Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars. Metodologia
L’Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars (ECPF) és una operació estadística de periodicitat trimestral elaborada per l’INE, que ofereix dades de la despesa de consum trimestral segons la classificació internacional COICOP/HBS, sigles corresponents a Classification Of Individual Consumption by Purpose adapted to the needs of Household Budget Surveys (Classificació del Consum Individual per Finalitat), així com altres variables de la llar o del seus membres, de forma que permet conéixer la seua estructura i evolució. El criteri principal utilitzat per a valorar les despeses en l’ECPF és el d’adquisició, és a dir, que es recullen en el moment de la disposició del bé o servici per la llar, independentment que s’haja pagat o no al comptat.
A fi d'estudiar altres aspectes relacionats amb l'economia de la llar, l'enquesta arreplega les següents variables de percepció subjectiva:
- Grau de dificultat per a arribar a fi de mes amb els ingressos nets
mensuals percebuts per la llar
- Capacitat d'estalvi en relació amb els ingressos i les despeses de la
llar
- Valoració sobre si el moment actual és un moment adequat per a
realitzar compres importants
A partir dels fitxers enviats
trimestralment per l’INE amb els registres corresponents a la Comunitat
Valenciana i els seus factors d’elevació, l’IVE realitza una explotació
ampliada de l’ECPF per a l’àmbit regional, amb la finalitat de disposar
d’informació sobre la despesa mitjana trimestral i altres variables referides a
llars i persones en la Comunitat Valenciana.
Les unitats d’anàlisi de l’ECPF
són les llars, enteses com el
conjunts de persones que ocupen en comú una vivenda familiar principal o part
d’ella, i consumeixen o comparteixen aliments o altres béns a càrrec d’un
pressupost comú. Són, per tant, objecte d’investigació tots els individus que
resideixen en vivendes familiars principals, i els dits individus s’estudien a
través de les llars que formen.
El marc utilitzat per a la realització
de l’enquesta és l’actualització del seccionat censal realitzat cada any amb
data de referència 1 de gener.
Este marc és l’utilitzat per l’INE
per al disseny de l’Enquesta General de Població, a partir de la qual es
realitzen diferents enquestes de base poblacional entre les quals es troba l’ECPF.
El tipus de mostreig utilitzat és
un mostreig bietàpic amb estratificació de les unitats de primera etapa,
seleccionant una mostra independent dins de cada comunitat autònoma.
Les unitats de primera etapa en l’ECPF són les seccions censals en què
es troba dividit el territori nacional en el moment de l’enquesta; la mostra de
seccions roman inalterada al llarg del temps per motius de comparança entre els
resultats dels diferents trimestres, amb algunes excepcions.
Les unitats de primera etapa
s’estratifiquen atenent un criteri geogràfic, que assigna l’estrat segons la
grandària del municipi a què pertany la secció. D’acord a este criteri
s’estableixen els següents estrats
Estrat 1 Municipi capital de província
Estrat 2 Municipis amb més de 100.000
habitants
Estrat 3 Municipis de 50.000 a 100.000
habitants
Estrat 4 Municipis de 20.000 a 50.000
habitants
Estrat 5 Municipis de 10.000 a 20.000
habitants
Estrat 6 Municipis amb menys de 10.000
habitants
Dins de cada
estrat les seccions s’agrupen en subestrats d’acord amb la categoria
socioeconòmica de les llars de cada secció, definida segons el grau
d’importància en la mateixa dels següents grups:
Grup 1 Agricultors
Grup 2 Treballadors per compte propi
Grup 3 Directius y professionals per
compte d’altre i personal administratiu
Grup 4 Resta de Treballadors
Les unitats de segona etapa estan constituïdes per les vivendes
familiars principals, dins de les quals no es fa cap submostreig, i es recull
informació de totes les llars que hi resideixen.
La determinació del nombre de seccions
de la mostra s’ha realitzat, utilitzant la informació proporcionada per
l’anterior enquesta de 1993, per a garantir coeficients de variació dels
diferents grups de despesa a 2 dígits segons la COICOP/HBS inferiors al 10% en
cada comunitat autònoma resultant una mostra a nivell nacional de 1.008
seccions censals i investigant-se 8 vivendes en cada una d’elles, el que suposa
una mostra teòrica de 8.064 viviendes per trimestre.
En el cas de la Comunitat
Valenciana la mostra és de 84 seccions repartides provincialment així, 30 a
Alacant, 12 a Castelló i 42 a València, dins de cada secció de la mostra el
nombre de vivendes incloses és aproximadament 8. Este número inicial pot
canviar posteriorment a causa de l’actualització del seccionat. La mostra efectiva
per a la Comunitat Valenciana es distribueix aproximadament de la manera
següent
|
Seccions |
Llars |
Persones |
C. Valenciana Alacant Castelló València |
84 30 12 42 |
730 280 100 350 |
2.230 860 300 1.070 |
Les unitats de primera etapa se
seleccionen, dins de cada estrat, amb probabilitat proporcional a la seua
grandària poblacional. Les unitats de segona etapa se seleccionen amb
probabilitat igual en cada secció de la mostra mitjançant un mostreig sistemàtic
amb arrancada aleatòria.
La mostra s’ha
distribuït uniformement al llarg de les setmanes del trimestre a fi que totes
elles estiguen igualment representades en cada estrat, província i comunitat autònoma.
L’enquesta es realitza cada trimestre.
Atesa la seua complexitat i a fi d’evitar el cansament de les famílies, així
com donar probabilitat de selecció a altres noves, s’hi introdueix l’esquema de
torns de rotació per a facilitar la renovació
parcial de la mostra.
La mostra de seccions roman fixa en
l’enquesta al llarg dels períodes intercensals, mentre que cada trimestre es
renoven les vivendes d’acord amb l’esquema següent:
- La mostra es divideix en vuit
submostres d’igual grandària i torns de rotació, de manera que cada trimestre
es renoven les vivendes que pertanyen a un determinat torn de rotació.
- Previ al trimestre d’inici de la
col·laboració efectiva en l’enquesta es produeix la captació de la llar (c),
cosa per la qual cada família hi està durant 9 trimestres consecutius amb
l’esquema de col·laboració següent.
c
G G g g G G g g
on G indica que en eixe trimestre la
família anota totes les despeses i g indica que en eixe trimestre la família
anota solament les despeses de referència superior a la setmana.
D’esta manera en cada trimestre de les
vuit vivendes seleccionades en cada secció, 4 col·laboren en G i 4 col·laboren
en g.
En l’ECPF s’utilitzen els estimadors
següents:
·
Despesa Total de
les llars:
Atés que les llars participen en l’enquesta amb distints graus de
col·laboració, dèbil i forta (g i G respectivament), l’estimador de la despesa
dependrà del tipus de bé que es vulga estimar.
Béns de referència setmanal
sent:
=
Estimació de la despesa total en el bé X en l’àrea geogràfica A.
= Projecció de població de l’estrat h,
referit a meitat del trimestre d’enquesta.
= Factor d’elevació temporal. Este factor es
calcula mitjançant l’expressió on d representa el nombre de dies que comprén
el període de referència de la característica objecte d’estimació.
= Coeficient d’actualització. Valor que depén
de la secció i representa el seu creixement des del moment censal fins al
trimestre a què es refereixen les dades.
= Població en la llar j de la mostra, en la
secció i, estrat h. Esta població inclou a més dels membres de la llar, el
servici domèstic i els hostes residents habituals en la llar.
= Valor observat de la despesa en el bé X en
la llar j de la mostra, en la secció i, estrat h.
= Factor de correcció de la falta de resposta
a nivell de subestrat, per a vivendes en grau de col·laboració dèbil (g).
=
Vivendes efectives en la mostra en la secció i de l’estrat h, amb grau de col·laboració
g.
= Factor
de correcció de la falta de resposta a nivell de subestrat, per a vivendes en
grau de col·laboració forta (G).
=
Vivendes efectives en la mostra en la secció i de l’estrat h, amb grau de
col·laboració G.
·
Despesa Mitjana
per llar:
S’obté com quocient entre les estimacions de la despesa total i del nombre
de llars.
sent:
= Estimació de la despesa total en el bé X en
l’àrea geogràfica A.
= Estimació del nombre de llars en l’àrea
geogràfica A.
on:
= Nombre de llars en la mostra en la secció i
de l’estrat h en grau de col·laboració G.
Igual expressió
té substituint G per g en la fórmula de .
·
Despesa Mitjana
per persona:
D'igual forma que la despesa mitjana per llar, es calcula
la despesa mitjana per persona, com a quocient entre les estimacions de la
despesa total i del nombre total de persones de l'àrea geogràfica.
·
Despesa Mitjana
per unitat de consum:
D'igual forma que la despesa mitjana per llar, es calcula
la despesa mitjana per unitat de consum, com a quocient entre les estimacions
de la despesa total i del nombre total d'unitats de consum de l'àrea
geogràfica.
El càlcul dels errors de mostreig s’ha
realitzat mitjançant mètodes de replicació amb algoritmes de tipus jackknife.
Estos errors s’han utilitzat per a decidir el pla de tabulació, de manera que
les estimacions publicades resultaren útils tenint en compte el seu error de
mostreig. En tot cas, a fi que cada usuari valore la bondat de les estimacions,
estes s’oferixen junt amb l’error estàndard o el coeficient de variació amb el
qual venen afectades.
En les estimacions de les despeses mitjanes per llar,
persona i unitat de consum, el coeficient de variació és semblant en els tres
casos, per la qual cosa es publica només el major dels tres.
Es defineix la llar com la persona o
conjunt de persones que ocupen en comú una vivenda
familiar principal o part d’ella, i consumeixen o comparteixen aliments o altres
béns a càrrec d’un mateix pressupost.
Tenen consideració de membres de la
llar aquelles persones que residint habitualment (havent viscut almenys 45 dies en els últims tres mesos en la vivenda
familiar principal de la llar i no havent-la abandonat de forma definitiva amb
destinació a una altra vivenda familiar principal; o bé al haver-se incorporat
a la llar de forma definitiva) en la llar enquestada, participen del seu pressupost (fons comú que permet a la persona
encarregada de l’administració de la llar sufragar les despeses comunes d’esta
com llum, telèfon, aigua, electricitat, etc.), és a dir, comparteixen
ingressos o despeses amb la resta de persones que integren la llar (dependència
econòmica), i s’hi troben presents. No es considera participar en el pressupost
comú la mera divisió de les despeses entre els residents, ja que això ha
d’implicar també una participació en les decisions de la llar.
Es considera sustentador principal aquell membre de la llar, habitualment
present en esta, l’aportació periòdica del qual (no ocasional) al pressupost
comú, es destina a atendre les despeses de la llar en major grau que les
aportacions de cada un dels membres restants.
Si la persona que més aporta per a
sufragar les despeses comunes de la llar resideix habitualment fora d’ella o ha
abandonat la llar definitivament, es considera sustentador principal aquell membre de la llar que
trobant-s’hi habitualment present rep les aportacions econòmiques destinades a
sufragar les despeses de la llar.
La despesa de consum final de les llars
correspon a la despesa efectuada per les llars a fi de consumir béns i servicis
i comprén:
Dins de la despesa de consum es consideren:
No es consideren despesa de consum:
Es consideren despeses de consum aquells que
efectua la llar com a unitat econòmica de consum, no incloent-se per tant com
tals les realitzades per l'empresa o explotació familiar. Açò obliga a
delimitar la part de despesa corresponent a la unitat de consum i a la de
producció, en aquells casos en què l'empresa familiar tinga despeses comuns amb
la llar pròpiament dita (telèfon, energia elèctrica, gas) .
Donats els objectius de l'enquesta s'arreplegaran les
despeses brutes, és a dir, l'import real de les despeses en béns i servicis,
més tota despesa afegida que haguera sigut provocada per la seua compra (per
exemple propines).
Es consideren els ingressos monetaris
regulars percebuts per la llar en l'actualitat.
Es considera que els membres de la llar
perceben actualment ingressos, quan estan treballant o tenen un treball pel
qual perceben una remuneració, o perceben alguna pensió, subsidis, rendes de
capital, transferències,...
Els ingressos de la llar es
classifiquen de la següent manera:
1. Ingressos per treball per compte propi
2. Ingressos per treball per compte d'altre
3. Ingressos per pensions contributives i no contributives
(jubilació,
invalidesa, viudetat...)
4. Subsidis i prestacions de desocupació
5. Altres subsidis i prestacions socials regulars (ajudes a
la família,
invalidesa provisional, manteniment del salari...)
6. Rendes de la propietat i del capital (lloguers,
dividends, interessos...)
7. Altres ingressos regulars (donacions d'institucions,
transferències
d'altres llars, remesa d'emigrants i altres ingressos
regulars distints a les prestacions socials)
El percentil p de la despesa és el valor
que té per sota el p% de les llars. Per al càlcul dels percentils de la despesa
s'utilitzen únicament les llars de col·laboració forta (G).
Es considera estalvi de la llar en un període donat, la part dels ingressos
obtinguts durant el dit període que no s'han gastat en l'adquisició de béns i
servicis de consum.
La consideració de compra important queda al criteri de l'entrevistat, encara que es
pot mencionar que en línies generals es consideren com tals les compres efectuades
en béns de consum durador (televisió, frigorífic, llavadora, mobles,
automòbils...). No s'hi inclou la compra de vivenda, per tractar-se la seua
compra d'una despesa d'inversió, no de consum.
L’interval de temps al quan van
referides les dades, trimestre o any, es denomina període d’estudi.
El període
de referència significa, per a cada bé o servici, la duració de temps amb
el qual es fa correspondre la despesa del dit bé o servici.
No sent possible en la pràctica una
anotació continuada de les llars en llargs períodes de temps, s’hi introdueixen
distints períodes de referència, segons la freqüència de compra del bé o
servici, o segons la seua importància monetària, deixant l’anotació durant tot
el trimestre sols per als béns la freqüència de compra dels quals és molt
menuda o d’una quantia elevada (més de 50.000 pessetes per bé o servici),
reduint el període a un mes per al següent grup de béns o servicis la compra
dels quals es considera més freqüent per part de les llars espanyoles o el seu
valor unitari està entre 20.001 i 50.000 pessetes. A partit de 2002 s'han fixat
estos llindars, d'acord amb la nova moneda, en 150 i 350 euros respectivament.
Els béns molt freqüents (fonamentalment els béns dels grups 1.Aliments i begudes no alcohòliques i 2.Begudes alcohòliques i tabac) s’anotaran
sols durant una setmana.
Per al càlcul de les unitats de consum s'utilitza l'escala
OCDE mitjançant la suma dels membres de la llar ponderada pels següents
coeficients: