ESTADÍSTICA DE COMERÇ EXTERIOR
I INTRACOMUNITARI, 2011
Dades definitives
ASPECTES METODOLÒGICS
1. Introducció
La present publicació oferix
l'explotació de la informació estadística de caràcter definitiu sobre el
flux d'intercanvis comercials realitzats entre la Comunitat Valenciana i
l'estranger durant l'any 2011 atenent a diversos criteris i nivells
d'agregació, be siga per productes o territoris.
L'estructura i el contingut de la publicació permeten
donar resposta a la demanda d'informació sobre xifres de comerç exterior
regionals procedent de l'Administració, centres d'investigació, associacions
empresarials, empreses privades, gabinets d'estudi i usuaris particulars,
constituint una font primordial per a l'anàlisi, planificació i avaluació
econòmica, així com un element bàsic per a quantificar les relacions comercials
amb els distints països i àrees econòmiques, indicar el grau d'obertura
exterior de l'economia regional, estimar algunes de les principals variables
macroeconòmiques, contribuir a la gestió empresarial en la planificació
estratègica, etc.
2. Origen, abast i
limitacions de la informació.
2.1. Origen i tractament de
la informació
La informació bàsica és descarrega de la
pàgina web del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agència Estatal
de l’Administració Tributària i recull, per a cada operació de comerç exterior
o intracomunitari realitzada, les respectives dades estadístiques que figuren
al Document Duaner (DUA) o a la declaració INTRASTAT.
A partir de la dita informació bàsica, la
selecció del conjunt d’operacions que integren el comerç exterior i
intracomunitari de la Comunitat Valenciana es realitza a partir d’un doble
criteri:
1r) L’origen/destinació
de les mercaderies declarat.
2n) El domicili
fiscal de l’empresa que realitza l’operació comercial.
Per a l’elaboració de l’estadística se
seleccionen, en primer lloc, totes aquelles operacions amb origen/destinació en
les províncies d’Alacant, Castelló i València, siga quin siga el domicili
fiscal, per ser les que més adequadament reflecteixen el comerç exterior de la
Comunitat. A més, a aquestes operacions s’afegeixen aquelles en què, no
figurant l’origen/destinació, el seu domicili fiscal correspon a una de les
tres províncies de la Comunitat Valenciana.
2.2. Cobertura de la
informació
Fins a l’any 1992, la informació estadística
sobre els intercanvis comercials amb l’exterior s’obtenia únicament de les
dades consignades en el Document Únic Duaner (DUA), document administratiu que
cal emplenar obligatòriament en produir-se una operació d’importació o
exportació de béns o mercaderies.
A partir de l’1 de gener de 1993, la
desaparició dels controls duaners entre les fronteres dels estats membre del
Mercat Únic europeu suposa la desaparició del DUA per al registre dels intercanvis
comercials entre països integrants de la Unió Europea, intercanvis que deixen
de considerar-se operacions de comerç exterior i passen a configurar el comerç
intracomunitari. A més, aquestes transaccions entre estats membres ja no es
denominen exportacions i importacions, sinó expedicions i introduccions,
respectivament.
No obstant això, amb la finalitat d’obtenir
informació estadística sobre l’intercanvi de béns i servicis entre estats
membre, es crea, per Reglament (CEE) núm. 3330/91 del Consell, de 7 de novembre
de 1991, un sistema permanent de recollida d’informació, denominat INTRASTAT,
que entrà en vigor en 1993.
En conseqüència, a partir de l’1 de gener de
1993, la nova operativa determina la generació del quantum del comerç
exterior i intracomunitari a través de la suma dels segments d’informació
següents:
1r) Les operacions de comerç exterior,
denominades importacions o exportacions, que són les realitzades per estats
membre amb procedència o destinació en països tercers a la UE. Per a estes
operacions subsisteix l’obligació de presentar el corresponent DUA davant la
duana i es comptabilitzen, per tant, de forma directa, tal com es feia abans de
1993.
2n) Les operacions de comerç intracomunitari,
denominades introduccions o expedicions, que es documenten a través de la
declaració INTRASTAT. Aquesta declaració l’han d’emplenar obligatòriament
aquells operadors econòmics el volum d’operacions anuals dels quals supera un
llindar “d’assimilació” que es fixa anualment. Per tant, no estan obligats a
realitzar la declaració INTRASTAT els operadors amb un volum d’expedicions o
introduccions que en l’any anterior al de referència no han superat la xifra
del llindar d’assimilació. En els últims anys aquesta xifra ha sigut la
següent:
- en 1995, 4 milions de pessetes
- de 1996 a 1998, 9 milions de pessetes
- de
1999 a 2001, 16 milions de pessetes
- en
2002, 100.000 euros
- en
2003, 110.000 euros
- en 2004, 120.000 euros
- en 2005, 140.000 euros
- en 2006. 160.000 euros
- en 2007, 200.000 euros
- en 2008, 250.000 euros
- en 2009, 250.000 euros
- en 2010, 250.000 euros
- en 2011, 250.000 euros
D’altra banda, des de 1993
fins a 1998 van coexistir dues modalitats de declaració:
-
normal o detallada: per als operadors el volum d’expedicions o introduccions
dels quals en l’any anterior superara un llindar “de simplificació” fixat
anualment. Aquest llindar es va establir en 14 milions per a l’any 1995 i en 16
milions per als anys 1996 a 1998.
- simplificada: per als operadors que l’any
anterior se situaren entre el llindar d’assimilació i el de simplificació.
A
partir de 1999 desapareixen la declaració simplificada i el llindar de
simplificació. D’aleshores ençà existeix únicament la declaració normal o
detallada, que han d’emplenar obligatòriament els operadors que superen el
llindar d’assimilació.
Tenint en compte això,
les exportacions i expedicions comprendran aquelles operacions a través de les
quals un producte originari o elaborat en la Comunitat Valenciana es ven fora
de l’estat espanyol per a la seua utilització com a bé intermedi, d’inversió o
de consum final. Al contrari, per mitjà de les operacions d’importació i
introducció s’adquireixen mercaderies elaborades o originàries de l’estranger
per a ser utilitzades en la Comunitat
Valenciana, ja com a inputs intermedis o béns d’inversió o consum final.
Finalment, cal afegir que la present
estadística recull exclusivament els intercanvis comercials amb l’exterior de
béns o mercaderies, per no existir este tipus d’informació estadística en
l’àmbit regional per als servicis.
2.3. Limitacions de la
informació
La cobertura del sistema INTRASTAT i el
caràcter comercial d’algunes empreses exportadores i importadores són, junt amb
la inexistència de duanes intraestatals, qüestions rellevants que han de tenir-se
en compte a l’hora d’interpretar estes dades. En conseqüència, la
informació pot presentar algunes limitacions que es comenten detalladament a
continuació:
a) Com
ja s’ha assenyalat, amb la introducció del sistema INTRASTAT per a la recollida
d’informació, tots els operadors econòmics de la Unió Europea que realitzen
operacions amb algun país membre i el seu volum no supere el límit establit pel
llindar d’assimilació no estan obligats a presentar declaració. Això suposa una
pèrdua d’informació d’escassa rellevància respecte als fluxos de comerç
intracomunitari.
Així
mateix, en les declaracions simplificades del sistema INTRASTAT vigents des de
1993 a 1998, no es recollia el pes de les mercaderies objecte d’intercanvi. Per
tant, la quantificació del comerç exterior segons la variable pes durant
aquests anys excloïa una sèrie d’operacions que, encara que foren de menuda
rellevància, distorsionaven la seua exactitud. A partir de 1999 la declaració
del pes de les mercaderies per part de l’obligat en les operacions de comerç
intracomunitari és facultativa per a una sèrie de subpartides de la
Nomenclatura Combinada.
b) La ubicació de la unitat
informant (empresa que realitza l’operació d’exportació i expedició o
d’importació i introducció) pot no coincidir amb la de l’establiment o unitat
productiva del bé que s’exporta o, si és el cas, amb el que utilitzarà realment
el bé importat.
Este problema d’assignació espacial de les
mercaderies és més freqüent en les importacions que en les exportacions, ja que
l’exportador sol saber amb major exactitud l’origen territorial del producte i,
d’esta manera, ressenyar-lo en el DUA o en la declaració INTRASTAT.
L’importador, en canvi, pot desconéixer en el moment de realitzar la tramitació
qui serà l’usuari o destinatari final del bé adquirit. D’això es deriva que,
d’una banda, a la Comunitat Valenciana o a qualsevol de les seues províncies se
li assignen adquisicions que es consumiran fora del seu territori i, de
l’altra, deixen de tenir-se en compte les que, havent-se atribuït a altres
regions, acaben sent utilitzades en estes.
A més
la comptabilització de les operacions de comerç exterior topa amb el biaix
afegit que introdueixen les empreses d’activitat comercial i seu en la
Comunitat Valenciana, ja que en molts casos els productes que exporten poden
haver sigut elaborats en altres regions. Quan es tracta d’operacions
d’importació i introducció amb destinació a empreses valencianes resulta encara
més difícil conéixer la quantitat que es consumirà en la Comunitat i la que
serà desviada a altres comunitats autònomes.
D’altra banda, no hem
d’oblidar que tampoc es coneix quina part de les exportacions o importacions
atribuïdes a altres regions és, en realitat, elaborada en origen o consumida
finalment en la Comunitat Valenciana.
La
inexistència de duanes regionals i del consegüent registre administratiu
impedeix, per tant, el coneixement exhaustiu del comerç exterior i
intracomunitari valencià lligat realment a l’activitat econòmica regional. Per
assimilació, el mateix es pot deduir respecte a les xifres de comerç exterior
obtingudes en l’àmbit provincial.
2.4. El mode de transport
En aquesta explotació
s’utilitza el mode transport en frontera com una variable de classificació
addicional dels fluxos o intercanvis de mercaderies. Per a l’adequada
interpretació de la informació obtinguda, és imprescindible conéixer l’abast
conceptual d’aquesta variable i acotar el seu abast i limitacions.
Segons la normativa vigent
sobre això, per a les exportacions de mercaderies, el mode de transport en
frontera ha d’indicar el mitjà de transport actiu en què les mercaderies
abandonen el territori duaner de la Unió Europea o, en el cas de les
expedicions intracomunitàries, de l’estat membre o àrea de què es tracte. Per a
les importacions de mercaderies, es refereix al mitjà de transport actiu en què
han entrat les mercaderies en el territori duaner de la Unió Europea o, si es
tracta d’introduccions intracomunitàries, en l’estat o àrea corresponent.
Segons es dedueix, aquestes
instruccions no recullen la possible existència de transport multimodal. Per
tant, quan el transport d’una mateixa mercaderia es fa utilitzant al llarg del
trajecte diversos mitjans de transport, la informació que en la pràctica es
recull es refereix únicament al primer d’aquests mitjans.
A més, ja que la informació
demanada es refereix al mode de transport utilitzat en l’eixida o entrada de la
mercaderia del territori duaner, pot ocórrer que la dada consignada per
l’informant es referisca al mode transport utilitzat en el moment de realitzar
el despatx de duanes i que aquest no coincidisca amb la modalitat finalment
utilitzada en el moment de travessar la frontera geogràfica de l’estat
corresponent.
Per a emplenar la modalitat
de transport s’utilitza una codificació específica la correspondència de la
qual amb les variables de classificació oferides en la tabulació de resultats
es detalla a continuació:
|
Modalitats
de transport (DUA i Instrastat) |
Mitjà
de transport (publicació) |
|
1. Transport marítim |
Transport marítim |
|
2. Transport per ferrocarril |
Transport per ferrocarril |
|
3.
Transport per carretera |
Transport
per carretera |
|
4. Transport aeri |
Transport aeri |
|
5. Enviaments postals |
|
|
7. Instal·lacions fixes de transport |
Altres |
|
8. Transport per navegació interior |
|
|
9. Propulsió pròpia |
|
3. Nomenclatures i
classificacions utilitzades.
En l’explotació estadística realitzada, per a
desagregar la informació per productes s’utilitzen classificacions
normalitzades que atenen a fins estadístics i administratius i que són d’ús
internacional.
Les dades originals es classifiquen seguint
l’Aranzel Integrat Comunitari (TARIC) quan es tracta d’operacions de comerç
exterior, i segons la Nomenclatura Combinada (NC) del Consell de Cooperació
Duanera si són operacions de comerç intracomunitari.
A partir d’estes classificacions, i utilitzant
les equivalències corresponents, s’obté la informació codificada segons la
resta de nomenclatures utilitzades: la Classificació Uniforme per al Comerç
Internacional, Revisió 3 (CUCI Rev.3), la Classificació Nacional d’Activitats
Econòmiques 2009 (CNAE-09), la Classificació de Productes segons la Destinació
Final (Grups d’Utilització), la Classificació per Branques Industrials (R36) i
la Classificació de Productes Industrials segons el seu Contingut Tecnològic.
A continuació s’exposa breument el contingut i
significat de cadascuna de les nomenclatures i classificacions utilitzades.
3.1. L’Aranzel Integrat
Comunitari (TARIC) i la Nomenclatura Combinada (NC)
Fins a 1987 la NIMEXE era la nomenclatura en
què s’estructurava la informació estadística de Duanes. Es tractava d’una
nomenclatura estadística, creada a partir de la desagregació de les partides de
la fins aleshores vigent Nomenclatura del Consell de Cooperació Duanera (NCCD),
que estava composta per codis numèrics integrats per un màxim de 7 dígits.
L’evolució de la tecnologia i les estructures
del comerç internacional, el requeriment per part dels governs i òrgans
comercials d’un major grau de detall per a fins aranzelaris i estadístics, i la
necessitat de disposar de dades exactes i comparables per a les negociacions
comercials, determinaren que el Consell de Cooperació Duanera decidira revisar,
modernitzar i ampliar la NCCD a fi de crear un Sistema Harmonitzat per a la
Designació i Codificació de Mercaderies (SH) objecte del comerç internacional
que entrà en vigor a principis de 1988.
A partir de l’estructura del SH, la Comunitat
Europea elaborà i implantà en 1988 un nou Aranzel de Duanes que donà lloc a la
Nomenclatura Combinada, denominada així perquè refon les antigues referències
aranzelàries de la NCCA i les estadístiques de la NIMEXE en una única
identificació exclusivament numèrica.
La Nomenclatura Combinada és, per tant, una
extensió del SH que es va construir per desagregació de les seues rúbriques més
elementals: conserva l’estructura bàsica del SH fins al nivell de 6 xifres, i
s’estableixen subdivisions comunitàries a un segon escaló de 8 xifres.
Però a més, dins del marc de la Nomenclatura
Combinada i a l’efecte de facilitar els processos informàtics, les variades
reglamentacions específiques i les liquidacions de drets aranzelaris i impostos
sobre el comerç exterior, es realitzà una subdivisió complementària afegint-hi
la novena i desena xifres. El resultat és l’Aranzel Integrat Comunitari o TARIC
(Tarif Integré Communitaire), les subpartides del qual queden identificades per
un codi compost per un total de 10 xifres. L’administració espanyola efectuà
una transposició al TARIC de l’aranzel espanyol creant un TARIC nacional i paral·lel
al comunitari que entrà en vigor l’1 de gener de 1988.
No obstant això, en el cas de les operacions
comercials realitzades entre els països de la Unió Europea, l’entrada en vigor
del sistema INTRASTAT a partir de l’1 de gener de 1993 suposà l’obligada
utilització de la Nomenclatura Combinada de 8 dígits per a la declaració i
comptabilització d’estos intercanvis.
Per tant, els registres procedents
d’operacions amb tercers països no comunitaris i que tenen l’origen en el DUA
estan codificats segons la nomenclatura TARIC (10 dígits), i els procedents
d’operacions amb països de la Unió Europea i que tenen l’origen en la
declaració INTRASTAT estan codificats segons la nomenclatura aranzelària
d’aplicació entre els estats membre (Nomenclatura Combinada a 8 dígits).
Estes classificacions es componen de claus
numèriques els dos primers dígits de les quals fan referència al capítol, els
dos següents a la partida i els següents a la posició estadística. A més, els
97 capítols s’agrupen en 21 seccions el codi numèric de les quals és
independent de la resta de la classificació.
Encara que les dades estadístiques originals
provinents del Departament de Duanes i Impostos Especials es reben a 10 o 8
dígits, segons corresponguen al DUA o a la declaració INTRASTAT respectivament,
la màxima desagregació de la informació que s’ofereix en la present publicació
és a nivell de partida (4 dígits). No obstant això, es pot obtenir informació
més detallada (fins a 8 dígits) a través de la consulta al Banc de Dades de
Comerç Exterior (IVECEX) de la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i
Ocupació, aplicació que serveix de suport per a l’emmagatzematge i la gestió de
la informació estadística del comerç exterior i intracomunitari de la Comunitat
Valenciana.
Així i tot cal assenyalar que, per a realitzar
les equivalències a la resta de nomenclatures utilitzades en l’explotació, sí
que s’ha descendit fins al màxim nivell de posició estadística i a cadascuna
d’estes se li ha assignat el codi corresponent segons la CNAE-93, la CUCI
rev.3, els Grups d’Utilització o la Classificació de Productes Industrials
segons el seu Contingut Tecnològic, nomenclatures que es descriuen en els
apartats següents.
3.2. La
Classificació Uniforme per al Comerç Internacional, Revisió 3 (CUCI Rev.3).
La Secretaria de les Nacions Unides elaborà en
1950 la Classificació Uniforme per al Comerç Internacional (Standard
International Trade Clasification o SITC), és a dir, la CUCI
"original" i instà tots els governs perquè adoptaren esta
classificació i reclassificaren les seues estadístiques d’acord amb esta, a fi
de permetre la comparació internacional de les dades. Una dècada després, els
governs de molts països i els principals organismes internacionals utilitzaven
ja la CUCI original en les seues estadístiques de comerç.
Amb el pas del temps, el creixement del comerç
internacional i els canvis en la seua estructura geogràfica i per productes
aconsellaren una nova revisió de la CUCI que va ser aprovada en 1975 per el
Consell Econòmic i Social i es va denominar "CUCI, Revisió 2".
No obstant això, la creació del Sistema
Harmonitzat per part del Consell de Cooperació Duanera feu necessària una
tercera versió de la CUCI (CUCI, Revisió 3) que fou realitzada per les Nacions
Unides en 1985 i entrà en vigor en 1988 i tenia com a components bàsics les
partides del SH. Així, les seues partides estan constituïdes per agrupacions de
rúbriques elementals del SH i, a més, mantenen una correspondència amb les que
figuraven en la CUCI Revisió 2.
La CUCI Revisió 3 està composta per rúbriques
de fins a un màxim de 5 dígits: el primer determina la secció, els dos primers
el capítol, els tres primers el grup, els quatre primers el subgrup i, si el
subgrup està dividit, els cinc dígits determinen cadascuna de les partides
resultants. En total, hi ha 10 seccions, 67 capítols, 261 grups i 1.033
subgrups, dels quals 720 se subdivideixen en un total de 2.085 partides.
En l’explotació de resultats oferida en esta
publicació, s’ofereixen les dades desagregades a nivell de capítols i grups de
la CUCI Revisió 3 (2 i 3 dígits, respectivament), per a això s’ha utilitzat
l’equivalència corresponent amb el TARIC.
3.3. La Classificació
Nacional d’Activitats Econòmiques 2009 (CNAE-09)
El Reial Decret 1560/1992, de 18 de desembre, va establir una Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques, denominada CNAE-93, que va patir una actualització d'orde menor l'any 2003, denominada CNAE-93 Rev.1. Amb l'objecte de reflectir els canvis estructurals de l'economia, i en especial el desenvolupament tecnològic hagut des de l'última revisió de la classificació, s'establix una Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques actualitzada, denominada CNAE-2009.
La comparabilitat internacional de les estadístiques requerix que els països utilitzen classificacions d'activitats econòmiques que seguisquen les recomanacions internacionals. Espanya ha de complir els requeriments del Reglament (CE) núm. 1893/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre del 2006, que establix la classificació europea d'activitats econòmiques (NACE Rev.2) i la relació que han de tindre les versions nacionals amb esta classificació. A més, esta classificació europea, i per tant les versions nacionals, seguixen les recomanacions adoptades per la Comissió d'Estadística de Nacions Unides materialitzades en la vigent Classificació Internacional Industrial Uniforme (CIIU Rev.4).
Tot això va originar que
l'Institut Nacional d'Estadística (INE) elaborara una nova Classificació
Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE-09) a partir de la NACE-Rev.2, establida
pel Reial Decret 475/2007 de 13 d’abril.
La CNAE-09 està estructurada en quatre nivells
d'una forma jeràrquica piramidal:
-
El primer nivell està
representat per un codi alfabètic d'un dígit (seccions).
-
El segon nivell consistix en
rúbriques identificades per mitjà d'un codi numèric de dos xifres (divisions).
-
El
tercer nivell consistix en rúbriques identificades per mitjà d'un codi numèric
de tres xifres (grups).
-
El
quart nivell consistix en rúbriques identificades per mitjà d'un codi numèric
de quatre xifres (classes).
Encara
que les taules oferides en l’explotació de resultats presenten la informació a
nivell de divisió o de grup de la CNAE-09 (2 o 3 dígits, respectivament), per a
la seua elaboració s’ha utilitzat la correspondència TARIC/CNAE-09 al màxim
nivell de desagregació.
Cal assenyalar les limitacions que s’han de
tenir en compte en la interpretació d’esta informació, ja que el fet que a un
determinat producte se li haja assignat una activitat concreta de la CNAE-09 no
significa necessàriament que l’empresa que ha realitzat la transacció pertanga
en realitat a este grup d’activitat. És a dir, encara que l’empresa siga un mer
intermediari, la mercaderia es classifica en l’activitat productiva de la qual
teòricament procedeix el producte, i no dins de cap grup del sector servicis.
També pot ocórrer, en el cas importacions o introduccions, que l’empresa
adquirisca la mercaderia per a utilitzar-la com input en un procés productiu,
encara que no tinga cap semblança amb els productes que constitueixen el seu
output o producció principal; en canvi, el producte objecte d’intercanvi
s’emmarcaria en l’activitat productiva de la qual és resultat o output, no en
la que correspon a l’empresa adquirent.
Per estes raons, s’ha d’insistir en el fet que
els quadres elaborats no són una classificació del comerç exterior segons
l’activitat de les empreses, sinó que diferencien el valor dels intercanvis
comercials basant-se en el sector productiu de la CNAE-09 on la mercaderia
s’emmarcaria teòricament com a output.
3.4. La
Classificació de Productes segons la Destinació Final (Grups d’Utilització)
L’Institut Nacional d’Estadística i la
Direcció General de Duanes, d’acord amb el Banc d’Espanya i el Ministeri de
Comerç, acordaren en 1983 realitzar una classificació de totes les mercaderies
objecte d’intercanvi amb altres països en funció de la finalitat a la quals es
destinaren estes. Els grups de mercaderies on s’agruparen foren definits
originalment per posicions de la Nomenclatura NIMEXE i, posteriorment, es
realitzà la mateixa agrupació en funció de les posicions de la Nomenclatura
Combinada (TARIC).
Els criteris utilitzats per a elaborar estos
grups foren els establits pel Sistema Europeu de Comptes Econòmics Integrats
(SEC), vàlids per a l’establiment de la Comptabilitat Nacional. Es diferencien
tres grans categories:
- Béns de consum, on s’inclouen aquells béns
que es consideren propis del consum de les economies domèstiques.
- Béns
intermedis, que comprén tots els béns destinats a formar part del consum
intermedi en el procés de producció de béns i servicis. Es distingeixen els
béns intermedis de l’agricultura, silvicultura i pesca, els energètics i els
industrials.
- Béns
de capital, que constitueixen la formació bruta de capital.
Al seu torn, cadascun d’estos grups se
subdivideix a fi de diferenciar aquells que puguen tenir una major importància,
bé en funció del seu tràfic, o bé en funció de les necessitats de coneixement
individual d’estos per la seua transcendència dins d’altres classificacions.
Aquells productes susceptibles de destinacions alternatives es classifiquen
dins del grup de major pes relatiu estimat.
La publicació ofereix dades de comerç exterior
per productes seguint esta classificació. Per a facilitar la realització de comparacions,
els productes energètics s’han diferenciat dels no energètics.
3.5. La Classificació per
Branques Industrials (R36)
Aquesta nova
sectorització, elaborada per l’Institut Valencià d’Estadística (IVE) i
utilitzada en la presentació de la informació estadística de caràcter
estructural relativa al sector industrial, intenta reflectir adequadament
l’estructura productiva del teixit econòmic valencià, al mateix temps que
pretén servir de marc per a la realització d’enquestes o l’explotació de fitxers
administratius. D’altra banda, l’adaptació a la recent nova classificació
d’activitats econòmiques europea (NACE Rev. 2) i espanyola (CNAE-09) permet
assegurar la comparabilitat amb les estadístiques nacionals i internacionals.
Per a classificar la informació segons aquesta
sectorització cal utilitzar prèviament la correspondència entre codis TARIC i
la CNAE-09. Com ja s’ha assenyalat en l’apartat 3.3, cal tenir en compte que
aquesta correspondència respon al criteri d’assignar a cada activitat tots aquells
productes que constitueixen generalment la seua producció “típica” o principal,
sense considerar la possible existència d’activitats secundàries.
A més d’això, per a interpretar adequadament la
informació oferida s’ha d’insistir en el fet que es tracta d’una classificació
que afecta únicament els productes l’origen teòric dels quals correspon a
activitats de caràcter industrial. Per tant, se n’exclouen una considerable
quantitat de mercaderies que són objecte de transacció comercial amb
l’exterior.
La classificació utilitzada permet presentar la
informació desagregada per a un total de 36 branques industrials, la
correspondència de les quals amb la CNAE-09 s’ofereix en el quadre següent.
|
BRANQUES |
CNAE-09 |
|
01. Refinament; energia i aigua |
19, 35, 36 |
|
02. Extractives |
05, 06, 07, 08, 09 |
|
03. Càrnies |
101 |
|
04. Pesqueres i conserveres de fruites i
hortalisses |
102, 103 |
|
05. Làcties |
105 |
|
06. Molineria, forn i pastes alimentàries |
106, 107 |
|
07. Altres productes alimentaris |
104, 108, 109 |
|
08. Begudes i tabac |
11, 12 |
|
09. Fibres, fils i teixits |
131, 132 |
|
10. Acabat de tèxtils |
133 |
|
11. Altres indústries tèxtils |
139 |
|
12. Confecció de peces de vestir |
14 |
|
13. Adobament i artíccles de cuir |
151 |
|
14. Calçat |
152 |
|
15. Fusta |
16 |
|
16. Paper i cartó |
17 |
|
17. Arts gràfiques |
18 |
|
18. Química i productes
farmacèutics |
20, 21 |
|
19. Cautxú i plàstic |
22 |
|
20. Vidre |
231 |
|
21. Productes ceràmics |
232 |
|
22. Taulells |
2331 |
|
23. Materials de
construcció |
2332, 234, 235, 236 |
|
24. Altres productes minerals no metàl·lics |
237, 239 |
|
25. Metal·lúrgia |
24 |
|
26. Productes metàl·lics |
25 |
|
27. Productes informàtics, electrònics i òptics |
26 |
|
28. Material i equip electric |
27 |
|
29. Maquinària i equip |
28 |
|
30. Vehicles de motor i els seus components |
29 |
|
31. Altre material de
transport |
30 |
|
32. Mobles |
31 |
|
33. Jocs i joguets |
324 |
|
34. Manufactures diverses |
321, 322, 323, 325, 329 |
|
35. Reparació i instal·lació de maquinària i equip |
33 |
|
36. Sanejament, gestió de residus i descontaminació |
37, 38, 39 |
3.6. La Classificació de
Productes Industrials segons el seu Contingut Tecnològic.
La classificació del comerç
exterior i intracomunitari de productes industrials segons el seu
contingut tecnològic es basa en l’última
classificació elaborada per l’Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre sectors industrials d’acord amb l’esforç
en recerca i desenvolupament (R+D).
La primera llista de sectors
industrials classificats en funció de la seua intensitat tecnològica fou
elaborada per la OCDE en 1985. En 1995 es realitzà la seua revisió i millora i s’elaborà
una classificació final basada en la informació de deu països de la OCDE
referida al període 1980-1990.
El criteri que s’utilitza
per a identificar el nivell de contingut tecnològic d’un sector industrial és
el grau d’intensitat de la recerca i desenvolupament emprats (relació entre la
despesa en R+D i el volum de producció en aquest sector), es consideren
productes d’intensitat tecnològica elevada o de nivell alt aquells que depenen
considerablement de la despesa en R+D.
Aquest concepte s’ha ampliat
respecte a l’anterior classificació, ja que a més de considerar l’esforç
tecnològic del mateix sector (intensitat directa en R+D), també es té en compte
la tecnologia incorporada en les seues compres de béns intermedis i d’equip
(intensitat indirecta). La utilització de dades més recents i la integració
dels diferents aspectes de la difusió tecnològica (directes i indirectes)
permeten que la nova classificació siga més adequada per al seguiment de
l’evolució tecnològica.
A través de la
correspondència amb la Nomenclatura Combinada, la classificació diferencia un
total de 22 sectors industrials segons la Classificació Industrial
Internacional Uniforme de la OCDE (CIIU, 2ª Rev.) i els distribueix en quatre
grups en funció de la seua intensitat tecnològica: nivell tecnològic alt, mitjà
alt, mitjà baix i baix.
4. Presentació de resultats.
La publicació s’organitza en dos grans
apartats: el primer ofereix els principals resultats per als anys 1988 a 2010 i
el segon conté les dades detallades corresponents a l’any 2011.
Amb la descripció prèvia del contingut de
cadascun d’estos apartats, cal assenyalar que els textos d’algunes
classificacions per productes han sigut resumits i, a més, aquells epígrafs
d’estes que no han sigut objecte de transacció comercial s’han eliminat de les
taules.
1ª part:
Evolució del Comerç Exterior i Intracomunitari, 1988-2011.
Esta primera part presenta
un menú de consultes tancades per a accedir a la informació, la qual cosa fa
més senzill i intuïtiu qualsevol accés a les taules.
Per a cada tipus d'operació
(exportacions i expedicions o importacions i introduccions) i cada una de les
tres províncies, així com per al total de la Comunitat Valenciana, s'oferix
informació per productes segons les següents classificacions:
- Nomenclatura
Combinada a nivell de seccions, capítols i principals partides (4 dígits)
- CNAE-09
a nivell de divisions i grups (2 i 3 dígits)
- CUCI
Revisió 3 a nivell de capítols i grups (2 i 3 dígits)
- Grups
d'Utilització
- Classificació
per Branques Industrials (R36)
- Classificació
de Productes segons el seu Contingut Tecnològic
En quant a les dades per països o zones,
s'oferixen diferenciats per als principals països clients o proveïdors, per als
estats membres de la Unió Europea, per àrees geogràfiques i per grans àrees
d'influència econòmica.
En les dades de l'any 2009 proporcionades pel Departament
de Duanes i Impostos Especials d'Agència Estatal de l'Administració Tributària
es va detectar un error i es va procedir a la seua correcció en les corresponents
publicacions. Este error afectava les exportacions i expedicions agrícoles de
la província d'Alacant, per tant al total de la Comunitat Valenciana. Es va
esmenar basant-se en un certificat emés pel propi Departament de Duanes i
Impostos Especials amb la informació corregida. Per este motiu, les xifres de
l'any 2009 poden no coincidir amb altres dades de comerç exterior publicades,
en el cas que l'organisme que les oferix no haja procedit a la mateixa
correcció.
2ª part: Resultats detallats, 2011.
En la segona part de la
publicació s'oferix informació detallada corresponent a l'any 2011, per
províncies i per al total de la Comunitat Valenciana, quantificada en unitats
físiques i monetàries.
En primer lloc la informació
es presenta atenent a les distintes classificacions de productes: seccions,
capítols i partides de la Nomenclatura Combinada (NC), grups i divisions de la
CNAE-09, seccions, capítols i grups de la CUCI Rev.3 i grups de destinació
final. També
s'inclouen taules segons el mode de transport per seccions de la NC.
A continuació la informació
es classifica des del punt de vista territorial o geogràfic, presentant-se
taules per països i àrees econòmiques. Les àrees econòmiques considerades es
corresponen amb grups de països o organitzacions internacionals amb interessos
comercials comuns entre si i enfront de tercers: Unió Europea (UE);
Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmic (OCDE); Grup
dels Set (G7); Europa de l'Est; l'Organització de Països Exportadors de Petroli
(OPEP); el Magrib; Amèrica Llatina i els Nous Països Industrialitzats (NPI). També
s'inclouen taules segons el mode de transport per àrees econòmiques. La relació de països que
componen cada una de dites àrees, no disjuntes entre si, s'arreplega en l’annex
d’aquest document
En tercer lloc es detalla el
rànquing dels principals productes exportats (o expedits) i importats (o
introduïts) a nivell de partides aranzelàries.
Posteriorment s'oferix
l'ordenació dels principals països clients (en el cas de les exportacions i
expedicions) i proveïdors (en les importacions i introduccions).
Finalment es presenta la
informació classificada per productes i països o àrees econòmiques. En aquest
bloc s’inclouen les taules per àrees econòmiques i capítols del TARIC i una
sèrie de taules amb ordenacions de capítols del TARIC i de països: principals
capítols del TARIC exportats o importats per cada un dels principals països
d’origen/destinació i principals països d’origen/destinació per a cada un dels
principals capítols del TARIC.
ANNEX
RELACIÓ DE
PAÏSOS I TERRITORIS QUE COMPOSEN LES DISTINTES ÀREES ECONÒMIQUES
UNIÓ EUROPEA (U.E.)
França
Bèlgica
Països
Baixos
Alemanya
Itàlia
Regne
Unit
Irlanda
Dinamarca
Grècia
Luxemburg
Portugal
Espanya
Suècia
Finlàndia
Austria
Malta
Estònia
Letònia
Lituània
Polònia
República
Txeca
Eslovàquia
Hongria
Romania
Bulgària
Eslovènia
Xipre
Avituallament
i combustible en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països
i territoris no determinats en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països
i territoris no especificats per raons comercials o militars en el marc dels
intercanvis comunitaris
GRUP
DELS SET (G7)
França
Alemanya
Itàlia
Regne Unit
Estats Units d'Amèrica
Canadà
Japó
ORGANITZACIÓ PER A LA
COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
(O.C.D.E.)
França
Bèlgica
Països
Baixos
Alemanya
Itàlia
Regne
Unit
Irlanda
Dinamarca
Grècia
Luxemburg
Portugal
Espanya
Suècia
Finlàndia
Àustria
Islàndia
Noruega
Liechtenstein
Suïssa
Turquia
Polònia
República
Txeca
Hongria
Estats
Units d'Amèrica
Canadà
Mèxic
Corea
del Sud
Japó
Austràlia
Oceania
Australiana
Nova
Zelanda
Avituallament
i combustible en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països
i territoris no determinats en el marc dels intercanvis intracomunitaris
Països
i territoris no especificats per raons comercials o militars en el marc dels
intercanvis comunitaris
MAGRIB
Marroc
Algèria
Tunísia
EUROPA DE L’EST
Albània
Ucraïna
Bielorússia
Moldàvia
Rússia
Geòrgia
Armènia
Azerbaidjan
Kazakhstan
Turkmenistan
Uzbekistan
Tadjikistan
Kirguizistan
ORGANITZACIÓ DE PAÏSOS
EXPORTADORS DE PETROLI (O.P.E.P.)
Argèria
Líbia
Nigèria
Veneçuela
Iraq
Iran
Aràbia
Saudita
Kuwait
Qatar
Unió dels Emirats Àrabs
Indonèsia
AMÉRICA LLATINA
Mèxic
Guatemala
Hondures
El
Salvador
Nicaragua
Costa
Rica
Panamà
Cuba
Haití
República
Dominicana
Colòmbia
Veneçuela
Equador
Perú
Brasil
Xile
Bolívia
Paraguai
Uruguai
Argentina
NOUS PAÏSOS
INDUSTRIALITZATS (N.P.I.)
Singapur
Corea
del Sud
Taiwan
Hong Kong