Les estadístiques estructurals d'empreses (EEE) tenen com a finalitat proporcionar informació sobre les principals característiques estructurals i econòmiques de les empreses. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) elabora anualment aquestes estadístiques per als sectors d'indústria, comerç i serveis, que es regeixen pel Reglament 295/2008, del Parlament i del Consell de la Unió Europea, sobre les estadístiques estructurals d'empreses (Reglament SBS i, concretament, els seus annexos I, II i III).
L'INE publica resultats per comunitats autònomes a partir dels locals o establiments industrials ubicats en aquestes pel que fa a cinc variables rellevants, com són: el nombre d'establiments, xifra de negocis, personal ocupat, sous i salaris i inversió en actius materials. Per a fer-ho, classifica els locals o establiments segons l'activitat d'aquests en funció de la divisió CNAE-2009 a què pertanyen.
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir de les microdades facilitades per l'INE, elabora l'Estadística estructural d'empreses: sector industrial, resultats per a la Comunitat Valenciana. A partir de 2015, aquesta operació va substituir l'Enquesta industrial d'empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana, recollida en l'últim Pla valencià d'estadística, i que es va publicar anualment fins a 2014.
Amb la publicació de l'Estadística estructural d'empreses: sector industrial, resultats per a la Comunitat Valenciana 2017 es proporciona informació complementària a la proporcionada per l'INE per a la Comunitat Valenciana, ja que també es publiquen resultats sobre empreses amb seu a la Comunitat. Així mateix, s'utilitzen sectoritzacions pròpies més coherents amb l'estructura productiva del teixit industrial valencià, a més d'informar sobre altres que es poden considerar estàndard d'acord amb el nivell tecnològic o amb la destinació econòmica dels béns produïts. També s'atenen altres classificacions basant-se en la dimensió, ja siga en ocupats o en xifra de negoci, i en la condició jurídica de l'empresa.
Fins a l'any 2014, l'INE elaborava les enquestes estructurals d'empreses per mitjà de processos i calendaris separats segons el sector estudiat (Enquesta industrial d'empreses, Enquesta anual de comerç i Enquesta anual de serveis). El 2015 va començar l'execució del Proyecto de integración de las encuestas económicas estructurales que ha suposat una reforma de les tres enquestes esmentades en els aspectes següents:
1. Qüestionaris pràcticament uniformes per als tres sectors i adaptats, en el cas de les empreses persones jurídiques,
als models normalitzats dels comptes anuals.
2. Homogeneïtzació del pla de difusió de resultats que facilita la comparació dels tres sectors.
A partir de l'exercici de referència 2016, l'EEE ha experimentat una sèrie de millores:
1. Dissenys mostrals més eficients els objectius dels quals són reduir la càrrega dels informants i millorar l'aprofitament dels registres administratius.
2. Millores metodològiques relacionades amb el tractament de les empreses que causen alta o baixa de la població objectiu durant l'any de
referència, així com la imputació de la falta de resposta i amb l'estimació de les variables relatives a l'ocupació utilitzant per a això fonts administratives.
3. Establiment de dos períodes diferents per a la difusió de resultats: avanç (basats en la 'mostra principal' recollida fins a finals de setembre de l'any
t+1) i definitius (basats en la 'mostra completa' formada per la principal i una altra complementària la recollida de la qual finalitza al desembre de t+1).
L'INE va informar sobre la incidència que els canvis introduïts en 2016 van tindre en els resultats mitjançant el document titulat "Medida del efecto de los cambios metodológicos en las Estadísticas Estructurales de Empresas 2016".
El nou exercici 2017, encara que incorpora certes millores o canvis menors, representa ja la continuïtat quant a la producció d'aquestes estadístiques estructurals integrades.
Per a aprofundir en els aspectes metodològics i les definicions d'aquesta operació es pot recórrer a la metodologia publicada per l'INE, que exposa, de manera conjunta i uniforme per als tres sectors d'estudi, les principals línies metodològiques, els conceptes i les definicions. No obstant això, a continuació es fa referència als aspectes més importants, encara que es presta atenció a allò que afecta el sector industrial en concret.
La unitat estadística bàsica d'aquestes operacions és l'empresa, encara que l'EEE del sector industrial pren en consideració altres unitats que complementen el sistema d'informació: l'establiment o el local industrial i la unitat d'activitat econòmica local.
La població a qui es dirigeix l'Estadística estructural d'empreses (EEE), en el cas del sector industrial està formada per totes les empreses, societats i persones físiques ubicades al territori nacional, l'activitat principal de les quals està continguda en les seccions de la CNAE-2009 següents: B (Indústries extractives), C (Indústria manufacturera), D (Subministrament d'energia elèctrica, gas vapor i aire condicionat) i E (Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació).
L'EEE es du a terme amb periodicitat anual, i el període de referència de les dades és, amb caràcter general, l'any natural. L'excepció la constitueixen les empreses que funcionen per temporades o campanyes, que comprenen diversos anys i comptabilitzen les dades amb aquesta premissa. Aquestes empreses proporcionen la informació de la temporada o campanya que va acabar l'any de referència de l'enquesta.
El tipus de mostreig és aleatori estratificat, no obstant això, hi ha un determinat grup d'empreses que sempre formen part de la mostra com, per exemple, les empreses amb 50 o més assalariats. A més, les empreses més rellevants per assalariats o per xifra de negocis, donades d'alta en el marc en el mateix any de referència entren també amb probabilitat 1. També s'estudia exhaustivament el col·lectiu d'empreses filials a Espanya d'empreses estrangeres i les empreses amb menys de 50 assalariats, però amb grans xifres de negocis.
Els estrats es formen per l'encreuament de diferents variables: comunitat autònoma, activitat econòmica principal grups de grandària, segons el nombre de persones assalariades, i xifra de negocis. Mitjançant la variable dimensió s'estableix una classificació d'empreses en els grups següents:
| Grups | Personal assalariat |
|---|---|
| 0 | 0 |
| 1 | D'1 a 3 |
| 2 | De 4 a 9 |
| 3 | De 10 a 19 |
| 4 | De 20 a 49 |
| 5 | De 50 o més |
La variable activitat econòmica principal utilitzada en l'estratificació és la classe de la CNAE-2009 i del subsector industrial, que correspon a les agregacions d'activitat que apareixen en l'annex 2 de la metodologia publicada per l'INE.
Posteriorment, fent ús de la regla de l'acumulativa de l'arrel quadrada de la distribució de freqüències de la xifra de negocis, es divideixen en dos aquells estrats en els quals s'aconseguisca major eficiència.
Les empreses amb 0 persones assalariades són estratificades per subsector d'activitat, sense considerar la comunitat autònoma.
La grandària mostral s'estableix mitjançant assignació òptima, per a això es prefixen els errors de mostreig relatius. En el cas de la mostra principal, es prefixen els errors per a l'estimador del total d'assalariats en els nivells de desagregació següents:
1. 1% per classe-sector, 1% per grup
2. 2% per grup d'activitat (CNAE a tres dígits)
3. 5% per comunitat autònoma × divisió (CNAE a dos dígits)
4. 5% per grup de grandària × divisió (els grups de grandària 1 i 2 s'agreguen)
Per a la mostra total, es prefixen els errors de mostreig relatius per a l'estimador del total d'assalariats, en els nivells de desagregación següents:
1. 1% per classe d'activitat
2. 5% per comunitat autònoma x grup (CNAE-2009 a tres dígits)
3. 5% per grup de dimensió x grup (agregant els grups de dimensió 1 i 2)
En tots dos passos, la grandària final s'estableix mitjançant el màxim de cadascuna de les grandàries mostrals obtingudes mitjançant l'assignació òptima, aplicada en cadascun dels nivells. La diferència entre la mostra total i la mostra principal de cada estrat és el que determina la mostra que es recull d'octubre a desembre.
Per al grup de 0 persones assalariades, s'obté una mostra amb assignació proporcional.
En el procés de selecció mostral s'apliquen mètodes de coordinació negativa, amb la finalitat de reduir el nombre d'enquestes que una empresa del DIRCE realitza al llarg de l'any.
Els estimadors són els d'expansió simple, ajustats per la falta de resposta i els canvis de l'estrat. Així, l'estimador del total de la variable Y per a un estrat h ve donat per l'expressió següent:
\(\hat{Y} _{h} = \hat{F}_{h}{\sum\limits_{i=1}^{n^e_h}{y_{hi}}} \)
On \(\hat{F}_h\) és el factor d'elevació estimat en l'estrat h.
\({n^e}_h\) és el nombre d'empreses mostrals que responen o s'imputen en l'estrat h.
\(y_{hi}\) és el valor que pren la variable Y en l'empresa i de l'estrat h.
L'estimador del total \(\hat{Y} _{m} \) per a un domini 'm' qualsevol (subgrups de la població que no han de coincidir amb els estrats ni amb la unió d'alguns d'aquests) és la suma dels totals estimats per al domini dins de cada estrat, és a dir:
\(\hat{Y} _{m} = \sum\limits_{h}{\sum\limits_{i=1}^{n_h^e}{\hat{F}_{i}y_{hi}Z_{mhi}} } \)
On \(\hat{F}_{i}\) és el factor d'elevació final associat a l'empresa i.
\(Z_{mhi}\) es una variable aleatòria que pren el valor 1 si l'empresa pertany al domini m i 0 en cas contrari.
L'explotació de l'Enquesta estructural d'empreses: sector industrial, resultats per a la Comunitat Valenciana inclou els errors mostrals dels resultats per locals situats en la Comunitat Valenciana segons la sectorització pròpia especificada en aquesta metodologia i, en relació amb els resultats per empreses amb seu en la Comunitat Valenciana, proporciona els errors mostrals obtinguts tant en la classificació segons secció i divisió de la CNAE-2009, com en la sectorització pròpia abans esmentada.
Els errors mostrals publicats fins a l'any de referència 2016 van ser calculats mitjançant la formula de Raulin. A partir de l'any de referència 2017, els errors mostrals inclosos en aquesta publicació són obtinguts mitjançant linelització de Taylor i, per a això, s'utilitza el paquet "survey"(1) de R(2).
(1) T. Lumley (2018) "survey: analysis of complex survey samples". R package version 3.35.
(2) R Core Team (2018). R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. URL https://www.R-project.org/.
Les principals variables de l'enquesta es poden agrupar en variables de classificació i d'estudi. Les principals variables de classificació són:
Activitat econòmica principal de l'empresa, igual a una classe de la CNAE-2009. Una empresa pot dur a terme activitats diverses però s'entén per activitat principal aquella que genera el valor afegit més alt. La resta d'activitats es classifiquen en secundàries quan generen béns o serveis susceptibles de ser distribuïts o prestats a tercers, o en auxiliars si es duen a terme únicament a fi de donar suport a les activitats principal o secundàries de l'empresa.
La informació sol·licitada a les unitats informants es refereix a la seua activitat global, no solament a la principal. Però els resultats estadístics obtinguts es classifiquen segons activitat principal.
Els qüestionaris del sector industrial, a més de sol.licitar una àmplia informació sobre ingressos i despeses de l'empresa, sol.liciten un nombre limitat de variables per a cada un dels establiments (activitat principal de l'establiment, personal ocupat, xifra de negocis i inversió en actius materials). La publicació feta per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball es basa en dades sobre establiments per a publicar dades regionalitzades quant a activitat duta a terme dins de les fronteres de la Comunitat Valenciana, però també obté una explotació paral.lela d'acord amb la informació sobre les empreses amb seu a la Comunitat.
Dimensió de l'empresa, que es pot establir en funció del personal ocupat o bé en funció de la xifra de negoci.
Distribució geogràfica, considerant la ubicació de la seu de l'empresa i també la ubicació dels establiments en el cas d'empreses multilocalitzades. En el cas d'empreses amb diferents establiments, es presenta un desglossament per establiment per a certes variables (xifra de negoci, sous i salaris, inversió en actius materials i persones ocupades) i es considera la ubicació d'aquests locals. Les xifres totals de l'empresa han de quedar repartides totalment en els diferents establiments. En cas contrari, la diferència s'assigna a la comunitat autònoma on es trobe la seu i s'atribueix a l'activitat principal d'aquesta seu.
En el cas de les empreses industrials de distribució o comerç d'energia elèctrica o de gas per canonada (activitats 3512, 3513, 3514, 3522, 3523 de la CNAE-2009), el repartiment per a desglossament regional no es fa per establiment sinó que es considera directament la distribució per comunitats autònomes en funció de la ubicació dels clients.
Les principals variables objecte d'estudi i publicació per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball són:
Nombre d'empreses, definides com a unitats organitzatives de producció de béns i serveis, amb una certa autonomia de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. L'empresa exerceix una o més activitats en un o més llocs.
Nombre d'establiments o locals, definits com a unitats productives ubicades en un lloc delimitat topogràficament (taller, mina, fàbrica, magatzem, botiga, oficina, etc.) des del qual es duen a terme activitats econòmiques a les quals, llevat d'excepcions, dediquen el seu treball una o diverses persones d'una mateixa empresa.
Personal ocupat o conjunt de persones que formen part de l'empresa i contribueixen amb el seu treball, remunerat o no, a les activitats d'aquesta, amb independència del seu estatus fix o eventual, siga a jornada parcial o completa. La variable de personal ocupat es presenta en termes de mitjana anual.
S'hi inclouen els propietaris que treballen, els socis que treballen amb regularitat en la unitat i els familiars no remunerats que treballen amb regularitat en la unitat. Igualment s'hi inclouen les persones que, encara que treballen fora de l'empresa, hi pertanyen i són retribuïdes per aquesta (per exemple, els representants de comerç, el personal de missatgeria i els equips de reparació i manteniment que treballen per compte de l'empresa).
No s'hi inclouen els socis exclusivament capitalistes ni els familiars del propietari que no participen activament a l'empresa, els membres del Consell d'Administració que no treballen per a l'empresa com a mínim un terç de la jornada laboral normal, el personal que treballa als locals de l'empresa però que depén d'una altra de la qual rep la remuneració, el personal facilitat per empreses de treball temporal, les persones amb llicència il.limitada, en excedència, jubilats i altres, llevat que continuen treballant realment a l'empresa, els treballadors autònoms dependents i, en general, els professionals lliures lligats a l'empresa per un contracte mercantil.
Personal remunerat, format pels treballadors lligats a l'empresa per un contracte de treball i que perceben una remuneració en forma de sou, salari, comissió, gratificació, a estall o en espècie. Inclou tant al personal fix com eventual, ja siga a jornada completa com a jornada parcial.
Des de l'any de referència 2016, els qüestionaris sol·liciten únicament informació sobre el personal de l'empresa a 30 de setembre de l'any de referència. Posteriorment, per a cada empresa es combina aquesta informació amb els registres administratius d'afiliació a la Seguretat Social per a arribar a la xifra sobre personal remunerat.
Xifra de negocis o total dels imports facturats per la unitat d'observació durant el període de referència per les vendes de béns i serveis subministrats a tercers, considerant tant els duts a terme directament per la mateixa unitat d'observació, com els procedents d'eventuals subcontractacions.
Aquestes vendes de béns o serveis es comptabilitzen en termes nets, és a dir, incloent-hi les càrregues repercutides al client (transport, envasos, etc.), encara que es facturen per separat, però deduint els descomptes per pagament immediat, les devolucions de vendes o el valor d'envasos tornats, així com els ràpels sobre les vendes. S'hi inclouen els impostos i taxes que graven els béns o serveis facturats per la unitat, però se n'exclou l'IVA transferit al client.
Des d'un punt de vista administratiu, el Pla general de comptabilitat (PGC) (RD 1514/2007, de 16 de novembre) defineix el total de l'import net de la xifra de negoci per mitjà de les partides comptables següents: C700+C701+C702+C703+C704+C705-C706-C708-C709
C700: Vendes de mercaderies
C701: Vendes de productes acabats
C702: Vendes de productes semiacabats
C703: Vendes de subproductes i residus
C704: Vendes d'envasos i embalatges
C705: Prestacions de serveis
C706: Descomptes sobre vendes per pagament immediat
C708: Devolucions de vendes i operacions semblants
C709: Ràpels sobre vendes
La xifra de negoci no comprén, doncs, ni les subvencions ni altres ingressos d'explotació, ni tampoc els ingressos financers, extraordinaris o altres que afecten el resultat de l'exercici.
En el qüestionari es recull informació sobre la distribució per mercats geogràfics de l'import total de la xifra de negocis de l'empresa. S'especifiquen tres destinacions geogràfiques: Espanya, altres països de la Unió Europea i resta del món.
Sous i salaris, que comprenen totes les quantitats, obligatòries o voluntàries, pagades en diners o en espècie per l'empresa al personal assalariat de qualsevol tipus (fixos i eventuals), en concepte de remuneració del treball per ells realitzat.
Aquests pagaments es comptabilitzen per l'import brut, és a dir, abans de fer les deduccions corresponents a la Seguretat Social i als impostos sobre la renda de les persones físiques a càrrec dels treballadors. També s'hi inclou les indemnitzacions, és a dir, pagaments fets directament per l'empresa als assalariats en cas de malaltia, atur, acomiadament, accident, pensió, jubilació anticipada,... Engloba, a més, les retribucions al personal liquidades amb instruments de patrimoni (per exemple, accions, participacions, etc.).
S'hi inclou el salari base íntegre; els complements en diners per hores extraordinàries, antiguitat, títol, perillositat, incentius, assistència, residència, prima de transport, etc.; primes per beneficis, gratificacions de Nadal i pagues extraordinàries; les remuneracions en espècie (valorades segons el cost net que representen per a l'empresa) subministrades gratuïtament o a preu reduït als assalariats en concepte de consumidors (productes alimentaris, combustibles, habitatge, vestimenta, accions repartides, etc.).
No s'hi inclouen els pagaments fets a professionals o col.laboradors lliures i independents vinculats a l'empresa per un contracte mercantil, les despeses de viatge del personal de l'empresa o els pagaments a empreses de treball temporal. Tampoc s'inclouen en aquesta rúbrica les cotitzacions per part de l'empresa a la Seguretat Social i a caixes de pensions.
Inversió en actius materials, o increments reals en el valor dels béns de capital materials fets per l'empresa l'any de referència.
S'entén per increment real dels recursos productius en general els augments de valor que es produïsquen en els diferents tipus d'actius, que tinguen l'origen en compres a tercers de béns (nous o usats), en producció pròpia d'actius, o en treballs fets per la mateixa empresa o per tercers sobre elements ja existents a fi d'augmentar-ne la capacitat productiva, el rendiment o la vida útil (adquisicions, millores o producció pròpia).
Les operacions d'inversió es reflecteixen pel total del seu valor. Si es compren a tercers, es valoren a preus d'adquisició, sense incloure-hi l'IVA deduïble i incloent-hi el transport, el cost d'instal.lació, les despeses de registre i notaria, i altres impostos que siguen no deduïbles. Els treballs fets per l'empresa amb els seus recursos es valoren a preu de cost.
Els béns de capital materials objecte de la inversió poden ser nous o ja existents; es poden haver comprat a tercers, adquirit a través d'un contracte d'arrendament financer (dret a utilitzar un bé durador a canvi del pagament de lloguers durant un termini prolongat i predeterminat) o ser fabricats per a autoconsum (producció capitalitzada de béns de capital materials) i han de tindre una vida útil superior a un any. Se n'exclouen els béns adquirits a través de reestructuracions (fusions, absorcions, fragmentacions o separacions). Se n'exclouen els costos de manteniment corrent.
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ofereix una explotació de resultats sobre el sector industrial a la Comunitat Valenciana que consisteix en dos conjunts de taules: un elaborat a partir de la informació sobre els establiments ubicats a la Comunitat Valenciana i l'altre a partir de la informació sobre les empreses amb seu a la Comunitat.
En els dos casos es proporcionen tabulacions de les cinc variables objecte d'estudi que s'han explicat amb detall en l'apartat 3 d'aquestes notes (nombre d'establiments, xifra de negoci, ocupats, sous i salaris i inversió en actius materials) i s'ha usat com a variables de classificació dues sectoritzacions d'elaboració pròpia d'acord amb la CNAE-2009, i unes altres que poden considerar-se estàndard com la basada en la destinació econòmica dels béns o la basada en el nivell tecnològic de l'activitat. També s'ha proporcionat informació tenint en compte com a variables de classificació la condició jurídica de l'empresa.
Amb aquesta tabulació es pretén proporcionar informació complementària a la proporcionada per l'INE sobre locals o establiments ubicats a la Comunitat Valenciana i que consisteix en la tabulació de les cinc variables esmentades al nivell de divisió de la CNAE-2009.
La publicació de resultats s'estructura doncs en un primer conjunt de taules obtingudes a partir de dades sobre establiments o locals ubicats a la Comunitat:
Resultats per secció i divisió de la CNAE-2009 i grandària del local (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per agrupacions d'activitat i grandària del local (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per sectors d'activitat i grandària del local (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per destinació econòmica dels béns i grandària del local (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per naturalesa jurídica de l'empresa i grandària del local (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per nivell tecnològic i grandària del local (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per grandària de l'empresa
Errors de mostreig segons sector d'activitat.
Un segon conjunt de taules conté els resultats sobre empreses amb seu social a la Comunitat :
Resultats per secció i divisió de la CNAE-2009 i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per agrupacions d'activitat i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per sectors d'activitat i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per destinació econòmica dels béns i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per naturalesa jurídica i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per nivell tecnològic i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Errors de mostreig segons secció i divisió de la CNAE-2009.
Errors de mostreig segons sector d'activitat.
Les agrupacions i sectors d'activitat a què fan referència les taules al.ludides són els que es mostren a continuació:
| AGRUPACIONS | SECTORS | CNAE-09 | ||
|---|---|---|---|---|
| NÚM | DENOMINACIÓ | NÚM | DENOMINACIÓ | |
| 1 | Extractives i refinació; energia, aigua i residus | 1 | Refinació; energia i aigua | 19, 35, 36 |
| 2 | Extractives | 05, 06, 07, 08, 09 | ||
| 2 | Alimentació, begudes i tabac | 3 | Càrnies | 101 |
| 4 | Pesqueres i conserveres de fruites i hortalisses | 102-103 | ||
| 5 | Làcties | 105 | ||
| 6 | Molineria, forn i pastes alimentàries | 106-107 | ||
| 7 | Altres productes alimentaris | 104, 108, 109 | ||
| 8 | Begudes i tabac | 11, 12 | ||
| 3 | Indústria tèxtil i de la confecció | 9 | Fibres, fils i teixits | 131, 132 |
| 10 | Acabats tèxtils | 133 | ||
| 11 | Altres indústries tèxtils | 139 | ||
| 12 | Confecció de peces de vestir | 14 | ||
| 4 | Indústria del cuir i del calcer | 13 | Adobs i articles de cuir | 151 |
| 14 | Calcer | 152 | ||
| 5 | Fusta | 15 | Fusta | 16 |
| 6 | Paper i cartó; arts gràfiques | 16 | Paper i cartó | 17 |
| 17 | Arts gràfiques | 18 | ||
| 7 | Química i productes farmacèutics | 18 | Química i productes farmacèutics | 20, 21 |
| 8 | Cautxú i plàstic | 19 | Cautxú i plàstic | 22 |
| 9 | Productes minerals no metàl.lics | 20 | Vidre | 231 |
| 21 | Productes ceràmics | 232, 234 | ||
| 22 | Taulells | 2331 | ||
| 23 | Materials de construcció | 2332, 235, 236 | ||
| 24 | Altres productes minerals no metal.lúrgics | 237, 239 | ||
| 10 | Metal.lúrgia i productes metàl.lics | 25 | Metal.lúrgia | 24 |
| 26 | Productes metàl.lics | 25 | ||
| 11 | Material i equipament elèctric, electrònic, informàtic i òptic | 27 | Productes informàtics, electrònics i òptics | 26 |
| 28 | Material i equipament elèctric | 27 | ||
| 12 | Maquinària i equipament | 29 | Maquinària i equipament | 28 |
| 13 | Material de transport | 30 | Vehicles de motor i els seus components | 29 |
| 31 | Altre material de transport | 30 | ||
| 14 | Manufactures diverses; reparació i instal.lació de maquinària i equipament | 32 | Mobles | 31 |
| 33 | Joc i joguets | 324 | ||
| 34 | Manufactures diverses | 321, 322, 323, 325, 329 | ||
| 35 | Reparació i instal.lació de maquinària i equipament | 33 | ||
| 1 | Extractives i refinament; energia, aigua i residus | 36 | Sanejament, gestió de residus i descontaminació | 37, 38, 39 |