ENQUESTA
INDUSTRIAL D'EMPRESES. RESULTATS PER A
NOTES
METODOLÒGIQUES
1. INTRODUCCIÓ
La publicació
de l'Enquesta Industrial d'Empreses de 2010 permet disposar d'una informació
bàsica per al coneixement de la realitat industrial i per a l'anàlisi de les
seues característiques estructurals principals. Esta enquesta, implantada a
partir de l'any de referència 1993, proporciona anualment una visió general de
l'estructura industrial; la seua metodologia s'até a les recomanacions d'Eurostat,
especificades en els seus reglaments i directives, i, al mateix temps, oferix
un enfocament analític adequat a la realitat industrial que tracta de
reflectir.
L'enquesta fou
objecte en l’any 2008 d'una reforma per a adaptar-la al nou reglament SBS
d'Eurostat, a
En els apartats
següents es descriuen, en primer lloc, les línies metodològiques generals del
plantejament de l'enquesta, els seus objectius, el sistema d'unitats i l’àmbit
de la investigació; a continuació, es fa referència al procés de mostreig i el
seu disseny; a continuació, s'arrepleguen les definicions de les principals
variables que es publiquen; finalment, es comenten breument les distintes fases
del desenvolupament de l'enquesta: recollida de la informació, processament,
tabulació i difusió dels resultats.
2. OBJECTIUS I MARC TEÒRIC DE L'ENQUESTA
L'Enquesta Industrial d'Empreses forma part
d'un complex projecte de modernització
del conjunt d'estadístiques industrials,
que pretén com a objectiu últim, dissenyar un autèntic Sistema Integrat
d'Estadístiques Industrials en què gràcies a l'acoblament de les seues
diferents investigacions, ajustades a unes definicions, nomenclatures i
criteris metodològics comuns, es puga generar una àmplia oferta d'informació
econòmica relativa al sector industrial, plenament coherent i interrelacionada
entre si. Dins d'este marc general, l'objectiu fonamental de l'enquesta és proporcionar
una informació precisa, fiable i en el menor termini de temps possible, de les
principals característiques estructurals i dels diversos sectors que
constituïxen l'activitat industrial de l'economia, de tal forma que es puguen
satisfer les necessitats d'informació, tant nacionals com internacionals,
en la matèria.
La consecució d'este objectiu, queda
integrada dins d'un conjunt de plantejaments concrets que impregnen la
filosofia de l'enquesta, i que responen, essencialment, a les línies fonamentals
d'actuació següents.
2.1. Adaptació a la normativa de
L'objectiu d'integració comunitària
s'articula pel que fa a l'enquesta estructural en dos aspectes fonamentals:
a) En primer lloc, la consideració d'un
model d'enquesta d'unitats múltiples, en què l'empresa assumix el paper d'eix
central d'acord amb la normativa europea, però en el qual, a fi de cobrir la
necessitat de proporcionar informació desagregada geogràficament que satisfaça
la creixent demanda de dades a nivell regional, així com l’interés a disposar
de xifres fidedignes de les diferents branques d'activitat que faciliten una
adequada visió de l'activitat econòmica industrial. S'han integrat altres
unitats complementàries en l'enquesta (tant a nivell d'unitat d'observació com
des del punt de vista analític).
b) En segon lloc, a fi d'adaptar-se a la
nomenclatura europea d'activitats (NACE Rev. 2), l'Enquesta Industrial
d'Empreses s'articula pel que fa a sectorització, estratificació i
infraestructura estadística, sobre la base de
2.2. L'enfocament en l'obtenció de la dada
primària
Les dades primàries, és a dir, aquelles que
sol·liciten a les unitats informadores, constituïxen un element fonamental de
qualsevol enquesta, ja que la precisió i fiabilitat dels resultats finals
depén, en gran manera, de la qualitat d'eixa informació obtinguda durant
l'etapa de
En primer lloc, l'adaptació de les
principals variables del qüestionari als criteris i a les normes del nou Pla
General de Comptabilitat, la qual cosa ha exigit una anàlisi minuciosa de les
seues variables diferents, en un intent de compaginar l'enfocament empresarial
comptable amb el compliment de les seues distintes necessitats d'informació.
En segon lloc, la utilització de diferents
models de qüestionaris en funció de la grandària de l'empresa. El sector
industrial es caracteritza per una gran heterogeneïtat, no sols pel que fa a la
diversitat d'activitats econòmiques exercides per les distintes empreses, sinó
també en relació amb la mateixa grandària de les unitats productives, la qual
cosa dóna origen al fet que estes disposen de distints sistemes de gestió o
d'informació, realitzen diferents tipus d'operacions economicofinanceres, etc.,
aspectes que, en definitiva, dificulten un tractament homogeni d'estes unitats
des del punt de vista estadístic. A fi d'ajustar les dades demanades (i la seua
major o menor especificació) a les característiques pròpies de cada unitat,
s'han dissenyat diferents models de qüestionaris en funció de les
característiques de cada empresa informadora.
3. UNITATS DE L'ENQUESTA
La unitat bàsica de l'enquesta és l'empresa
industrial. S'entén per empresa tota unitat jurídica que constituïx una unitat
organitzativa de producció de béns i servicis i que gaudix d'una certa
autonomia de decisió, principalment a
l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. L'empresa pot exercir una
o més activitats en un o diversos llocs.
Es considera que una empresa és industrial,
a efectes de l'enquesta, si la seua activitat principal està inclosa dins de
les Seccions B a E de
En l'esquema d'unitats de l'enquesta,
l'empresa assumix el mateix temps, el paper d'unitat informadora, aquella que
facilita la informació sol·licitada en l'enquesta, i d'unitat d'observació,
aquella a què es referixen les dades sol·licitades en el qüestionari.
Tanmateix, a pesar de ser l'empresa la
unitat central de l'enquesta, els múltiples objectius que es pretenen
aconseguir amb investigació, en particular, la necessitat d'oferir dades
regionals i per branques d'activitat, han conduït a configurar un sistema
d'unitats múltiples en què, conjuntament amb l'empresa, es prenen en
consideració altres unitats que complementen el sistema d'informació. Estes
unitats són l'establiment industrial (com a unitat d'observació) i la unitat
d'activitat econòmica a nivell local (com a unitat d'anàlisi).
S'entén per establiment, tota empresa o
part d'una empresa, situada en un lloc geogràficament delimitat (taller,
fàbrica, etc.), en el qual es realitzen activitats econòmiques a les quals
dediquen el seu treball una o diverses persones per compte d'una mateixa
empresa. Un establiment es considera industrial si la seua activitat principal
és industrial.
S'entén per unitat d'activitat econòmica a
nivell local, als efectes de l'enquesta, la part d'una empresa que duu a terme una
determinada activitat en una localització geogràfica determinada. La unitat
local d'activitat no és objecte
d'observació directa, és una unitat
analítica les dades de la qual s'obtenen a partir de la informació recollida a
nivell d'empresa i d'establiment industrial.
4. ÀMBITS DE L'ENQUESTA
4.1. Àmbit poblacional
La població objecte d'estudi de l'enquesta
és el conjunt d'empreses amb una o més persones ocupades remunerades, i
l'activitat principal de la qual figura inclosa en les Seccions B a E de
S'entén per activitat principal de
l'empresa aquella que genera el major valor afegit. Si no es disposa d'esta
informació, es considerarà aquella que proporcione el major valor de producció,
o, si no n'hi ha, la que empre un nombre més gran de persones ocupades.
4.2. Àmbit territorial o geogràfic.
Des del punt de vista geogràfic, l'enquesta
cobrix el conjunt del territori nacional a excepció de Ceuta i Melilla.
Als
efectes de la seua explotació estadística, l'enquesta està dissenyada per a
permetre oferir resultats a nivell de comunitats autònomes, aspecte este
d'especial interés per a l'estudi i anàlisi econòmica regional.
4.3. Àmbit temporal.
L'enquesta es duu a terme amb caràcter anual.
Quant al període de referència de la informació, les dades sol·licitades es
referixen a l'any natural objecte de l'enquesta.
Excepcionalment, les empreses que funcionen
per temporades o campanyes que comprenen dos anys distints, i tenen així
comptabilitzades les seues dades, han referit la informació a la temporada o
campanya que va acabar en eixe any.
5. DISSENY I MOSTREIG
5.1. Definició de les poblacions que cal
mostrejar
La població objecte d'estudi de l'enquesta
s'ha dividit a efectes del disseny de la mostra en una sèrie d'estrats. La
primera variable utilitzada per a definir-los ha sigut l'activitat principal de
les empreses. En termes d'equivalència amb
5.2. Tipus de mostreig. Estratificació
En la formació dels estrats s'han utilitzat
la variables següents:
-
Classe
d'activitat (codi CNAE-
-
Comunitat autònoma
-
Interval de
grandària (ocupats)
En conseqüència, cada estrat ve determinat
per l’encreuament d'estes tres variables.
A efectes del mostreig, i del procés
posterior d'estimació i càlcul de factors d'elevació, s'han definit els
següents intervals de grandària:
|
Grandària |
Persones ocupades |
|
1 |
1-3 |
|
2 |
4-9 |
|
3 |
10-19 |
|
4 |
20-49 |
|
5 |
50-99 |
|
6 |
100-199 |
|
7 |
200-499 |
|
8 |
500-999 |
|
9 |
1.000 i més |
5.3. Grandària de la mostra i assignació
Les grandàries
5, 6, 7, 8 i 9 s'han investigat exhaustivament. En la resta s'ha realitzat una
assignació de Neyman, assignant els errors relatius següents de la variable
persones ocupades:
-
1% (a nivell de classe d'activitat)
-
5% (a nivell de classe i comunitat autònoma)
-
20% (a nivell de classe, comunitat autònoma i grandària)
Les grandàries de la mostra així obtingudes,
s'incrementen, en cas necessari, fins a un mínim de 3 empreses per estrat o el
2% de les empreses del directori.
També s'han seleccionat de forma exhaustiva
aquelles empreses amb menys de 50 treballadors que estaven fora dels percentils
següents de la distribució de la variable “xifra de negocis”.
Grandària 1: 99%
Grandària 2: 99%
Grandària 3: 97%
Grandària 4: 90%
A nivell estatal la mostra final conté
aproximadament 43.500 empreses.
5.4. Selecció de la mostra
Dins de cada estrat la mostra se selecciona
per mitjà d'assignació d'un número aleatori, que permet la coordinació de la
mostra amb altres enquestes.
El procés de selecció és independent d'un
any a un altre, és a dir, per a un determinat estrat, la probabilitat que una
empresa siga seleccionada l'any t és independent que haja o no sigut
seleccionada l'any t-1.
5.5. Estimadors
S'utilitzen
estimadors no esbiaixats d'expansió en el mostreig estratificat del tipus
següent:
On es l'estimació de
En la fórmula anterior el primer sumand
representa l'aportació de les empreses que no han canviat d'estrat, i el segon
l'aportació de les unitats de l'estrat h que inicialment van ser
seleccionades en un altre estrat k distint.
El nombre d'empreses de l'estrat en el directori es deflacta, en el càlcul
de les estimacions, en funció de les baixes produïdes en l'estrat.
5.6. Errors de mostreig
L'error relatiu de mostreig, es calcula a
partir de la variància de l'estimador 
On 
i
sent
6. VARIABLES I DEFINICIONS.
Per a una millor comprensió i interpretació
dels resultats presentats en la pàgina web, es definixen a continuació les
principals variables difoses en esta.
6.1. Personal ocupat.
S'entén per
persones ocupades, el conjunt de persones fixes i eventuals, que en l'any de
referència de les dades es trobaven exercint una labor remunerada o no per a
l'empresa, i que hi pertanyen i són pagades per esta. S'hi inclouen les
persones amb llicència de malaltia, vacances remunerades, llicències ocasionals
sense sou, etc., així com treballadors a temps parcial (sempre que treballen
més d'1/3 de la jornada laboral completa). No s'hi inclouen, tanmateix, les
persones posades a disposició de l'empresa per altres empreses o agències i són
retribuïdes per estes últimes; les persones que estiguen efectuant treballs de
manteniment o reparació en algun dels locals o establiments de l'empresa i són remunerades
per compte d'altres empreses; així com les persones en situació d'excedència,
llicència il·limitada o jubilats. Tampoc s'hi inclouen els membres del Consell
d'Administració que estiguen remunerats exclusivament per la seua assistència a
estos consells, ni els socis o altres persones que treballen menys d'1/3 de la
jornada laboral. Dins del conjunt de persones ocupades es distingix a efectes
de l'enquesta entre personal no remunerat i el personal remunerat.
6.2. Personal
no remunerat.
Són les
persones que dirigixen o participen activament en les tasques de l'empresa
sense rebre una remuneració fixa o salari i que treballen almenys 1/3 de la
jornada laboral normal. S'hi inclouen propietaris i socis actius, ajudes
familiars i altres persones no remunerades.
6.3. Personal
remunerat.
S'entén per
personal remunerat el conjunt de persones que treballen o realitzen tasques per
a una empresa a canvi d'una determinada remuneració econòmica o salari. S'hi inclouen
tant persones que realitzen funcions directament associades a les activitats
productives de l'empresa (obrers, caps de taller, oficials, aprenents, etc.),
com aquelles altres les tasques de les quals no estan lligades directament al
procés productiu (directors a sou, gerents, tècnics, personal d'oficina i
administratius, subalterns, venedors, etc.).
6.4. Hores
treballades.
S'entén per
hores treballades el nombre total d'hores efectivament treballades pel personal
ocupat durant l'any de referència de l'enquesta. Este concepte comprén les
hores realment treballades (tant normals com extraordinàries) durant els
períodes de treball; el temps dedicat en el lloc de treball a la preparació de
ferramentes, elaboració de fitxes de control, etc.; la duració dels temps morts
que hagen pogut produir-se en el lloc de treball tant per falta ocasional del
treball com per desocupació de màquines, accident, etc.; així com el temps
corresponent a breus períodes de descans en el lloc de treball (desdejuni,
entrepà, etc.). Tanmateix, se n’ha d'excloure les hores pactades (i pagades)
però no treballades com a conseqüència de baixes per malaltia, vaga, vacances,
dies festius, etc., les interrupcions per als menjars, i les hores emprades en
el trajecte del domicili al lloc de treball i viceversa.
6.5. Vendes
netes de productes.
Este concepte
arreplega l'import total de les vendes, efectuades per l'empresa durant l'any
de referència, de productes acabats (aquells béns fabricats per la mateix<
empresa en el seu procés productiu, o per tercers, via producció per
subcontracta i que estiguen destinats al consum final o a la seua utilització
per altres empreses), productes semiacabats
(béns fabricats per l'empresa que no estan destinats normalment a la
venda fins que no siguen objecte d'elaboració, incorporació o transformació posterior), així com de
subproductes, residus, envasos i embalatges (subproductes són els béns
obtinguts durant el procés productiu que tenen el caràcter de secundaris o
accessoris a la fabricació principal;
residus els obtinguts inevitablement i
alhora que els productes o subproductes,
sempre que tinguen valor intrínsec i puguen ser posteriorment utilitzats o
venuts; envasos, els recipients o atuells, normalment destinats a la venda
conjuntament amb el producte que contenen; i embalatges, les cobertes o embolcalls,
generalment irrecuperables, destinats a resguardar productes o mercaderies que s’han
de transportar).
Les vendes es consideren netes, és a dir,
una vegada descomptats els ràpels sobre vendes (descomptes i semblants que es
basen a aconseguir un determinat volum de comandes) i les devolucions de vendes
(remeses tornades per clients, normalment per incompliment de les condicions de
la comanda), així com els descomptes originats
per defectes de qualitat, retards en el termini d'entrega de les
comandes, etc., que s'hagen produït amb posterioritat a l'emissió de la
factura.
Les vendes de productes es valoren a preu de venda, sense incloure-hi les despeses
de transport ni els impostos que graven eixes operacions.
6.6. Vendes netes de mercaderies.
Este concepte arreplega l'import total de
les vendes, efectuades per l'empresa durant l'any de referència, de tots
aquells béns o mercaderies adquirits per a la seua venda posterior sense
transformació (revenda de mercaderies en el mateix estat en què es van
adquirir)
Les vendes s’han de considerar netes, és a
dir, una vegada descomptats ràpels, devolucions i semblants.
Les vendes de mercaderies es valoren a preu
de venda, sense incloure-hi les despeses de transport ni els impostos que
graven eixes operacions.
6.7. Prestacions de servicis.
Este concepte arreplega l'import total dels
ingressos obtinguts per l'empresa durant l'any de referència en concepte de
contrapartida pels servicis (que siguen objecte del tràfic ordinari de
l'empresa) prestats a altres empreses, persones o entitats. Dins d'esta rúbrica
destaquen per la seua importància els ingressos per subcontracta, és a dir els
pagaments realitzats a l'empresa per una altra empresa (la contractant) per la
seua participació, com a subcontractista, en el disseny o producció d'un
determinat producte. Per la seua importància, dins d'esta rúbrica, destaquen
els ingressos per subcontracta, és a dir els pagaments realitzats a l'empresa
com a conseqüència de la seua participació, com a subcontractista, en el
disseny o producció d'un determinat producte d'una altra empresa. Es
valora per l'import total d’estos sense
incloure-hi els impostos que els graven.
6.8. Import net de la xifra de negocis.
És el resultat que s'obté de deduir de
l'import de les vendes de productes, mercaderies i semblants, i de les
prestacions de servicis corresponents a les activitats ordinàries de l'empresa,
l'import dels descomptes i la resta de bonificacions sobre les vendes, així
com l'IVA i altres impostos directament relacionats. El seu
contingut es correspon amb la suma dels imports relatius a les vendes netes
de productes, vendes netes de
mercaderies i prestacions de servicis.
6.9. Destí geogràfic de les vendes.
Este concepte arreplega la distribució per
mercats geogràfics de l'import total de la xifra de negocis de l'empresa.
S'especifiquen 3 destins geogràfics: Espanya, altres països de
6.10. Treballs realitzats per l'empresa per
al seu actiu.
Este concepte arreplega la contrapartida de
les despeses realitzades per l'empresa per als seus immobilitzats (immobilitzat
intangible, immobilitzat material, inversions immobiliàries i immobilitzat
material en curs) utilitzant els seus equips i personal propis.
Este concepte inclou tant la producció de
béns d'equip o edificacions, com les grans reparacions i millores realitzades
sobre els ja existents a fi d'augmentar la vida útil del bé, la seua capacitat
de producció o el seu rendiment. També s'inclou dins d'esta rúbrica la
contrapartida de les despeses que s'activen corresponents als pagaments
efectuats a altres empreses en concepte de retribució pels treballs encarregats
a estes amb fins d'investigació i desenvolupament (despeses d'I+D extramurs).
Els treballs realitzats per la mateixa
empresa per al seu immobilitzat es valoren a preu de cost, que es determina
afegint al preu d'adquisició de les matèries primeres i altres materials
consumibles, els costos directament imputables al producte, així com els costos
indirectes que raonablement es puguen repercutir sobre el producte que es
tracte.
6.11. Subvencions, donacions i llegats.
Este concepte arreplega els imports que han
de ser imputats al resultat de l'exercici per subvencions, donacions i llegats.
6.12. Resta d'ingressos d'explotació.
En este apartat se sol·liciten els
ingressos que formant part del resultat d'explotació de l'empresa no s'han
inclòs en els apartats anteriors. Entre ells, els ingressos obtinguts per
les empreses corresponents a ingressos
per arrendaments, ingressos de propietat industrial cedida en explotació,
ingressos per comissions, ingressos per servicis al personal i ingressos per
servicis diversos.
6.13. Ingressos d'explotació.
És l'import total obtingut com a resultat
d'agregar els diferents ingressos
lligats a l'explotació, obtinguts per l'empresa durant l'any de referència (import net de la xifra de
negocis, treballs per l'empresa per al seu actiu; subvencions, donacions i
llegats; i resta d'ingressos d'explotació.
6.14. Variació d'existències en matèries
primeres, aprovisionaments i mercaderies.
Es definix la variació d'existències, de
matèries primeres, aprofitaments i mercaderies, com l'import corresponent a la
diferència entre les existències finals al terme de l'any de referència, i les
existències inicials d’estes al principi de l'any. Les variacions d'existències
es valoren a preus d'adquisició.
6.15. Variació d'existències de productes.
Es definix la variació d'existències de
productes com la diferència entre l'import total de les existències finals
d'eixos productes al terme de l'any de referència, i les existències inicials
dels mateixos al començament d’eixe any. Les variacions d'existències es
valoren al cost de producció.
6.16. Compres netes de matèries primeres.
Este concepte arreplega les compres netes
(és a dir, una vegada descomptats els ràpels i les devolucions de compres) de
matèries primeres (béns adquirits per a una transformació en el procés
productiu) efectuades per empresa durant l'any de referència.
6.17. Compres netes d'altres
aprovisionaments.
Este concepte arreplega les compres netes
d'aprovisionaments (combustibles i carburants, reposicions, embalatges,
material d'oficina, etc.) efectuades per l'empresa durant l'any de referència.
6.18. Compres netes de mercaderies.
Este concepte arreplega les compres netes
de mercaderies (béns adquirits per a revendre'ls sense sotmetre'ls a un procés
de transformació) efectuades per l'empresa durant l'any de referència.
6.19. Treballs realitzats per altres
empreses.
És la despesa corresponent al treball que,
formant part del procés de producció pròpia, s'encarrega i és realitzat per
altres empreses.
6.20. Compres i treballs realitzats per
altres empreses.
És l'import total obtingut com a resultat
d'agregar les compres de matèries primeres, d'aprovisionaments i mercaderies, i
els treballs realitzats per altres empreses.
6.21. Procedència geogràfica de les
compres.
Este concepte arreplega la distribució,
segons procedència geogràfica, de l'import total de les compres realitzades per
l'empresa. Es distingix entre 3 procedències geogràfiques Espanya, altres
països de
6.22. Sous i salaris.
Comprenen totes les quantitats,
obligatòries o voluntàries, pagades en diners o en espècie per l'empresa al seu
personal assalariat de qualsevol tipus (fixos
i eventuals), en concepte de remuneració del treball per ells realitzat. Estos
pagaments es comptabilitzen pel seu import brut, és a dir abans de fer les deduccions corresponents a la seguretat
social i impostos sobre la renda de les persones físiques a càrrec dels
treballadors. S'hi inclou el salari base íntegre; els complements en diners per
hores extraordinàries, antiguitat, títol, perillositat, incentius, assistència,
residència, prima de transport, carestia de vida, etc.; primes per beneficis,
gratificacions de Nadal i pagues extraordinàries; les remuneracions en espècie (valorades
segons el cost net que representa per a l'empresa) subministrades gratuïtament
o a preu reduït als seus assalariats en concepte de consumidors (productes
alimentaris, combustibles, vivenda, vestit, accions repartides, etc.); així com
les quotes a la seguretat social i impost sobre la renda de les persones
físiques (treball personal) a càrrec dels treballadors, pagats per l'empresa
sense descomptar-los-els després a estos. No s'hi inclouen les indemnitzacions
pagades per la compra de ferramentes o roba de treball; les despeses corrents
de transport dels assalariats organitzat per l'empresa; les despeses corrents i
les subvencions destinades a instal·lacions esportives, culturals i
recreatives; les despeses de formació professional, reconeixements mèdics i
millores dels llocs de treball. Tampoc s'hi inclouen les indemnitzacions
pagades directament per l'empresa als seus assalariats en cas de malaltia,
desocupació, acomiadament, accident, etc.; que s'arrepleguen en rúbrica a
banda.
6.23. Indemnitzacions.
S'entén per indemnitzacions aquells
pagaments realitzats, directament per l'empresa als seus assalariats, en casos
de malaltia, desocupació, acomiadament, accident, pensió, jubilacions
anticipades, etc.; que complementen els realitzats per organismes asseguradors o que substituïxen
els no rebuts d'estos per no estar afiliats. No s'hi inclouen les
indemnitzacions avançades per l'empresa als seus treballadors, que són a
càrrec de
6.24. Seguretat social a càrrec de
l'empresa.
Arreplega les contribucions reglamentàries
a
6.25. Altres despeses de personal.
S'hauran d'incloure en este concepte totes les despeses de
personal comptabilitzades com a tals per l'empresa i no arreplegades en els
apartats anteriors. Entre altres, retribucions a llarg termini per mitjà de
sistemes d'aportació o prestació definida, retribucions al personal per mitjà
d'instruments de patrimoni i altres despeses socials, esta última partida
inclou les despeses de naturalesa social realitzades, en compliment d'una
disposició legal o voluntàriament, per l'empresa, com per exemple, subvencions
a economats i menjadors, sosteniment d'escoles i institucions de formació
professional, beques per estudis, primes per assegurances de vida, accidents… No
s'hi inclouen les despese corrents de sosteniment d'estes prestacions.
6.26. Despeses de personal.
Este concepte arreplega l'import total
agregat als pagaments efectuats per l'empresa durant l'any de referència en
concepte de sous i salaris, indemnitzacions, seguretat social i altres despeses
de personal.
6.27. Servicis exteriors.
Este concepte comprén l'import total del
conjunt de despeses d'explotació de naturalesa diversa realitzades per
l'empresa durant l'any de referència, com ara despeses en I+D, arrendaments i
cànons, reparacions i conservació, servicis de professionals independents,
transports, primes d'assegurances, servicis bancaris i semblants, publicitat,
programada i relacions públiques, subministraments i altres servicis.
6.28. Resta de despeses d'explotació.
En este epígraf s'arrepleguen totes aquelles
despeses que formant part del resultat d'explotació no s'han arreplegat en els
apartats anteriors.
6.29. Despeses d'explotació.
És l'import total obtingut com resultat
d'agregar les despeses diferents lligades a l'explotació realitzades per
l'empresa durant l'any de referència (compres i treballs realitzats per altres
empreses; despeses de personal; servicis exteriors; i resta de despeses
d'explotació).
6.30. Resultats de l'exercici.
Este concepte arreplega l'import total del
benefici o pèrdua de l'exercici que s'obté com a conseqüència de l'exercici de
l'activitat de les empreses. Este resultat pot ser positiu (benefici) o negatiu
(pèrdua).
6.31. Adquisicions de productes energètics i consum d'aigua.
Arreplega totes les compres de productes
energètic realitzades en l'any de referència, sempre que estos productes
s'hagen adquirit per a utilitzar-los com a combustible. Els productes
energètics usats com a matèria primera o per a revenda sense transformació se
n’han d'excloure. La xifra ha de donar-se només en valor. Els productes
energètics sol·licitats són el gas, l'electricitat i altres combustibles i
carburants. També se sol·licita el consum d'aigua.
6.32. Inversió en actius materials.
Es definix la inversió com els increments
reals en el valor dels recursos de capital realitzats per l'empresa en l'any de
referència. Es tracta d'inversió bruta.
S'entén per increment real dels recursos
productius, els augments de valor que es produïsquen en els distints tipus
d'actius, que tinguen el seu origen en compres a tercers de béns nous o usats;
en producció pròpia d'actius, o en treballs realitzats per la mateixa empresa o
per tercers sobre elements ja existents a fi d'augmentar la seua capacitat
productiva, el seu rendiment o la seua vida útil (adquisicions, millores i
producció pròpia).
Les operacions d'inversió es reflectixen
pel total del seu valor, es valoren les compres a preus d'adquisició, sense
incloure-hi l'IVA deduïble i incloent-hi el transport, el cost d'instal·lació,
les despeses de registre i notaria, i altres impostos que siguen no deduïbles.
Els treballs realitzats per l'empresa amb els seus propis recursos es valoren a
preu de cost.
S'establix una diferenciació de la inversió
en funció del tipus de bé, oferint-se dades d'inversió en terrenys, béns
naturals i construccions; instal·lacions tècniques; maquinària; i altres actius
materials.
6.33. Inversió en actius intangibles.
S'inclouen, en esta variable, les despeses
en investigació i desenvolupament activats; la inversió en aplicacions
informàtiques; i altres actius intangibles, com ara concessions, patents,
llicències, fons de comerç, drets semblants i altres.
7. RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ
7.1. Organització del treball
Els qüestionaris s’envien per correu a les
empreses que formen part de la mostra, a l'inici del segon trimestre de l'any
posterior al de referència de les dades. Conjuntament amb els qüestionaris les
unitats informadores reben en cada enviament un quadernet d'instruccions per a
precisar conceptes o aclarir algunes de les qüestions sol·licitades en el
qüestionari.
El personal de les unitats de recollida,
d'acord amb les quotes de treball prèviament fixades, realitza les tasques de la
recollida, dirigint-se a les empreses que no hagen tornat en el termini previst
el qüestionari per correu, a fi de sol·licitar-los la informació,
assessorar-los en cas necessari i obtindre el qüestionari emplenat.
Les unitats de recollida s'han encarregat a
més de la recollida, de la depuració i gravació dels qüestionaris.
7.2. Gestió informàtica del fitxer de la
mostra
La gestió del fitxer d'empreses de la
mostra, tant per a controlar la recollida, com per a actualitzar les dades de
les empreses informadores, es duu a
terme per mitjà d'una aplicació informàtica establida a este efecte, que permet
garantir el control i l'organització de tot el procés. La informació
actualitzada de la base de dades de cada unitat de recollida, s’envia, amb
periodicitat quinzenal i conjuntament amb els qüestionaris rebuts, a
7.3. Taxa de no resposta
La taxa de no resposta, una vegada
finalitzada la fase de recollida dels qüestionaris, ha sigut del 8,78% per al
conjunt de l'enquesta.
7.4. Models de qüestionaris
S'han dissenyat 4 models diferents de
qüestionaris a fi d'adequar la informació sol·licitada a les característiques
específiques de les empreses. En les empreses amb menys de 10 persones
ocupades, s'ha utilitzat un model de qüestionari reduït (model 1) en el qual
s'han arreplegat un conjunt de característiques i variables bàsiques per al
compliment dels objectius de l'enquesta. En les empreses entre 10 i 49 persones
ocupades s'ha utilitzat un model de qüestionari més complex i detallat (model
2), en què junt amb la informació sol·licitada en el model bàsic (la informació
d'un model és perfectament integrable en l'altre), s'han ampliat les variables
sol·licitades, i es demana a vegades un major detall en la desagregació de la
informació, i finalment en les empreses amb 50 i més ocupats l'activitat de les
quals està inclosa en les seccions B i C de la CNAE-09 (model 3), la informació
s'ha ampliat, especialment en servicis exteriors i inversió, este qüestionari
inclou a més de la informació a nivell d'empresa, un apartat addicional en el
qual s'arreplega informació dels distints establiments industrials de
l'empresa, i se sol·licita una desagregació percentual per establiment
industrial de les seues variables principals. L'últim dels models correspon a
les empreses amb 50 o més persones ocupades i l'activitat de les quals està
inclosa en les seccions D i E de la CNAE-09 (model 4), en este model es demana
la mateixa informació a nivell d'empresa que en el model 3, però atesees les
característiques d'estes activitats, és distinta la informació que se
sol·licita respecte a la seua distribució territorial.
8. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
L'etapa inicial del processament de la
informació de l'enquesta, coincidix en el temps amb el mateix treball de camp,
i es duu a terme de forma paral·lela a la recollida, durant tot el temps que
dura esta. El sistema articulat se centra en tres aspectes fonamentals: un
procés d'actualització en forma contínua; una depuració, integrada en la gravació,
del contingut del qüestionari; i un tractament de la gestió interprovincial de
la unitat empresa, en particular, de les empreses multilocalitzades. El seu
objectiu global és establir uns nivells de qualitat suficients que permeten una
significativa simplificació del tractament posterior de la informació.
La gravació dels qüestionaris es realitza
de forma contínua per les mateixes unitats de recollida, establint-se les
normes de control necessàries per a garantir un nivell adequat en la qualitat
de tot el procés. Açò permet controlar, ja en esta fase, els errors que puguen
afectar les dades obtingudes de les unitats informadores.
Una vegada realitzada la gravació dels
qüestionaris i disponible la informació en suport magnètic,
Durant el procés de microdepuració, es duu
a terme la detecció i depuració d'errors i inconsistències en les variables
d'identificació de cada registre, així com les depuració i imputació d'errors
de contingut. En funció de les característiques de cada tipus d'error, en
determinats casos s'utilitzen procediments d'imputació automàtica, i en altres,
es realitzen actualitzacions (en batch) del fitxer a fi d'incorporar les
correccions dels errors detectats. Així mateix, es corregixen els errors
sistemàtics detectats en els estudis i les anàlisis prèvies realitzades sobre
les dades gravades. Una vegada finalitzada la fase de microdepuració, es
procedix al càlcul dels factors d'elevació, per a determinar les estimacions de
les distintes variables. L'última etapa, abans de la tabulació i difusió dels
resultats, és l'obtenció de taules d'anàlisi per a, per mitjà de tècniques de
macrodepuració, eliminar els errors i les inconsistències detectats.
9. DIFUSIÓ DE RESULTATS
Les dades que es difonen, pretenen oferir
una informació bàsica, i al mateix temps rellevant, dels principals resultats
de l'enquesta, que permeten satisfer la demanda d'informació dels seus distints
usuaris.
Es proporcionen dades tant a nivell
nacional com desagregades per comunitats autònomes.
És convenient observar que les variacions
interanuals que s'obtenen a partir dels resultats d'esta enquesta, poden ser
degudes, en algunes ocasions (i en major o menor mesura), a canvis en
l'estructura de les poblacions de referència corresponents (per exemple, canvis
d'activitat en determinades empreses que
porten com a conseqüència la seua assignació a un sector d'activitat diferent
de l'any anterior, etc.), per la qual cosa, no en tots els casos, les
variacions esmentades han de ser directament associades a un canvi (augment o
disminució) de la mateixa magnitud, en l'activitat productiva del conjunt
d'empreses d'un determinat sector o subpoblació.
Finalment, és important ressaltar que la
difusió de l'enquesta no es limita exclusivament a les taules ací oferides o
arreplegades en
10. RESULTATS PER A
10.1. Introducció
La tabulació de resultats oferida en
l'Enquesta Industrial d'Empreses conté l'explotació ampliada dels resultats per
a
Com ja s'ha mencionat abans, a nivell
estatal la mostra final d'esta enquesta conté aproximadament 43.000 empreses,
de les quals aproximadament 5.000 corresponen a
10.2. Presentació de resultats
La publicació es dividix en cinc apartats i
un annex. Els apartats un a quatre presenten els resultats obtinguts per
al sector industrial en el seu conjunt segons diversos criteris de
classificació. Per a facilitar l'anàlisi de la informació s'oferixen una
sèrie d'indicadors d'interés i dos quadres comparatius entre
Cal advertir que per a la major part de les taules de
l'apartat 1 s'oferix el nombre d'empreses titulars de les UAE locals ubicats en
cada estrat de classificació. En este cas, la suma de les xifres de les
empreses per estrats pot no coincidir amb el nombre total d'empreses, ja que
una mateixa empresa pot comptabilitzar-se més d'una vegada si té UAE locals
ubicats en distints estrats de classificació. D'altra banda, per a les
taules 1.8. i 1.9. la suma de les xifres d'empreses per estrats sí que
coincidix amb el nombre total d'empreses, ja que els criteris de classificació
utilitzats fan referència a la pròpia empresa i fan que només es comptabilitze
una única vegada.
En els quadros comparatius entre la Comunitat Valenciana
i Espanya per agrupacions i sectors d'activitat de l'apartat 3 es proporciona
la variable nombre d'empreses segons dos criteris diferents. D'una banda,
s'oferix el nombre d'empreses titulars de les UAE locals ubicats en cada estrat
de classificació i d'altra banda, s'inclou també el nombre d'empreses segons la
seua activitat principal. En este cas, la suma de dades parcials sí que
coincidix amb el total ja que cada empresa titular es comptabilitza una única
vegada i s'assigna a l'estrat que correspon a la seua activitat principal,
encara que esta pot no coincidir amb la de l'establiment o els establiments que
la integren.
En les taules del quart apartat s'oferixen una sèrie
d'indicadors i de ràtios calculats, com són el nombre mitjà d'ocupats i
ingressos d'explotació per UAE local; hores treballades, ingressos d'explotació
i gastos de personal per ocupat; ingressos i gastos d'explotació per hora treballada.
A més, l'esforç inversor oferix una mesura per a comparar la intensitat
inversora de cada sector o agrupació d'activitat i s'obté del ràtio entre la
inversió en actius materials i el total de compres i treballs realitzats per
altres empreses.
Les taules
del cinqué apartat es referixen únicament a aquelles unitats d'activitat local
pertanyents a empreses de 10 ocupats o més. El fet, ja comentat abans, que la
informació requerida en el qüestionari a les empreses de 10 ocupats o més
presente un major nivell de detall, justifica l'existència d'este apartat i que
la tabulació oferida presente més desagregades les variables. La dita
informació addicional afecta bàsicament les rúbriques següents:
- Entre les
variables de despeses, es diferencien els components dels servicis exteriors.
- Respecte
a la inversió en actius materials, es desagrega per tipus de béns a un major
nivell de detall. A més, s'oferix l’import de la inversió en actius
immaterials, diferenciant la seua composició segons classe d'actiu.
- S’oferix
informació sobre el destí geogràfic de les vendes realitzades, la procedència
de les compres i la realització d'activitats secundàries.
Finalment, en l'annex es proporcionen les
taules que contenen els coeficients de variació de les taules de resultats corresponents.
10.3 Classificacions utilitzades
Per a obtindre una visió global de la
indústria i que permeta al seu torn la comparació immediata de resultats amb
els obtinguts per l'Enquesta Industrial d'Empreses de l'INE a nivell estatal i
per a la resta de comunitats autònomes, en l'explotació de resultats s'ha
utilitzat, en primer lloc, una classificació estadística de les dades per agrupacions
d'activitat. Esta desagregació de la informació en un nombre de 14
agrupacions d'activitat és compatible amb la que realitza l'INE en la seua
explotació estadística de resultats a nivell regional.
Però a més, una de les principals
aportacions de l'explotació estadística oferida en esta publicació és que
presenta les principals variables desagregades per a un total de 36 sectors
industrials, desenvolupament sectorial molt superior al presentat per l'INE
en este mateix àmbit.
Esta sectorització elaborada i utilitzada
per l'IVE intenta reflectir adequadament l'estructura productiva del teixit
industrial valencià, alhora que ha de servir de marc per a la realització
d'enquestes o l'explotació de fitxers administratius. S'ha adaptat a les
nomenclatures internacionals i estatals de manera que, a més de permetre
estandarditzar les diverses informacions estadístiques facilitades per l'IVE en
l'àmbit industrial, s'assegure la comparabilitat de resultats.
També s'utilitza la classificació segons el
destí econòmic dels productes, que diferencia els béns de consum
duradors i no duradors, béns d'equip, i béns intermedis energètics i no
energètics.
En un apartat específic d'esta publicació
s'arrepleguen les correspondències entre les 14 agrupacions d'activitat (R14), els
36 sectors (R36) i la CNAE-09.
Finalment, s'ha utilitzat la classificació
segons el nivell tecnològic de l'activitat. Es basa en l'última
classificació elaborada per l'Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre sectors industrials d'acord amb l'esforç
en investigació i desenvolupament (I+D).
Esta classificació distribuïx els sectors
en quatre grups en funció de la seua intensitat tecnològica: nivell tecnològic
alt, mitjà alt, mitjà baix i baix. El criteri que s'utilitza per a identificar
el nivell de contingut tecnològic d'un sector industrial és el grau
d'intensitat de la investigació i desenvolupament emprats (relació entre la
despesa directa en I+D i el volum de producció en este sector), a què s'afig la
tecnologia incorporada en les seues compres de béns intermedis i d'equip
(intensitat indirecta).
10.4. Coeficients de variació
A fi d'oferir una aproximació als errors de
mostreig en esta publicació s'han inclòs els coeficients de variació de les
estimacions de cada taula de resultats. Si 
representa un paràmetre d'interés (normalment
un total d'una certa variable o un quocient dels totals de dos variables) i 
la seua estimació obtinguda de la mostra, el
coeficient de variació és:
On 
és l'estimació de la variància de l'estimador ,
.
El càlcul de l'estimador de la variància de
l'estimador, ,
s'ha realitzat per mitjà de tècniques de remostratge per simulació,
concretament bootstrap, que, entre els mètodes assajats, és el que millor s'ha
instal·lat a les exigències derivades tant del disseny mostral com de la
mateixa mostra.
El bootstrap consistix a extraure 
mostres amb reemplaçament de la mostra
original. Per a cada una d'eixes rèpliques, s'obté una estimació 
de .
Amb les dites estimacions, es calcula l'estimador bootstrap de la variància de :
On 
.
Les
variables Variació d'existències i Resultats de l'exercici poden
presentar valors anormalment alts en els seus coeficients de variació. Açò és
degut al fet que al tractar-se de variables que poden prendre tant valors
positius com negatius, els seus totals poden ser en alguns casos molt baixos,
podent en estos casos resultar elevat el quocient entre la seua desviació
típica i l’esmentat total.