ESTADÍSTICA DE COMERÇ EXTERIOR I
INTRACOMUNITARI, 2006
Dades definitives
ASPECTES METODOLÒGICS
1. Introducció
La present publicació oferix l'explotació de
la informació estadística de caràcter definitiu sobre el flux
d'intercanvis comercials realitzats entre la Comunitat Valenciana i l'estranger
durant l'any 2006 atenent a diversos criteris i nivells d'agregació, be
siga per productes o territoris.
Els resultats obtinguts substituïxen als que
contenia l'explotació provisional oferida anteriorment en la pàgina web de
l'Institut Valencià d'Estadística (IVE) per a cobrir les necessitats
d'informació existents durant el llarg període d'espera transcorregut fins a la
disponibilitat de la informació estadística definitiva sobre el flux anual
d'intercanvis comercials de la Comunitat Valenciana. Una vegada disponibles les
dades definitives s'ha pogut corroborar, un any més, que els agregats anuals
dels capítols i seccions més significatius del comerç exterior regional no
presenten grans diferències respecte als calculats amb xifres provisionals.
L'estructura i el contingut de la publicació permeten donar resposta a la
demanda d'informació sobre xifres de comerç exterior regionals procedent de
l'Administració, centres d'investigació, associacions empresarials, empreses
privades, gabinets d'estudi i usuaris particulars, constituint una font
primordial per a l'anàlisi, planificació i avaluació econòmica, així com un
element bàsic per a quantificar les relacions comercials amb els distints
països i àrees econòmiques, indicar el grau d'obertura exterior de l'economia
regional, estimar algunes de les principals variables macroeconòmiques,
contribuir a la gestió empresarial en la planificació estratègica, etc.
2. Origen, abast i limitacions de la
informació.
2.1. Origen i tractament de la informació
La informació bàsica és proporcionada en suport magnètic
a l’IVE pel Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agència Estatal de
l’Administració Tributària i recull, per a cada operació de comerç exterior o
intracomunitari realitzada, les respectives dades estadístiques que figuren al
Document Duaner (DUA) o a la declaració INTRASTAT.
Una vegada que aquesta informació bàsica és rebuda en
l’IVE, la selecció del conjunt d’operacions que integren el comerç exterior i intracomunitari
de la Comunitat Valenciana es realitza a partir d’un doble criteri:
1r) L’origen/destinació
de les mercaderies declarat.
2n) El domicili fiscal de
l’empresa que realitza l’operació comercial.
Per a l’elaboració de l’estadística se seleccionen,
en primer lloc, totes aquelles operacions amb origen/destinació en les
províncies d’Alacant, Castelló i València, siga quin siga el domicili fiscal,
per ser les que més adequadament reflecteixen el comerç exterior de la
Comunitat. A més, a aquestes operacions s’afegeixen aquelles en què, no
figurant l’origen/destinació, el seu domicili fiscal correspon a una de les
tres províncies de la Comunitat Valenciana.
2.2. Cobertura de la informació
Fins a l’any 1992, la informació estadística sobre els
intercanvis comercials amb l’exterior s’obtenia únicament de les dades
consignades en el Document Únic Duaner (DUA), document administratiu que cal
emplenar obligatòriament en produir-se una operació d’importació o exportació
de béns o mercaderies.
A partir de l’1 de gener de 1993, la desaparició dels
controls duaners entre les fronteres dels estats membre del Mercat Únic europeu
suposa la desaparició del DUA per al registre dels intercanvis comercials entre
països integrants de la Unió Europea, intercanvis que deixen de considerar-se
operacions de comerç exterior i passen a configurar el comerç intracomunitari.
A més, aquestes transaccions entre estats membres ja no es denominen
exportacions i importacions, sinó expedicions i introduccions, respectivament.
No obstant això, amb la finalitat d’obtenir informació
estadística sobre l’intercanvi de béns i servicis entre estats membre, es crea,
per Reglament (CEE) núm. 3330/91 del Consell, de 7 de novembre de 1991, un
sistema permanent de recollida d’informació, denominat INTRASTAT, que entrà en
vigor en 1993.
En conseqüència, a partir de l’1 de gener de 1993, la
nova operativa determina la generació del quantum del comerç exterior i
intracomunitari a través de la suma dels segments d’informació següents:
1r) Les operacions de comerç exterior,
denominades importacions o exportacions, que són les realitzades per estats
membre amb procedència o destinació en països tercers a la UE. Per a estes
operacions subsisteix l’obligació de presentar el corresponent DUA davant la
duana i es comptabilitzen, per tant, de forma directa, tal com es feia abans de
1993.
2n) Les operacions de comerç intracomunitari, denominades
introduccions o expedicions, que es documenten a través de la declaració
INTRASTAT. Aquesta declaració l’han d’emplenar obligatòriament aquells
operadors econòmics el volum d’operacions anuals dels quals supera un llindar
“d’assimilació” que es fixa anualment. Per tant, no estan obligats a realitzar
la declaració INTRASTAT els operadors amb un volum d’expedicions o
introduccions que en l’any anterior al de referència no han superat la xifra
del llindar d’assimilació. En els últims anys aquesta xifra ha sigut la
següent:
- en 1995, 4 milions de pessetes
- de 1996 a 1998, 9 milions de pessetes
- de
1999 a 2001, 16 milions de pessetes
- en 2002, 100.000 euros
- en 2003, 110.000 euros
- en
2004, 120.000 euros
- en 2005,
140.000 euros
- en 2006.
160.000 euros
D’altra banda, des de 1993 fins a 1998 van
coexistir dues modalitats de declaració:
- normal o detallada: per
als operadors el volum d’expedicions o introduccions dels quals en l’any
anterior superara un llindar “de simplificació” fixat anualment. Aquest llindar
es va establir en 14 milions per a l’any 1995 i en 16 milions per als anys 1996
a 1998.
- simplificada: per als operadors que l’any anterior se
situaren entre el llindar d’assimilació i el de simplificació.
A partir de 1999
desapareixen la declaració simplificada i el llindar de simplificació.
D’aleshores ençà existeix únicament la declaració normal o detallada, que han
d’emplenar obligatòriament els operadors que superen el llindar d’assimilació.
Tenint en compte això, les exportacions
i expedicions comprendran aquelles operacions a través de les quals un producte
originari o elaborat en la Comunitat Valenciana es ven fora de l’estat espanyol
per a la seua utilització com a bé intermedi, d’inversió o de consum final. Al
contrari, per mitjà de les operacions d’importació i introducció s’adquireixen
mercaderies elaborades o originàries de l’estranger per a ser utilitzades en la Comunitat Valenciana,
ja com a inputs intermedis o béns d’inversió o consum final.
Finalment, cal afegir que la present estadística recull
exclusivament els intercanvis comercials amb l’exterior de béns o mercaderies,
per no existir este tipus d’informació estadística en l’àmbit regional per als
servicis.
2.3. Limitacions de la informació
La cobertura del sistema INTRASTAT i el caràcter
comercial d’algunes empreses exportadores i importadores són, junt amb la
inexistència de duanes intraestatals, qüestions rellevants que han de tenir-se
en compte a l’hora d’interpretar estes dades. En conseqüència, la
informació pot presentar algunes limitacions que es comenten detalladament a
continuació:
a) Com ja s’ha assenyalat,
amb la introducció del sistema INTRASTAT per a la recollida d’informació, tots
els operadors econòmics de la Unió Europea que realitzen operacions amb algun
país membre i el seu volum no supere el límit establit pel llindar
d’assimilació no estan obligats a presentar declaració. Això suposa una pèrdua
d’informació d’escassa rellevància respecte als fluxos de comerç
intracomunitari.
Així mateix, en les
declaracions simplificades del sistema INTRASTAT vigents des de 1993 a 1998, no
es recollia el pes de les mercaderies objecte d’intercanvi. Per tant, la
quantificació del comerç exterior segons la variable pes durant aquests anys
excloïa una sèrie d’operacions que, encara que foren de menuda rellevància,
distorsionaven la seua exactitud. A partir de 1999 la declaració del pes de les
mercaderies per part de l’obligat en les operacions de comerç intracomunitari
és facultativa per a una sèrie de subpartides de la Nomenclatura Combinada.
b) La ubicació de la unitat informant (empresa
que realitza l’operació d’exportació i expedició o d’importació i introducció)
pot no coincidir amb la de l’establiment o unitat productiva del bé que
s’exporta o, si és el cas, amb el que utilitzarà realment el bé importat.
Este problema d’assignació espacial de les mercaderies és
més freqüent en les importacions que en les exportacions, ja que l’exportador
sol saber amb major exactitud l’origen territorial del producte i, d’esta
manera, ressenyar-lo en el DUA o en la declaració INTRASTAT. L’importador, en
canvi, pot desconéixer en el moment de realitzar la tramitació qui serà
l’usuari o destinatari final del bé adquirit. D’això es deriva que, d’una
banda, a la Comunitat Valenciana o a qualsevol de les seues províncies se li
assignen adquisicions que es consumiran fora del seu territori i, de l’altra,
deixen de tenir-se en compte les que, havent-se atribuït a altres regions,
acaben sent utilitzades en estes.
A més
la comptabilització de les operacions de comerç exterior topa amb el biaix
afegit que introdueixen les empreses d’activitat comercial i seu en la
Comunitat Valenciana, ja que en molts casos els productes que exporten poden
haver sigut elaborats en altres regions. Quan es tracta d’operacions
d’importació i introducció amb destinació a empreses valencianes resulta encara
més difícil conéixer la quantitat que es consumirà en la Comunitat i la que
serà desviada a altres comunitats autònomes.
D’altra banda, no hem d’oblidar que tampoc es
coneix quina part de les exportacions o importacions atribuïdes a altres
regions és, en realitat, elaborada en origen o consumida finalment en la
Comunitat Valenciana.
La
inexistència de duanes regionals i del consegüent registre administratiu
impedeix, per tant, el coneixement exhaustiu del comerç exterior i
intracomunitari valencià lligat realment a l’activitat econòmica regional. Per
assimilació, el mateix es pot deduir respecte a les xifres de comerç exterior
obtingudes en l’àmbit provincial.
2.4. El mode de transport
En aquesta explotació de resultats de l’any
2006 s’utilitza el mode transport en frontera com una variable de classificació
addicional dels fluxos o intercanvis de mercaderies. Per a l’adequada
interpretació de la informació obtinguda, és imprescindible conéixer l’abast
conceptual d’aquesta variable i acotar el seu abast i limitacions.
Segons la normativa vigent sobre això, per a
les exportacions de mercaderies, el mode de transport en frontera ha d’indicar
el mitjà de transport actiu en què les mercaderies abandonen el territori
duaner de la Unió Europea o, en el cas de les expedicions intracomunitàries, de
l’estat membre o àrea de què es tracte. Per a les importacions de mercaderies,
es refereix al mitjà de transport actiu en què han entrat les mercaderies en el
territori duaner de la Unió Europea o, si es tracta d’introduccions intracomunitàries,
en l’estat o àrea corresponent.
Segons es dedueix, aquestes instruccions no
recullen la possible existència de transport multimodal. Per tant, quan el
transport d’una mateixa mercaderia es fa utilitzant al llarg del trajecte
diversos mitjans de transport, la informació que en la pràctica es recull es
refereix únicament al primer d’aquests mitjans.
A més, ja que la informació demanada es
refereix al mode de transport utilitzat en l’eixida o entrada de la mercaderia
del territori duaner, pot ocórrer que la dada consignada per l’informant es
referisca al mode transport utilitzat en el moment de realitzar el despatx de
duanes i que aquest no coincidisca amb la modalitat finalment utilitzada en el
moment de travessar la frontera geogràfica de l’estat corresponent.
Per a emplenar la modalitat de transport
s’utilitza una codificació específica la correspondència de la qual amb les
variables de classificació oferides en la tabulació de resultats es detalla a
continuació:
Modalitats
de transport (DUA i Instrastat) |
Mitjà de transport
(publicació) |
1. Transport marítim |
Transport marítim |
2. Transport per ferrocarril |
Transport per ferrocarril |
3. Transport per
carretera |
Transport per carretera |
4. Transport aeri |
Transport aeri |
5. Enviaments postals |
|
7. Instal·lacions fixes de transport |
Altres |
8. Transport per navegació interior |
|
9. Propulsió pròpia |
|
3. Nomenclatures i classificacions
utilitzades.
En l’explotació estadística realitzada, per a desagregar
la informació per productes s’utilitzen classificacions normalitzades que
atenen a fins estadístics i administratius i que són d’ús internacional.
Les dades originals es classifiquen seguint l’Aranzel
Integrat Comunitari (TARIC) quan es tracta d’operacions de comerç exterior, i
segons la Nomenclatura Combinada (NC) del Consell de Cooperació Duanera si són
operacions de comerç intracomunitari.
A partir d’estes classificacions, i utilitzant les
equivalències corresponents, s’obté la informació codificada segons la resta de
nomenclatures utilitzades: la Classificació Uniforme per al Comerç
Internacional, Revisió 3 (CUCI Rev.3), la Classificació Nacional d’Activitats
Econòmiques 1993 (CNAE-93), la Classificació de Productes segons la Destinació
Final (Grups d’Utilització), la Classificació per Branques Industrials (R35) i
la Classificació de Productes Industrials segons el seu Contingut Tecnològic.
A continuació s’exposa breument el contingut i significat
de cadascuna de les nomenclatures i classificacions utilitzades.
3.1. L’Aranzel Integrat Comunitari (TARIC) i
la Nomenclatura Combinada (NC)
Fins a 1987 la NIMEXE era la nomenclatura en què
s’estructurava la informació estadística de Duanes. Es tractava d’una
nomenclatura estadística, creada a partir de la desagregació de les partides de
la fins aleshores vigent Nomenclatura del Consell de Cooperació Duanera (NCCD),
que estava composta per codis numèrics integrats per un màxim de 7 dígits.
L’evolució de la tecnologia i les estructures del comerç
internacional, el requeriment per part dels governs i òrgans comercials d’un
major grau de detall per a fins aranzelaris i estadístics, i la necessitat de
disposar de dades exactes i comparables per a les negociacions comercials,
determinaren que el Consell de Cooperació Duanera decidira revisar, modernitzar
i ampliar la NCCD a fi de crear un Sistema Harmonitzat per a la Designació i
Codificació de Mercaderies (SH) objecte del comerç internacional que entrà en
vigor a principis de 1988.
A partir de l’estructura del SH, la Comunitat Europea
elaborà i implantà en 1988 un nou Aranzel de Duanes que donà lloc a la
Nomenclatura Combinada, denominada així perquè refon les antigues referències
aranzelàries de la NCCA i les estadístiques de la NIMEXE en una única
identificació exclusivament numèrica.
La Nomenclatura Combinada és, per tant, una extensió del
SH que es va construir per desagregació de les seues rúbriques més elementals:
conserva l’estructura bàsica del SH fins al nivell de 6 xifres, i s’estableixen
subdivisions comunitàries a un segon escaló de 8 xifres.
Però a més, dins del marc de la Nomenclatura Combinada i
a l’efecte de facilitar els processos informàtics, les variades reglamentacions
específiques i les liquidacions de drets aranzelaris i impostos sobre el comerç
exterior, es realitzà una subdivisió complementària afegint-hi la novena i
desena xifres. El resultat és l’Aranzel Integrat Comunitari o TARIC (Tarif
Integré Communitaire), les subpartides del qual queden identificades per un
codi compost per un total de 10 xifres. L’administració espanyola efectuà una
transposició al TARIC de l’aranzel espanyol creant un TARIC nacional i
paral·lel al comunitari que entrà en vigor l’1 de gener de 1988.
No obstant això, en el cas de les operacions comercials
realitzades entre els països de la Unió Europea, l’entrada en vigor del sistema
INTRASTAT a partir de l’1 de gener de 1993 suposà l’obligada utilització de la
Nomenclatura Combinada de 8 dígits per a la declaració i comptabilització
d’estos intercanvis.
Per tant, els registres procedents d’operacions amb
tercers països no comunitaris i que tenen l’origen en el DUA estan codificats
segons la nomenclatura TARIC (10 dígits), i els procedents d’operacions amb
països de la Unió Europea i que tenen l’origen en la declaració INTRASTAT estan
codificats segons la nomenclatura aranzelària d’aplicació entre els estats
membre (Nomenclatura Combinada a 8 dígits).
Estes classificacions es componen de claus numèriques els
dos primers dígits de les quals fan referència al capítol, els dos següents a
la partida i els següents a la posició estadística. A més, els 97 capítols
s’agrupen en 21 seccions el codi numèric de les quals és independent de la
resta de la classificació.
Encara que les dades estadístiques originals provinents
del Departament de Duanes i Impostos Especials es reben a 10 o 8 dígits, segons
corresponguen al DUA o a la declaració INTRASTAT respectivament, la màxima
desagregació de la informació que s’ofereix en la present publicació és a
nivell de partida (4 dígits). No obstant això, es pot obtenir informació més detallada
(fins a 8 dígits) a través de la consulta al Banc de Dades de Comerç Exterior
(IVECEX) de l’Institut Valencià d’Estadística, aplicació que serveix de suport
per a l’emmagatzematge i la gestió de la informació estadística del comerç
exterior i intracomunitari de la Comunitat Valenciana.
Així i tot cal assenyalar que, per a realitzar les
equivalències a la resta de nomenclatures utilitzades en l’explotació, sí que
s’ha descendit fins al màxim nivell de posició estadística i a cadascuna
d’estes se li ha assignat el codi corresponent segons la CNAE-93, la CUCI
rev.3, els Grups d’Utilització o la Classificació de Productes Industrials
segons el seu Contingut Tecnològic, nomenclatures que es descriuen en els
apartats següents.
3.2. La
Classificació Uniforme per al Comerç Internacional, Revisió 3 (CUCI Rev.3).
La Secretaria de les Nacions Unides elaborà en 1950 la
Classificació Uniforme per al Comerç Internacional (Standard International
Trade Clasification o SITC), és a dir, la CUCI "original" i instà tots
els governs perquè adoptaren esta classificació i reclassificaren les seues
estadístiques d’acord amb esta, a fi de permetre la comparació internacional de
les dades. Una dècada després, els governs de molts països i els principals
organismes internacionals utilitzaven ja la CUCI original en les seues
estadístiques de comerç.
Amb el pas del temps, el creixement del comerç
internacional i els canvis en la seua estructura geogràfica i per productes
aconsellaren una nova revisió de la CUCI que va ser aprovada en 1975 per el
Consell Econòmic i Social i es va denominar "CUCI, Revisió 2".
No obstant això, la creació del Sistema Harmonitzat per
part del Consell de Cooperació Duanera feu necessària una tercera versió de la
CUCI (CUCI, Revisió 3) que fou realitzada per les Nacions Unides en 1985 i
entrà en vigor en 1988 i tenia com a components bàsics les partides del SH.
Així, les seues partides estan constituïdes per agrupacions de rúbriques
elementals del SH i, a més, mantenen una correspondència amb les que figuraven
en la CUCI Revisió 2.
La CUCI Revisió 3 està composta per rúbriques de fins a
un màxim de 5 dígits: el primer determina la secció, els dos primers el
capítol, els tres primers el grup, els quatre primers el subgrup i, si el
subgrup està dividit, els cinc dígits determinen cadascuna de les partides
resultants. En total, hi ha 10 seccions, 67 capítols, 261 grups i 1.033
subgrups, dels quals 720 se subdivideixen en un total de 2.085 partides.
En l’explotació de resultats oferida en esta publicació,
s’ofereixen les dades desagregades a nivell de capítols i grups de la CUCI
Revisió 3 (2 i 3 dígits, respectivament), per a això s’ha utilitzat
l’equivalència corresponent amb el TARIC.
3.3. La Classificació Nacional d’Activitats
Econòmiques 1993 (CNAE-93)
L’Institut Nacional
d’Estadística (INE) realitzà en 1974 la Classificació Nacional d’Activitats
Econòmiques (CNAE-74) com element que s’havia d’utilitzar en la categorització
i agrupació de les unitats productores segons l’activitat exercida, amb vista a
l’elaboració de les estadístiques econòmiques.
Amb el pas del temps, els
canvis tecnològics i econòmics esdevinguts així com la situació d’Espanya en el
context internacional, especialment a partir de l’ingrés en la Comunitat
Europea, feren perdre funcionalitat a la CNAE-74.
D’altra banda, el Reglament
3037/90, de 9 d’octubre, del Consell de la Comunitat Europea, va establir una
nomenclatura estadística d’activitats econòmiques denominada NACE-Rev.1,
d’utilització obligatòria a partir de l’1 de gener de 1993 en totes les
estadístiques comunitàries que impliquen una classificació per activitats
econòmiques. A més, pel mateix marc legal s’autoritza els estats membre perquè
puguen elaborar una nomenclatura nacional derivada d’esta.
Tot això originà que l’INE
elaborara una nova Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-93) a
partir dels possibles desglossaments a cinc dígits de l’últim nivell de la
NACE-Rev.1
La CNAE-93 està estructurada en cinc nivells, més un
nivell intermedi, d’una forma jeràrquica piramidal. El primer nivell i el
nivell intermedi (seccions i subseccions) estan representats per 1 i 2 dígits
alfabètics, respectivament, que no estan integrats en el codi numèric dels
nivells següents: A partir del segon nivell, que està compost per un codi
numèric de 2 dígits (divisió), ja existeix una integració numèrica de les
rúbriques que continuen l’estructura piramidal de la classificació: grups,
classes i subclasses, amb codis numèrics de 3, 4 i 5 dígits, respectivament.
Per tant, el primer dígit numèric no té cap significat propi.
Encara que les taules
oferides en l’explotació de resultats de 2004 presenten la informació a nivell
de divisió o de grup de la CNAE-93 (2 o 3 dígits, respectivament), per a la
seua elaboració s’ha utilitzat la correspondència TARIC/CNAE-93 al màxim nivell
de desagregació.
Cal assenyalar les limitacions que s’han de tenir en
compte en la interpretació d’esta informació, ja que el fet que a un determinat
producte se li haja assignat una activitat concreta de la CNAE-93 no significa
necessàriament que l’empresa que ha realitzat la transacció pertanga en
realitat a este grup d’activitat. És a dir, encara que l’empresa siga un mer
intermediari, la mercaderia es classifica en l’activitat productiva de la qual
teòricament procedeix el producte, i no dins de cap grup del sector servicis.
També pot ocórrer, en el cas importacions o introduccions, que l’empresa
adquirisca la mercaderia per a utilitzar-la com input en un procés productiu,
encara que no tinga cap semblança amb els productes que constitueixen el seu
output o producció principal; en canvi, el producte objecte d’intercanvi
s’emmarcaria en l’activitat productiva de la qual és resultat o output, no en
la que correspon a l’empresa adquirent.
Per estes raons, s’ha d’insistir en el fet que els
quadres elaborats no són una classificació del comerç exterior segons
l’activitat de les empreses, sinó que diferencien el valor dels intercanvis
comercials basant-se en el sector productiu de la CNAE-93 on la mercaderia s’emmarcaria
teòricament com a output.
3.4. La Classificació de
Productes segons la Destinació Final (Grups d’Utilització)
L’Institut Nacional d’Estadística i la Direcció General
de Duanes, d’acord amb el Banc d’Espanya i el Ministeri de Comerç, acordaren en
1983 realitzar una classificació de totes les mercaderies objecte d’intercanvi
amb altres països en funció de la finalitat a la quals es destinaren estes. Els
grups de mercaderies on s’agruparen foren definits originalment per posicions
de la Nomenclatura NIMEXE i, posteriorment, es realitzà la mateixa agrupació en
funció de les posicions de la Nomenclatura Combinada (TARIC).
Els criteris utilitzats per a elaborar estos grups foren
els establits pel Sistema Europeu de Comptes Econòmics Integrats (SEC), vàlids
per a l’establiment de la Comptabilitat Nacional. Es diferencien tres grans
categories:
- Béns de consum, on s’inclouen aquells béns
que es consideren propis del consum de les economies domèstiques.
- Béns intermedis, que
comprén tots els béns destinats a formar part del consum intermedi en el procés
de producció de béns i servicis. Es distingeixen els béns intermedis de
l’agricultura, silvicultura i pesca, els energètics i els industrials.
- Béns
de capital, que constitueixen la formació bruta de capital.
Al seu torn, cadascun d’estos grups se subdivideix a fi
de diferenciar aquells que puguen tenir una major importància, bé en funció del
seu tràfic, o bé en funció de les necessitats de coneixement individual d’estos
per la seua transcendència dins d’altres classificacions. Aquells productes
susceptibles de destinacions alternatives es classifiquen dins del grup de
major pes relatiu estimat.
La publicació ofereix dades de comerç exterior per
productes seguint esta classificació. Per a facilitar la realització de
comparacions, els productes energètics s’han diferenciat dels no energètics.
3.5. La Classificació per Branques Industrials
(R35)
Aquesta sectorització, elaborada i utilitzada per l’IVE en la
presentació de la informació estadística de caràcter estructural relativa al
sector industrial, intenta reflectir adequadament l’estructura productiva del
teixit econòmic valencià, al mateix temps que pretén servir de marc per a la
realització d’enquestes o l’explotació de fitxers administratius. D’altra
banda, l’adaptació a la recent nova classificació d’activitats econòmiques
europea (NACE Rev. 1) i espanyola (CNAE-93) permet assegurar la comparabilitat
amb les estadístiques nacionals i internacionals.
Per a classificar la informació segons aquesta sectorització cal
utilitzar prèviament la correspondència entre codis TARIC i la CNAE-93. Com ja
s’ha assenyalat en l’apartat 3.2, cal tenir en compte que aquesta
correspondència respon al criteri d’assignar a cada activitat tots aquells
productes que constitueixen generalment la seua producció “típica” o principal,
sense considerar la possible existència d’activitats secundàries.
A més d’això, per a interpretar adequadament la informació oferida
s’ha d’insistir en el fet que es tracta d’una classificació que afecta
únicament els productes l’origen teòric dels quals correspon a activitats de
caràcter industrial. Per tant, se n’exclouen una considerable quantitat de
mercaderies que són objecte de transacció comercial amb l’exterior.
La classificació utilitzada permet presentar la informació
desagregada per a un total de 35 branques industrials, la correspondència de
les quals amb la CNAE-93 s’ofereix en el quadre següent.
BRANQUES |
CNAE-93 |
01. Energia i aigua |
23, 40, 41 |
02. Extracció de minerals |
10, 11, 12, 13, 14 |
151 |
|
04. Sucs i conserves |
152, 153 |
05. Indústries làcties |
155 |
06. Molineria.
Productes de forn i pastisseria |
156, 1581, 1582 |
07. Begudes i tabac |
159, 16 |
08. Altres productes
alimentaris |
154, 157, 1583, 1584,
1585, 1586, 1587, 1588, 1589 |
09. Fibres, fils i
teixits |
171, 172 |
10. Acabats tèxtils |
173 |
11. Altres indústries
tèxtils |
174, 175 |
12. Gèneres de punt |
176, 177 |
13. Confecció de peces de vestir |
18 |
14. Adobament i articles de cuir |
191, 192 |
15. Calçat |
193 |
16. Fusta |
20 |
17. Paper i cartó |
21 |
18. Arts gràfiques i
edició |
22 |
19. Química |
24 |
20. Cautxú i plàstic |
25 |
21. Vidre |
261 |
22. Productes ceràmics |
262 |
23. Taulells |
263 |
24. Materials de construcció |
264, 265, 266 |
25. Altres productes minerales no metàl·lics |
267, 268 |
26. Siderometal·lúrgia |
27 |
27. Productes metàl·lics |
28 |
28. Maquinària i equip
mecànic |
29 |
29. Equip informàtic i
instruments de precisió |
30, 33 |
30. Material elèctric i
electrònic |
31, 32 |
31. Automòbils i els
seus components |
34 |
32. Altre material de transport |
35 |
33. Mobles |
361 |
34. Jocs i joguets |
365 |
35. Manufactures diverses |
362, 363, 364, 366, 37 |
3.6. La Classificació de Productes Industrials
segons el seu Contingut Tecnològic.
La classificació del comerç exterior i
intracomunitari de productes industrials segons el seu contingut tecnològic es basa en l’última classificació
elaborada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE) sobre sectors industrials d’acord amb l’esforç en recerca i
desenvolupament (R+D).
La primera llista de sectors industrials
classificats en funció de la seua intensitat tecnològica fou elaborada per la
OCDE en 1985. En 1995 es realitzà la seua revisió i millora i s’elaborà una
classificació final basada en la informació de deu països de la OCDE referida
al període 1980-1990.
El criteri que s’utilitza per a identificar el
nivell de contingut tecnològic d’un sector industrial és el grau d’intensitat
de la recerca i desenvolupament emprats (relació entre la despesa en R+D i el
volum de producció en aquest sector), es consideren productes d’intensitat
tecnològica elevada o de nivell alt aquells que depenen considerablement de la
despesa en R+D.
Aquest concepte s’ha ampliat respecte a
l’anterior classificació, ja que a més de considerar l’esforç tecnològic del
mateix sector (intensitat directa en R+D), també es té en compte la tecnologia
incorporada en les seues compres de béns intermedis i d’equip (intensitat
indirecta). La utilització de dades més recents i la integració dels diferents
aspectes de la difusió tecnològica (directes i indirectes) permeten que la nova
classificació siga més adequada per al seguiment de l’evolució tecnològica.
A través de la correspondència amb la
Nomenclatura Combinada, la classificació diferencia un total de 22 sectors
industrials segons la Classificació Industrial Internacional Uniforme de la
OCDE (CIIU, 2ª Rev.) i els distribueix en quatre grups en funció de la seua
intensitat tecnològica: nivell tecnològic alt, mitjà alt, mitjà baix i baix.
4. Presentació de resultats.
La publicació s’organitza en dos grans apartats: el
primer ofereix els principals resultats per als anys 1988 a 2006 i el segon
conté les dades detallades corresponents a l’any 2006.
Amb la descripció prèvia del contingut de cadascun d’estos
apartats, cal assenyalar que els textos d’algunes classificacions per productes
han sigut resumits i, a més, aquells epígrafs d’estes que no han sigut objecte
de transacció comercial s’han eliminat de les taules.
1ª
part: Evolució del Comerç Exterior
i Intracomunitari, 1988-2006.
Esta primera part presenta un menú de
consultes tancades per a accedir a la informació, la qual cosa fa més senzill i
intuïtiu qualsevol accés a les taules.
Per a cada tipus d'operació (exportacions i
expedicions o importacions i introduccions) i cada una de les tres províncies,
així com per al total de la Comunitat Valenciana, s'oferix informació per
productes segons les següents classificacions:
- Nomenclatura
Combinada a nivell de seccions, capítols i principals partides (4 dígits)
- CNAE-93 a nivell
de divisions i grups (2 i 3 dígits)
- CUCI Revisió 3 a
nivell de capítols i grups (2 i 3 dígits)
- Grups
d'Utilització
- Classificació
per Branques Industrials (R35)
- Classificació de
Productes segons el seu Contingut Tecnològic
En quant a les dades per països o zones,
s'oferixen diferenciats per als principals països clients o proveïdors, per als
estats membres de la Unió Europea, per àrees geogràfiques i per grans àrees
d'influència econòmica.
2ª
part: Resultats detallats, 2006.
En la segona part de la publicació s'oferix
informació detallada corresponent a l'any 2006, per províncies i per al total
de la Comunitat Valenciana, quantificada en unitats físiques i monetàries.
En primer lloc la informació es presenta atenent
a les distintes classificacions de productes: seccions, capítols i partides de
la Nomenclatura Combinada (NC), grups i divisions de la CNAE-93, seccions,
capítols i grups de la CUCI Rev.3 i grups de destinació final. També s'inclouen taules
segons el mode de transport per seccions de la NC.
A continuació la informació es classifica des
del punt de vista territorial o geogràfic, presentant-se taules per països i
àrees econòmiques. Les àrees econòmiques considerades es corresponen amb grups
de països o organitzacions internacionals amb interessos comercials comuns
entre si i enfront de tercers: Unió Europea (UE); Organització per a la
Cooperació i el Desenrotllament Econòmic (OCDE); Grup dels Set (G7); Europa de
l'Est; l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP); el Magrib;
Amèrica Llatina i els Nous Països Industrialitzats (NPI). També s'inclouen taules segons el mode de
transport per àrees econòmiques. La relació de països que componen cada una de dites
àrees, no disjuntes entre si, s'arreplega en l’annex d’aquest document
En tercer lloc es detalla el rànquing dels
principals productes exportats (o expedits) i importats (o introduïts) a nivell
de partides aranzelàries.
Posteriorment s'oferix l'ordenació dels
principals països clients (en el cas de les exportacions i expedicions) i
proveïdors (en les importacions i introduccions).
Finalment es presenta la informació
classificada per productes i països o àrees econòmiques. En aquest bloc
s’inclouen les taules per àrees econòmiques i capítols del TARIC i una sèrie de
taules amb ordenacions de capítols del TARIC i de països: principals capítols
del TARIC exportats o importats per cada un dels principals països
d’origen/destinació i principals països d’origen/destinació per a cada un dels
principals capítols del TARIC.
ANNEX
RELACIÓ DE PAÏSOS I
TERRITORIS QUE COMPOSEN LES DISTINTES ÀREES ECONÒMIQUES
UNIÓ EUROPEA (U.E.)
França
Bèlgica
Països Baixos
Alemanya
Itàlia
Regne Unit
Irlanda
Dinamarca
Grècia
Luxemburg
Portugal
Espanya
Suècia
Finlàndia
Austria
Malta
Estònia
Letònia
Lituània
Polònia
República Txeca
Eslovàquia
Hongria
Eslovènia
Xipre
Avituallament i
combustible en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països i
territoris no determinats en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països i
territoris no especificats per raons comercials o militars en el marc dels
intercanvis comunitaris
GRUP DELS
SET (G7)
França
Alemanya
Itàlia
Regne Unit
Estats Units d'Amèrica
Canadà
Japó
ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC (O.C.D.E.)
França
Bèlgica
Països Baixos
Alemanya
Itàlia
Regne Unit
Irlanda
Dinamarca
Grècia
Luxemburg
Portugal
Espanya
Suècia
Finlàndia
Àustria
Islàndia
Noruega
Liechtenstein
Suïssa
Turquia
Polònia
República Txeca
Hongria
Estats Units
d'Amèrica
Canadà
Mèxic
Corea del Sud
Japó
Austràlia
Oceania
Australiana
Nova Zelanda
Avituallament i
combustible en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països i
territoris no determinats en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països i
territoris no especificats per raons comercials o militars en el marc dels
intercanvis comunitaris
MAGRIB
Marroc
Algèria
Tunísia
EUROPA DE L’EST
Romania
Bulgària
Albània
Ucraïna
Bielorússia
Moldàvia
Rússia
Geòrgia
Armènia
Azerbaidjan
Kazakhstan
Turkmenistan
Uzbekistan
Tadjikistan
Kirguizistan
ORGANITZACIÓ DE PAÏSOS EXPORTADORS DE
PETROLI (O.P.E.P.)
Argèria
Líbia
Nigèria
Veneçuela
Iraq
Iran
Aràbia Saudita
Kuwait
Qatar
Unió dels Emirats Àrabs
Indonèsia
AMÉRICA LLATINA
Mèxic
Guatemala
Hondures
El Salvador
Nicaragua
Costa Rica
Panamà
Cuba
Haití
República
Dominicana
Colòmbia
Veneçuela
Equador
Perú
Brasil
Xile
Bolívia
Paraguai
Uruguai
Argentina
NOUS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS (N.P.I.)
Singapur
Corea del Sud
Taiwan
Hong Kong