ENQUESTA
INDUSTRIAL D'EMPRESES. RESULTATS PER A
NOTES
METODOLÒGIQUES
1. INTRODUCCIÓ
La Enquesta
Industrial d'Empreses, implantada a partir de l'any de referència 1993,
proporciona anualment una informació bàsica per al coneixement de la realitat
industrial i per a l'anàlisi de les seues característiques estructurals
principals. La seua metodologia s'até a les recomanacions d'Eurostat,
especificades en els seus reglaments i normatives i al mateix temps oferix un
enfocament analític adequat a la realitat industrial que tracta de reflectir.
L'enquesta fou
objecte en l’any 2008 d'una reforma per a adaptar-la al reglament (CE) núm.
295/2008 del Parlament Europeu i del Consell relatiu a les estadístiques
estructurals de les empreses (SBS), a
En els apartats
següents es descriuen, en primer lloc, les línies metodològiques generals de
l'enquesta, els seus objectius, el sistema d'unitats i l’àmbit de la
investigació; a continuació, es fa referència al procés de mostreig i el seu
disseny. A continuació, s'arrepleguen les definicions de les principals
variables que es publiquen i finalment, es comenten breument les distintes
fases del desenvolupament de l'enquesta: recollida de la informació,
processament, tabulació i difusió dels resultats.
2. OBJECTIUS I MARC TEÒRIC DE L'ENQUESTA
L'objectiu fonamental de l'enquesta és
proporcionar una informació precisa i fiable de les principals característiques
estructurals i dels diversos sectors que constituïxen l'activitat industrial de
l'economia, de tal forma que es puguen satisfer les necessitats d'informació,
tant nacionals com internacionals, en la
matèria.
Per a aconseguir este objectiu s'establix
un conjunt de plantejaments concrets que responen a les línies d'actuació
següents.
2.1. Adaptació a la normativa de
Destaquen dos aspectes fonamentals:
a) L'enquesta s'articula davall un model
d'unitats múltiples, en el que, d'acord amb la normativa europea, l'empresa
assumix el paper d'eix central. Però, a més, a fi de cobrir la necessitat de
proporcionar informació desagregada geogràficament que satisfaça la creixent
demanda de dades a nivell regional, així com l’interés a disposar de xifres detallades
de les diferents branques d'activitat industrial, s'han integrat altres unitats
complementàries en l'enquesta (tant a nivell d'unitat d'observació com des del
punt de vista analític).
b) A fi d'adaptar-se a la nomenclatura
europea d'activitats econòmiques (NACE Rev. 2), l'Enquesta Industrial
d'Empreses s'articula pel que fa a sectorització, estratificació i
infraestructura estadística, sobre la base de
2.2. L'enfocament en l'obtenció de la dada
primària
Les dades primàries, és a dir, aquelles que
sol·liciten a les unitats informadores, constituïxen un element fonamental de
qualsevol enquesta, ja que la precisió i fiabilitat dels resultats finals
depén, en gran manera, de la qualitat d'eixa informació obtinguda durant
l'etapa de la recollida. Per això, en esta enquesta la dada primària s'orienta
cap a l'òptica de les unitats informadores, tractant de demanar d’estes aquelles
característiques o variables que puguen facilitar, bé per conéixer-les
directament, bé per tindre-les accessibles en els seus propis documents de
gestió, i és responsabilitat de l'estadístic la reelaboració, anàlisi i
obtenció de les variables derivades que siguen d'interés per a complir els mateixos
objectius de l'enquesta i satisfer les necessitats de
L'adaptació de
les principals variables del qüestionari als criteris i a les normes del nou
Pla General de Comptabilitat, la qual cosa ha exigit una anàlisi de les seues
variables diferents, en un intent de compaginar l'enfocament empresarial
comptable amb el compliment de les seues distintes necessitats d'informació.
En segon lloc,
la utilització de diferents models de qüestionaris en funció de la grandària de
l'empresa. El sector industrial es caracteritza per una gran heterogeneïtat, no
sols pel que fa a la diversitat d'activitats econòmiques exercides per les
distintes empreses, sinó també en relació amb la mateixa grandària de les
unitats productives, la qual cosa dóna origen al fet que estes disposen de
distints sistemes de gestió o d'informació, realitzen diferents tipus
d'operacions economicofinanceres, etc., aspectes que, en definitiva, dificulten
un tractament homogeni d'estes unitats des del punt de vista estadístic. A fi
d'ajustar les dades demanades (i la seua major o menor especificació) a les
característiques pròpies de cada unitat, s'han dissenyat diferents models de
qüestionaris en funció de les característiques de cada empresa informadora.
3. UNITATS DE L'ENQUESTA
La unitat bàsica de l'enquesta és l'empresa
industrial. S'entén per empresa tota unitat organitzativa de producció de béns
i servicis i que gaudix d'una certa autonomia
de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què
disposa. L'empresa pot exercir una o més activitats en un o diversos llocs.
Es considera que una empresa és industrial,
a efectes de l'enquesta, si la seua activitat principal està inclosa dins de
les Seccions B a E de
En l'esquema d'unitats de l'enquesta,
l'empresa assumix el mateix temps, el paper d'unitat informadora, aquella que
facilita la informació sol·licitada en l'enquesta, i d'unitat d'observació,
aquella a què es referixen les dades sol·licitades en el qüestionari.
Tanmateix, a pesar de ser l'empresa la
unitat central de l'enquesta, els múltiples objectius que es pretenen
aconseguir amb investigació, en particular, la necessitat d'oferir dades
regionals i per branques d'activitat, han conduït a configurar un sistema
d'unitats múltiples en què, conjuntament amb l'empresa, es prenen en
consideració altres unitats que complementen el sistema d'informació. Estes
unitats són l'establiment industrial (com a unitat d'observació) i la unitat
d'activitat econòmica a nivell local (com a unitat d'anàlisi).
S'entén per establiment, tota empresa o
part d'una empresa, situada en un lloc geogràficament delimitat (taller,
fàbrica, etc.), en el qual es realitzen activitats econòmiques a les quals
dediquen el seu treball una o diverses persones per compte d'una mateixa
empresa. Un establiment es considera industrial si la seua activitat principal
és industrial.
S'entén per unitat d'activitat econòmica a
nivell local, als efectes de l'enquesta, la part d'una empresa que duu a terme una
determinada activitat en una localització geogràfica determinada. La unitat
local d'activitat no és objecte
d'observació directa, és una unitat
analítica les dades de la qual s'obtenen a partir de la informació recollida a
nivell d'empresa i d'establiment industrial.
4. ÀMBITS DE L'ENQUESTA
4.1. Àmbit poblacional
La població objecte de l'enquesta està
formada per les empreses l'activitat principal de les quals està inclosa en les
següents seccions de la CNAE -2009:
Secció B: Indústries extractives
Secció
C: Indústria manufacturera
Secció
D: Subministrament d’energia elèctrica,
gas, vapor i aire condicionat
Secció
E: Subministrament d’aigua, activitats de
sanejament, gestió de residus i
descontaminació
Nota: Fins a
l’any de referència 2012 l’enquesta centrava el seu àmbit d’estudi en les
empreses industrials amb almenys una persona ocupada remunerada. A partir de
l’any de referència 2013 s’amplia l’àmbit poblacional, que hi inclou també les
empreses sense assalariats.
4.2. Àmbit territorial o geogràfic
Fins a l’any de referència 2012 l’enquesta cobria el conjunt del
territori nacional, a excepció de Ceuta i Melilla. A partir de 2013 ambdós
ciutats autònomes queden també incloses en l’àmbit de l’enquesta.
Als efectes de la seua
explotació estadística l’enquesta està dissenyada per a permetre oferir
resultats a nivell de comunitats autònomes, aspecte este d’especial interés per
a l’estudi i anàlisi econòmica regional.
4.3. Àmbit temporal
L'enquesta es duu a terme amb caràcter
anual. Quant al període de referència de la informació, les dades sol·licitades
es referixen a l'any natural objecte de l'enquesta.
Excepcionalment, les empreses que funcionen
per temporades o campanyes que comprenen dos anys distints, i tenen així
comptabilitzades les seues dades, han referit la informació a la temporada o
campanya que va acabar en eixe any.
5. DISSENY I MOSTREIG
5.1. Marc poblacional
Per a totes les activitats s’ha utilitzat
com a marc de l’enquesta el Directori
Central d’Empreses (DIRCE) que conté informació sobre la identificació de les
empreses, així com la seua activitat econòmica principal, localització i
grandària, la qual cosa permet la seua estratificació per eixos conceptes.
Les dades contingudes en el DIRCE s’obtenen
a partir de fonts administratives (principalment de l’Agència Tributària i la
Seguretat Social) i es completen amb informacions procedents de les operacions
estadístiques de l’INE.
5.2. Tipus de mostreig. Estratificació
La població objecte d’estudi s’ha dividit,
als efectes del disseny de la mostra, en una sèrie d’estrats definits en funció
de les variables següents:
-
Activitat
principal de l’empresa, al nivell de 4 dígits (classe), segons la CNAE-2009
-
Comunitat
autònoma
-
Interval de
grandària de l’empresa, segons el nombre d’ocupats. A efectes del mostreig, i
del procés posterior d'estimació i càlcul de factors d'elevació, s'han definit
els següents intervals de grandària:
-Fins a 3
ocupats
-de 4 a 9
ocupats
-de 10 a 19
ocupats
-de 20 a 49
ocupats
-de 50 o més
ocupats
-
Caràcter
d’empresa filial (si és filial d’una empresa estragera o no )
S’han investigat de forma exhaustiva les
empreses amb 50 o més ocupats, així com totes les empreses que pertanyen al
col•lectiu de Filials d’empreses estrangeres
a Espanya. També s’investiguen exhaustivament les empreses que, encara
que siguen de grandària xicoteta en termes de personal ocupat, tenen una alta
facturació.
Les restants empreses s’han investigat per
mostreig. Cada estrat, determinat per l’encreuament de les variables
mencionades, ha constituït una població independent als efectes de mostreig.
5.3. Grandària
de la mostra Afixació
Dins de cada estrat, es calcula la
grandària mostral per mitjà de l'afixació òptima o de Neyman.
S'assigna un error relatiu de mostreig per
a la variable nombre d’ocupats, a nivell nacional d’un 1% i a nivell de
comunitat autònoma d’un 5%, s’obté la següent expressió de grandària mostral:
on:
Nh nombre d’empreses del marc en
l’estrat h
Sh desviació típica de la variable em
estrat h
V és l’error relatiu prefixat:
V=
(0,001. X)2; sent X el total de la variable nacional.
V=
(0,05. Xj)2 sent Xj el total de la variable de la
comunitat autònoma j.
Les grandàries de la mostra així obtinguts,
s'incrementen, en cas necessari, fins a un mínim de 2 empreses per estrat.
D'altra banda, i a fi d'aconseguir uns resultats agregats més precisos, s'han determinat
per mitjà de criteris estadístics, dins de cada grup d'estrats, les empreses outliers en termes de xifra de negocis a fi d'incloure-les en la
part exhaustiva de la mostra.
Per a l’any de referència 2013, la mostra
final ha estat constituïda per un nombre aproximat de 42.000 empreses,
resultant una fracció de mostreig global del 20%.
Per intervals de grandària les fraccions de
mostreig han sigut les següents:
Estrats per grandària Fracció
de mostreig
Fins a 3 ocupats 10%
De 4 a 9 ocupats 28%
De 10 a 19 ocupats 40%
De 20 a 49 ocupats 67%
De 50 o més 100%
TOTAL 20%
5.4. Selecció de la mostra
Dins de cada estrat la mostra se selecciona
per mitjà d'assignació d'un número aleatori, que permet la coordinació de la
mostra amb altres enquestes.
El procés de selecció és independent d'un
any a un altre, és a dir, per a un determinat estrat, la probabilitat que una
empresa siga seleccionada l'any t és independent que haja o no sigut
seleccionada l'any t-1.
5.5. Estimadors
S'utilitzen
estimadors no esbiaixats d'expansió en el mostreig estratificat del tipus
següent:
On 
es l'estimació de
En la fórmula anterior el primer sumand
representa l'aportació de les empreses que no han canviat d'estrat, i el segon
l'aportació de les unitats de l'estrat h que inicialment van ser
seleccionades en un altre estrat k distint. El nombre d'empreses de
l'estrat en el directori es deflacta, en el càlcul de les estimacions, en
funció de les baixes produïdes en l'estrat.
Per a les empreses de l’estrat h que no han
canviat d’estrat:
és el valor de la variable X en l’empresa i de
l’estrat h.
és el nombre d’empreses de la mostra
efectiva en l’estrat h que ha canviat d’estrat.
és el nombre estimat d’empreses del marc en
l’estrat h que no han canviat d’estrat, que es calcula segons l’expressió:
on:
és el nombre de baixes en l’estrat h
és el nombre d’empreses seleccionades en
l’estrat h i que realment pertany a l’estrat k
Per a les empreses d'estrat K que canvien a
l’estrat h:
Xki és el valor
de la variable X en l’empresa i d’estrat K
nk
és el nombre d’empreses de la mostra seleccionada en l’estrat k
Nk
és el nombre d’empreses en el directori en l’estrat k
5.6. Errors de mostreig
Si X és l’estimació de la variable X, el
seu error relatiu de mostreig ve donat (en tant per cent) segons l’expressió:
On 
i
sent
6. VARIABLES I DEFINICIONS
Per a una millor comprensió i interpretació
dels resultats presentats en la pàgina web, es definixen a continuació les
principals variables difoses en esta.
Persones ocupades
S'entén per
persones ocupades, el conjunt de persones fixes i eventuals, que en l'any de
referència de les dades es trobaven exercint una labor remunerada o no per a
l'empresa, i que hi pertanyen i són pagades per esta. S'hi inclouen les
persones amb llicència de malaltia, vacances remunerades, llicències ocasionals
sense sou, etc., així com treballadors a temps parcial (sempre que treballen
més d'1/3 de la jornada laboral completa). No s'hi inclouen, tanmateix, les
persones posades a disposició de l'empresa per altres empreses o agències i són
retribuïdes per estes últimes; les persones que estiguen efectuant treballs de
manteniment o reparació en algun dels locals o establiments de l'empresa i són remunerades
per compte d'altres empreses; així com les persones en situació d'excedència,
llicència il·limitada o jubilats. Tampoc s'hi inclouen els membres del Consell
d'Administració que estiguen remunerats exclusivament per la seua assistència a
estos consells, ni els socis o altres persones que treballen menys d'1/3 de la
jornada laboral. Dins del conjunt de persones ocupades es distingix a efectes
de l'enquesta entre personal no remunerat i el personal remunerat.
Personal no
remunerat
Són les
persones que dirigixen o participen activament en les tasques de l'empresa
sense rebre una remuneració fixa o salari i que treballen almenys 1/3 de la
jornada laboral normal. S'hi inclouen propietaris i socis actius, ajudes
familiars i altres persones no remunerades.
Personal
remunerat
S'entén per
personal remunerat el conjunt de persones que treballen o realitzen tasques per
a una empresa a canvi d'una determinada remuneració econòmica o salari. S'hi inclouen
tant persones que realitzen funcions directament associades a les activitats
productives de l'empresa (obrers, caps de taller, oficials, aprenents, etc.),
com aquelles altres les tasques de les quals no estan lligades directament al
procés productiu (directors a sou, gerents, tècnics, personal d'oficina i
administratius, subalterns, venedors, etc.).
Hores
treballades
S'entén per
hores treballades el nombre total d'hores efectivament treballades pel personal
ocupat durant l'any de referència de l'enquesta. Este concepte comprén les
hores realment treballades (tant normals com extraordinàries) durant els
períodes de treball; el temps dedicat en el lloc de treball a la preparació de
ferramentes, elaboració de fitxes de control, etc.; la duració dels temps morts
que hagen pogut produir-se en el lloc de treball tant per falta ocasional del
treball com per desocupació de màquines, accident, etc.; així com el temps
corresponent a breus períodes de descans en el lloc de treball (desdejuni,
entrepà, etc.). Tanmateix, se n’ha d'excloure les hores pactades (i pagades)
però no treballades com a conseqüència de baixes per malaltia, vaga, vacances,
dies festius, etc., les interrupcions per als menjars, i les hores emprades en
el trajecte del domicili al lloc de treball i viceversa.
Vendes netes
de productes
Este concepte
arreplega l’import total de les vendes, efectuades per l’empresa durant l’any
de referència, de productes acabats o semiacabats així com subproductes,
residus, envasos o embalatges. A continuació es definixen estos termes:
Productes acabats: béns fabricats
per la mateixa empresa en el seu procés productiu, o per tercers, via producció
per subcontracta i que estiguen destinats al consum final o a la seua
utilització per altres empreses.
Productes semiacabats: béns
fabricats per l'empresa que no estan destinats normalment a la venda fins que no
siguen objecte d'elaboració, incorporació o transformació posterior
Subproductes: béns obtinguts durant
el procés productiu que tenen el caràcter de secundaris o accessoris a la
fabricació principal.
Residus: obtinguts inevitablement i
alhora que els productes o subproductes, sempre que tinguen valor intrínsec i
puguen ser posteriorment utilitzats o venuts.
Envasos: recipients o atuells,
normalment destinats a la venda conjuntament amb el producte que contenen.
Embalatges: cobertes o embolcalls,
generalment irrecuperables, destinats a resguardar productes o mercaderies que s’han
de transportar.
Les vendes es consideren netes, és a dir,
una vegada descomptats els ràpels sobre vendes (descomptes i semblants que es
basen a aconseguir un determinat volum de comandes) i les devolucions de vendes
(remeses tornades per clients, normalment per incompliment de les condicions de
la comanda), així com els descomptes originats
per defectes de qualitat, retards en el termini d'entrega de les
comandes, etc., que s'hagen produït amb posterioritat a l'emissió de la
factura.
Vendes netes de mercaderies
Este concepte arreplega l'import total de
les vendes, efectuades per l'empresa durant l'any de referència, de tots
aquells béns o mercaderies adquirits per a la seua venda posterior sense
transformació (revenda de mercaderies en el mateix estat en què es van adquirir)
Les vendes s’han de considerar netes, és a
dir, una vegada descomptats ràpels, devolucions i semblants.
Prestacions de servicis
Este concepte arreplega l'import total dels
ingressos obtinguts per l'empresa durant l'any de referència en concepte de contrapartida
pels servicis (que siguen objecte del tràfic ordinari de l'empresa) prestats a
altres empreses, persones o entitats. Dins d'esta rúbrica destaquen per la seua
importància els ingressos per subcontracta, és a dir els pagaments realitzats a
l'empresa com a conseqüència de la seua participació, com a subcontractista, en
el disseny o producció d'un determinat producte d'una altra empresa.
Xifra de negocis
La xifra de negocis comprén el total dels
imports facturats per la unitat d’observació durant el període de referència
per les vendes de béns i servicis subministrats a tercers, considerant tant els
realitzats directament per la mateixa unitat d’observació com procedents
d’eventuals subcontractacions.
Estes vendes de béns o servicis es comptabilitzen
en termes nets, és a dir, incloent-hi les càrregues repercutides al client
(transports, envasos, etc.), encara que es facturen per separat, però deduint
els descomptes sobre vendes per pagament immediat, les devolucions de vendes o
el valor d’envasos tornats, així com els ràpels sobre les vendes.
S'hi inclouen els impostos i taxes que
graven els béns o servicis facturats per la unitat, però s’exclou l’IVA
transferit al client i els impostos especials en aquelles activitats gravades
per ells.
Des d’un punt de vista administratiu, el
Pla General de Comptabilitat (PGC) (RD 1514/2007), de 16 de novembre) definix
el “Total de l’import net de la xifra de negocis” per mitjà de les següents
partides comptables: C700+C701+C702+C703+C704+C705-C706-C708-C709 sent:
C700 Vendes de
mercaderies
C701
Vendes de productes acabats
C702 Vendes de
productes semiacabats
C703 Vendes de
subproductes i residus
C704 Vendes
d’envasos i embalatges
C705
Prestacions de servicis
C706
Descomptes sobre vendes per pagament immediat
C708
Devolucions de vendes i operacions semblants
C709 Ràpels
sobre vendes
La xifra de negocis no comprén, doncs, ni
les subvencions ni altres ingressos d’explotació, ni tampoc els ingressos
financers, extraordinaris o altres que afecten el resultat de l’exercici.
Destí geogràfic de les vendes
Este concepte arreplega la distribució per
mercats geogràfics de l'import total de la xifra de negocis de l'empresa.
S'especifiquen 3 destins geogràfics: Espanya, altres països de
Treballs realitzats per l'empresa per al
seu actiu
Este concepte arreplega la contrapartida de
les despeses realitzades per l'empresa per als seus immobilitzats (immobilitzat
intangible, immobilitzat material, inversions immobiliàries i immobilitzat material
en curs) utilitzant els seus equips i personal propis.
Este concepte inclou tant la producció de
béns d'equip o edificacions, com les grans reparacions i millores realitzades
sobre els ja existents a fi d'augmentar la vida útil del bé, la seua capacitat
de producció o el seu rendiment. També s'inclou dins d'esta rúbrica la
contrapartida de les despeses que s'activen corresponents als pagaments
efectuats a altres empreses en concepte de retribució pels treballs encarregats
a estes amb fins d'investigació i desenvolupament (despeses d'I+D extramurs).
Els treballs realitzats per la mateixa
empresa per al seu immobilitzat es valoren a preu de cost, que es determina
afegint al preu d'adquisició de les matèries primeres i altres materials
consumibles, els costos directament imputables al producte, així com els costos
indirectes que raonablement es puguen repercutir sobre el producte que es
tracte.
Subvencions, donacions i llegats
Este concepte arreplega els imports que han
de ser imputats al resultat de l'exercici per subvencions, donacions i llegats.
Resta d'ingressos d'explotació
En este apartat se sol·liciten els
ingressos que formant part del resultat d'explotació de l'empresa no s'han
inclòs en els apartats anteriors. Entre ells, els ingressos obtinguts per les
empreses corresponents a ingressos per arrendaments, ingressos de propietat
industrial cedida en explotació, ingressos per comissions, ingressos per
servicis al personal i ingressos per servicis diversos.
Ingressos d'explotació
És l'import total obtingut com a resultat
d'agregar els diferents ingressos
lligats a l'explotació, obtinguts per l'empresa durant l'any de referència (import net de la xifra de
negocis, treballs realitzats per l'empresa per al seu actiu; subvencions,
donacions i llegats; i resta d'ingressos d'explotació.
Variació d'existències en matèries
primeres, aprovisionaments i mercaderies
Es definix la variació d'existències, de
matèries primeres, aprofitaments i mercaderies, com l'import corresponent a la
diferència entre les existències finals al terme de l'any de referència, i les
existències inicials d’estes al principi de l'any. Les variacions d’existències
de matèries primeres, aprovisionaments i mercaderies es valoren a preus
d’adquisició.
Variació d'existències de productes
Es definix la variació d'existències de
productes com la diferència entre l'import total de les existències finals
d'eixos productes al terme de l'any de referència, i les existències inicials
dels mateixos al començament d’eixe any. Les variacions d’existències de
productes es valoren a preus d’adquisició.
Compres netes de matèries primeres
Este concepte arreplega les compres netes
(és a dir, una vegada descomptats els ràpels i les devolucions de compres) de
matèries primeres (béns adquirits per a una transformació en el procés
productiu) efectuades per empresa durant l'any de referència.
Compres netes d'altres aprovisionaments
Este concepte arreplega les compres netes
d'aprovisionaments (combustibles i carburants, reposicions, embalatges, material
d'oficina, etc.) efectuades per l'empresa durant l'any de referència.
Compres netes de mercaderies
Este concepte arreplega les compres netes
de mercaderies (béns adquirits per a revendre'ls sense sotmetre'ls a un procés
de transformació) efectuades per l'empresa durant l'any de referència.
Treballs realitzats per altres empreses
És la despesa corresponent al treball que,
formant part del procés de producció pròpia, s'encarrega i és realitzat per
altres empreses.
Compres i treballs realitzats per altres
empreses
És l'import total obtingut com a resultat
d'agregar les compres de matèries primeres, d'aprovisionaments i mercaderies, i
els treballs realitzats per altres empreses. Per la seua importància, dins
d’esta rúbrica, destaquen els gastos per subcontractació, és a dir, els
pagaments realitzats per l’empresa a altres empreses com a conseqüència de la
seua participació, com a subcontractistes, en el disseny o producció d’un
determinat producte.
Procedència geogràfica de les compres
Este concepte arreplega la distribució,
segons procedència geogràfica, de l'import total de les compres realitzades per
l'empresa. Es distingix entre 3 procedències geogràfiques Espanya, altres
països de
Sous i salaris
Comprenen totes les quantitats,
obligatòries o voluntàries, pagades en diners o en espècie per l'empresa al seu
personal assalariat de qualsevol tipus (fixos
i eventuals), en concepte de remuneració del treball per ells realitzat. Estos
pagaments es comptabilitzen pel seu import brut, és a dir abans de fer les deduccions corresponents a la seguretat
social i impostos sobre la renda de les persones físiques a càrrec dels
treballadors. S'hi inclou el salari base íntegre; els complements en diners per
hores extraordinàries, antiguitat, títol, perillositat, incentius, assistència,
residència, prima de transport, etc.; primes per beneficis, gratificacions de
Nadal i pagues extraordinàries; les remuneracions en espècie (valorades segons
el cost net que representa per a l'empresa) subministrades gratuïtament o a
preu reduït als seus assalariats en concepte de consumidors (productes
alimentaris, combustibles, vivenda, vestit, accions repartides, etc.); així com
les quotes a la seguretat social i impost sobre la renda de les persones
físiques (treball personal) a càrrec dels treballadors, pagats per l'empresa
sense descomptar-los-els després a estos. No s'hi inclouen les indemnitzacions
pagades per la compra de ferramentes o roba de treball; les despeses corrents
de transport dels assalariats organitzat per l'empresa; les despeses corrents i
les subvencions destinades a instal·lacions esportives, culturals i
recreatives; les despeses de formació professional, reconeixements mèdics i
millores dels llocs de treball. Tampoc s'hi inclouen les indemnitzacions
pagades directament per l'empresa als seus assalariats en cas de malaltia,
desocupació, acomiadament, accident, etc.; que s'arrepleguen en rúbrica a
banda.
Indemnitzacions
S'entén per indemnitzacions aquells
pagaments realitzats, directament per l'empresa als seus assalariats, en casos
de malaltia, desocupació, acomiadament, accident, pensió, jubilacions
anticipades, etc.; que complementen els realitzats per organismes asseguradors o que substituïxen
els no rebuts d'estos per no estar afiliats. No s'hi inclouen les
indemnitzacions avançades per l'empresa als seus treballadors, que són a
càrrec de
Seguretat social a càrrec de l'empresa
Arreplega les contribucions reglamentàries
a
Altres despeses de personal
S'hauran d'incloure en este concepte totes les despeses de
personal comptabilitzades com a tals per l'empresa i no arreplegades en els
apartats anteriors. Entre altres, retribucions a llarg termini per mitjà de
sistemes d'aportació o prestació definida, retribucions al personal per mitjà
d'instruments de patrimoni i altres despeses socials, esta última partida
inclou les despeses de naturalesa social realitzades, en compliment d'una
disposició legal o voluntàriament, per l'empresa, com per exemple, subvencions
a economats i menjadors, sosteniment d'escoles i institucions de formació
professional, beques per estudis, primes per assegurances de vida, accidents… No
s'hi inclouen les despese corrents de sosteniment d'estes prestacions.
Despeses de personal
Este concepte arreplega l'import total
agregat als pagaments efectuats per l'empresa durant l'any de referència en
concepte de sous i salaris, indemnitzacions, seguretat social i altres despeses
de personal.
Servicis exteriors
Este concepte comprén l'import total del
conjunt de despeses d'explotació de naturalesa diversa realitzades per
l'empresa durant l'any de referència, com ara despeses en I+D, arrendaments i
cànons, reparacions i conservació, servicis de professionals independents,
transports, primes d'assegurances, servicis bancaris i semblants, publicitat,
programada i relacions públiques, subministraments i altres servicis.
Resta de despeses d'explotació
En este epígraf s'arrepleguen totes aquelles
despeses que formant part del resultat d'explotació no s'han arreplegat en els
apartats anteriors.
Despeses d'explotació
És l'import total obtingut com resultat
d'agregar les despeses diferents lligades a l'explotació realitzades per
l'empresa durant l'any de referència (compres i treballs realitzats per altres
empreses; despeses de personal; servicis exteriors; i resta de despeses
d'explotació).
Resultats de l'exercici
Este concepte arreplega l'import total del
benefici o pèrdua de l'exercici que s'obté com a conseqüència de l'exercici de
l'activitat de les empreses. Este resultat pot ser positiu (benefici) o negatiu
(pèrdua).
Adquisicions de productes energètics i consum d'aigua
Arreplega totes les compres de productes
energètic realitzades en l'any de referència, sempre que estos productes
s'hagen adquirit per a utilitzar-los com a combustible. Els productes
energètics usats com a matèria primera o per a revenda sense transformació se
n’han d'excloure. La xifra ha de donar-se només en valor. Els productes
energètics sol·licitats són el gas, l'electricitat i altres combustibles i
carburants. També se sol·licita el consum d'aigua.
Inversió en actius materials
Es definix la inversió com els increments
reals en el valor dels recursos de capital realitzats per l'empresa en l'any de
referència. Es tracta d'inversió bruta.
S'entén per increment real dels recursos
productius, els augments de valor que es produïsquen en els distints tipus
d'actius, que tinguen el seu origen en compres a tercers de béns nous o usats;
en producció pròpia d'actius, o en treballs realitzats per la mateixa empresa o
per tercers sobre elements ja existents a fi d'augmentar la seua capacitat
productiva, el seu rendiment o la seua vida útil (adquisicions, millores i
producció pròpia).
Les operacions d'inversió es reflectixen
pel total del seu valor, es valoren les compres a preus d'adquisició, sense
incloure-hi l'IVA deduïble i incloent-hi el transport, el cost d'instal·lació,
les despeses de registre i notaria, i altres impostos que siguen no deduïbles.
Els treballs realitzats per l'empresa amb els seus propis recursos es valoren a
preu de cost.
S'establix una diferenciació de la inversió
en funció del tipus de bé, oferint-se dades d'inversió en terrenys, béns
naturals i construccions; instal·lacions tècniques; maquinària; i altres actius
materials.
Inversió en actius intangibles
S'inclouen, en esta variable, les despeses
en investigació i desenvolupament activats; la inversió en aplicacions
informàtiques; i altres actius intangibles, com ara concessions, patents,
llicències, fons de comerç, drets semblants i altres.
7. RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ
7.1. Organització del treball
La recollida de la informació es realitza
anualment a través de les unitats de recollida de l’INE. Es potencia
l’ompliment del qüestionari per Internet, encara que, en tot cas, els
informadors tenen disponibles altres canals de resposta (fax, correu postal,
telèfon). Les unitats de recollida són responsables a més de l’atenció a les línies
telefòniques per a la resolució de dubtes dels informadors, i de la gravació i
depuració dels qüestionaris. Es realitzen contactes telefònics amb les empreses
en els casos en què no s’obté resposta en el termini establit o esta es
considera insuficient o inconsistent.
El procés de recollida de dades de l’any de
referència t es du a terme a partir del segon trimestre de l’any t+1, amb una
duració aproximada de quatre mesos.
Per al control dels treballs de camp es
tenen en compte les distintes situacions que es poden presentar durant la
recollida de la informació. Es considerarà que l’empresa ha sigut enquestada si
té una activitat principal inclosa en l’àmbit poblacional de l’enquesta, s’ha
obtingut el qüestionari omplit i les dades verifiquen els controls de
completesa i consistència establits.
A més, en el procés de recollida de la
informació es poden presentar una sèrie d’incidències que no permeten
l’obtenció del qüestionari. El seu tractament rigorós és de gran importància ja
que la seua anàlisi permet actualitzar el marc de l’enquesta i incidir en
tractament de la informació. Estes són: baixa o tancament definitiu, tancada
temporalment o inactiva, erròniament inclosa, fora d’àmbit duplicada i
il·localitzable, negativa i no resposta.
7.2. Gestió informàtica del fitxer de la
mostra
La gestió del fitxer d'empreses de la
mostra, tant per a controlar la recollida, com per a actualitzar les dades de
les empreses informadores, es duu a
terme per mitjà d'una aplicació informàtica establida a este efecte, que permet
garantir el control i l'organització de tot el procés. Este sistema permet
supervisar la recollida de forma contínua, integrant els processos de recollida
i depuració, i garantix un control eficaç del procés des del començament de
l'enquesta, ja que els errors sistemàtics d'emplenament i interpretació dels
qüestionaris, poden ser detectats en les
fases inicials de l'enquesta, facilitant-se així la seua correcció.
7.3. Taxa de no resposta
La taxa de no resposta, una vegada
finalitzada la fase de recollida dels qüestionaris, ha sigut del 5,1% per al
conjunt de l'enquesta.
7.4. Models de qüestionaris
S'han dissenyat 4 models diferents de
qüestionaris a fi d'adequar la informació sol·licitada a les característiques
específiques de les empreses.
Per a empreses
amb menys de 10 persones ocupades, s'ha utilitzat un model de qüestionari
reduït (model 1) en el qual s'han arreplegat un conjunt de característiques i
variables bàsiques per al compliment dels objectius de l'enquesta.
Per a empreses
entre 10 i 49 persones ocupades s'ha utilitzat un model de qüestionari més
complex i detallat (model 2), en què junt amb la informació sol·licitada en el
model bàsic (la informació d'un model és perfectament integrable en l'altre),
s'han ampliat les variables sol·licitades, i es demana a vegades un major
detall en la desagregació de la informació.
Per a empreses
amb 50 i més ocupats i l’activitat de les quals està inclosa en les seccions B
i C de la CNAE-09 s’utilitza un qüestionari més detallat (model 3), especialment
en els apartats relatius a servicis
exteriors i inversió. Este qüestionari inclou a més de la informació a nivell
d’empresa, un apartat addicional en què s’arreplega informació dels distints
establiments industrials de l’empresa, i se sol·licita una desagregació
percentual per establiment industrial dels seus principals variables.
Per a empreses
amb 50 o més persones ocupades i l’activitat de les quals està inclosa en les
seccions D i E de la CNAE-09 s’utilitza un qüestionari específic (model 4), que
inclou, a més de la mateixa informació relativa
a l’empresa que arreplega el
model 3, un apartat diferent respecte a la distribució territorial, que té en
compte les característiques pròpies d’esta activitat.
8. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
L'etapa inicial del processament de la
informació de l'enquesta, es desenrotlla de forma paral·lela a la mateixa
recollida dels qüestionaris, durant tot el temps que dura esta. El sistema
articulat se centra en tres aspectes fonamentals: un procés d'actualització en
forma contínua; una depuració, integrada en la gravació, del contingut del
qüestionari; i un tractament de la gestió interprovincial de la unitat empresa,
en particular, de les empreses multilocalitzades. El seu objectiu global és
establir uns nivells de qualitat suficients que permeten una significativa
simplificació del tractament posterior de la informació.
La gravació dels qüestionaris es realitza
de forma contínua per les unitats informadores a través de la plataforma
d’internet i per les mateixes unitats de recollida, establint-se les normes de
control necessàries per a garantir un nivell adequat en la qualitat de tot el
procés. Açò permet controlar, ja en esta fase, els errors que puguen afectar
les dades obtingudes de les unitats informadores.
Sobre cada un dels fitxers de qüestionaris
gravats i depurats per les unitats de recollida, es du a terme un control de
cobertura de la informació, a fi de garantir la completesa de les dades
gravades, detectar duplicats i errors de cobertura, i, al mateix temps, poder
efectuar una primera valoració sobre la qualitat de les variables recollides.
Addicionalment es realitza un nou procés de microdepuració, enfocat a la
detecció i depuració d’errors i inconsistències en les variables
d’identificació de cada registre, així com la depuració i imputació d’errors de
contingut.
En funció de les característiques de cada
tipus d'error, en determinats casos s'utilitzen procediments d'imputació
automàtica. Així mateix, es corregixen els errors sistemàtics detectats en els
estudis i les anàlisis prèvies realitzades sobre les dades gravades. Una vegada
finalitzada la fase de microdepuració, es procedix al càlcul dels factors
d'elevació, per a determinar les estimacions de les distintes variables.
L'última etapa, abans de la tabulació i difusió dels resultats, és l'obtenció
de taules d'anàlisi per a, per mitjà de tècniques de macrodepuració, eliminar
els errors i les inconsistències detectats.
9. DIFUSIÓ DE RESULTATS
Les dades que es difonen, pretenen oferir
una informació bàsica, i al mateix temps rellevant, dels principals resultats
de l'enquesta, que permeten satisfer la demanda d'informació dels seus distints
usuaris.
La difusió dels resultats estadístics
s'organitza en els nivells següents:
Segons 12
agrupacions d'activitat (47 variables).
Segons 20
subagrupacions d'activitat (47 variables).
Segons 100
sectors d'activitat (25 variables).
Es proporcionen dades tant a nivell
nacional (segons els tres nivells indicats) com desagregades per comunitats
autònomes (8 variables principals segons agrupacions d'activitat).
És convenient observar que les variacions
interanuals que s'obtenen a partir dels resultats d'esta enquesta, poden ser
degudes, en algunes ocasions (i en major o menor mesura), a canvis en
l'estructura de les poblacions de referència corresponents (per exemple, canvis
d'activitat en determinades empreses que
porten com a conseqüència la seua assignació a un sector d'activitat diferent
de l'any anterior, etc.), per la qual cosa, no en tots els casos, les variacions
esmentades han de ser directament associades a un canvi (augment o disminució)
de la mateixa magnitud, en l'activitat productiva del conjunt d'empreses d'un
determinat sector o subpoblació.
Finalment, és important ressaltar que la
difusió de l'enquesta no es limita exclusivament a les taules ací oferides o
arreplegades en
10. RESULTATS PER A
10.1. Introducció
La tabulació de resultats oferida en
l'Enquesta Industrial d'Empreses conté l'explotació ampliada dels resultats per
a
Com ja s'ha mencionat abans, a nivell
estatal la mostra final d'esta enquesta conté aproximadament 42.000 empreses,
de les quals aproximadament 4.000 corresponen a
10.2. Presentació de resultats
La publicació es dividix en cinc apartats i
un annex. Els apartats un a quatre presenten els resultats obtinguts per
al sector industrial en el seu conjunt segons diversos criteris de
classificació. Per a facilitar l'anàlisi de la informació s'oferixen una
sèrie d'indicadors d'interés i dos quadres comparatius entre
Cal advertir que per a la major part de les taules de l'apartat
1 s'oferix el nombre d'empreses titulars de les UAE locals ubicats en cada
estrat de classificació. En este cas, la suma de les xifres de les empreses per
estrats pot no coincidir amb el nombre total d'empreses, ja que una mateixa
empresa pot comptabilitzar-se més d'una vegada si té UAE locals ubicats en
distints estrats de classificació. D'altra banda, per a les taules 1.8.
i 1.9. la suma de les xifres d'empreses per estrats sí que coincidix amb el
nombre total d'empreses, ja que els criteris de classificació utilitzats fan
referència a la pròpia empresa i fan que només es comptabilitze una única
vegada.
En els quadros comparatius entre la Comunitat Valenciana i
Espanya per agrupacions i sectors d'activitat de l'apartat 3 es proporciona la
variable nombre d'empreses segons dos criteris diferents. D'una banda,
s'oferix el nombre d'empreses titulars de les UAE locals ubicats en cada estrat
de classificació i d'altra banda, s'inclou també el nombre d'empreses segons la
seua activitat principal. En este cas, la suma de dades parcials sí que
coincidix amb el total ja que cada empresa titular es comptabilitza una única
vegada i s'assigna a l'estrat que correspon a la seua activitat principal,
encara que esta pot no coincidir amb la de l'establiment o els establiments que
la integren.
En les taules del quart apartat s'oferixen una sèrie
d'indicadors i de ràtios calculats, com són el nombre mitjà d'ocupats i
ingressos d'explotació per UAE local; hores treballades, ingressos d'explotació
i gastos de personal per ocupat; ingressos i gastos d'explotació per hora
treballada. A més, l'esforç inversor oferix una mesura per a comparar la
intensitat inversora de cada sector o agrupació d'activitat i s'obté del ràtio
entre la inversió en actius materials i el total de compres i treballs
realitzats per altres empreses.
Les taules del cinqué
apartat es referixen únicament a aquelles unitats d'activitat local pertanyents
a empreses de 10 ocupats o més. El fet, ja comentat abans, que la informació
requerida en el qüestionari a les empreses de 10 ocupats o més presente un
major nivell de detall, justifica l'existència d'este apartat i que la
tabulació oferida presente més desagregades les variables. La dita informació
addicional afecta bàsicament les rúbriques següents:
- Entre les variables de
despeses, es diferencien els components dels servicis exteriors.
- Respecte a la inversió
en actius materials, es desagrega per tipus de béns a un major nivell de
detall. A més, s'oferix l’import de la inversió en actius immaterials, diferenciant
la seua composició segons classe d'actiu.
- S’oferix informació
sobre el destí geogràfic de les vendes realitzades, la procedència de les
compres i la realització d'activitats secundàries.
Finalment, en l'annex es proporcionen les
taules que contenen els coeficients de variació de les taules de resultats
corresponents.
10.3 Classificacions utilitzades
Per a obtindre una visió global de la
indústria i que permeta al seu torn la comparació immediata de resultats amb
els obtinguts per l'Enquesta Industrial d'Empreses de l'INE a nivell estatal i
per a la resta de comunitats autònomes, en l'explotació de resultats s'ha
utilitzat, en primer lloc, una classificació estadística de les dades per agrupacions
d'activitat. Esta desagregació de la informació en un nombre de 14
agrupacions d'activitat és compatible amb la que realitza l'INE en la seua
explotació estadística de resultats a nivell regional.
Però a més, una de les principals
aportacions de l'explotació estadística oferida en esta publicació és que
presenta les principals variables desagregades per a un total de 36 sectors
industrials, desenvolupament sectorial molt superior al presentat per l'INE
en este mateix àmbit.
Esta sectorització elaborada i utilitzada
per la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació intenta reflectir
adequadament l'estructura productiva del teixit industrial valencià, alhora que
ha de servir de marc per a la realització d'enquestes o l'explotació de fitxers
administratius. S'ha adaptat a les nomenclatures internacionals i estatals de
manera que, a més de permetre estandarditzar les diverses informacions
estadístiques en l'àmbit industrial, s'assegure la comparabilitat de resultats.
També s'utilitza la classificació segons el
destí econòmic dels productes, que diferencia els béns de consum
duradors i no duradors, béns d'equip, i béns intermedis energètics i no
energètics.
En un apartat específic d'esta publicació
s'arrepleguen les correspondències entre les 14 agrupacions d'activitat (R14), els
36 sectors (R36) i la CNAE-09.
Finalment, s'ha utilitzat la classificació
segons el nivell tecnològic de l'activitat. Es basa en l'última
classificació elaborada per l'Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre sectors industrials d'acord amb l'esforç
en investigació i desenvolupament (I+D).
Esta classificació distribuïx els sectors
en quatre grups en funció de la seua intensitat tecnològica: nivell tecnològic
alt, mitjà alt, mitjà baix i baix. El criteri que s'utilitza per a identificar
el nivell de contingut tecnològic d'un sector industrial és el grau
d'intensitat de la investigació i desenvolupament emprats (relació entre la
despesa directa en I+D i el volum de producció en este sector), a què s'afig la
tecnologia incorporada en les seues compres de béns intermedis i d'equip
(intensitat indirecta).
10.4. Coeficients de variació
A fi d'oferir una aproximació als errors de
mostreig en esta publicació s'han inclòs els coeficients de variació de les
estimacions de cada taula de resultats. Si 
representa un paràmetre d'interés (normalment
un total d'una certa variable o un quocient dels totals de dos variables) i 
la seua estimació obtinguda de la mostra, el
coeficient de variació és:
On 
és l'estimació de la variància de l'estimador ,
.
El càlcul de l'estimador de la variància de
l'estimador, ,
s'ha realitzat per mitjà de tècniques de remostratge per simulació,
concretament bootstrap, que, entre els mètodes assajats, és el que millor s'ha
instal·lat a les exigències derivades tant del disseny mostral com de la
mateixa mostra.
El bootstrap consistix a extraure 
mostres amb reemplaçament de la mostra
original. Per a cada una d'eixes rèpliques, s'obté una estimació 
de .
Amb les dites estimacions, es calcula l'estimador bootstrap de la variància de :
On 
.
Les
variables Variació d'existències i Resultats de l'exercici poden
presentar valors anormalment alts en els seus coeficients de variació. Açò és
degut al fet que al tractar-se de variables que poden prendre tant valors
positius com negatius, els seus totals poden ser en alguns casos molt baixos,
podent en estos casos resultar elevat el quocient entre la seua desviació
típica i l’esmentat total.