Les estadístiques estructurals d'empreses (EEE) tenen com a finalitat proporcionar informació sobre les característiques estructurals i econòmiques principals de les empreses. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) elabora anualment aquestes estadístiques per als sectors d'indústria, comerç i servicis, que es regeixen pel Reglament 295/2008, del Parlament i del Consell de la Unió Europea, sobre les estadístiques estructurals d'empreses (Reglament SBS i, concretament, els annexos I, II i III d'aquest).
Les EEE presenten un desglossament per comunitats autònomes per a certes variables (nombre de locals, xifra de negocis, sous i salaris, inversió en actius materials i personal ocupat) considerant la ubicació dels establiments o locals que les empreses tinguen en diferents emplaçaments geogràfics. Per a obtindre aquesta distribució es requereix a les unitats informants de l'EEE que desglossen les variables anteriorment citades segons on es troben els establiments des dels quals es realitza l'activitat econòmica. Per a això classifica els locals o establiments segons la seua activitat en funció de la divisió CNAE-2009 a la qual pertany.
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a partir de les microdades facilitades per l'INE, elabora l'Estadística estructural d'empreses: sector sevicis, resultats per a la Comunitat Valenciana. Aquesta operació es va publicar per primera vegada amb dades relatives a 2015 i substitueix l'Enquesta anual de servicis. Resultats per a la Comunitat Valenciana, recollida en l'últim Pla Valencià d'Estadística.
Amb la publicació de l'Estadística estructural d'empreses: sector servicis, resultats per a la Comunitat Valenciana 2018, es proporciona informació complementària a la proporcionada per l'INE per a la Comunitat Valenciana. En concret, per a les variables regionalitzades s'utilitzen classificacions referides a l'activitat, sent coherent amb la CNAE-2009. També s'atén altres classificacions sobre la base de la grandària, ja siga en ocupats o en xifra de negoci, i a la condició jurídica de l'empresa. D'altra banda, també es publiquen resultats ampliats sobre empreses amb seu en la Comunitat.
Fins a l'any 2014, l'INE elaborava les enquestes estructurals d'empreses per mitjà de processos i calendaris separats segons el sector estudiat (Enquesta industrial d'empreses, Enquesta anual de comerç i Enquesta anual de serveis). El 2015 va començar l'execució del Proyecto de integración de las encuestas económicas estructurales que ha suposat una reforma de les tres enquestes esmentades en els aspectes següents:
1. Qüestionaris pràcticament uniformes per als tres sectors i adaptats, en el cas de les empreses persones jurídiques,
als models normalitzats dels comptes anuals.
2. Homogeneïtzació del pla de difusió de resultats que facilita la comparació dels tres sectors.
A partir de l'exercici de referència 2016, l'EEE ha experimentat una sèrie de millores:
1. Dissenys mostrals més eficients els objectius dels quals són reduir la càrrega dels informants i millorar l'aprofitament dels registres administratius.
2. Millores metodològiques relacionades amb el tractament de les empreses que causen alta o baixa de la població objectiu durant l'any de
referència, així com la imputació de la falta de resposta i amb l'estimació de les variables relatives a l'ocupació utilitzant per a això fonts administratives.
L'INE va informar sobre la incidència que els canvis introduïts en 2016 van tindre en els resultats mitjançant el document titulat "Medida del efecto de los cambios metodológicos en las Estadísticas Estructurales de Empresas 2016".
L'exercici 2017 va incorporar certes millores o canvis menors que permeten parlar de continuïtat respecte a l'any anterior en la producció d'aquestes estadístiques estructurals integrades.
A partir de l'any de referència 2018 s'introdueix una novetat rellevant en la definició d'empresa a efectes estadístics. Fins a l'any 2017 s'havia identificat empresa amb unitat legal, però d'ara en avant sorgeix el concepte de "empresa estadística" amb la finalitat de reflectir en les estadístiques oficials la creixent complexitat en la forma interna d'operar dels grups empresarials. Efectivament, les unitats legals que formen part d'un grup empresarial, a vegades, venen els seus productes o presten els seus serveis exclusiva o principalment a l'interior del grup, sense estar orientades al mercat ni tindre poder de decisió sobre el conjunt del procés productiu. L'enfocament basat en l'"empresa estadística" és per tant implementat per primera vegada en l'estadística estructural d'empresa amb any de referència 2018.
La majoria d'Unitats Legals són empreses sota aquest nou enfocament i només un xicotet percentatge formen part de grups empresarials (el 3,1% a nivell nacional). No obstant això, aquest percentatge està constituït per entitats molt rellevants en termes econòmics i d'ocupació, per la qual cosa els resultats de l'EEE de 2018 a nivell nacional elaborats sota el nou enfocament d'Empresa Estadística no són estrictament comparables a les d'exercicis anteriors elaborades sota el criteri tradicional basat en Unitats Legals per separat.
Aquest canvi no afecta l'explotació de les dades relatives a la Comunitat Valenciana que continua oferint resultats sobre les Unitats Legals amb seu en la Comunitat Valenciana d'una banda i, per una altra, sobre els establiments situats en la Comunitat. Per això, en el que segueix, els termes empresa i unitat legal s'utilitzen de manera indistinta per a fer referència al mateix concepte.
Per a aprofundir en els aspectes metodològics i les definicions d'aquesta operació es pot recórrer a la metodologia publicada per l'INE, que exposa, de manera conjunta i uniforme per als tres sectors d'estudi, les principals línies metodològiques, els conceptes i les definicions. No obstant això, a continuació es fa referència als aspectes més importants, encara que es presta atenció a allò que afecta el sector servicis en concret.
La unitat estadística bàsica d'aquesta operació és l'"Empresa Estadística" definida en els termes indicats en el punt anterior encara que la informació bàsica s'obté a partir de les Unitats Legals (unitats informants) que, en disposar de les dades comptables i d'ocupació, proporcionen informació homogènia. La informació sobre una Empresa Estadística concreta es construeix a partir de la proporcionada per les Unitats Legals que la conformen mitjançant la metodologia Profiling o delineació d'Empreses.
La població a què es dirigeix l'Estadística estructural d'empreses (EEE), en el cas del sector servicis està formada per totes les empreses, societats i persones físiques ubicades al territori nacional, l'activitat principal de les quals està continguda en les seccions de la CNAE-2009 següents: H (Transport i emmagatzematge), I (Hostaleria), J (Informació i comunicacions), L (Activitats immobiliàries), M (Activitats professionals, científiques i tècniques), N (Activitats administratives i servicis auxiliars), R (Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment) i S (Altres servicis, excepte la divisió 94).
L'EEE es du a terme amb periodicitat anual, i el període de referència de les dades és, amb caràcter general, l'any natural. L'excepció la constitueixen les empreses que funcionen per temporades o campanyes, que comprenen diversos anys i comptabilitzen les dades amb aquesta premissa. Aquestes empreses proporcionen la informació de la temporada o la campanya que va acabar l'any de referència de l'enquesta.
La mostra d'empreses-unitats legals s'obté utilitzant com a marc el Directori Central d'Empreses (DIRCE) mitjançant mostreig aleatori estratificat i l'establiment d'una part exhaustiva en la mostra formada per unitats rellevants d'acord amb determinats criteris: les Unitats Legals amb 50 o més assalariats, les unitats més rellevants per assalariats o per xifra de negocis donades d'alta en el marc en el mateix any de referència, filials a Espanya d'empreses estrangeres i les unitats amb menys de 50 assalariats, però amb grans xifres de negocis. A més, s'incorporen com a unitats exhaustives altres Unitats Legals necessàries per a elaborar la informació a nivell nacional en termes de l'Empresa Estadística. A la mostra d'Empreses Estadístiques s'arriba mitjançant mostreig indirecte.
Els estrats es formen per l'encreuament de diverses variables: activitat principal de l'empresa (determinada per les classes i els sectors definits en l'annex 4 de la metodologia publicada per l'INE), la comunitat autònoma (excepte per a la secció R i la divisió 96 de la CNAE-2009), grandària mesurada pel nombre de persones assalariades, persona física/jurídica i xifra de negocis. Per mitjà de la variable de grandària s'estableix una classificació d'empreses en els grups següents:
| Grups | Personal assalariat |
|---|---|
| 00 | 0 |
| 11 | D'1 i 2 |
| 12 | De 3 a 5 |
| 13 | De 6 a 9 |
| 14 | De 10 a 19 |
| 15 | De 20 a 49 |
Posteriorment, fent ús de la regla de l'acumulativa de l'arrel quadrada de la distribució de freqüències de la xifra de negocis, es divideixen en dos els estrats en els quals s'aconseguisca més eficiència. A més, el grup de grandària '11' es divideix en dos i forma un subgrup d'empreses amb 1 assalariat, i un altre amb 2 assalariats. Aquestes subdivisions només es fan si s'obté més eficiència.
Dins de cada estrat, es calcula la grandària mostral per mitjà d'afixació òptima o de Neyman, prefixant un error relatiu de mostreig per a la variable de nombre d'assalariats i per a la variable de xifra de negocis. Els errors relatius, que són prefixats a diversos nivells de desagregació, es poden consultar en la metodologia publicada per l'INE.
En el procés de selecció mostral s'apliquen mètodes de coordinació negativa, és a dir, mínim solapament possible (que cobrisquen els objectius de l'enquesta) entre mostres d'enquestes que conviuen en el mateix període de temps.
Els estimadors són els d'expansió simple, ajustats per la falta de resposta i els canvis de l'estrat. Així, l'estimador del total de la variable 'Y' per a un estrat 'h' ve donat per l'expressió següent:
\(\hat{Y} _{h} = \hat{F}_h\sum\limits_{i=1}^{{n^e}_h}{y_{hi}} \)
En què \(\hat{F}_h\) és el factor d'elevació estimat,
\({n^e}_h\) és el nombre d'empreses mostrals que responen o s'imputen en l'estrat 'h',
\(y_{hi}\) és el valor que pren la variable 'I' en l'empresa 'i' de l'estrat 'h'.
L'estimador del total \(\hat{Y} _{m} \) per a un domini 'm' qualsevol (subgrups de la població que no han de coincidir amb els estrats ni amb la unió d'alguns d'aquests) és la suma dels totals estimats per al domini dins de cada estrat, és a dir:
\(\hat{Y} _{m} = \sum\limits_{h}{\sum\limits_{i=1}^{m_h}{F_{hi}Y_{hi}Z_{mhi}} } \)
En què \(F_{hi}\) és el factor d'elevació final associat a l'empresa i,
\(Z_{mhi}\) és una variable indicadora que pren el valor 1 si l'empresa i de l'estrat h pertany al domini m i 0 en cas contrari.
Els errors mostrals publicats fins a l'any de referència 2016 van ser calculats mitjançant la fórmula de Raulin. A partir de l'any de referència 2017, els errors mostrals inclosos en aquesta publicació són obtinguts mitjançant linelització de Taylor i, per a això, s'utilitza el paquet "survey"(1) de R(2).
(1) T. Lumley (2018) "survey: analysis of complex survey samples". R package version 3.35.
(2) R Core Team (2018). R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. URL https://www.R-project.org/.
Les variables principals de l'enquesta es poden agrupar en variables de classificació i d'estudi. Les variables principals de classificació són:
Activitat econòmica principal de l'empresa, igual a una classe de la CNAE-2009. Una empresa pot dur a terme activitats diverses, però s'entén per activitat principal la que genera el valor afegit més alt. La resta d'activitats es classifiquen en secundàries quan generen béns o servicis susceptibles de ser distribuïts o prestats a tercers, o en auxiliars si es duen a terme únicament a fi de donar suport a les activitats principals o secundàries de l'empresa.
La informació sol·licitada a les unitats informants es refereix a la seua activitat global, no només a la principal. Però els resultats estadístics obtinguts es classifiquen segons l'activitat principal.
Per al sector servicis, tant els resultats nacionals com els regionals es classifiquen segons l'activitat principal de l'empresa.
Dimensió de l'empresa, que es pot establir en funció del nombre de treballadors o bé en funció de la xifra de negoci.
Distribució geogràfica, referida a la ubicació de la seu de l'empresa i també a la ubicació dels establiments en cas d'empreses multilocalitzades. Per a la distribució regional dels resultats estadístics del sector servicis es considera la ubicació dels establiments on es generen les variables econòmiques d'estudi. L'activitat assignada als establiments és la mateixa amb què ha sigut classificada l'empresa a la qual pertanyen.
Les variables principals objecte d'estudi i publicació per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball són:
Nombre d'empreses, o Unitats Legals si es continua usant l'enfocament previ a l'aparició del concepte "Empresa Estadística". Com ja hem comentat, en el cas de la publicació que ens ocupa només és possible abordar l'explotació d'empreses amb seu en la Comunitat Valenciana sota aquest enfocament previ basat en la Unitat Legal.
Nombre d'establiments o locals, definits com a unitats productives ubicades en un lloc delimitat topogràficament (taller, mina, fàbrica, magatzem, botiga, oficina, etc.), des del qual es duen a terme activitats econòmiques a les quals, llevat d'excepcions, dediquen el seu treball una persona, o diverses, d'una mateixa empresa.
Persones ocupades o conjunt de persones que formen part de l'empresa i contribueixen, amb el seu treball, remunerat o no, a les activitats d'aquesta, amb independència de l'estatus que tinguen, fix o eventual, i del tipus de jornada que facen, parcial o completa.
S'hi inclouen els propietaris que treballen, els socis que treballen amb regularitat en la unitat i els familiars no remunerats que treballen amb regularitat en la unitat. De la mateixa manera, s'hi inclouen les persones que, encara que treballen fora de l'empresa, hi pertanyen i són retribuïdes per aquesta (per exemple, els representants de comerç, el personal de missatgeria i els equips de reparació i manteniment que treballen per compte de l'empresa).
No s'hi inclouen els socis exclusivament capitalistes ni els familiars del propietari que no participen activament en l'empresa, els membres del Consell d'Administració que no treballen per a l'empresa com a mínim un terç de la jornada laboral normal, el personal que treballa en els locals de l'empresa, però que depén d'una altra de la qual rep la remuneració; el personal facilitat per empreses de treball temporal; les persones amb llicència il·limitada, en excedència, jubilats i altres, llevat que continuen treballant realment a l'empresa; els treballadors autònoms dependents, i, en general, els professionals lliures lligats a l'empresa per un contracte mercantil.
Personal remunerat, format pels treballadors lligats a l'empresa per un contracte de treball i que perceben una remuneració en forma de sou, salari, comissió, gratificació, a estall o en espècie. Inclou tant el personal fix com l'eventual, ja siga a jornada completa o a jornada parcial.
Des de l'any de referència 2016, els qüestionaris sol·liciten únicament informació sobre el personal de l'empresa el 30 de setembre de l'any de referència. Posteriorment, per a cada empresa es combina aquesta informació amb els registres administratius d'afiliació a la Seguretat Social per a arribar a la xifra sobre personal remunerat.
Xifra de negoci o total dels imports facturats per la unitat d'observació durant el període de referència per les vendes de béns i servicis subministrats a tercers, considerant tant els duts a terme directament per la unitat d'observació, com els procedents de subcontractacions eventuals.
Aquestes vendes de béns o servicis es comptabilitzen en termes nets, és a dir, incloent-hi les càrregues repercutides al client (transport, envasos, etc.), encara que es facturen per separat, però deduint els descomptes per pagament immediat, les devolucions de vendes o el valor d'envasos tornats, així com els ràpels sobre les vendes. S'hi inclouen els impostos i les taxes que graven els béns o els servicis facturats per la unitat, però se n'exclou l'IVA transferit al client.
Des d'un punt de vista administratiu, el Pla General de Comptabilitat (PGC) (RD 1514/2007, de 16 de novembre) defineix el total de l'import net de la xifra de negoci per mitjà de les partides comptables següents: C700+C701+C702+C703+C704+C705-C706-C708-C709
C700: Vendes de mercaderies
C701: Vendes de productes acabats
C702: Vendes de productes semiacabats
C703: Vendes de subproductes i residus
C704: Vendes d'envasos i embalatges
C705: Prestacions de servicis
C706: Descomptes sobre vendes per pagament immediat
C708: Devolucions de vendes i operacions semblants
C709: Ràpels sobre vendes
La xifra de negoci no comprén, per tant, ni les subvencions ni altres ingressos d'explotació, ni tampoc els ingressos financers, extraordinaris o altres que afecten el resultat de l'exercici.
En el qüestionari es recull informació sobre la distribució per mercats geogràfics de l'import total de la xifra de negocis de l'empresa. S'hi especifiquen tres destinacions geogràfiques: Espanya, altres països de la Unió Europea, i la resta del món.
Sous i salaris, que comprenen totes les quantitats, obligatòries o voluntàries, pagades en diners o en espècie per l'empresa al personal assalariat de qualsevol tipus (fix i eventual), en concepte de remuneració del treball fet.
Aquests pagaments es comptabilitzen per l'import brut, és a dir, abans de fer les deduccions corresponents a la Seguretat Social i als impostos sobre la renda de les persones físiques a càrrec dels treballadors. També s'hi inclouen les indemnitzacions, és a dir, els pagaments fets directament per l'empresa als assalariats en cas de malaltia, atur, acomiadament, accident, pensió, jubilació anticipada... Engloba, a més, les retribucions al personal liquidades amb instruments de patrimoni (per exemple, accions, participacions, etc.).
S'hi inclou el salari base íntegre; els complements en diners per hores extraordinàries, antiguitat, títol, perillositat, incentius, assistència, residència, prima de transport, etc.; primes per beneficis, gratificacions de Nadal i pagues extraordinàries; les remuneracions en espècie (valorades segons el cost net que representen per a l'empresa) subministrades gratuïtament o a preu reduït als assalariats en concepte de consumidors (productes alimentaris, combustibles, habitatge, vestimenta, accions repartides, etc.).
No s'hi inclouen els pagaments fets a professionals o col·laboradors lliures i independents vinculats a l'empresa per un contracte mercantil, les despeses de viatge del personal de l'empresa o els pagaments a empreses de treball temporal. Tampoc s'inclouen en aquesta rúbrica les cotitzacions per part de l'empresa a la Seguretat Social i a caixes de pensions.
Inversió en actius materials, o increments reals en el valor dels béns de capital materials fets per l'empresa l'any de referència.
S'entén per increment real dels recursos productius en general els augments de valor que es produïsquen en els diversos tipus d'actius, que tinguen l'origen en compres a tercers de béns (nous o usats), en producció pròpia d'actius, o en treballs fets per la mateixa empresa o per tercers sobre elements ja existents a fi d'augmentar-ne la capacitat productiva, el rendiment o la vida útil (adquisicions, millores o producció pròpia).
Les operacions d'inversió es reflecteixen pel total del valor que tenen. Si es compren a tercers, es valoren a preus d'adquisició, sense incloure-hi l'IVA deduïble i incloent-hi el transport, el cost d'instal·lació, les despeses de registre i notaria, i altres impostos que siguen no deduïbles. Els treballs fets per l'empresa amb els seus recursos es valoren a preu de cost.
Els béns de capital materials objecte de la inversió poden ser nous o ja existents; es poden haver comprat a tercers, adquirit a través d'un contracte d'arrendament financer (dret a utilitzar un bé durador a canvi del pagament de lloguers durant un termini prolongat i predeterminat) o ser fabricats per a l'autoconsum (producció capitalitzada de béns de capital materials), i han de tindre una vida útil superior a un any. Se n'exclouen els béns adquirits a través de reestructuracions (fusions, absorcions, fragmentacions o separacions). Se n'exclouen els costos de manteniment corrent.
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ofereix una explotació de resultats sobre el sector servicis a la Comunitat Valenciana que consisteix en dos conjunts de taules: un, elaborat a partir de la informació sobre els establiments ubicats a la Comunitat Valenciana, i l'altre, a partir de la informació sobre les empreses amb seu a la Comunitat.
En els dos casos es proporcionen tabulacions de les variables objecte d'estudi que han sigut explicades amb detall en l'apartat 3 d'aquestes notes. Les variables de classificació usades en la tabulació es basen en la grandària i en l'activitat. La classificació per activitat coincideix, en un cas, amb les divisions de la CNAE-2009, i, en un altre, les diverses activitats s'han agrupat en funció de la intensitat en coneixement que tenen. La taula següent classifica els servicis que conformen l'àmbit d'aquesta enquesta en funció de la intensitat en coneixement:
| Divisions CNAE-2009 | |
|---|---|
| Servicis intensius en coneixement d'alta tecnologia | 59, 60, 61, 62, 63, 72 |
| Servicis de mercat intensius en coneixement (exclosa la intermediació financera i els servicis d'alta tecnologia) | 50, 51, 69, 70, 71, 73, 74, 78, 80 |
| Altres servicis intensius en coneixement | 58, 75, 84, 85, 86, 87, 88, 90, 91, 92, 93 |
També s'ha proporcionat informació segons la naturalesa jurídica de l'empresa.
S'han exclòs de la publicació les divisions de la secció R i la divisió 96 de la CNAE-2009, el disseny mostral de les quals no es fa per comunitat autònoma.
Les microdades disponibles no han permés establir tipologies dels establiments que hi ha a la Comunitat Valenciana referides a la dimensió (en personal assalariat o en xifra de negoci). Aquestes tipologies sí que s'han pogut establir en el cas de les empreses amb seu a la Comunitat.
Amb aquesta tabulació es pretén proporcionar informació complementària a la proporcionada per l'INE sobre locals o establiments ubicats a la Comunitat Valenciana.
La publicació de resultats s'estructura, per tant, en un primer conjunt de taules obtingudes a partir de dades sobre establiments o locals ubicats a la Comunitat:
Resultats per secció i divisió de la CNAE-2009
Resultats per naturalesa jurídica de l'empresa
Resultats per servicis intensius en coneixement
Resultats per dimensió de l'empresa
Un segon conjunt de taules conté els resultats sobre empreses amb seu social en la Comunitat. Aquestes taules donen informació sobre un conjunt ampliat de variables en relació amb les dades per establiments en incorporar resultats sobre el personal remunerat per sexe i un desglossament de la xifra de negocis per destinació geogràfica:
Resultats per secció i divisió de la CNAE-2009 i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per naturalesa jurídica i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Resultats per servicis intensius en coneixement i grandària de l'empresa (per personal ocupat o xifra de negocis)
Errors de mostreig segons secció i divisió de la CNAE-2009