duplicacions, es pregunta la denominació completa del grup o, si no n'hi ha, el de l'empresa matriu. En el sector administració pública, a més de la seua subsectorització institucional (administració de l'Estat, administració autonòmica i administració local) s'hi inclouen, també, les institucions privades sense fins de lucre controlades i/o finançades principalment per l'administració. També es pregunta als organismes públics d'investigació el tipus d'entitat en què estan constituïts, segons la classificació següent:

- Servici administratiu

- Organisme autònom administratiu

- Organisme autònom comercial, industrial, financer o anàleg

- Una altra entitat de dret públic (ens públic, societat estatal, empresa pública, …)

Per a evitar duplicacions, també es pregunta en este sector la unitat administrativa immediata superior de què depén l'organisme públic. En el cas d'establiments sanitaris (hospital, clínica, sanatori, complex hospitalari, ...), es pregunta quina és la persona física o jurídica que gestiona el centre, segons les categories següents:

- Institut Nacional de Gestió Sanitària

- Servici de Salut de la Comunitat Autònoma.

- Diputació o Ajuntament (inclosos Consell Insular, Cabildo i semblant)

- Altres unitats de l'administració de l'Estat i de la Seguretat Social

- Altres unitats de l'administració autonòmica

- Una altra entitat (organismes públics de diferents administracions en gestió compartida, privat benèfic, privat no benèfic, ...)

En el sector ensenyament superior se sol·licita el pressupost liquidat de despeses de la universitat. En este sector es pregunta també la relació de centres d'investigació i instituts universitaris les dades d'investigació dels quals estan inclosos en el qüestionari que ha d’emplenar la universitat, i la relació d'aquells centres d'investigació que en depenen però les dades d'investigació del quals no estan incloses en el seu qüestionari, a fi de poder-se dirigir a ells.

Dins del sector institucions privades sense fins de lucre es pregunten algunes qüestions relacionades amb la dependència de la institució, així com els seus fins i activitats i el patronat o òrgan rector de la institució.

2.5 Disseny mostral

A causa de la coordinació de l'Estadística d'I+D i de l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses (EIT), el marc poblacional és el Directori Central d'Empreses (DIRCE). Este directori és un registre organitzat d'informació amb dades d'identificació, localització, distribució territorial i classificació per grandària i activitat econòmica de les unitats tipus empresa, obtingut a partir de fonts administratives i completat per altres informacions procedents de les operacions estadístics corrents de l'INE. Així mateix i dins de la població objecte d'estudi s'ha inclòs un directori d'unitats (empreses, organismes públics d'investigació, ...) possiblement investigadores, bé perquè així consta d'anys anteriors d'execució de l'estadística, bé perquè han rebut finançament públic per a realitzar I+D en l'any de referència de l'enquesta, o bé perquè han declarat realitzar activitats sistemàtiques d'I+D en l'enquesta d'innovació de l'any anterior al de referència. A partir de l'any 2007 tant una part de la mostra del directori d'unitats possiblement investigadores com de la mostra aleatòria representen a la subpoblació de FATS dins del sector empreses, on les FATS són les empreses estrangeres que tenen filials en el territori nacional. Anualment se sol·licita informació sobre el destí dels fons per a I+D a diversos organismes de l'administració de l'Estat i de totes les comunitats autònomes. Esta informació s'encreua amb la dels directoris de l'any anterior incorporant-hi altes i modificacions i donant baixes. La població d'empreses objecte d'esta estadística s'ha estratificat per mitjà de l'encreuament de les variables següents:

a) Pertinença al directori d'empreses possiblement investigadores, que s'analitza de forma exhaustiva.

b) Grandària de l'empresa: Es consideren els intervals següents:

- De menys de 10 empleats

- De 10 a 49

- De 50 a 199

- De 200 i més

Els estrats constituïts per empreses de 200 o més assalariats s'han analitzat de forma exhaustiva.

c) Branca d'activitat principal segons CNAE-2009: es consideren 43 divisions o grups d'activitat.

d) Comunitat autònoma de la seu social de l'empresa.

GRANDÀRIA DE LA MOSTRA. ASSIGNACIÓ

La grandària mostral per a l'Estadística d'I+D és de 50.923 unitats, de les quals, 49.212 són empreses, 1.058 són organismes públics d'investigació (inclou hospitals públics), 75 són universitats i 104 centres que en dependents i 438 són institucions privades sense fins de lucre. S'han investigat de forma exhaustiva les empreses, els organismes públics, les universitats i institucions privades sense fins de lucre que conformen el directori d'unitats possiblement investigadores. La resta d'unitats del sector empreses s'ha investigat per mitjà de mostreig.

ESTIMADORS

L'estimador del total d'una característica X en un domini m, ve donat per:

,

on X_j és el valor de la característica X del qüestionari j pertanyent al domini m.

F_j és el factor d'elevació del qüestionari j que es calcula així:

a) Si l'empresa j va ser seleccionada en un estrat h i segons les dades del qüestionari es troba en un altre estrat distint k, aleshores:

(1)

b) Si l'empresa j, continua pertanyent al mateix estrat h, on va ser seleccionada, aleshores:

(2)

c) En els casos concrets que s'especifique oportunament Fj =1 (3).

Variables utilitzades

N_h, nombre d'empreses en l'estrat h.

N_h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h.

N^*_h, nombre d'empreses que han contestat, seleccionades en l'estrat h i que no han canviat d'estrat.

Sent n’’_h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h i que tenen incidència del tipus tancades, duplicades o fora d’àmbit.

n^k_h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h, i que segons qüestionari estan en un estrat distint k.

També es calculen errors de mostreig mitjançant l’expressió de la variància de l’estimador del total en un mostreig estratificat.

2.6 Recollida de la informació

La recollida dels qüestionaris d'esta estadística en el sector empreses s'ha caracteritzat per estar coordinada amb la recollida d'altres enquestes estructurals que realitza l'INE. Esta recollida s'ha dut a terme per la Unitat de Recollida Centralitzada (URCE). El seguiment del calendari dels treballs de camp i el control de qualitat de la informació s'ha realitzat des dels servicis centrals de l'INE. El percentatge de no resposta ha sigut del 8,3 per cent del total. El personal implicat en els treballs de l'enquesta està obligat per llei a preservar el secret estadístic. Els inspectors d'enquesta són els responsables de la formació teòrica i pràctica del personal d’esta i del control dels treballs de recollida de la informació. A estos efectes, es preparen els manuals i documents de formació i consulta corresponents. El qüestionari s'envia, per correu, a les unitats informadores junt amb la carta de presentació, les normes d'emplenament i un fullet divulgatiu amb els últims resultats de l'Estadística d'I+D. Les empreses compten amb un termini de 15 dies per a tornar-lo emplenat. Des de la unitat de recollida s'establix un primer contacte telefònic amb l'empresa per a comprovar la recepció del qüestionari. Si transcorregut el termini previst, no s'ha rebut el qüestionari emplenat, es realitzen les reclamacions telefòniques i escrites que es consideren necessàries. A partir de l'any de referència 2008 s'ha iniciat un nou mètode d'emmagatzemament i arreplegada de qüestionaris econòmics (ARCE), que permet l'ompliment del qüestionari per part de les empreses a través d'internet. L'estadística d'I+D està prevista en el Pla Estadístic Nacional com d'emplenament obligatori.

Des de la unitat de recollida es du a terme un procediment integrat de recollida d'informació, que consistix a procedir a la depuració i gravació de les dades tan prompte com es rep la informació. En cas necessari, se sol·licita a l'empresa els aclariments necessaris sobre les dades facilitades. La informació relativa a I+D dels sectors administració pública, ensenyament superior i institucions privades sense fins de lucre és recollida directament des del servici promotor de l'estadística.

2.7 Tractament de la informació

Les fases per al tractament de la informació en el sector empreses són les següents:

- Control i depuració manual dels qüestionaris d'empreses en la unitat de recollida, a fi de recuperar la possible falta de dades o corregir els errors dels qüestionaris.

- Gravació, depuració i correcció interactiva d'inconsistències de la informació validada en la unitat de recollida.

- Control de la informació rebuda de la unitat de recollida en el servici promotor.

- Control de cobertura i tractament d'errors en el servici promotor.

- Imputació de la no resposta parcial.

- Elaboració d'una primera fase de taules d'anàlisi de resultats.

- Utilització de tècniques de macroedició en el servici promotor per a eliminar errors i inconsistències dels agregats, que no han sigut detectats en la fase anterior de microdepuració.

- Anàlisi de dades.

- Creació del fitxer definitiu de dades.

- Obtenció de taules de resultats definitius en el servici promotor a partir del fitxer final de dades en el sector empreses.

En la resta de sectors, el servici promotor s'encarrega de totes les fases de tractament de la informació (control de cobertura, depuració, gravació, anàlisi i obtenció de taules de resultats).

3. ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D. RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2010

3.1 Introducció

L'Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2010 consistix bàsicament en una explotació estadística ampliada dels resultats per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana de l'Estadística sobre Activitats d'I+D de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) referida a l'any 2010, adaptada a les característiques pròpies de l'activitat productiva regional, sense deixar de mantindre els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les xifres. Els resultats publicats fan referència a les unitats que realitzen I+D en la Comunitat Valenciana, independentment d'on tinguen la seua seu. Tan sols la informació relativa al nombre d'empreses que realitzen I+D ve referida a les empreses amb seu en la Comunitat Valenciana, tal com s'indica en les taules corresponents.

L'explotació realitzada utilitza una classificació sectorial pròpia, compatible amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de 2009 (CNAE-2009), que desagrega la informació del sector Empreses fins a un total de 22 sectors.

La grandària mostral per a l'Estadística d'I+D a nivell nacional és de 50.923 unitats, de les quals, 49.212 són empreses. D'elles, 3.673 unitats tenen seu a la Comunitat Valenciana, de les quals 3.621 són empreses.

3.2 Presentació de resultats

La publicació es dividix en quatre parts. La primera conté les sèries estadístiques dels anys 2006 al 2010 de les variables principals: despeses internes en I+D per sectors d'execució, personal empleat en activitats d'I+D per sector d'execució , indicadors dels mitjans de treball de l'investigador per sector d'execució i tipus d'indicador i les principals variables del Sector Empreses.

Un segon apartat conté els resultats detallats: despeses internes en I+D per sectors d'execució, personal empleat en I+D per sectors d'execució i tipus de personal, despeses internes en I+D, en relació amb el PIB, per sector d'execució , personal empleat en activitats d'I+D per sector d'execució i tipus d'indicador i indicadors dels mitjans de treball de l'investigador per sector d'execució i tipus d'indicador.

La tercera part consistix en taules específiques del sector Ensenyament Superior: personal empleat en I+D per ocupació i titulació, investigadors empleats en I+D per ocupació i titulació, personal empleat en I+D, segons ocupació i sexe, despeses internes en I+D per naturalesa de la despesa, finançament de les despeses internes en I+D, personal empleat en I+D segons el camp o disciplina científica i despeses internes corrents en I+D segons el tipus d'investigació. En els casos en què la seu se situa fora de la Comunitat Valenciana s'han estimat algunes variables basant-se en la informació regional proporcionada per la unitat.

Finalment, en un quart apartat s'oferixen les variables més importants per sector d'activitat per al Sector Empreses: empreses que realitzen I+D, personal empleat en I+D, despeses internes en I+D, despesa interna per investigador i altre personal d’I+D per investigador. Es presenta la informació per a el sector Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca, Extractives i refinatge; energia i aigua, 14 sectors d’activitat de la indústria manufacturera, Construcció i 5 sectors de servicis, mentre que el total del Sector Empreses inclou també el sector de Sanejament, gestió de residus i descontaminació.

A més, en la publicació de l'Estadística sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2010 s’oferixen les notes metodològiques i la sectorització utilitzada per l’IVE amb les correspondències entre els 22 sectors d'activitat i la CNAE-09.