ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D. RESULTATS PER A LA
COMUNITAT VALENCIANA, 2011
NOTES METODOLÒGIQUES
ÍNDEX
1. Introducció
2. Metodologia
2.1 Objectius
2.2 Àmbits
2.3 Unitat
estadística
2.4 Variables i la
seua definició
2.5 Disseny mostral
2.6 Recollida
de la informació
2.7 Tractament de la
informació
3. Estadística sobre
Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2011
3.1 Introducció
3.2 Presentació de
resultats
1. INTRODUCCIÓ
L'Estadística sobre
les activitats en investigació científica i desenrotllament tecnològic (I+D) va
sorgir amb l'objectiu de mesurar els recursos econòmics i humans (inputs)
destinats a estes activitats per a satisfer una doble finalitat:
1. Facilitar un
instrument per a la gestió, planificació, decisió i control en matèria de
política científica nacional.
2. Proporcionar als
organismes estadístics la informació que sol·liciten, obtinguda d'acord amb
normes internacionals que permeten la comparabilitat
entre els diversos països.
Antecedents
La majoria dels
estats membres de l'OCDE, estimulats pel ràpid
creixement dels recursos nacionals dedicats a la investigació i al
desenrotllament experimental (I+D) van començar, a partir de 1960, a recollir
dades estadístiques en este camp. En esta primera
etapa es van trobar dificultats teòriques, i les diferències d'abast, mètodes i
conceptes van fer difícil les comparacions internacionals. Pareixia, per tant,
necessari realitzar una normalització en conceptes i definicions que foren
acceptats per tots els estats membres de l'OCDE. Per
a això, es va crear un grup d'experts que reunits a Frascati
(Itàlia), van redactar i van aprovar el document “Proposta de Norma Pràctica
per a Enquestes d’Investigació i Desenrotllament Experimental” (OCDE, 1963)
més conegut com Manual de Frascati. Este Manual és la base metodològica de les Estadístiques
d'I+D. La primera enquesta sobre la investigació científica i tècnica a
Espanya, estesa tant al sector públic com al privat, es va realitzar amb referència
a l'any 1964 per un grup d'experts espanyols en col·laboració amb l'OCDE, els resultats de la qual van ser publicats pel
Ministeri d'Educació i Ciència en 1966 en el denominat “Llibre Groc”. Més
endavant, el grup de Planificació del Gabinet Tècnic del Patronat Juan de la Cierva va realitzar una “Enquesta sobre activitats en
investigació científica i tècnica a Espanya en 1967”, on es va estudiar per
primera vegada, d'una manera sistemàtica i completa, les activitats en
investigació científica i tècnica del sector públic i del privat. La formació
d'un directori d'empreses, per a esta enquesta, va servir de base per a dur a
terme les posteriors enquestes realitzades per l'Institut Nacional
d'Estadística (INE). Posteriorment, atenent l'Ordre de la Presidència del
Govern d'1 d'abril de 1971, que encarregà a l'INE
l'elaboració de l'estadística d'I+D, este organisme
comença a realitzar les enquestes sobre activitats en Investigació Científica i
Desenrotllament Tecnològic, la primera d'elles amb referència a l'any 1969.
L'Estadística d'I+D
a Espanya s'ha realitzat seguint les recomanacions dictades per l'OCDE en el Manual de Frascati,
la sisena versió del qual ha sigut publicada en 2002. Este
manual és un dels pilars de les accions realitzades per l'OCDE
perquè es comprenga millor el paper de la ciència i
la tecnologia. A més, en proporcionar definicions i classificacions de la I+D
acceptades internacionalment, els resultats obtinguts a partir d'esta
Estadística complixen amb els criteris que permeten
la seua comparació internacional.
2.
METODOLOGIA
2.1
Objectius
L'objectiu
d'este estudi és el mesurament de l'esforç nacional
en activitats d'I+D de manera que puga subministrar la informació necessària
per a la presa adequada de decisions en política cientificotecnològica.
Respecte d’això, es tracta de conéixer els recursos
econòmics i humans destinats a investigació per tots els sectors econòmics del
país.
A fi
de conéixer els recursos financers es calcula
l'agregat Despesa interior en I+D, que està format pel conjunt de despeses
realitzades en I+D per cada un dels sectors en què s'ha dividit l'economia, siga quin siga l'origen dels fons
i la nacionalitat del finançador. Per a conéixer el
potencial humà s'obté el Personal (investigadors i un altre personal) dedicat a
activitats d'I+D, en equivalència a jornada completa.
2.2
Àmbits
ÀMBIT POBLACIONAL
Per
mitjà d'esta Estadística s'investiga les empreses, organismes públics,
universitats i institucions privades sense fins de lucre que realitzen
activitats d'investigació científica i desenrotllament tecnològic en qualsevol
camp científic i que estan ubicades en el territori nacional.
ÀMBIT TERRITORIAL
S'estén
a tot el territori espanyol.
ÀMBIT TEMPORAL
El
període de referència principal de l'estadística és l'any immediatament
anterior al de recollida de les dades. Per a la característica despeses, el
període de referència serà l'any natural. Quant al personal, per a determinar
el nombre de persones que treballen en I+D s'utilitza tant la mitjana anual com
l'equivalència a jornada completa del personal que realitza activitats d'I+D
(persones/any).
L'Estadística
es realitza amb periodicitat anual. Mentre l'OCDE i
EUROSTAT recomanen recollir dades sobre I+D almenys en els anys de referència
imparell, alguns països, entre ells Espanya, ho han realitzat amb periodicitat
anual.
La
implantació de l'Enquesta d'Innovació Tecnològica en les empreses ha fet
necessària la seua coordinació amb l'Estadística d'I+D, a fi d'optimitzar els
recursos disponibles sense detriment de la informació bàsica subministrada fins
ara i de permetre que es continuen atenent les demandes d'informació dels
organismes nacionals i internacionals i les derivades del Pla Estadístic
Nacional.
2.3
Unitat estadística
Són
les unitats a partir de les quals s'obté la informació de base desitjada. A
l'efecte de recollida d'informació i de presentació de resultats, les unitats
d'anàlisi s'agrupen per sectors, el contingut de les quals es basa en gran part
en el Sistema De Comptes Nacionals, amb la diferència que l'ensenyament
superior s'ha considerat com a sector independent i les llars s'han agrupat
dins del sector de les institucions privades sense fins de lucre. A continuació
es definixen els sectors considerats, així com les
unitats d'anàlisi de cada un d'ells.
SECTOR EMPRESES
En este sector s'inclouen els grups següents:
a)
Les empreses, els organismes i les institucions l'activitat principal dels
quals és la producció de béns i servicis destinats a la venda a un preu que
corresponga a la realitat econòmica. S'entén per empresa tota unitat jurídica
que constituïx una unitat organitzativa de producció de béns i servicis, i que gaudix d'una certa autonomia de decisió, principalment a
l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. Des d'un punt de vista
pràctic, i si és el cas més general, el concepte d'empresa es correspon amb el
d'una unitat jurídica o legal, és a dir, amb tota persona física o jurídica
(societats, cooperatives, ...) l'activitat de la qual està reconeguda per la
llei, i que està identificada pel seu número d’identificació fiscal (NIF)
corresponent.
Essencialment,
este grup està format per empreses privades
(societats i quasisocietats), algunes de les quals
tenen com a activitat principal la I+D, però s'hi inclouen també les empreses
públiques l'activitat principal de les quals consistix
en la producció de béns i servicis destinats a la venda, encara que, per raons
socials, el preu d'estos productes i servicis puguen ser inferiors als costos
de producció.
b)
Les institucions privades sense fins de lucre (incloses associacions
d'investigació) que estan principalment al servici de les empreses i que
majoritàriament estan finançades i controlades per elles.
Dins
d'este sector s'efectua una subsectorització
en:
-
empreses públiques
-
empreses privades sense participació estrangera
−
empreses privades amb participació inferior al 10 % de capital estranger
−
empreses privades amb participació igual o superior al 10% i inferior al 50% de
capital estranger
-
empreses privades amb participació d’almenys un 50% de capital estranger
-
associacions d'investigació i altres institucions d’investigació
SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Este sector comprén:
a)
Els organismes que subministren a la societat, gratuïtament o a preus
convencionals, servicis d'interés públic que no seria
econòmic ni fàcil de subministrar d'una altra manera, administren els assumptes
públics i s'ocupen de dur a terme la política econòmica i social de la
col·lectivitat.
Este grup ha d'incloure tots els organismes públics (excepte
les empreses públiques i els establiments d'ensenyament superior)
independentment de la forma en què s'incloguen en els
pressupostos i del seu nivell de competència (central, autonòmica, ...). Les
activitats d'estos centres són molt nombroses i diverses i solen tindre relació
amb l'administració pública, defensa, ordre públic, sanitat, ensenyament,
cultura, promoció i desenrotllament econòmics, benestar, desenrotllament
científic i tècnic, ...
b)
Les institucions privades sense fins de lucre controlades i finançades
principalment per l'administració pública.
Dins
d'este sector s'efectua una subsectorització
en:
-
administració de l'Estat
-
administració autonòmica
-
administració local
-
altres centres
Els
organismes de l'administració de l'Estat que s'integren en este
sector són l'Estat, els organismes autònoms que en depenen, així com les
societats estatals, els ens públics, ..., que per la seua activitat principal i
per la procedència dels seus recursos poden considerar-se pertanyents al sector
administració pública.
També
es consideren unitats integrants d'este sector les
entitats gestores de la Seguretat Social, així com els centres hospitalaris que
en depenen, i que realitzen esta funció per compte de l'Estat.
Anàlogament
succeïx amb els organismes dependents de les
administracions autonòmiques i locals.
Dins
de l'administració de l'Estat i a l'efecte de presentació de resultats, per la
seua especial importància, s'ha efectuat una altra subsectorització
entre grans organismes públics d'investigació (OPIS) implicats directament en
tasques d'investigació per la Llei de la Ciència i altres organismes de
l'administració de l'Estat. Dins de l'apartat de grans OPIS s'han inclòs els
següents:
-
Canal d'Experiències Hidrodinàmiques d'El Pardo
(CEHIPAR)
-
Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA)
-
Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)
-
Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC)
-
Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME)
-
Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària (INIA)
-
Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO)
-
Institut de Salut Carles III (ISCIII)
-
Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT)
-
Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX)
SECTOR ENSENYAMENT SUPERIOR
Este sector comprén totes les
universitats (facultats, escoles tècniques superiors i escoles universitàries), IPSFL al servici de
l'ensenyament superior, instituts tecnològics i altres establiments postsecundaris, siga quin siga l'origen dels seus recursos financers i la seua
situació jurídica. Comprén igualment tots els
instituts d'investigació, estacions d'assaig, observatoris astronòmics i
clíniques que estan sota el control directe dels establiments d'ensenyament
superior, són administrats per ells o estan associats a estos últims. Dins d'este sector s'efectua la subsectorització
següent:
•
universitats públiques
•
universitats privades
•
altres centres
SECTOR INSTITUCIONS PRIVADES SENSE FINS DE
LUCRE (IPSFL)
El
camp cobert per este sector ha quedat sensiblement
reduït en la revisió del Manual de Frascati de 2002. Comprén les institucions privades sense fi lucratiu que
estan fora del mercat i al servici de les llars i els particulars. Proporcionen
servicis individuals o col·lectius a les llars ben gratuïtament, bé a preus que
no es corresponen als de mercat. Estes institucions es financen per mitjà de
taxes, cotitzacions o donacions dels seus membres o patrocinadors i amb
subvencions concedides per empreses i administracions públiques. S'inclouen
dins d'este sector institucions com ara associacions
professionals o societats culturals, organitzacions caritatives, organismes
d'auxili o ajuda, sindicats, associacions de consumidors, ….
Per
conveni este sector comprén
les activitats residuals d'I+D dels particulars (llars). Les tasques d'I+D dels
particulars han de ser realitzades únicament en el seu temps lliure, amb les
seues pròpies instal·lacions i pels seus propis mitjans o amb l'ajuda d'una
subvenció a fons perdut.
S'exclouen
d'este sector les institucions privades sense fins de
lucre següents:
-
aquelles l’activitat principal de les quals es troba al servici de les
empreses.
-
les que estan principalment al servici de les administracions públiques.
-
les que estan completament o majoritàriament finançades i controlades per les
administracions públiques.
-
les que oferixen servicis d'ensenyament superior o
estan controlades per instituts d'ensenyament superior.
L'ESTRANGER
Este sector comprén totes les
institucions i individus situats fora de les fronteres, a excepció dels
satèl·lits utilitzats per institucions espanyoles, i els terrenys experimentals
adquirits per estes. També s'hi inclouen les organitzacions internacionals
(excepte empreses), incloses les seues instal·lacions i activitats, dins de les
nostres fronteres.
L'estranger
figura en l'enquesta d'I+D únicament com a font de finançament de la I+D realitzada per unitats nacionals i com a
destí de les despeses externes en I+D d'eixes unitats.
Este sector podria subdividir-se en:
•
empreses estrangeres
-
filials (si està participada en més del 50 per cent del capital per una empresa
matriu espanyola)
-
conjuntes (si la participació és del 50 per cent)
-
associades (amb participació inferior al 50 per cent)
-
altres empreses
•
administracions públiques estrangeres
-
IPSFL estrangeres
-
establiments d'ensenyament superior estrangers
-
Unió Europea
-
Altres organitzacions internacionals
PROBLEMES DE FRONTERA ENTRE SECTORS
En
el cas que alguna unitat tinga participació mixta
entre dos o més sectors (universitat-empresa, universitat-organisme públic d'investigació, administració pública-empresa, ...), per a assignar la unitat a un sector
concret es tindrà en compte si esta impartix
ensenyament superior així com el sector a què pertanyen les institucions que
controlen i financen majoritàriament la unitat.
2.4
Variables i la seua definició
Esta
variable s'investiga únicament en el sector empreses.
L’activitat econòmica realitzada per una
empresa es definix com la creació de valor afegit
mitjançant la producció de béns i servicis.
S’entén per activitat econòmica principal
aquella que genera major valor afegit. Enfront de la dificultat que suposa el
càlcul del valor afegit per a les empreses que realitzen diverses activitats,
es considera com activitat principal aquella que genera major volum de negoci
o, si no n’hi ha, la que ocupa el major nombre d’empleats.
La
classificació utilitzada és la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques
(CNAE-2009), elaborada segon les condicions recollides en el Reglament
d’aprovació de la NACE Rev.2, considerant-se les activitats que es presenten en
el quadre 1 i que són coincidents amb les recomanades per l'OCDE.
Esta classificació servix per a determinar qui
realitza la investigació.
Quadre
1. Llista de branques d’activitat i la seua correspondència amb la
Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-2009)
Branques
d’activitat |
CNAE-2009 |
AGRICULTURA |
a
03 |
1.
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca |
01,
02, 03 |
INDÚSTRIA
|
05
a 39 |
2.
Indústries extractives i del petroli |
05,
06, 07, 08, 09,19 |
2.1.
Indústries extractives |
05,
06, 07, 08, 09 |
2.2.
Indústries del petroli |
19 |
3.
Alimentació, begudes i tabac |
10,
11, 12 |
4.
Tèxtil, confecció, cuiro i calçat |
13,
14, 15 |
4.1.
Tèxtil |
13
|
4.2.
Confecció |
14
|
4.3.
Cuiro i calçat |
15 |
5.
Fusta, paper i arts gràfiques |
16,
17, 18 |
5.1.
Fusta i suro |
16 |
5.2.
Cartó i paper |
17 |
5.3.
Arts gràfiques i reproducció |
18 |
6.
Química |
20 |
7.
Farmacia 8.
Cautxú i plàstics |
21 22
|
9.
Productes minerals no metàl·lics diversos 10.
Metal·lúrgia |
23 24
|
11.
Manufactures metàl·liques |
25 |
12.
Productes informàtics, electrònics i òptics |
26 |
13.
Material i equip elèctric 14.
Altra maquinària i equip 15.
Vehicles de motor |
27 28 29
|
16.
Altre material de transport |
30
|
16.1.
Construcció naval |
301 |
16.2.
Construcció aeronàutica i espacial 16.3.
Altre equip de transport |
303 30
(exc. 301, 303) |
17.
Mobles |
31 |
18.
Altres activitats de fabricació 19.
Reparació i instal·lació de maquinària i equip 20.
Energia i aigua |
32 33 35,
36 |
21.
Sanejament, gestió de residus i descontaminació |
37,
38, 39 |
CONSTRUCCIÓ
|
41
a 43 |
22.
Construcció SERVICIS 23.
Comerç 24.
Transport i emmagatzemament |
41,
42, 43 45
a 96 45,
46, 47 49,
50, 51, 52, 53 |
25.
Hostaleria |
55,
56 |
26.
Informació i comunicacions |
58,
59, 60, 61, 62, 63 |
26.1.
Telecomunicacions |
61
|
26.2.
Programació, consultoria i altres activitats informàtiques |
62 |
26.3.
Altres servicis d’informació i comunicacions |
58,
59, 60, 63 |
27.
Activitats financeres i d’assegurances |
64,
65, 66 |
28.
Activitats immobiliàries |
68
|
29.
Activitats professionals, científiques i tècniques |
69,
70, 71, 72, 73, 74,75 |
29.1.
Servicis d’I+D |
72
|
29.2.
Altres activitats |
69,
70, 71, 73, 74, 75 |
30.
Activitats administratives i servicis auxiliars |
77,
78, 79, 80, 81, 82 |
31.
Activitats sanitàries i de servicis socials |
86,
87, 88 |
32.
Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment |
90,
91, 92, 93 |
33.
Altres servicis |
95,
96 |
|
|
En el cas d'associacions d'investigació i
d'empreses l'activitat principal de les quals és la realització d'activitats
d'I+D fonamentalment al servici d'una empresa o grup d'empreses determinats,
unitats amb CNAE 7211, 7219 o 7220, es pregunta a més l'activitat principal de
les empreses o grups d'empreses que es beneficien de les seues activitats
d'I+D, i els seus resultats es computaran dins de la branca d'activitat
beneficiada per la investigació.
DIMENSIÓ O GRANDÀRIA DE L'EMPRESA
Esta variable s'investiga únicament en el
sector empreses.
La dimensió de les empreses és una de les
variables més important a l’hora de determinar el comportament de les empreses.
Esta dimensió es pot establir bé tenint en compte la magnitud de la xifra de
negocis bé considerant el nombre de persones que constituïxen la plantilla de
l’empresa.
Esta variable s’investiga únicament en el
sector empreses.
Es correspon amb
el nombre de persones que treballen en l'empresa, així com el de persones que,
treballant fora de l'empresa, hi pertanyen i són retribuïdes per ella (per
exemple, els representants de comerç i el personal d'entrega de comandes,
reparació i manteniment que treballen
per compte de l'empresa). Inclou tant el personal remunerat com el no
remunerat.
El personal
remunerat està format pels treballadors lligats a l'empresa per un contracte de
treball i que són retribuïts amb quantitats fixes o periòdiques en forma de
sou, salari, comissió, estall o pagament en espècie.
Pot tractar-se de
personal fix (amb contracte o vinculació laboral indefinit) o de personal
eventual (amb un contracte de duració determinada).
També es
considera com a personal remunerat: els propietaris retribuïts pel seu treball;
els estudiants amb un compromís formal pel qual contribuïxen
al procés de producció de l'empresa a canvi de remuneració i/o serveis d'educació;
els empleats contractats mitjançant un contracte destinat específicament a
fomentar les contractacions de persones desocupades; els treballadors
domiciliaris si hi ha un acord explícit que se'ls remunera en funció del
treball que fan i s'inclouen en nòmina.
Com a personal
remunerat es considera també els treballadors a jornada parcial, els temporers
i les persones en vaga o que gaudisquen d'un permís
de curta duració però se n'exclou els que gaudixen
d'un permís de llarga duració.
El personal
empleat no remunerat està constituït per les persones que dirigixen
o participen activament en els treballs de l'empresa sense percebre una
remuneració fixa o salari. S'hi inclouen els propietaris, socis autònoms que exercixen una activitat en l'empresa i ajudes familiars. No
s'hi inclouen els socis exclusivament capitalistes ni les persones que estiguen
incloses en la nòmina d'una altra empresa on realitzen la seua activitat
principal.
Esta variable s'investiga únicament en el
sector empreses.
Comprén els imports facturats per l'empresa
durant l'any de referència per prestació de servicis i vendes de béns que són
objecte de tràfic de l'empresa. Es
comptabilitzen incloent els impostos que graven els béns i servicis amb
l'excepció de l'IVA repercutit al client.
Es comptabilitzen en termes nets deduint les devolucions
de vendes, així com els ràpels sobre les vendes. No es deduïxen
els descomptes de caixa ni els descomptes sobre vendes per pagament immediat.
El volum de negocis no comprén
la venda d’actius fixos ni les subvencions cobrades per produir. L’import de la
xifra de negocis es calcula com suma de les vendes netes de mercaderies i la
prestació de servicis.
INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I DESENROTLLAMENT
TECNOLÒGIC (I+D)
Es definix com el
conjunt de treballs creatius que s'emprenen de manera sistemàtica a fi
d'augmentar el volum de coneixements, inclosos el coneixement de l'home, la
cultura i la societat, així com la utilització d'eixa suma de coneixements per
a concebre noves aplicacions.
La I+D engloba tres tipus d'activitats:
a) Investigació bàsica. Consistix
en treballs originals, experimentals o teòrics, que s'emprenen principalment
per a obtindre nous coneixements sobre els fonaments dels fenòmens i dels fets
observables, sense estar dirigida a una aplicació o utilització determinada.
La
investigació bàsica analitza propietats, estructures i relacions a fi de
formular i contrastar hipòtesi, teories o lleis. El realitzador pot no conéixer aplicacions reals quan fa la investigació. Els
resultats de la investigació bàsica no es posen normalment a la venda, sinó que
generalment es publiquen en revistes científiques o es difonen directament
entre organismes o persones interessades. Esta investigació normalment
s'efectua en el sector Ensenyament Superior, però també, en certa manera en el
sector Administració Pública: També empreses del sector privat poden dur a
terme investigació bàsica, amb la finalitat de preparar-se per a la següent
generació de tecnologia.
b) Investigació aplicada. També consistix en treballs originals empresos amb la finalitat
d'adquirir nous coneixements. No obstant això, està dirigida fonamentalment cap
a un objectiu pràctic específic.
La investigació aplicada s'emprén
per a determinar els possibles usos dels resultats de la investigació bàsica, o
per a determinar nous mètodes o formes d'aconseguir objectius específics
predeterminats. Este tipus d'investigació implica la
consideració de tots els coneixements existents i el seu aprofundiment, en un
intent de solucionar problemes específics. Esta investigació permet posar les
idees en forma operativa.
c) Desenrotllament tecnològic. Consistix en treballs sistemàtics basats en coneixements
existents, obtinguts per mitjà d'investigació i/o experiència pràctica, que es dirigixen a la fabricació de nous materials, productes o
dispositius; a establir nous processos, sistemes i servicis; o a la millora
substancial dels ja existents. Els exemples següents, extrets del Manual de Frascati, permeten il·lustrar les diferències entre investigació
bàsica, aplicada i desenrotllament tecnològic:
a) L'estudi d'una determinada classe de
reaccions de polimerització davall diverses condicions, dels productes que se
n'obtenen i de les seues propietats físiques i químiques és investigació
bàsica. Quan s'intenta optimitzar una d'eixes reaccions per a obtindre un
polímer amb determinades propietats físiques o mecàniques (que li conferixen una utilitat particular), es realitza
investigació aplicada. El desenrotllament tecnològic consistix
a realitzar a major escala el procés optimitzat en el laboratori i investigar i
avaluar els possibles mètodes de producció del polímer i, eventualment, els
articles que podrien fabricar-se a partir d'ell.
b) La investigació teòrica sobre els factors
que determinen les diferències regionals en el creixement econòmic és
investigació bàsica; no obstant això, la mateixa investigació, realitzada amb
l'objectiu de poder desenrotllar una política estatal respecte d'això, seria
investigació aplicada. L'establiment de models operatius basats en els
coneixements obtinguts per mitjà de la investigació i destinats a disminuir els
desequilibris regionals és desenrotllament tecnològic.
Problemes de frontera entre I+D i altres
activitats cientificotecnològiques
A efectes estadístics, la I+D ha de
diferenciar-se d'una àmplia gamma d'activitats connexes que tenen una base cientificotecnològica. Estes activitats estan molt
estretament relacionades amb la I+D, tant a través dels fluxos d'informació com
pel que fa a operacions, institucions i personal, però, en la mesura que siga possible, no s’haurien de tindre en compte en el
mesurament de les activitats d'I+D.
El criteri bàsic que permet distingir la I+D
d'altres activitats connexes és l'existència, al si de la I+D, d'un element
apreciable de creativitat i la resolució d'una incertesa científica i/o
tecnològica; o dit d'una altra manera, quan la solució d'un problema no parega evident a qualsevol que estiga al corrent del
conjunt de coneixements i tècniques bàsiques utilitzades comunament en el
sector considerat.
Les activitats científiques i tecnològiques
connexes que han de quedar excloses són les següents:
Educació i formació
La investigació realitzada per estudiants
postgraduats (tesis doctorals) i la supervisió d'estos treballs per part dels
professors s’ha d'incloure-hi com I+D. Estes activitats de supervisió haurien
de classificar-se en la I+D si són equivalents a la direcció i gestió d'un
projecte concret d'I+D que conté un element suficient de creativitat i
l'objectiu del qual siga el de crear nous
coneixements. Si esta supervisió consistix únicament
a ensenyar els mètodes d'I+D o a llegir i corregir les tesis, memòries o
treballs d'estudiants no titulats, s’hauria d'excloure de la I+D.
Altres activitats científiques i tecnològiques
connexes
Comprén les activitats que a continuació s'enumeren, que
s’hauran d'excloure de la I+D, excepte quan es realitzen únicament o
principalment al servici d'un projecte d'I+D.
a) Servici d'informació científica i tècnica
Les activitats especialitzades de recopilació,
catalogació, registre, classificació, difusió, traducció, anàlisi i avaluació,
dutes a terme per personal científic i tècnic, servicis bibliogràfics, servicis
de patents, servicis de difusió d'informació científica i tècnica i servicis de
consultoria, i les conferències científiques, s'exclouen de la I+D excepte quan
es realitzen exclusivament o principalment en suport de tasques d'I+D.
b) La recollida de dades de caràcter general
Habitualment és duta a terme per organismes públics
amb l'objecte de realitzar estadístiques de fenòmens naturals, biològics o
socials que són d'interés públic o tals que només
l'administració pública té els mitjans per a efectuar-les. Com a exemple, es
poden mencionar les tasques ordinàries d'elaboració de mapes topogràfics,
alçats de plans geològics, hidrològics, oceanogràfics i meteorològics, les
observacions astronòmiques o la recopilació precisa de fets socials en forma de
censos, enquestes per mostreig, ...
Si estes dades es recullen o es processen
especialment amb fins d'investigació científica, el seu cost s’hauria d'imputar
a I+D i hauria de comprendre la seua planificació, sistematització, etc. També
se n'exclouen els estudis de mercat.
c) Assajos i treballs de normalització
Esta rúbrica comprén
les tasques d'adaptació a normes nacionals, l'adaptació a normes subsidiàries,
els assajos i les anàlisis rutinàries de materials, components, productes,
processos, sòls, atmosfera, ...
d) Estudis de viabilitat
Es referix a l'estudi d'un projecte
d'enginyeria utilitzant les tècniques existents a fi de proporcionar informació
complementària abans de la seua posada en pràctica. Al contrari, els estudis de
viabilitat dels projectes d'investigació formen part de la I+D.
e) Atencions mèdiques especialitzades
Esta rúbrica comprén
les tasques de pràctica corrent i l'aplicació habitual de coneixements mèdics
especialitzats. Qualsevol atenció mèdica no lligada directament a un projecte
d'I+D s'exclou de l'àmbit d'esta estadística.
f) Treballs sobre patents i llicències.
Comprén totes les tasques administratives i jurídiques sobre
patents i llicències. Aquelles directament relacionades amb projectes d'I+D en
formen part.
g) Estudis de naturalesa política i operativa.
La paraula política engloba la política
nacional, les polítiques regionals i locals, així com les polítiques de les
empreses que perseguixen un cert objectiu econòmic.
Si no es correspon amb la definició d'I+D s'exclourà d’ella.
h) Activitats de prospecció
Es referix a la prospecció de les reserves
existents de recursos naturals, com les activitats d’alçaments geomètrics o la
perforació de pous d’exploració per a avaluar els recursos continguts en un
jaciment. Tot això no es considera com I+D.
i) Activitats rutinàries de desenrotllament de
programari
Estes activitats comprenen les tasques
relatives a millores en els sistemes o programes ja posats a disposició del
públic abans del començament de les tasques. També se n'exclouen els problemes
tècnics que han sigut superats en projectes anteriors sobre els mateixos
sistemes d'explotació i arquitectures informàtiques.
Caràcter de les activitats internes en I+D
Es pregunta a les unitats sobre el caràcter de
les seues activitats d'I+D. El Manual de Frascati
recomana que totes les unitats que executen I+D, ja siga
de forma contínua o de forma ocasional, s'incloguen
en les enquestes d'I+D
ALTRES ACTIVITATS INDUSTRIALS
Estes activitats poden classificar-se en dos
grups, en alguns casos encoberts, i que s’haurien d'excloure de la I+D.
Activitats innovadores
La innovació científica i tecnològica pot ser
considerada com la transformació d'una idea en un producte nou o millorat
introduït en el mercat, o en un procés operatiu nou o millorat utilitzat en la
indústria o el comerç o en un nou mètode de servici social.
Les innovacions tecnològiques comprenen els
nous productes i processos, així com les modificacions tecnològiques importants
d’estos. Una innovació es considera com a tal quan és introduïda en el mercat
(innovació de producte) o utilitzada en un procés de producció (innovació de
procés). La I+D només és una d'estes activitats i pot ser realitzada en
diferents etapes del procés d'innovació. A més de la I+D, es poden distingir en
el procés d'innovació altres cinc camps d'activitats innovadores:
- L'adquisició de maquinària, equip i
programari.
- L'adquisició d'altres coneixements externs.
- Despeses en disseny i altres preparatius per
a la producció i/o distribució.
- Les despeses en formació.
- La introducció d'innovacions en el mercat.
Convé excloure acuradament de la I+D les
activitats que, encara que formen part del procés d'innovació, a penes recorren
a la I+D.
Si el principal objectiu de les tasques és el
d'aportar noves millores tècniques al producte o al procés, aleshores cauen
dins de la definició d'I+D. Si, al contrari, el producte, procés o estudi està
en gran part establit i si el principal objectiu és el de trobar eixides,
elaborar plans de producció prèvia o de control harmonitzats, aleshores no es
tracta d'I+D.
Vegem alguns casos problemàtics de delimitació
de la frontera entre la I+D i les altres activitats innovadores.
i) Prototips
La construcció i prova d'un prototip
constituïx, ben sovint, la fase més important del desenrotllament tecnològic.
No obstant això, quan s'han introduït les últimes modificacions i s'ha acabat
amb èxit la fase de prova del prototip, les activitats posteriors no entrarien
en el camp de la I+D.
ii) Instal·lacions pilot
La construcció i utilització d'una
instal·lació pilot forma part de la I+D en tant que el principal objectiu siga el d'adquirir experiència i el de reunir dades
tècniques, o d'un altre tipus, que s'utilitzaran posteriorment. Una vegada
acabada esta fase experimental no pot considerar-se com I+D.
iii) Projectes a gran escala i instal·lacions pilot molt
costoses
Els projectes a gran escala, com les
activitats aeroespacials i de defensa, generalment comprenen una gamma
d'activitats que van del desenrotllament tecnològic al desenrotllament previ a
la producció. En estes condicions, l'organització que finança i/o realitza
estos projectes ben sovint no pot establir la distinció entre la I+D i la resta
de despeses. Esta distinció haurà d'establir-se a partir de l'aplicació del
criteri elaborat per la Fundació Nacional per a la Ciència.
iv) Llançament de la fabricació
La fase de llançament de la fabricació comença
quan un prototip ha sigut provat amb resultat satisfactori. Ja que no exigix nous treballs de disseny i enginyeria industrial, no
s’hauria de considerar dins de la I+D.
v) Detecció d'avaries
Les dificultats de posada en marxa poden
necessitar a vegades tasques complementàries d'I+D, però el més freqüent és que
els defectes de funcionament, una vegada detectats, conduïsquen
a modificacions menors en l'equip i en els processos. Per tant, estes tasques
no s’haurien de considerar com I+D.
vi) I+D suplementària
Quan s'entrega un nou producte o procés a la
unitat de producció, poden plantejar-se encara alguns problemes tècnics, per la
qual cosa es necessitaran tasques suplementàries d'I+D. Estes tasques s’haurien
de tindre en compte en la mesura de la I+D.
vii) Equip i enginyeria industrial
En la majoria dels casos, les fases d'equip i
enginyeria industrial d'un producte es consideren part del procés de producció.
No obstant això, si el procés d'equipament es traduïx
en noves tasques d'I+D, estes activitats es classificaran com I+D.
viii) Activitats de producció i activitats tècniques connexes
Comprén la producció industrial, la producció prèvia a la
producció i la distribució de béns i servicis, així com els diversos servicis
tècnics lligats al sector empreses i a tota l'economia, i les activitats
connexes que utilitzen disciplines incloses en les ciències socials, com els
estudis de mercat.
Finançament i altres activitats de suport
indirecte
La realització efectiva de les activitats
d'I+D exigix la provisió de fons i la gestió del
projecte i del seu finançament. Les activitats de finançament de la I+D
d'organismes com ara ministeris o comissions d'investigació no formen part de
la I+D pròpiament dita. Es distingixen les activitats
de suport directe de la I+D de les activitats de suport indirecte. Per conveni,
les dades de personal en I+D exclouen les activitats auxiliars indirectes,
mentre que estes es tenen en compte en les despeses en I+D dels executors, com
a despeses corrents. Les activitats de transport, emmagatzemament, neteja,
reparació, manteniment i seguretat són exemples característics respecte d'això.
Algunes activitats, com les d'una biblioteca, les de servicis informàtics, les
activitats de gestió i administració o les tasques d’oficina formen part de la
I+D pròpiament dita si es destinen exclusivament a I+D, però es convertixen en activitat de suport indirecte quan es
realitzen per servicis centrals que atenen tant activitats d'I+D com altres
activitats. Les activitats comptables associades a un projecte específic d’I+D
són activitats directes.
Altres casos de frontera
a) Activitats relacionades amb les ciències
socials i humanitats. Les ciències socials i les humanitats recorren, més que
altres camps científics, a disciplines i tècniques externes a elles per a donar
suport a les seues activitats d'investigació. Per això, s'ha inclòs en la
definició d'I+D el coneixement de l'home, la cultura i la societat. La noció de
novetat ha de continuar servint com a criteri bàsic per a la definició de les
fronteres entre la I+D i les activitats científiques connexes (rutinàries).
Estes activitats només poden considerar-se dins de la I+D si formen part
integrant d'un projecte específic d'investigació o si estan destinades
únicament a un projecte específic d'investigació.
b) Exploració espacial
La dificultat, en este
cas, es deu al fet que per diversos motius una gran part d'esta activitat
actualment té un caràcter rutinari. No obstant això, qualsevol exploració
espacial encara té com a objectiu el d'incrementar la suma de coneixements, per
la qual cosa s’hauria d'incloure completament com I+D.
DESPESES EN ACTIVITATS INTERNES D'I+D
El mesurament de les despeses en I+D és un
dels procediments d'obtenció de l'input de
l'activitat investigadora. Es consideren despeses en activitats d'I+D totes les
quantitats destinades a activitats d'I+D, realitzades dins de la unitat o
centre investigador (despeses internes) o fora d'estos (despeses externes), siga quin siga l'origen de fons.
Les despeses dutes a terme fora del centre però en suport de tasques internes
d'I+D (compra de subministraments per a I+D, per exemple) també s'inclouran com
a despeses internes en I+D. Les dades relatives a despeses internes en I+D
s’han de recollir a partir de la informació sobre les despeses internes de què
realitzen I+D. No obstant això, és desitjable igualment recollir dades sobre
les despeses externes en I+D, com a informació complementària.
Naturalesa de la despesa d'I+D
Les despeses internes comprenen tant les
despeses corrents com les de capital. Per conveni, s'exclourà l'IVA deduïble facturat pels proveïdors.
Despeses corrents
Dins de les despeses corrents es distingix entre despeses de personal i altres despeses
corrents. Les despeses de personal
comprenen el total de retribucions del personal, incloses les assegurances
socials (salaris i pagues extraordinàries, altres complements salarials o
gratificacions diverses, com ara primes, pagament de vacances, retribucions en
espècie, aportacions a fons de pensions, assegurances socials a càrrec de
l'empresa,...), és a dir, el que es denomina cost empresarial del personal. Els
costos salarials de les persones que proporcionen servicis indirectes i que no
es tenen en compte en les dades de personal d'I+D (fonamentalment, personal de
seguretat i de manteniment, de cantina, de servicis informàtics, personal de
biblioteques centrals i de les oficines de la direcció) se n’hauran d'excloure
i comptabilitzar-se com altres despeses corrents. Únicament s’haurien
d'incloure-hi els salaris/ beques d'estudi i despeses semblants corresponents a
estudiants postgraduats. Les dietes de viatge del personal d'I+D també
s'inclouran en altres despeses corrents. Es distingirà entre retribucions als
investigadors i a la resta de personal. La resta de despeses corrents comprén la despesa en l'adquisició de material no inventariable i de subministraments diversos no considerats
com a béns de capital; consum d'energia (gas, electricitat, ...), i aigua;
llibres, revistes, material de consulta i subscripcions a biblioteques,
participació en societats científiques, material de laboratori (productes
químics, animals, ...); i el cost real o imputat de xicotets prototips o models
fabricats en l'exterior. Les despeses d'administració i altres despeses
generals (com ara despeses d'oficina, correus, telecomunicacions, assegurances
i interessos bancaris) també s’haurien d'incloure en la proporció que afecten
les activitats d'I+D. Les despeses en concepte de servicis indirectes
(seguretat, emmagatzemament; utilització, reparació i manteniment d'edificis i
equips; servicis informàtics i de biblioteca; cafeteria, ...) s’hi haurien
d'incloure, tant si es tracta de servicis realitzats per la pròpia empresa com
si són llogats o adquirits en l'exterior, en la proporció que afecten les
activitats d'I+D. Per conveni, les provisions, reals o imputades, en concepte
d'amortització d'immobles, instal·lacions i equip s’han d'excloure de la mesura
de les despeses internes.
En el sector Empreses,
cal incloure també com a altres despeses corrents les
originades per la contractació
de consultors externs “in
situ”, entenent com a tals les persones que, tot i
no pertànyer al personal propi de l'empresa, realitzen tasques d'I+D dins d'esta.
És la inversió bruta en capital fix utilitzat
per les unitats en els programes d'I+D. Han de declarar-se íntegrament en el
període en què han tingut lloc i no considerar-se com un element d'amortització.
S'han de consignar les despeses reals, de manera que si en una empresa es
realitzen altres activitats, a més de les d'I+D, s'ha d'imputar a estes una
proporció de la despesa total, estimada en funció del grau d'utilització
d'estos béns de capital. Estes despeses poden ser en terrenys i edificis , en
equip i instruments, i en adquisició de programari específic per a I+D. Les
despeses en terrenys i edificis són les ocasionats per la compra de terrenys
per a I+D (per exemple, terrenys d'assaig, terrenys per a la construcció de
laboratoris i plantes pilot), així com les despeses de construcció d'edificis o
compra d’estos, incloses les despeses per treballs importants de millora,
modificació, ampliació o reparació. La despesa en instruments i equip inclou la
despesa corresponent a la compra d'equip i material inventariable
utilitzats en les tasques d'I+D. La despesa en adquisició de programari
específic per a I+D, comprén l'adquisició de
programari identificable per separat per a la seua utilització en la realització
d'I+D, incloent-hi les descripcions dels programes i la documentació que
acompanya el programari de sistemes i aplicacions. També s'hi inclouen les
quotes de llicències d'ús del programari adquirit.
i) Actius immaterials
Es definix la
inversió (o desinversió) en actius immaterials com els increments (o
disminucions) en el valor real d'este tipus de
recursos (aplicacions informàtiques, despeses d'I+D, fons de comerç, propietat
industrial, concessions administratives, ...) realitzades per l'organisme en
l'any de referència.
A l'efecte d'esta Estadística, la producció
pròpia d'I+D ha de considerar-se com a despeses internes en I+D, distingint-se
entre despeses corrents (inclosos salaris del personal d'I+D) i despeses de
capital.
ii) Immobilitzat material
Referent a la inversió en actius materials, el
Pla General de Comptabilitat comprén els comptes
següents:
1.Terrenys i béns naturals
2. Construccions
3. Instal·lacions tècniques
4. Maquinària
5. Utillatge
6. Altres instal·lacions
7. Mobiliari
8. Equips per a procés d'informació
9. Elements de transport
10. Un altre immobilitzat material
Amb esta pregunta es tracta de determinar qui
finança la investigació. La I+D és una activitat que implica importants
transferències de recursos entre unitats, organismes i sectors. Estes
transferències es mesuren per mitjà de les informacions facilitades pels que
realitzen I+D sobre les quantitats que eixa unitat, organisme o sector ha rebut
d'una altra unitat, organisme o sector per a la realització d'activitats
internes d'I+D. Perquè este flux financer siga identificat correctament, han de complir-se dos
condicions:
- és necessari que hi haja una transferència
directa de recursos
- esta transferència al mateix temps ha
d’estar prevista i ser realment utilitzada per a activitats d'I+D.
La transacció pot revestir la forma d'un
contracte, una ajuda financera o una donació i pot consistir en una aportació
monetària o d'altres recursos (personal o material, per exemple). En el cas
d'importants transferències no monetàries cal avaluar el valor de mercat de la
transacció, perquè totes les transferències s’han d'expressar en termes
financers. Les unitats hauran de comptabilitzar l'import brut de les seus
despeses, fins i tot encara que estes es troben reduïdes per la concessió
d'exempcions, deduccions o ajudes pagades amb posterioritat.
La classificació bàsica per origen de fons és
la següent:
- Fons propis
- D'empreses
- D'administracions públiques
- De centres d'ensenyament superior
- D'institucions privades sense fins de lucre
- De l'estranger
Depenent de cada sector es podrà considerar
una major desagregació en esta classificació.
Només es considerarà com a despesa externa les
quantitats pagades com contraprestació dels treballs d'I+D encarregats
específicament per la unitat a altres unitats. No s'hi inclouran les quotes
institucionals per a finançar a altres empreses, associacions d'investigació
….., que no supose una compra directa d'I+D. La
classificació bàsica del destí de les despeses externs en I+D és la següent:
• Nacionals
- Empreses
- Administracions públiques
- Ensenyament superior
- Institucions privades sense fins de lucre
• Estranger
- Empreses
- Organismes d'AA PP
- Universitats
- IPSFL
- Altres organitzacions
Depenent de cada sector es podrà considerar
una major desagregació en esta classificació.
El
mesurament del personal empleat en activitats d'I+D és l'altra forma d'obtindre l'input en I+D.
S'inclou com a personal en I+D, tot el personal empleat directament en
activitats d'I+D, sense distinció de nivell de responsabilitat, així com els
que subministren servicis lligats directament als treballs d'I+D, com gerents, administradors
i personal d'oficina. Se n'exclouen les persones que realitzen servicis
indirectes com el personal de cantina, seguretat, manteniment, ..., encara que
els seus salaris s'han de comptabilitzar com altres despeses corrents en I+D. A
partir de l'any de referència 2008, en el sector Empreses han d'incloure's com a personal d'I+D, de forma desglossada,
els consultors “in situ”, entenent com a tals les persones que, sense pertànyer
al personal propi de l'empresa, es troben realitzant tasques d'I+D dins de la
mateixa. Les dades de personal es poden mesurar de dues formes, en nombre de
persones físiques i en equivalència a jornada completa.
Les dades sobre el nombre total de persones
que estan completament o parcialment empleades en I+D permeten establir
correspondències amb altres sèries de dades com, per exemple, les d'ensenyament
o ocupació o les dels censos de població. D’altra banda, les dades relatives a
persones físiques són la mesura més apropiada per a recollir informació
complementària sobre les característiques del personal d'I+D, com edat, sexe o
país d'origen.
Equivalència a jornada completa (EJC) durant
un any
A l'efecte de mesurament del personal convé
introduir el concepte d'equivalència a jornada completa ja que l'activitat
d'I+D del personal sol ser en molts casos una activitat parcial o secundària.
Es considera:
- Personal a jornada completa en I+D les
persones que empren almenys el 90 per cent de la seua jornada laboral en
activitats d'I+D.
- Personal a jornada parcial en I+D aquelles
persones que dediquen aproximadament entre el 10 i el 90 per cent de la seua
jornada laboral a activitats d'I+D i la resta a activitats d'un altre tipus.
S'hi inclouen també com a tals, les persones que hagen realitzat activitats
d'I+D durant un període de temps inferior a l'any natural.
- Equivalència a jornada completa del personal
de dedicació parcial a la suma de les fraccions de temps que han dedicat a
activitats d'I+D
- Personal empleat en activitats d'I+D en
equivalència a jornada completa a la suma del personal que treballa en règim de
jornada completa més l'equivalència a la dita dedicació del personal que
treballa en règim de jornada parcial. Addicionalment, el personal empleat en
activitats d'I+D se sol·licita desglossat per gènere.
Ocupació del personal d'I+D
Es classifica el personal d'I+D segons les
categories següents:
• Investigadors
Són els científics i enginyers implicats en la
concepció o creació de nous coneixements, productes, processos, mètodes i sistemes
i en la gestió dels projectes corresponents. També estan inclosos els gerents i
administradors dedicats a la planificació i gestió dels aspectes científics i
tècnics del treball dels investigadors i que, normalment, tenen una categoria
igual o superior a les de les persones empleades directament com a
investigadors, tractant-se sovint d'antics investigadors o d'investigadors a
temps parcial. També s'hi inclouen els estudiants postgraduats amb un
salari/beca d'estudi que realitzen activitats d'I+D. Per regla general, posseïxen una formació a nivell de títol universitari
superior, però, a l'efecte d'este estudi, també s'hi
inclouen com a investigadors aquelles persones que, no tenint el títol
mencionat, ocupen llocs de treball propis d'este
nivell.
• Tècnics
Els tècnics i el personal assimilat són
persones les principals tasques de les quals requerixen
uns coneixements i experiència tècnica en un o més camps de l'enginyeria, de
les ciències biològiques i físiques o de les ciències socials i humanitats.
Participen en projectes d'I+D realitzant tasques científiques i tècniques
aplicant principis i mètodes operatius, generalment davall la supervisió dels
investigadors. El personal assimilat efectua les tasques corresponents en
ciències socials i humanitats davall la supervisió dels investigadors. Les
seues tasques són, fonamentalment, les següents:
- buscar bibliografia i descobrir fonts
d'informació apropiades en arxius i biblioteques
- preparar programes d'ordinador
- preparar el material i l'equip necessari per
a la realització d'experiments, proves i anàlisis
- realitzar experiments, proves i anàlisis
- efectuar mesuraments i càlculs i preparar
quadres i gràfics
- realitzar enquestes i entrevistes
- assegurar el suport logístic als
investigadors.
Normalment posseïxen
titulació mitjana universitària (enginyers tècnics i diplomats universitaris),
però altres no ho són, si bé ocupen places d'un nivell equiparable. També pot
tractar-se de personal d'alt nivell, encarregat d'utilitzar aparells molt
sofisticats, però es distingixen dels investigadors
en què estos últims són els encarregats de dirigir o orientar les tasques
d'investigació.
• Auxiliars
El personal auxiliar comprén
els treballadors, qualificats o no, i el personal de secretaria i d'oficina que
participen en la realització de projectes d'I+D o que estan directament
relacionats amb estos projectes. S'inclouen en esta categoria tots els gerents
i administradors ocupats principalment de qüestions financeres, de gestió de
personal i d'administració en general, sempre que les seues activitats tinguen una relació directa amb les tasques d'I+D.
Titulació del personal d'I+D
La Classificació Internacional Normalitzada de
l'Educació (CINE) proporciona els elements bàsics que permeten classificar el
personal en I+D, segons la titulació acadèmica adquirida, en les categories
següents:
- Doctors universitaris
- Llicenciats universitaris, arquitectes,
enginyers i semblants.
- Diplomats universitaris, arquitectes
tècnics, enginyers tècnics i semblants.
- Formació professional de grau superior,
FPII, mestres industrials, pèrits mercantils i semblants.
- Batxiller Superior, BUP, COU, FPI, FP de
grau mitjà i altres estudis secundaris.
- Altres estudis (de nivell inferior als
anteriors).
Quadre 2. Correspondència entre les categories
de personal d'I+D per ocupació en el Manual de Frascati
i les classes ISCO-88
Este quadre proporciona una indicació de les classes ISCO-88
en les quals es troben els investigadors i altres categories de personal d'I+D.
Ha de llegir-se només en un sentit, per exemple, els investigadors es troben
entre els professionals de la sanitat però no tots els professionals de la
sanitat són investigadors. El quadre tampoc inclou determinades categories de
personal d'I+D, per exemple, els de les Forces Armades i els estudiants
postgraduats que no estan registrats en un lloc de treball específic. La
Classificació Internacional d'Ocupacions (ISCO) (OIT, 1990) consta de deu grups
principals al nivell més alt d'agregació, subdividits en 28 grups subprincipals (a més de 116 grups menors i 390 grups
d'unitats)
INVESTIGADORS – CLASSES ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):
21. Professionals de física, matemàtiques i
enginyeria
211 Físics, químics i professionals
relacionats
212 Matemàtics, estadístics i professionals
relacionats
213 Professionals d'informàtica
214 Arquitectes, enginyers i professionals
relacionats
22. Professionals de ciències de la vida i de
la salut
221 Professionals de ciències de la vida
222 Professionals de ciències de la salut
23. Professionals de l'ensenyament
231 Professionals docents en universitats i
institucions d'ensenyament superior
24. Altres professionals
241 Professionals empresarials
242 Professionals de les ciències jurídiques
243 Arxivers, bibliotecaris, documentalistes i
professionals de la informació relacionats
244 Professionals de ciències socials i
relacionats
A més Grup d'unitat 1237 Gestors de departaments
d'investigació i desenrotllament
TÈCNICS I PERSONAL EQUIVALENT – CLASSES
ISCO-88 (grups subprincipals i grups menors):
31. Professionals adjunts de física i
enginyeria
311 Tècnics en física i enginyeria
312 Professionals adjunts d'informàtica
313 Operadors d'equips òptics i electrònics
314 Tècnics i controladors navals i aeris
315 Inspectors de seguretat i qualitat
32. Professionals de seguretat i qualitat de
vida i professionals de salut associats
321 Tècnics de ciències de la vida i
professionals associats relacionats
322 Nous professionals sanitaris associats
(excepte infermeria)
A més Grup d'unitat 3434 Professionals d'Estadística,
Matemàtiques i altres professionals associats relacionats
UN ALTRE PERSONAL DE SUPORT – CLASSES ISCO-88
(grups principals):
4. Personal d'oficina
6. Treballadors experts en agricultura i pesca
8. Operaris de planta, de maquinària i
acobladors
A més Grup menor 343
Professionals administratius associats
(excepte el grup de la unitat 3434)1
1. Legisladors, funcionaris i gestors
directius n.c.a.p.
1. Professionals d'estadística, matemàtiques i
altres professionals associats relacionats (inclosos ací en “Tècnics i Personal
equivalent”)
DISTRIBUCIONS FUNCIONALS
Tipus d'investigació
Se sol·licita a les unitats un desglossament
de les despeses corrents segons el tipus d'investigació realitzada:
- Investigació fonamental o bàsica
- Investigació aplicada
- Desenrotllament tecnològic o experimental
Camp o disciplina científica
La classificació per camps d'estudi o
disciplines científiques que s'utilitza és la proposada per la UNESCO en la
Recomanació relativa a la normalització internacional d'estadístiques sobre
Ciència i Tecnologia, que considera les grans àrees següents:
- Ciències Exactes i Naturals
- Enginyeria i Tecnologia
- Ciències Mèdiques
- Ciències Agràries
- Ciències Socials
- Humanitats
Esta és la classificació utilitzada per al
sectors administració pública, institucions privades sense fins de lucre y
ensenyament superior.
Objectiu socioeconòmic
Per a determinar l'objectiu socioeconòmic de
la investigació, se sol·licita a les unitats investigadores que distribuïsquen els recursos assignats a I+D entre els
diversos objectius socioeconòmics en proporció a les despeses dedicades a cada
un d'ells. La relació d'objectius socioeconòmics que s'utilitza és la
recomanada en el Manual de Frascati i que s'indica en
el quadre 4.
REGIONALITZACIÓ DELS RECURSOS DESTINATS A I+D
Per a conéixer la distribució
espacial dels recursos destinats a I+D, s'efectua una regionalització per
comunitats autònomes de les despeses i del personal en I+D. Per a això es
demana a les unitats investigadores que hagen realitzat tals activitats d'I+D
en diversos establiments ubicats en diferents regions, que repartisquen
les despeses i el personal entre aquelles comunitats en què hagen desenvolupat
les dites activitats. A estos efectes, les despeses que puguen ser comunes als
distints establiments de la unitat investigadora, es distribuïxen
geogràficament segons el percentatge que la dita unitat estima que li ha
correspost a cada establiment.
1.1 Matemàtiques (Matemàtiques pures, aplicades,
estadística i probabilitat)
1.2 Informàtica (Informàtica i bioinformàtica)
1.3 Ciències físiques (Física molecular i física-química, astronomia, física nuclear, òptica, altres
camps relacionats)
1.4 Ciències químiques (Química orgànica, inorgànica i
nuclear, altres camps relacionats)
1.5 Ciències geològiques i ciències mediambientals
connexes (Geologia, geofísica, mineralogia, geografia física i altres ciències
geològiques, meteorologia i altres ciències de l'atmosfera, incloses
investigació climàtica, oceanografia, vulcanologia, paleontologia, altres
ciències relacionades)
1.6 Ciències biològiques (Biologia, botànica,
bacteriologia, microbiologia, zoologia, entomologia, genètica, bioquímica,
biofísica, altres disciplines relacionades a excepció de les ciències mèdiques
i veterinària)
1.7 Altres ciències naturals
2. Enginyeria i tecnologia
2.1 Enginyeria civil (Tècniques arquitectòniques, estudis
tècnics i científics en construcció i enginyeria civil/edificació, estudi
d'infraestructures urbanes, i altres disciplines relacionades).
2.2 Enginyeria elèctrica, enginyeria electrònica,
enginyeria informàtica (Enginyeria elèctrica i electrònica, enginyeria de
telecomunicacions, enginyeria informàtica -maquinari exclusivament- i altres
disciplines relacionades)
2.3 Enginyeria mecànica (Enginyeria mecànica, enginyeria
aeronàutica, altres camps relacionats)
2.4 Enginyeria química
2.5 Enginyeria de materials
2.6 Enginyeria mèdica
2.7 Enginyeria mediambiental
2.8 Biotecnologia mediambiental
2.9 Biotecnologia industrial
2.10 Nanotecnologia
2.11 Altres enginyeries i tecnologies (Ciència i
tecnologia de l'alimentació, altres enginyeries i tecnologies relacionades)
3. Ciències mèdiques i de la salut
3.1
Medicina bàsica (Anatomia i morfologia, citologia, fisiologia, genètica,
farmàcia i farmacologia, toxicologia, immunologia, neurociències,
química clínica, patologia)
3.2
Medicina clínica (Anestèsia, pediatria, obstetrícia i ginecologia, medicina
general i interna, cirurgia, radiologia, al·lèrgia, otorinolaringologia,
oftalmologia, geriatria i gerontologia, oncologia)
3.3
Ciències de la salut (Salut pública i mediambiental, servicis d'assistència
sanitària, infermeria, epidemiologia)
3.4
Biotecnologia mèdica (Biotecnologia relacionada amb la salut, biomaterials,
tecnologies relacionades amb el ADN, reproducció assistida)
3.5
Altres ciències mèdiques (Ciència forense, altres ciències mèdiques)
4. Ciències agrícoles
4.1
Agricultura, silvicultura i pesca (Agricultura, silvicultura, pesca,
horticultura, agronomia, viticultura, edafologia)
4.2
Ciència animal i làctia
4.3
Ciència veterinària
4.4
Biotecnologia agrícola (Biotecnologia agrícola i dels aliments, tècniques de
modificació genètica, biofarmacologia)
4.5
Altres ciències agrícoles
5. Ciències socials
5.1
Psicologia
5.2
Economia i comerç (Economia, econometria, gestió i administració)
5.3
Ciències de l'educació (Educació general i especial, formació i altres camps
relacionats)
5.4
Sociologia (Sociologia, antropologia, etnologia, demografia)
5.5
Dret (Dret, criminologia)
5.6
Ciències polítiques (Ciències polítiques, administració pública)
5.7
Geografia social i econòmica (Ciències ambientals, geografia-humana,
econòmica i social-, ordenació urbana i rural)
5.8
Comunicacions i mitjà de comunicació (Periodisme, ciències de la comunicació,
biblioteconomia, comunicació sociocultural i mitjans de comunicació)
5.9
Altres ciències socials (Ciències socials, altres ciències socials)
6. Humanitats
6.1
Història i arqueologia
6.2
Idiomes i literatura (Llengües i literatures generals i específiques, teoria
literària, lingüística)
6.3
Filosofia, ètica i religió (Filosofia, història i filosofia de la ciència i la
tecnologia, ètica, teologia i religió)
6.4
Arts (Art, història de l'art, musicologia, art dramàtic, teatre, estudis sobre
pel·lícules, ràdio i televisió)
6.5
Altres humanitats
1. Exploració i explotació del medi terrestre i de
l'atmosfera
Comprén la
investigació els objectius de la qual estiguen relacionats amb l'exploració de
l’escorça i el mantell terrestre, els mars, els oceans i l'atmosfera, i la
investigació sobre la seua explotació. També inclou la investigació climàtica i
meteorològica, l'exploració polar i la hidrològica.
2. Control i protecció del medi ambient
Comprén la
investigació sobre el control de la contaminació destinada a la identificació i
anàlisi de les fonts de contaminació i les seues causes, i tots els agents
contaminants, incloent la seua dispersió en el medi ambient i els seus efectes
sobre l'home, sobre les espècies vives (fauna, flora, microorganismes) i la
biosfera. Inclou el desenvolupament d'instal·lacions de seguiment per al
mesurament de qualsevol tipus de contaminants. El mateix és vàlid per a
l'eliminació i prevenció de totes
maneres de contaminació en el medi ambient.
3. Exploració i explotació de l'espai
Cobrix tota la
investigació civil en el terreny de la tecnologia espacial. La investigació
anàloga realitzada en el terreny militar es classifica en l'objectiu
socioeconòmic defensa. Encara que la investigació espacial civil no està en
general centrada sobre un objectiu específic, ben sovint sí que té un fi
determinat, com l'augment del coneixement general (l'astronomia), o es referix
a aplicacions especials (els satèl·lits de telecomunicacions).
4. Sistemes de transport i telecomunicacions i una altra
infraestructura
Cobrix la
investigació sobre la infraestructura i desenvolupament territorial, incloent
la investigació sobre construcció d'edificis. En general engloba la
investigació relativa a la planificació de l'ús del sòl. Inclou la investigació
contra els efectes perjudicials en la planificació urbanística i rural però no
la investigació d'altres tipus de contaminació.
5. Producció, distribució i utilització racional de
l'energia
Cobrix la
investigació sobre la producció, emmagatzemament, transport, distribució i ús
racional de qualsevol forma d’energia. També inclou la investigació sobre els
processos dissenyats per a incrementar el rendiment de la producció d'energia i la seua distribució, i l'estudi
de la conservació de l'energia. No inclou la investigació relacionada amb
prospeccions, ni la investigació de la propulsió de vehicles i motors.
6. Producció i tecnologia industrial
Cobrix la
investigació sobre la millora de la producció i tecnologia industrial. Inclou
la investigació dels productes industrials i els seus processos de fabricació,
excepte en els casos en què formen una part integrant de la busca d'altres
objectius (per exemple, defensa, espai, energia, agricultura).
7. Protecció i millora de la salut humana
Comprén la
investigació destinada a protegir, promocionar i restabliment la salut humana,
interpretada en sentit ampli per a incloure els aspectes sanitaris de la
nutrició i de la higiene alimentària. Cobrix des de
la medicina preventiva, incloent tots els aspectes dels tractaments mèdics i
quirúrgics, tant per a individus com per a grups així com l'assistència
hospitalària i a domicili, fins a la medicina social, la pediatria i la
geriatria.
8. Desenvolupament de l'agricultura, ramaderia,
silvicultura i pesca
Comprén tota
investigació sobre el foment de l'agricultura, la silvicultura, la pesca i la
indústria alimentària. Inclou: la investigació en fertilitzants químics,
biocides, control biològic de les plagues i la mecanització de l'agricultura;
la investigació sobre l'impacte de les activitats agrícoles i forestals en el
medi ambient; la investigació en el desenvolupament de la productivitat i la
tecnologia alimentàries; veterinària i altres ciències agrícoles. No inclou: la
investigació per a reduir la contaminació; la investigació per al
desenvolupament de les àrees rurals, el projecte i la construcció d'edificis,
la millora d'instal·lacions rurals d'oci i descans i el subministrament d'aigua
en l'agricultura; la investigació en mesures energètiques; la investigació en
la indústria alimentària.
9. Educació
Comprén la
investigació sobre l'educació general i l'especial, incloent l'educació
infantil, primària, secundària, superior, i posterior a la secundària que no és
superior.
10. Cultura, oci, religió i mitjans de comunicació
Cobrix la
investigació relativa a activitats culturals, religió i activitats d'oci, així
com la integració racial i cultural. El concepte cultura comprén
la sociologia, l'art, la religió, l'esport i l'oci. Comprén
també la investigació en els mitjans de comunicació, idiomes i polítiques
d'integració social, biblioteques i arxius.
11. Sistemes, estructures i processos polítics i socials
Inclou
la investigació sobre objectius socials, com els que analitzen en particular
les ciències socials i les humanitats, que no té connexions òbvies amb altres
objectius socioeconòmics. Esta anàlisi engloba els aspectes quantitatius,
qualitatius, organitzatius i prospectius dels problemes socials. També inclou
la investigació de l'estructura política, administració pública i política
econòmica, tant a nivell regional com nacional.
12. Investigació no orientada
Comprén tots els
crèdits pressupostaris que s'assignen a I+D però que no poden atribuir-se a un
objectiu. Pot ser útil una distribució suplementària per disciplines
científiques.
13. Defensa
Comprén la
investigació (i el desenvolupament) amb fins militars. També inclou la
investigació bàsica, nuclear i espacial finançada pels ministeris de defensa.
La investigació civil finançada pels ministeris de defensa, per exemple, en
meteorologia, telecomunicacions i sanitat, ha de classificar-se en els
objectius socioeconòmics pertinents.
A
més de la subsectorització institucional del sector
empreses (públiques, privades nacionals, privades amb participació del menys un
50 per cent de capital estranger i associacions d'investigació) es pregunta a
les empreses si són independents o formen part d'un grup d'empreses. Les
empreses que formen part d'un grup d'empreses es classifiquen, al seu torn,
segons la seua relació amb el grup en:
-
empresa matriu (si té el control efectiu del grup)
-
empresa filial (si està participada en més del 50 per cent del capital per una
empresa matriu)
-
empresa conjunta (si la participació és del 50 per cent)
-
empresa associada (si la participació és inferior al 50 per cent)
Així
mateix es pregunta a estes empreses, a l'efecte de classificació, a quin país
es troba ubicada la seu central del grup.
A
més, per a evitar duplicacions, es pregunta la denominació completa del grup o,
si no n'hi ha, el de l'empresa matriu. En el sector administració pública, a
més de la seua subsectorització
institucional (administració de l'Estat, administració autonòmica i
administració local) s'hi inclouen, també, les institucions privades sense fins
de lucre controlades i/o finançades principalment per l'administració. També es
pregunta als organismes públics d'investigació el tipus d'entitat en què estan
constituïts, segons la classificació següent:
-
Servici administratiu
-
Organisme autònom administratiu
-
Organisme autònom comercial, industrial, financer o anàleg
-
Una altra entitat de dret públic (ens públic, societat estatal, empresa
pública, …)
Per
a evitar duplicacions, també es pregunta en este
sector la unitat administrativa immediata superior de què depén
l'organisme públic. En el cas d'establiments sanitaris (hospital, clínica,
sanatori, complex hospitalari, ...), es pregunta quina és la persona física o
jurídica que gestiona el centre, segons les categories següents:
-
Institut Nacional de Gestió Sanitària
-
Servici de Salut de la Comunitat Autònoma.
-
Diputació o Ajuntament (inclosos Consell Insular, Cabildo i semblant)
-
Altres unitats de l'administració de l'Estat i de la Seguretat Social
-
Altres unitats de l'administració autonòmica
-
Una altra entitat (organismes públics de diferents administracions en gestió
compartida, privat benèfic, privat no benèfic, ...)
En
el sector ensenyament superior se sol·licita el pressupost liquidat de despeses
de la universitat. En este sector es pregunta també
la relació de centres d'investigació i instituts universitaris les dades
d'investigació dels quals estan inclosos en el qüestionari que ha d’emplenar la
universitat, i la relació d'aquells centres d'investigació que en depenen però
les dades d'investigació del quals no estan incloses en el seu qüestionari, a
fi de poder-se dirigir a ells.
Dins
del sector institucions privades sense fins de lucre es pregunten algunes
qüestions relacionades amb la dependència de la institució, així com els seus
fins i activitats i el patronat o òrgan rector de la institució.
2.5
Disseny mostral
A causa de la coordinació de l'Estadística d'I+D i de
l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses (EIT), el marc
poblacional és el Directori Central d'Empreses (DIRCE). Este
directori és un registre organitzat d'informació amb dades d'identificació,
localització, distribució territorial i classificació per grandària i activitat
econòmica de les unitats tipus empresa, obtingut a partir de fonts
administratives i completat per altres informacions procedents de les
operacions estadístics corrents de l'INE. Així mateix
i dins de la població objecte d'estudi s'ha inclòs un directori d'unitats
(empreses, organismes públics d'investigació, ...) possiblement investigadores,
bé perquè així consta d'anys anteriors d'execució de l'estadística, bé perquè
han rebut finançament públic per a realitzar I+D en l'any de referència de
l'enquesta, o bé perquè han declarat realitzar activitats sistemàtiques d'I+D
en l'enquesta d'innovació de l'any anterior al de referència. Anualment se
sol·licita informació sobre el destí dels fons per a I+D a diversos organismes
de l'administració de l'Estat i de totes les comunitats autònomes. Esta
informació s'encreua amb la dels directoris de l'any anterior incorporant-hi
altes i modificacions i donant baixes. La població d'empreses objecte d'esta estadística
s'ha estratificat per mitjà de l'encreuament de les variables següents:
a)
Pertinença al directori d'empreses possiblement investigadores, que s'analitza
de forma exhaustiva.
b)
Grandària de l'empresa: Es consideren els intervals següents:
- De
menys de 10 empleats
- De
10 a 49
- De
50 a 199
- De
200 i més
Els
estrats constituïts per empreses de 200 o més assalariats s'han analitzat de
forma exhaustiva.
c)
Branca d'activitat principal segons CNAE-2009: es consideren 43 divisions o
grups d'activitat.
d)
Comunitat autònoma de la seu social de l'empresa.
La
grandària mostral per a l'Estadística d'I+D és de 51.622 unitats, de les quals,
50.153 són empreses, 900 són centres de l’administració pública (inclou hospitals
públics), 77 són universitats, 145 centres d’ensenyança superior i 347 són
institucions privades sense fins de lucre. S'han investigat de forma exhaustiva
les empreses, els organismes públics, les universitats i institucions privades
sense fins de lucre que conformen el directori d'unitats possiblement
investigadores. La resta d'unitats del sector empreses s'ha investigat per
mitjà de mostreig.
L'estimador
del total d'una característica X en un domini m, ve donat per:
,
on Xj és
el valor de la característica X del qüestionari j pertanyent al domini m.
Fj és el factor d'elevació del qüestionari j que es calcula
així:
a) Si l'empresa j va ser seleccionada en un
estrat h i segons les dades del qüestionari es troba en un altre estrat distint
k, aleshores:
(1)
b) Si l'empresa j, continua pertanyent al
mateix estrat h, on va ser seleccionada, aleshores:
(2)
c) En els casos concrets que s'especifique oportunament Fj =1
(3).
Nh, nombre d'empreses en l'estrat h.
Nh, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h.
N*h, nombre d'empreses
que han contestat, seleccionades en l'estrat h i que no han canviat d'estrat.
Sent n’’h, nombre d'empreses
seleccionades en l'estrat h i que tenen incidència del tipus tancades,
duplicades o fora d’àmbit.
nkh, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h, i que
segons qüestionari estan en un estrat distint k.
També es calculen errors de mostreig
mitjançant l’expressió de la variància de l’estimador del total en un mostreig
estratificat.
2.6 Recollida de la informació
La recollida dels qüestionaris d'esta estadística en el
sector empreses s'ha caracteritzat per estar coordinada amb la recollida
d'altres enquestes estructurals que realitza l'INE.
Esta recollida s'ha dut a terme per la Unitat de Recollida Centralitzada (URCE). El seguiment del
calendari dels treballs de camp i el control de qualitat de la informació s'ha
realitzat des dels servicis centrals de l'INE. El
percentatge de no resposta ha sigut del 8,3 per cent del total. El personal
implicat en els treballs de l'enquesta està obligat per llei a preservar el
secret estadístic. Els inspectors d'enquesta són els responsables de la
formació teòrica i pràctica del personal d’esta i del control dels treballs de
recollida de la informació. A estos efectes, es preparen els manuals i
documents de formació i consulta corresponents. El qüestionari s'envia, per
correu, a les unitats informadores junt amb la carta de presentació, les normes
d'emplenament i un fullet divulgatiu amb els últims resultats de l'Estadística
d'I+D. Les empreses compten amb un termini de 15 dies per a tornar-lo emplenat.
Des de la unitat de recollida s'establix un primer
contacte telefònic amb l'empresa per a comprovar la recepció del qüestionari.
Si transcorregut el termini previst, no s'ha rebut el qüestionari emplenat, es
realitzen les reclamacions telefòniques i escrites que es consideren
necessàries. A partir de l'any de referència 2008 s'ha iniciat un nou
mètode d'emmagatzemament i arreplegada de qüestionaris econòmics (ARCE), que
permet l'ompliment del qüestionari per part de les empreses a través d'internet. L'estadística d'I+D està prevista en el Pla Estadístic
Nacional com d'emplenament obligatori.
Des de la unitat de recollida es du a terme un
procediment integrat de recollida
d'informació, que consistix a procedir a la
depuració i gravació de les dades tan prompte com es rep la informació. En cas
necessari, se sol·licita a l'empresa els aclariments necessaris sobre les dades
facilitades. La informació relativa a I+D dels sectors administració pública,
ensenyament superior i institucions privades sense fins de lucre és recollida
directament des del servici promotor de l'estadística.
2.7 Tractament de la informació
Les fases per al tractament de la informació
en el sector empreses són les següents:
- Control i depuració manual dels qüestionaris
d'empreses en la unitat de recollida, a fi de recuperar la possible falta de
dades o corregir els errors dels qüestionaris.
- Gravació, depuració i correcció interactiva
d'inconsistències de la informació validada en la unitat de recollida.
- Control de la informació rebuda de la unitat
de recollida en el servici promotor.
- Control de cobertura i tractament d'errors
en el servici promotor.
- Imputació de la no resposta parcial.
- Elaboració d'una primera fase de taules
d'anàlisi de resultats.
- Utilització de tècniques de macroedició en el servici promotor per a eliminar errors i
inconsistències dels agregats, que no han sigut detectats en la fase anterior
de microdepuració.
- Anàlisi de dades.
- Creació del fitxer definitiu de dades.
- Obtenció de taules de resultats definitius
en el servici promotor a partir del fitxer final de dades en el sector
empreses.
En la resta de sectors, el servici promotor
s'encarrega de totes les fases de tractament de la informació (control de
cobertura, depuració, gravació, anàlisi i obtenció de taules de resultats).
3. ESTADÍSTICA SOBRE ACTIVITATS D'I+D.
RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2011
3.1 Introducció
L'Estadística
sobre Activitats d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2011 consistix bàsicament en una explotació estadística ampliada
dels resultats per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana de l'Estadística
sobre Activitats d'I+D de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) referida
a l'any 2011, adaptada a les característiques pròpies de l'activitat productiva
regional, sense deixar de mantindre els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les xifres. Els resultats publicats fan
referència a les unitats que realitzen I+D en la Comunitat Valenciana,
independentment d'on tinguen la seua seu. Tan sols la
informació relativa al nombre d'empreses que realitzen I+D ve referida a les
empreses amb seu en la Comunitat Valenciana, tal com s'indica en les taules
corresponents.
L'explotació realitzada utilitza una
classificació sectorial pròpia, compatible amb la Classificació Nacional
d'Activitats Econòmiques de 2009 (CNAE-2009), que desagrega la informació del
sector Empreses fins a un total de 22 sectors.
La grandària mostral per a l'Estadística d'I+D
a nivell nacional és de 51.622 unitats, de les quals, 50.153 són empreses.
D'elles, 3.703 unitats tenen seu a la Comunitat Valenciana, de les quals 3.643
són empreses.
3.2 Presentació de resultats
La publicació es dividix
en quatre parts. La primera conté les sèries estadístiques dels anys 2007 al 2011
de les variables principals: despeses internes en I+D per sectors d'execució,
personal empleat en activitats d'I+D per sector d'execució , indicadors dels
mitjans de treball de l'investigador per sector d'execució i tipus d'indicador
i les principals variables del Sector Empreses.
Un segon apartat conté els resultats
detallats: despeses internes en I+D per sectors d'execució, personal empleat en
I+D per sectors d'execució i tipus de personal, despeses internes en I+D, en
relació amb el PIB, per sector d'execució , personal empleat en activitats d'I+D
per sector d'execució i tipus d'indicador
i indicadors dels mitjans de treball de l'investigador per sector
d'execució i tipus d'indicador.
La tercera
part consistix en taules específiques del sector
Ensenyament Superior: personal empleat en I+D per ocupació i titulació,
investigadors empleats en I+D per ocupació i titulació, personal empleat en
I+D, segons ocupació i sexe, despeses internes en I+D per naturalesa de la
despesa, finançament de les despeses internes en I+D, personal empleat en I+D
segons el camp o disciplina científica i despeses internes corrents en I+D
segons el tipus d'investigació. En els casos en què la seu se situa fora de la
Comunitat Valenciana s'han estimat algunes variables basant-se en la informació
regional proporcionada per la unitat.
Finalment, en un quart apartat s'oferixen les variables més importants per sector
d'activitat per al Sector Empreses: empreses que realitzen I+D, personal
empleat en I+D, despeses internes en I+D, despesa interna per investigador i altre
personal d’I+D per investigador. Es presenta la informació per a el sector Agricultura,
ramaderia, caça, silvicultura i pesca, Extractives i refinatge; energia
i aigua, 14 sectors d’activitat de la indústria manufacturera, Construcció
i 5 sectors de servicis, mentre que el total del Sector Empreses
inclou també el sector de Sanejament, gestió de residus i descontaminació.
A més, en la publicació de l'Estadística sobre Activitats
d'I+D. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2011 s’oferixen
les notes metodològiques i la sectorització
utilitzada per la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació amb les
correspondències entre els 22 sectors d'activitat i la CNAE-09.