ENQUESTA SOBRE INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN LES EMPRESES. RESULTATS PER A LA
COMUNITAT VALENCIANA, 2002
NOTES METODOLÒGIQUES
ENQUESTA SOBRE INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN LES EMPRESES. RESULTATS PER A LA
COMUNITAT VALENCIANA, 2002
NOTES METODOLÒGIQUES
ÍNDEX
1. Introducció
1.1 Antecedents
1.2 El procés d'innovació: introducció
1.3 L'anàlisi del procés d'innovació per mitjà d'enquestes
1.4 Problemes relatius a la metodologia de l'enquesta
1.5 El Quadre europeu d'indicadors d'innovació
2. Metodologia
2.1 Objectius
2.2 Àmbits
2.3 Unitat estadística
2.4 Variables i la seua
definició
2.5 Disseny mostral
2.6 Recollida de la
informació
2.7 Tractament de resultats
3. Enquesta sobre Innovació
Tecnològica en les Empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2002
3.1 Introducció
3.2 Presentació de resultats
3.3 Errors
de mostreig
1. INTRODUCCIÓ
Actualment, el
procés d'innovació es considera com la principal força motriu del creixement
econòmic en els països d'economia avançada, alhora que un important factor que
contribuïx a la seua evolució social i cultural. Al llarg dels últims anys, la
innovació i el canvi tecnològic s'han convertit en temes cada vegada més
importants en l'anàlisi econòmica i en la presa de decisions polítiques dels
països desenvolupats. Són aspectes en què es lluita amb seriosos problemes
d'informació, sobretot per l'absència de dades sistemàtiques fiables.
1.1 Antecedents
En este context,
una part important dels treballs realitzats recentment per l'Organització per a
la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha consistit a elaborar i
millorar indicadors útils per a integrar les qüestions tecnològiques en
l'anàlisi de la política econòmica. També han existit altres múltiples
iniciatives, tant nacionals com internacionals, en matèria d'innovació. Per a
coordinar totes estes activitats, l'OCDE va presentar en la reunió del Grup
d'Experts Nacionals en Indicadors de Ciència i Tecnologia realitzada a París el
dia 10 de desembre de 1990 una versió preliminar d'un mètode per a la recollida
i interpretació de dades sobre innovació tecnològica (Manual d'Innovació), que
va ser revisat al llarg de 1991. En 1992 es va dur a terme la difusió general
de les directrius proposades per l'OCDE per a la recollida i interpretació de
dades sobre innovació tecnològica, més conegudes com a Manual d'Oslo. En 1997
es va editar la segona edició. A continuació, l'Oficina Estadística de les
comunitats Europees (EUROSTAT) va iniciar diversos estudis encaminats a la
recollida de dades sobre innovació en els estats membres, en coordinació amb
l'OCDE, i per a això va presentar una proposta de decisió del Consell sobre
estadístiques d'I+D i innovació, que va ser aprovada al gener de 1994. Estos
estudis van culminar en 1993 en un projecte d'Enquesta Comunitària d'Innovació
(Community Innovation Survey, CIS), l'any de referència principal del qual era
1992, amb la utilització d'un qüestionari harmonitzat per a recollir dades
d'innovació de les empreses de la Comunitat Europea. Es va enviar un
qüestionari a prop de 90.000 empreses dels 12 països comunitaris. La
metodologia emprada es basava en la del Manual d'Oslo de l'OCDE. En 1997 i 2001
es va iniciar la recollida de qüestionaris de la segona i tercera CIS,
referides als anys 1996 i 2000, respectivament. Mentrestant, a Espanya el
Cercle d'Empresaris va dur a terme un treball dirigit a unes 700 empreses en el
període 1985-1986, del qual va obtindre resultats sobre les característiques de
les empreses innovadores, la naturalesa i la intensitat del seu esforç
innovador, els seus resultats i la forma en què les empreses perceben el procés
d'innovació. Posteriorment, en 1994 van dur a terme un altre estudi de
característiques semblants. L'Institut Nacional d'Estadística (INE), per la
seua banda, va projectar realitzar una Enquesta sobre Innovació Tecnològica en
les empreses seguint les recomanacions del Manual d'Oslo de l'OCDE la recollida
d'informació de la qual va començar al setembre de 1992. Esta enquesta es
dirigia a prop de 20.000 empreses manufactureres amb 20 o més empleats. No
obstant això, problemes pressupostaris van impedir la contractació d'entrevistadors-enquestadors
encarregats de la recollida de la informació. Per este motiu, l'INE es va veure
obligat a cancel·lar l'enquesta, quan ja havien sigut enviats a les empreses la
majoria dels qüestionaris. Este fet va ser comunicat a les empreses a l'octubre
de 1992, assenyalant que la informació rebuda i la que voluntàriament enviaren
seria aprofitada per a analitzar-la com a estudi pilot. En este estudi pilot,
no dissenyat a priori com a tal, es va poder analitzar la informació facilitada
per unes 2.400 empreses. A més, l'explotació de les dades d'este estudi pilot
es va incloure dins del projecte CIS comunitari, a pesar de no haver-se
utilitzat un qüestionari completament harmonitzat. La informació obtinguda en
1992 no pot considerar-se representativa de la realitat espanyola ja que no va
ser obtinguda per tècniques mostrals, ni tampoc es va triar la mostra, sinó que
estava donada per les empreses que voluntàriament van contestar.
Atés que els
treballs metodològics i d'harmonització de definicions i classificacions es
trobava en una fase molt avançada, es va considerar que a nivell internacional
existia un marc estable per a l'elaboració de dades sobre innovació comparables
internacionalment. Açò, unit a l'indubtable interés que té l'obtenció d'una
informació bàsica sobre la innovació de les empreses espanyoles, va motivar
l'Institut Nacional d'Estadística a reprendre en 1994 l'Enquesta sobre
Innovació Tecnològica en les empreses. Este estudi va permetre l'obtenció d'uns
indicadors que ens van aproximar al coneixement de l'estructura i dels efectes
del procés d'innovació, així com disposar d'un marc per a futures
investigacions. La continuïtat de l'enquesta d'innovació queda reflectida en
els successius estudis posteriors amb referència als anys 1996, 1998, 2000,
2002 i 2003.
1.2 El procés
d'innovació: introducció
Model lineal
Fins fa molt poc,
es considerava que el procés d'innovació seguia un model lineal, concebut com
un procés que evoluciona passant per distintes etapes: investigació, invenció,
innovació i difusió. Al seu torn, la investigació passava per diverses fases:
coneixements científics bàsics, coneixements tecnològics i enginyeria pràctica.
A causa d'esta hipòtesi de linealitat, la I+D es considerava el principal
indicador de les activitats d'innovació. Com es controlava el model lineal? Les
dades disponibles per a l'anàlisi de la innovació es podien resumir en tres
grans categories:
- Inputs en I+D,
recollits en els països de l'OCDE conforme a la metodologia del Manual de
Frascati.
- Dades relatives a
patents, el conjunt més important de les quals està format pels registres de
l'Oficina de Patents dels Estats Units (USPTO), de l'Organització Mundial de la
Propietat Intel·lectual (WIPO) i de l'Oficina Europea de Patents (EPO).
- Dades bibliomètriques,
que reagrupen les publicacions i cites científiques a partir, fonamentalment,
de la base de dades elaborades per l'Institute for Scientific Information, de
Philadelphia (Estats Units). Les limitacions d'estes dades són conegudes. Les
xifres d'I+D no reflectixen els resultats de la innovació i, d'altra banda,
tendixen a subestimar l'activitat innovadora de les menudes empreses, ja que
nombroses empreses innoven amb èxit amb relativament pocs recursos per a I+D.
Les dades sobre patents són limitades perquè no totes les empreses seguixen la
mateixa política en matèria de depòsits. A més, informen de la fase d'invenció
però quasi mai de la seua comercialització i, per tant, del seu impacte
econòmic. D'altra banda, tendixen a subestimar la innovació de les grans
empreses. Finalment, les dades bibliomètriques només informen de la
investigació bàsica, però no del procés d'innovació. El model lineal ha sigut
molt criticat pels motius següents:
1. Considera el
procés d'innovació com una successió de distintes etapes.
2. Dóna massa
importància a la I+D.
3. No representa la
realitat econòmica.
Els dos primers
problemes es poden considerar que són conjectures teòriques, però el tercer és
real:
a) A pesar de
l'increment dels recursos en I+D, des de mitjans dels anys 70 ha existit una
ralentització generalitzada, acompanyada de certa inestabilitat, en el
creixement econòmic de la majoria dels països més desenvolupats.
b) S'ha produït un
canvi significatiu en les quotes de participació en el comerç mundial de productes
manufacturats. Mentre alguns països, que destinen relativament pocs recursos a
I+D, han incrementat la seua participació en l'intercanvi de productes
manufacturats, altres, amb importants recursos en I+D, l'han vist disminuir.
c) Estos resultats són
també aplicables a nivell microeconòmic, ja que nombroses empreses innoven amb
èxit amb relativament pocs recursos per a I+D. Per tant, com els canvis
fonamentals que produïx la revolució tecnològica no es traduïxen en un augment
global de la productivitat dels factors ni de les taxes de creixement de la
producció, este fet ha portat a ressaltar la importància dels aspectes del
procés d'innovació no relacionats amb la I+D, abandonant el model lineal.
En conclusió, cal
definir un nou model que tinga en compte altres activitats innovadores, que no
siguen les d'I+D. Per a això, cal estudiar el funcionament del procés
d'innovació i millorar la informació disponible sobre este fenomen.
|
CONEIXEMENTS CIENTÍFICS |
® |
CONEIXEMENTS TECNOLÒGICS |
® |
ENGINYERIA PRÀCTICA |
® |
INVENCIÓ |
® |
INNOVACIÓ |
® |
DIFUSIÓ |
Factors
La capacitat d'una empresa per a innovar depén
d'una sèrie de factors, de tal forma que l’existència o no d’estos factors,
influïx favorablement o desfavorablement en el procés d'innovació. Estos
factors es poden agrupar en els grups següents:
1. Existència de condicions favorables en
l'estructura de la demanda o en la dimensió del mercat, en el cicle de vida
dels productes que fabrica o en l'evolució dels mitjans científics i tècnics
que puga utilitzar.
2. Els seus recursos en enginyeria, disseny,
investigació i comercialització. A més, les condicions favorables anteriors i
la capacitat tècnica de l'empresa han d'estar integrades en el marc d'una
estratègia innovadora, i aleshores intervenen:
3. La gestió i organització de l'empresa.
4. La seua voluntat per a diferenciar els seus
productes o processos dels dels seus competidors. Per tant, una empresa que
desitja innovar, és a dir, modificar les seues estratègies, els seus recursos i
els seus resultats tecnològics, ha de realitzar una sèrie d'activitats que
poden dividir-se en:
- Activitats estratègiques, que són les
encaminades a conéixer el mercat a què servix i on introduirà les seues
innovacions. Estes activitats són prèvies a la decisió d'innovar de l'empresa.
- Activitats d'I+D.
- Altres activitats:
a) Desenvolupar instal·lacions per a produir
experimentalment i després per a produir normalment.
b) Comprar informació tècnica en forma
d'invencions patentades o adquirir documentació i mitjans tècnics dirigint-se a
empreses consultores o enginyeries de consultoria.
c) Formar (amb cursos organitzats en
l'empresa) o comprar (contractant personal especialitzat) les aptituds
necessàries per a la producció.
d) Invertir en l'equip de transformació o
d'altres factors intermedis de la producció (com a components de màquines o
fins i tot fàbriques senceres), que siguen el resultat de l'activitat
innovadora d'altres empreses.
e) Reorganitzar els seus sistemes de gestió i
de producció, així com els seus mètodes (nous mètodes de gestió d'estocs i de
control de qualitat, per exemple).
D'altra banda, s'observa que no cal que hi
haja una relació lineal entre estes activitats del procés d'innovació. Es pot
innovar per mitjà d'una modificació menuda en alguna d'estes activitats i també
amb un canvi radical en els mètodes aplicats fins al moment, però en molts
casos no cal incorporar activitats d'I+D al procés d'innovació perquè esta es
produïsca.
Model d'enllaços en cadena
Un senzill model que s'adapta al procés
d'innovació descrit anteriorment és el proposat per Kline i Rosenberg. En este
model d'enllaços en cadena, la innovació es considera com un conjunt
d'activitats relacionades les unes amb les altres i els resultats de les quals
són sovint incerts. A causa d'esta incertesa, no hi ha progressió lineal entre
les activitats del procés i sovint cal tornar a fases anteriors per a resoldre
problemes de posada a punt, de tal forma que en cada etapa és possible tornar a
una altra anterior.
En este model, la I+D no és una font
d'invencions, sinó una ferramenta que s'utilitza per a resoldre els problemes
que apareguen en qualsevol fase del procés. L'empresa disposa d'una base de
coneixements al quals acudix per a resoldre els problemes que se li plantegen
en innovar. La investigació aborda els problemes que no poden resoldre's amb
els coneixements existents per a així ampliar eixa base de coneixements. La I+D
no és una condició prèvia per a innovar, sinó que s'agrega a ella en qualsevol
fase del projecte.
En esta enquesta sobre innovació tecnològica
no es preconitza el model d'enllaços en cadena com un model definitiu. De fet,
tots els models existents presenten inconvenients. L'essencial és tindre en
compte que la innovació és una activitat complexa, diversificada, que engloba
nombroses fases en interacció i que fan falta més fonts de dades per a
reflectir esta situació.
FIGURA 2. Model d'innovació d'enllaços en
cadena.
INVESTIGACIÓ
CONEIXEMENTS
|
MERCAT POTENCIAL |
INVENCIÓ I/O REALITZACIÓ D'UN MODEL ANALÍTIC |
MODEL DETALLAT I PROVES |
NOU MODEL I PRODUCCIÓ |
DISTRIBUCIÓ I COMERCIALITZACIÓ |
Font: L.Kline i N.
Rosenberg. An Overview of Innovation en R. Landau i N. Rosenberg (eds) The
Positive Sum Strategy. Harnessing Technology for Economic Growth (Washington
DC: National Academy Press). 1986. P.289
1.3 L'anàlisi del
procés d'innovació per mitjà d'enquestes
Per a tindre un
coneixement més profund del procés d'innovació, solucionar alguns problemes
encara no resolts amb la informació disponible i eliminar les llacunes
d'informació necessàries per a una adequada política cientificotecnològica,
caldria documentar-se en l'estructura del procés d'innovació i en els factors
que l’acceleren o el frenen. A més, seria convenient poder mostrar les
relacions entre este procés d'innovació i altres tres camps:
a) L'estratègia i
els plans de l'empresa.
b) Els factors que
influïxen en la seua capacitat per a innovar i en el seu rendiment (incloent-hi
l'acció de les administracions públiques).
c) Els resultats de
la innovació i la rendibilitat de l'empresa.
Per tant, apareixen
cinc temes d'estudi que es descriuen a continuació.
L'estratègia
tecnològica d'una empresa pot ser considerada com un conjunt d'objectius
comercials que es proposa assolir, amb l'ajuda de diverses combinacions
d'activitats innovadores descrites anteriorment. L'empresa pot decidir si
desitja:
a) Tractar de
desenvolupar productes enterament nous que obriran nous mercats.
b) Tractar d'imitar
els líders en matèria d'innovació.
c) Tractar
d'adaptar a les necessitats de l'empresa tecnologies desenvolupades fora
d’esta.
d) Esforçar-se a
desenvolupar progressivament les tècniques existents.
e) Canviar els
mètodes de producció dels productes existents.
Amb l'objectiu de:
- Reemplaçar els
productes que són suprimits.
- Estendre la gamma
de productes.
- Mantindre la
quota de mercat.
- Obrir nous
mercats.
- Millorar la
flexibilitat de la producció.
- Rebaixar els
costos de producció.
- Millorar les
condicions de treball.
- Reduir els danys
al medi ambient.
Estes estratègies
poden diferir segons la branca d'activitat i, dins de cada branca, segons
l'empresa. Atés que estos resultats presenten un cert interés des del punt de
vista de les possibles actuacions, convindria establir una pregunta d'este
tipus.
L'estructura del procés d'innovació
Una anàlisi de la innovació podria començar
per la I+D, perquè a pesar de l'abundància de dades disponibles, les activitats
i l'organització de la I+D dins de l'empresa són poc conegudes. Així, hauria de
conéixer-se si les activitats d'I+D de les empreses són permanents o ocasionals
i si les que no fan I+D tenen previst un plans sistemàtic d'I+D per al futur o
si tan sols preveuen realitzar algunes activitats d'I+D en els pròxims anys.
També hauria d'obtindre's informació sobre l'existència d'una organització
oficial d'I+D (departament, laboratori, centre,...) dins de l'empresa i sobre
el percentatge que li correspondria en les despeses totals d'I+D. Fins i tot es
podria preguntar sobre el repartiment de la I+D entre les diferents unitats
d'investigació de l'empresa (departaments d'I+D, de disseny, de producció, de
màrqueting,...). A més, és clar, és desitjable que l'enquesta d'innovació
comprenga una mesura de la I+D. No obstant això, l'essencial és completar estes
dades amb una descripció dels fons aportats al procés d'innovació per a altres
activitats innovadores diferents de la I+D per a conéixer el pes relatiu donat
a estos dos tipus d'activitats per les empreses, així com el seu repartiment
per branques d'activitat i en cada branca. Un millor coneixement d'estos
repartiments i de la seua variació segons la branca d'activitat resulta molt
útil per a definir una política en matèria d'innovació.
L'acció dels poders públics en la innovació
industrial
Com la I+D finançada amb fons públics
representa, per regla general, un important percentatge de les despeses totals
en I+D en els països de l'OCDE, cal tindre una idea més precisa dels seus
efectes en les empreses. Però a més de la I+D hi ha altres camps de l'acció
governamental que incentiven o frenen l'activitat innovadora, com són:
- L'ensenyament i la formació de personal
especialitzat.
- La política fiscal i la reglamentació de la
comptabilitat.
- La reglamentació industrial (que comprén
allò referent a medi ambient, normes d'higiene, control de qualitat,
normalització,...)
- El règim jurídic aplicable als drets de
propietat intel·lectual (i per tant les qüestions relacionades amb el depòsit
de patents i la seua explotació i els drets d'autor).
- Operacions sobre el mercat de capitals.
Estos aspectes de l'acció dels poders públics poden ser estudiats per mitjà de
preguntes relatives al grau d'importància de determinats obstacles a la
innovació. També resultaria interessant estudiar les innovacions empresarials
que hagen utilitzat resultats d'investigació bàsica realitzada en universitats
o organismes públics d'investigació.
Origen d'idees innovadores i obstacles a la
innovació
L'objectiu últim de les investigacions en esta
matèria seria establir una relació entre les estratègies tecnològiques de les
empreses, d'una banda, i l'origen de les seues idees innovadores i els
obstacles amb què xoquen per una altra. En l'origen d'un projecte d'innovació
es troba habitualment una idea innovadora que pot procedir de diverses fonts en
l'interior o en l'exterior de l'empresa. Una vegada que el projecte s'ha posat
en marxa, diversos factors contribuïxen al seu èxit. Estos també poden ser
interns o externs a l'empresa. La majoria de les empreses disposen de fonts
potencials d'informacions tècniques i d'idees innovadores molt nombroses, però
el valor d'estes fonts varia segons els mitjans tecnològics de què disposen i
l'estratègia que han adoptat. Els obstacles a la innovació són molt importants
per a l'acció dels poders públics ja que gran part d'esta acció està encaminada
a superar-los. Poden tractar-se d'obstacles econòmics o d'obstacles relatius a
la capacitat d'innovació de l'empresa.
Productes i efectes de la innovació
Un dels objectius fonamentals de qualsevol
enquesta d'innovació és el de conéixer els resultats de la innovació. El
problema és definir el que es considera com a resultats de les activitats per a
la innovació, o més abreujadament, innovacions. En línies generals, i encara
que es definiran amb major precisió més endavant, s'ha optat per distingir
diverses classes de canvis:
- Les innovacions totals de productes, que es
referixen a un producte enterament nou, amb una base tecnològica nova o amb
noves utilitzacions de la tecnologia existent.
- Les innovacions progressives de productes,
que consistixen en millores marginals o en millores dels components o
subsistemes d'un producte.
- Les innovacions de processos, que
consistixen en l'adopció de mètodes de producció nous o sensiblement millorats.
La innovació implica novetat, però esta
novetat pot ser en l'empresa, a escala nacional o a nivell mundial. Esta
distinció té diferents incidències segons que se les considere des del punt de
vista del rendiment de l'empresa, de la competència nacional o del ritme dels
progressos tècnics en el món.
L'indicador més simple, que descriu
aproximadament la importància de la innovació és el nombre d'empreses que han
introduït innovacions de productes, de processos o ambdós, en relació amb el
nombre total d'empreses en les diferents branques d'activitat. Encara que les
innovacions són impossibles de comparar d'una empresa a una altra, es poden
utilitzar les definicions d'innovació per a conéixer el nombre i el tipus d'innovacions
en una empresa, o el que és més interessant, el nombre de nous productes
introduïts en el mercat i la part de les vendes i de les exportacions degudes a
estos nous productes. D'altra banda, és difícil interpretar el nombre
d'innovacions. Esta dada varia considerablement d'una branca a una altra i en
l'interior de cada branca d'activitat. Si en una empresa una innovació pot ser
l'únic resultat de les seues activitats d'I+D en dos anys, una altra empresa
pot posar en el mercat cada any molts productes nous. Per tant, el nombre
d'innovacions no serà un indicador significatiu si no es relaciona amb el
nombre total de productes o processos comercialitzats o utilitzats,
respectivament, en l'empresa estudiada. Des del punt de vista de l'acció
política, els indicadors de les conseqüències del procés d'innovació
constituïxen potser els resultats més interessants d'una enquesta d'innovació.
Altres preguntes que cal incloure en una
enquesta d'innovació
a) Vendes degudes als productes que estan en
fase d'introducció en el mercat.
Este indicador es basa en la teoria del cicle
de vida dels productes. No obstant això, esta teoria no és universalment
acceptada i per a les empreses no sempre és fàcil establir una distinció entre
les diferents fases del cicle de vida del producte.
b) Informació descriptiva dels resultats de la
innovació.
Esta informació és necessària per a avaluar
les dades quantitatives obtingudes i fer-se una idea de la forma en què
l'empresa ha comprés la definició de la innovació. Podria servir també per a
construir una base de dades de les innovacions importants que permetria un
anàlisi qualitativa del seu contingut tècnic.
c) Difusió de les innovacions
S'entén per difusió la dispersió de les
innovacions per canals de distribució comercials o no. El procés d'innovació té
repercussions econòmiques únicament gràcies a la difusió. En este sentit, es
pot estudiar la mesura en què les innovacions davall la forma de noves
tecnologies són utilitzades en la fabricació. Una enquesta sobre l’ús de noves
tecnologies en la fabricació hauria d'investigar la utilització, la utilització
prevista i el desús d'algunes tecnologies punta. Un cas particular seria
obtindre informació sobre la utilització de noves tecnologies en les activitats
innovadores de l'empresa.
d) Cooperació en I+D
La cooperació en I+D comprén els projectes
conjunts d'I+D amb altres institucions i els projectes propis vinculats
oficialment als projectes d'altres institucions. Una forma especial de
cooperació en I+D consistix en la participació en programes nacionals i
internacionals destinats a incentivar la investigació. Resulta interessant
demanar dades referents a la cooperació en investigació amb altres
institucions, tant en el nostre propi país com a l'estranger, amb diferents
països o grups de països.
e) Patents
Les patents sol·licitades o les patents
obtingudes no són indicadors de resultats de la innovació sinó indicadors de la
innovació de productes. No obstant això, el seu estudi és indispensable per a
un millor coneixement del procés d'innovació. Respecte a este tema, també es
pot preguntar a l'empresa sobre la seua política general en matèria de patents
per a saber si:
- Rarament depositen patents.
- No patenten més que descobriments importants
o descobriments en una baixa proporció i només dels seus camps d'activitat.
- Es fien de la protecció per patent en
nombroses activitats, però en altres opten pel secret de fàbrica.
- Patenten pràcticament tots els seus
descobriments susceptibles, segons la seua opinió, de tindre un potencial
comercial.
- Patenten molts descobriments per als quals
el potencial comercial no pot ser apreciat a curt termini.
- Patenten molts descobriments per als quals
era desitjable impedir als seus competidors obtindre els drets d'explotació.
Les respostes a estes preguntes permetran
avaluar les tendències de la política empresarial en matèria de patents. A
partir d'ací, es podran avaluar les tendències del nombre de patents
sol·licitades i del nombre de patents concedides.
f) Balança de pagaments tecnològics
Les activitats d'innovació comprenen qüestions
relatives a la balança de pagaments tecnològics. Per a fer-se una idea de les
relacions entre la compra de tecnologia, la innovació i la venda de tecnologia
s’hauria de conéixer, almenys, si l'empresa ha adquirit o venut tecnologia
segons el país o grup de països firmants i que esta informació es distingisca
en la mesura que es puga segons el tipus de transacció.
CONCLUSIÓ
S'han suggerit nombroses preguntes que es
poden incloure en una enquesta d'innovació. Les seues respostes podrien ajudar a tindre un millor coneixement del
procés d'innovació. També permetrien resoldre alguns dels problemes plantejats
als quals fins ara no se'ls ha trobat una solució satisfactòria i cobririen les
llacunes d'informació existents que cal completar per a la presa encertada de
decisions dels poders públics. El problema que es planteja en la pràctica és
que resulta impossible i irrealitzable incloure en una enquesta tots els
indicadors apuntats i altres que es puguen necessitar ja que el cost de
l'operació seria massa alt i massa preguntes reduirien la taxa de resposta de
les empreses. De l'anàlisi de
l'estudi pilot d'innovació de 1992 es van obtindre importants conclusions que
afectaven determinades preguntes i que va ser necessari tindre en compte en
abordar una nova enquesta.
Per tant, per a
l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica 1994, es va optar per incloure la llista
següent de preguntes que pareixien adaptar-se millor a una comparabilitat
internacional:
- Nombre d'empreses
que han introduït innovacions de productes o processos.
- Percentatge de
vendes i exportacions a causa de productes nous introduïts en el mercat en els
últims tres anys.
- Caràcter de la
I+D.
- Organització de la
I+D.
- Cooperació en I+D.
- Despeses d'innovació.
Origen de fons. Regionalització.
- Adquisició i
transferència de tecnologia.
No obstant això,
esta llista no ha de ser considerada definitiva. L'Enquesta sobre Innovació
Tecnològica, tal com està projectada, s'entén com una enquesta marc en què junt
amb uns indicadors bàsics, com els de la llista proposada, que permetrien
obtindre sèries temporals necessàries per a un anàlisi dinàmica de la
innovació, poden cabre estudis puntuals més detallats sobre altres matèries
relacionades, o que puguen relacionar-se en el futur, amb la innovació (per
exemple, investigacions sobre patents, utilització de tecnologia punta en la
fabricació, pagaments i ingressos tecnològics,...).
Per este motiu, en
l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica 1996 es van suprimir les preguntes
relatives a l'organització de la I+D (ja que es van incorporar a l'Estadística
d'I+D) i l'origen de fons de les despeses en innovació (per no ser una variable
molt discriminant, ja que el 90 per cent de les despeses en innovació es
realitza amb fons propis independentment de la variable de classificació que
s'utilitze, excepte algunes excepcions). En canvi, es van incloure preguntes
sobre els objectius de l'activitat innovadora, les fonts d'idees innovadores,
els obstacles a la innovació i el nombre d'empreses que realitzen innovacions
no tecnològiques. En l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica 1998 es van
incloure algunes preguntes sobre patents i sobre la utilització de noves
tecnologies en la fabricació. A més, es va aprofundir en l'anàlisi de la
innovació no tecnològica. No obstant això, les preguntes sobre l'estratègia
innovadora de l'empresa, fonts i obstacles de la innovació van desaparéixer del
qüestionari de 1998, per considerar-se variables estructurals que no varien
significativament en el curt termini. En l'Enquesta sobre la Innovació
Tecnològica 2000 es van tornar a incloure preguntes sobre factors que
dificulten la innovació i les seues conseqüències sobre l'activitat innovadora.
Igualment, es van investigar els efectes de la innovació en l'empresa durant
1998-2000. També s'ha inclòs una pregunta sobre ingressos i pagaments per
tecnologia desincorporada. L'Enquesta d'Innovació a partir de l'any 2002 s'ha
caracteritzat per estar coordinada amb l'Estadística d'I+D per al sector
empreses. La coordinació s'ha articulat en dos nivells: el primer nivell es
referix al disseny mostral, en el qual es té en compte tant les empreses que a
priori exercixen activitats d'I+D, les quals són analitzades de forma
exhaustiva, com aquelles de les quals es desconeix que facen I+D, que
s'analitzen per mitjà de mostreig; el segon nivell es relaciona amb l'ús d'un
únic qüestionari, organitzat de forma adequada, que permet integrar les
preguntes relatives a ambdós estudis.
1.4 Problemes
relatius a la metodologia de l'enquesta
Elecció del mètode
d'enquesta
Els mètodes
utilitzats pels països de l'OCDE per a este tipus d'estudi poden classificar-se
en dos grups:
1. Els que comencen
per dissenyar una llista d'innovacions reeixides o no, establides freqüentment
en avaluacions d'experts. Una vegada establida la llista, s'exploren diversos
factors connexos i es procedix a
enquestar les empreses que han introduït estes innovacions.
2. Els que no
s'interessen en un grup d'innovacions sinó en les actituds i activitats
innovadores del conjunt d'empreses. El principi consistix a explorar els
factors que influïxen en el comportament de l'empresa en este camp
(estratègies, incentius i obstacles a la innovació), el camp de les diverses
activitats innovadores i sobretot fer-se una idea dels resultats i dels efectes
de la innovació. Estes enquestes són representatives de tota la
indústria manufacturera de manera que es puguen fer comparacions entre branques
d'activitat.
Este segon mètode
es presta millor a una normalització internacional, ha sigut triat com a base
del manual d'innovació de l'OCDE i és el mètode, per tant, pel qual s'ha optat
en este estudi.
Problemes lligats a
la recollida de dades
Per a efectuar este
tipus d'estudi es pot utilitzar el mètode de l'enquesta per correu o per
entrevista. La majoria de les enquestes d'innovació realitzades fins ara en els
països de l'OCDE han recorregut al mètode d'enquesta per correu. Tenint en
compte la complexitat de la noció d'innovació, l'experiència adquirida ha
demostrat que el mètode d'entrevistes és preferible perquè facilita resultats
més fiables i més coherents. El seu inconvenient és que és molt costós. Per
tant, per a este estudi s'ha triat una combinació dels dos mètodes com a
solució òptima, encara que per a reduir costos s'ha potenciat l'ús del telèfon
en compte de l'entrevista personal.
Periodicitat de
l'enquesta
Les activitats
d'innovació de les empreses pareixen estar en contínua progressió. Es fan
indispensables sèries cronològiques continuades per a obtindre una anàlisi
dinàmica de la innovació. Esta operació estadística es duia a terme amb
periodicitat biennal, en anys alterns a l'Estadística d'I+D. Però la
conveniència de disposar anualment d'indicadors d'ambdues operacions
estadístiques va portar a considerar la recollida conjunta a través d'un qüestionari unificat. Per tant, a partir
del període de referència 2002, l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica es du a
terme amb periodicitat anual, oferint dades completes en els anys de referència
parell i dades bàsiques en els anys de referència imparell. A partir de l'any
2005, i per a millorar les sèries cronològiques, el qüestionari es modifica a
fi de poder oferir anualment la totalitat dels indicadors d'ambdós estudis.
1.5 El Quadre
europeu d'indicadors d'innovació
El Quadre
d'indicadors de la innovació (Europeten Innovation Scoreboard, EIS) és un
exercici de comparativa (benchmarking) elaborat per la DG Investigació de la
Comissió Europea, per mitjà del qual es proporciona una síntesi dels resultats
obtinguts en la Unió Europea en matèria d'innovació, a través de dades sobre
una sèrie d'indicadors que guarden relació amb el procés d'innovació. Es va
desenvolupar com a conseqüència dels objectius marcats en el Consell Europeu de
Lisboa de l'any 2000. L'EIS està constituït per 17 indicadors, procedents en la
seua majoria de l'estadística oficial, que s'agrupen en les quatre classes
següents: recursos humans; producció de coneixement; transmissió i aplicació de
nous coneixements; i finançament de la innovació, resultats i mercat. El
llistat complet d'indicadors es mostra a continuació:
1. RECURSOS HUMANS
1.1. Titulats
superiors en ciència i tecnologia (20/29 anys).
1.2. Població amb
educació superior.
1.3. Participació
en activitats d'aprenentatge permanent.
1.4. Ocupació en
indústria d'alta i mitjana-alta tecnologia.
1.5. Ocupació en
servicis d'alta tecnologia.
2. PRODUCCIÓ DE
CONEIXEMENT
2.1. Despesa
pública en I+D sobre el PIB.
2.2. Despesa
privada en I+D sobre el PIB.
2.3. A. Patents EPO
d'alta tecnologia sobre població.
2.3. B. Patents
USPTO d'alta tecnologia sobre població.
3. TRANSMISSIÓ I
APLICACIÓ DE NOUS CONEIXEMENTS
3.1. Pime amb
innovació interna.
3.2. Cooperació de
pime en innovacions.
3.3. Despesa en
innovació sobre vendes totals.
4. FINANÇAMENT DE
LA INNOVACIÓ, RESULTATS I MERCATS
4.1. Capital-risc
en alta tecnologia sobre el PIB.
4.2. Nous capitals
obtinguts sobre el PIB.
4.3. Vendes noves
en el mercat.
4.4. Llars
connectades a Internet.
4.5. Despesa TIC
sobre el PIB.
4.6. Valor afegit
de la indústria d'alta tecnologia.
Finalment, l'EIS es complementa amb sis
documents tècnics:
- Document 1. Països membres i països
associats: resultats detallats de dades i tendències actuals, lideres en
innovació, fortaleses i debilitats per país, anàlisi de convergència/divergència.
- Document 2. Països candidats: anàlisi de la
situació d'estos països semblant al document 1.
- Document 3. Regions de la UE: resultats
actualment disponibles sobre regions de la UE.
- Document 4. Indicadors i definicions:
definició completa i gràfics de tots els indicadors.
- Document 5. Quadre temàtic sobre
aprenentatge permanent per a innovació: prototip d'un quadre complementari
sobre esta temàtica.
- Document 6. Informe metodològic: perspectiva
general de cinc mètodes diferents per a construir índexs compostos, similituds
i diferències entre l'EIS i altres quadres europeus.
2. METODOLOGIA
2.1 Objectius
Este estudi tracta
d'oferir, com a principal objectiu, informació directa sobre el procés
d'innovació tecnològica en les empreses, elaborant indicadors que permeten
conéixer els distints aspectes d'este procés (impacte econòmic, activitats
innovadores, cost,...). Este estudi a gran escala, a banda de proporcionar una
informació rica i variada sobre el procés d'innovació tecnològica, pot servir
de marc base per a diversos estudis específics sobre altres aspectes
relacionats amb la ciència i tecnologia. Finalment, el fet d'utilitzar una
metodologia àmpliament acceptada a nivell internacional permetrà aconseguir
l'objectiu de comparabilitat internacional dels resultats obtinguts i aportar
la nostra experiència nacional en l'estudi de la innovació.
2.2 Àmbits
POBLACIONAL
Esta investigació
estadística s'estén a totes les empreses industrials, de construcció i de
servicis amb almenys deu persones ocupades remunerades, la principal activitat
econòmica de les quals es correspon amb les agrupacions següents d'activitat de
la CNAE-93 Rev.1:
- Indústries
extractives (10 a 14)
- Indústries
manufactureres (15 a 37)
- Electricitat, gas
i aigua (40 i 41)
- Construcció (45)
- Comerç i
Hoteleria (50 a 55)
- Transports,
emmagatzemament i comunicacions (60 a 64)
- Intermediació
financera (65 a 67)
- Activitats
informàtiques (72)
- Investigació i
desenvolupament (73)
- Altres servicis a
empreses (70, 71 i 74)
- Servicis públics (85 a 99)
TERRITORIAL
S'estén a tot el
territori espanyol.
TEMPORAL
En l'Enquesta sobre
Innovació Tecnològica en les empreses hi ha dos períodes de referència
temporals. El període de referència principal de l'estadística és l'any
immediatament anterior al de la seua execució. No obstant això, les variables
relacionades amb les innovacions tecnològiques implantades per l'empresa, estes
van referides als tres anys anteriors al d'execució de l'estadística, a fi de
facilitar la comparabilitat internacional.
2.3 Unitat
estadística
La unitat bàsica
d'anàlisi és l'empresa a la qual fa referència l'àmbit poblacional. S'entén per
empresa tota unitat jurídica que constituïx una unitat organitzativa de
producció de béns i servicis, i que gaudix d'una certa autonomia de decisió,
principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. Des d'un
punt de vista pràctic, i si és el cas més general, el concepte d'empresa es
correspon amb el d'unitat jurídica o legal, és a dir, amb tota persona física o
jurídica (societats, cooperatives,...) l'activitat de la qual està reconeguda
per la llei, i que està identificada pel seu corresponent número
d'identificació fiscal (NIF).
2.4 Variables i la
seua definició
ACTIVITAT ECONÒMICA
PRINCIPAL DE L'EMPRESA
L'activitat
econòmica realitzada per una empresa es definix com la creació de valor afegit
per mitjà de la producció de béns i servicis. S'entén per activitat econòmica
principal aquella que genera major valor afegit. Davant de la dificultat que
suposa per a les empreses que realitzen diverses activitats el càlcul del valor
afegit, es considera com a activitat principal aquella que genera major volum
de negoci o, si no n'hi ha, la que ocupa el nombre més gran d'empleats.
DIMENSIÓ O GRANDÀRIA
DE L'EMPRESA
La dimensió de les
empreses és una de les variables més important a l'hora de determinar el
comportament de les empreses. Esta dimensió pot establir-se bé tenint en compte
la magnitud de la xifra de negocis bé considerant el nombre de persones que
constituïxen la plantilla de l'empresa. Per això el qüestionari de l'EIT inclou
sengles preguntes que permeten quantificar ambdues variables.
PERSONAL EMPLEAT EN
L'EMPRESA
Es correspon amb el
nombre de persones que treballen en l'empresa, així com el de persones que,
treballant fora de l'empresa, hi pertanyen i són retribuïdes per ella (per
exemple, els representants de comerç i el personal d'entrega de comandes,
reparació i manteniment que treballen per compte de l'empresa). Inclou tant el
personal remunerat com el no remunerat. Un treballador d'una agència de
col·locació temporal és un empleat de l'agència i no de la unitat (empresa) on
treballa. El personal remunerat està format pels treballadors lligats a
l'empresa per un contracte de treball i que són retribuïts amb quantitats fixes
o periòdiques en forma de sou, salari, comissió, estall o pagament en espècie.
Pot tractar-se de personal fix (amb contracte o vinculació laboral indefinit) o
de personal eventual (amb un contracte de duració determinada). També es
considera com a personal remunerat: els propietaris retribuïts pel seu treball;
els estudiants amb un compromís formal pel qual contribuïxen al procés de
producció de l'empresa a canvi de remuneració i/o servicis d'educació; els empleats
contractats per mitjà d'un contracte destinat específicament a fomentar les
contractacions de persones desocupades; els treballadors domiciliaris si hi ha
un acord explícit que se'ls remunera en funció del treball que fan i s'inclouen
en nòmina. Com a personal remunerat es considera també els treballadors a
jornada parcial, els temporers i les persones en vaga o que gaudixen d'un
permís de curta duració però se n'exclou els que gaudixen d'un permís de llarga
duració. El personal empleat no remunerat està constituït per les persones que
dirigixen o participen activament en els treballs de l'empresa sense percebre
una remuneració fixa o salari. S'hi inclouen els propietaris, socis autònoms
que exercixen una activitat en l'empresa i ajudes familiars. No s'hi inclouen
els socis exclusivament capitalistes ni els familiars del propietari que no
participen activament en l'empresa, ni les persones que estiguen incloses en la
nòmina d'una altra empresa en què realitzen la seua activitat principal.
XIFRA DE NEGOCIS
Comprén els imports
facturats per l'empresa durant l'any de referència per prestació de servicis i
vendes de béns que són objecte de tràfic de l'empresa. Les vendes es
comptabilitzen sense incloure-hi l'IVA repercutit el client. Es comptabilitzen en
termes nets deduint les devolucions de vendes, així com els ràpels sobre les
vendes. No se’n deduïxen els descomptes de caixa ni els descomptes sobre vendes
per pagament immediat. El volum de negocis no comprén la venda d'actius fixos
ni les subvencions cobrades per produir. L'import de la xifra de negocis es
calcula com a suma de les vendes netes de mercaderies i la prestació de
servicis.
INVERSIÓ BRUTA EN
BÉNS MATERIALS
La inversió durant
el període de referència en béns materials inclou els béns de capital materials
nous i ja existents, tant comprats a tercers com produïts per a autoconsum (és
a dir, producció capitalitzada de béns de capital materials) que tinguen una
vida útil de més d'un any, incloent-hi els béns materials no produïts com la
terra. Totes les inversions es valoraran abans (és a dir, brutes) dels ajustos
de valor i abans de deduir-ne la renda obtinguda amb les cessions. Els béns
comprats es valoraran a preu de compra, és a dir, les despeses de transport i
d'instal·lació, els honoraris, els impostos i altres costos de la transferència
de la propietat s'hi inclouen. Els béns autoproduïts es valoren a cost de
producció. Els béns adquirits a través de reestructuracions (com ara fusions,
presa de possessió, desintegracions, separacions) se n'exclouen. Les compres de
xicotetes ferramentes que no es capitalitzen s'hi inclouen com a despeses
corrents. També s'hi inclouen totes les addicions, reformes, millores i
renovacions que prolonguen o augmenten la vida útil dels béns materials.
INNOVACIÓ
TECNOLÒGICA
Les innovacions
tecnològiques comprenen els productes (béns o servicis) i processos
tecnològicament nous així com les millores tecnològiques importants d’estos.
Una innovació es considera com a tal quan s'ha introduït en el mercat
(innovacions de productes) o s'han utilitzat en el procés de producció de béns
o de prestació de servicis (innovacions de procés). Hi intervenen qualsevol
classe d'activitats científiques, tecnològiques, d'organització, financeres i
comercials. A partir d'esta definició es poden distingir dos tipus
d'innovacions: innovacions de productes i innovacions de procés.
Les innovacions de
producte (béns o servicis) comprenen productes tecnològicament nous i productes
tecnològicament millorats. Un producte tecnològicament nou es referix a un
producte que és nou en el mercat que presenta diferències significatives
respecte als produïts anteriorment quant a la seua finalitat, prestacions,
característiques tecnològiques, propietats teòriques o matèries primeres i
components utilitzats en la seua producció. Este tipus d'innovacions pot dur-se
a terme amb tecnologies completament noves o per mitjà de noves aplicacions de
tecnologies existents o aprofitant nous coneixements. Així, els primers
microprocessadors o els primers videocassets, van ser productes tecnològicament
nous duts a terme amb noves tecnologies. El primer reproductor de casset amb
auriculars que combinava tècniques existents de reproductors de cassets i
miniauriculares seria un producte tecnològicament nou dut a terme per mitjà de
noves aplicacions de tecnologies existents. En ambdós casos el producte,
considerat com a conjunt, no existia abans. Un producte tecnològicament
millorat es referix a un producte existent els resultats del qual han sigut
sensiblement incrementats o millorats. Pot prendre dues formes: en la primera,
un producte simple pot ser millorat (per millora de les seues prestacions o
abaratiment del cost) gràcies a la utilització de components o materials més
reeixits; en la segona, un producte complex que comprén diversos subsistemes
pot ser millorat per mitjà de modificacions parcials d'un d'ells.
La substitució de
metall per plàstic en l'equipament o en el mobiliari de cuina és un exemple de
producte tecnològicament millorat del primer tipus. La introducció d'ABS o
altres subsistemes en els vehicles és un exemple del segon tipus. Una innovació
de procés es referix a l'adopció de mètodes de producció tecnològicament nous o
sensiblement millorats, inclosos els mètodes de subministrament del producte. Pot
resultar de modificacions en l'equip o en l'organització de la producció o
d'estes dues modificacions associades i aprofitant nous coneixements. Els
mètodes introduïts es poden destinar a la producció i subministrament de
productes tecnològicament nous o millorats que siguen impossibles d'obtindre
amb les instal·lacions o els mètodes de producció clàssics, o a produir o
subministrar de forma més eficient productes existents.
De cara a l'EIT, la
innovació tecnològica s'estudia amb referència als anys t, t-1 i t-2.
PROBLEMES DE
FRONTERA PER A LA DETERMINACIÓ D'INNOVACIONS
Determinar el que és nou i important
Els principals criteris que permeten distingir
una innovació d'una modificació menor de productes i processos són la novetat i
la importància. La diferència entre nou i antic, entre important i no important
és, sense cap dubte, molt difícil d'establir i ha de ser determinada pels que
responen a l'enquesta. Un dels criteris d'innovació ha de ser que el producte
haja sigut introduït en el mercat com a nou producte o com a millora important
d'un producte antic. Les innovacions estètiques o d'estil (com canvi de color o
canvi ornamental) no constituïxen una innovació tecnològica. La diferenciació
d'un producte (com ara canvis menors de disseny o presentació que no impliquen
canvis en la seua construcció o en les seues prestacions) tampoc constituïx una
innovació tecnològica.
Diferenciació de productes
Algunes modificacions tècniques o estètiques
menors no constituïxen una innovació de producte. La diferenciació d'un
producte pot constituir o no una innovació segons que els canvis aportats
modifiquen notablement les prestacions, les propietats, el cost o l'ús de
materials i components d'un producte. Per exemple, en el camp tèxtil, la
modificació d'una mescla de fibres sintètiques o naturals podria ser
considerada com una innovació, al contrari que un nou colorit o un nou disseny.
Els productes alimentaris preparats amb ingredients nous, o amb distinta
composició, o bé gràcies a nous mètodes de conservació d'aliments podrien
considerar-se innovacions de productes. La introducció d'un nou sabor en una
gamma existent -per exemple, una nova essència de fruita en una línia de
iogurts- constituïx una diferenciació del producte però no una innovació. És un
camp on existixen evidentment nombrosos problemes de frontera que només els
poden resoldre els que responen l'enquesta.
El cas de la producció personalitzada
Les empreses que tenen un sector de producció
personalitzada o que fabriquen productes únics (sovint complexos) a petició de
clients, han d'analitzar cada producte per a determinar si responen a les
condicions requerides en les definicions anteriors. Es podria mantindre, com a
criteri d'innovació, el fet que la fase de planificació del producte supose la
construcció i l'assaig d'un prototip o d'altres activitats d'I+D destinades a
canviar almenys un atribut del producte abans mencionat. Si els atributs d'eixe
producte únic no diferixen dels dels productes fabricats anteriorment per
l'empresa, este no constituïx una innovació de producte.
Canvi d'organització
Encara que la innovació tecnològica puga
referir-se al mateix temps al procés de producció i/o als productes de
l'empresa així com a les activitats accessòries i de suport, només es té en
consideració aquelles que conduïxen a productes o a processos nous. Així, la
informatització de les vendes del departament financer d'una empresa no ha de
figurar entre les innovacions. De la mateixa manera, la reorganització completa
de l'empresa no constituïx una innovació pròpiament dita encara que la
reorganització dels tallers puga ser considerada com a tal. Al contrari, la
introducció de sistemes just in time
ha de ser considerada com una innovació (reorganització del procés de producció
per la qual en cada etapa, des de la producció fins a l'entrega al client, el
procés s'ajusta a la demanda del client, evitant els costos d'emmagatzemament).
La innovació, en particular la innovació de
processos, implica sovint la instal·lació de noves màquines i nous equips. Es
poden presentar tres casos: la instal·lació de màquines i equips que milloren
els mètodes de producció de l'empresa constituïx una innovació de procés. El
cost de l'equip es compta com a despesa dedicada a la innovació. La
instal·lació de màquines i equips necessaris per a la fabricació d'un nou
producte però que no millora els mètodes de producció (per exemple una nova
màquina de modelar o embalar) no constituïx una innovació de procés. El cost de
l'equip, no obstant això, es compta com a despesa dedicada a la innovació.
Altres compres de màquina i equip no han de
ser considerades com una innovació de procés ni comptades com a despeses
d'innovació. Per exemple, augmentar la capacitat de producció afegint màquines
d'un model ja utilitzat o reemplaçar màquines antiquades per un model més
recent, no constituïx una innovació.
ACTIVITATS PER A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA
Es tracta del conjunt d'activitats que conduïxen al desenrotllament o
introducció d'innovacions tecnològiques. Es consideren les set activitats
següents: Investigació científica i desenrotllament tecnològic (I+D) interna;
adquisició d'I+D (o I+D externa); adquisició de maquinària i equip; adquisició
d'altres coneixements externs; formació; introducció d'innovacions en el
mercat; disseny, altres preparatius per a producció i/o distribució.
La investigació científica i desenvolupament
tecnològic (I+D) interna comprén les despeses corrents i de capital realitzades
dins de l'empresa, siga quin siga l'origen de fons. Les despeses dutes a terme
fora de l'empresa, que no constituïsquen I+D, però en suport de les tasques
internes d'I+D, també s'hi inclouran. Esta definició coincidix amb la que
s'inclou en l'Estadística en Investigació científica i desenvolupament
tecnològic (I+D).
Les despeses externes en I+D estan
constituïdes per aquelles despeses motivades per l'adquisició d'I+D fora de
l'empresa per mitjà de contracte o conveni.
L'adquisició de maquinària, equip i programari
comprén la maquinària, equip i maquinari o programari avançats comprat
específicament per a realitzar productes (béns/servicis) nous o sensiblement
millorats.
L'adquisició d'altres coneixements externs
inclou la compra de drets d'ús de patents i d'invencions no patentades,
llicències, know-how (coneixements no
patentats), marques de fàbrica, programari (programes d'ordinador) i altres
tipus de coneixements d'altres organitzacions que s'utilitzen per a les
innovacions de l'empresa.
La formació consistix en ensinistrament intern
o extern per al personal directament implicat en el desenvolupament i/o
introducció d'innovacions. S'entén per introducció d'innovacions en el mercat
les activitats internes o externes de comercialització (màrqueting) que estan
directament relacionades amb la introducció en el mercat de productes
(béns/servicis) nous o sensiblement millorats.
El disseny i altres preparatius per a la
producció i/o distribució comprén altres procediments i preparatius tècnics
para a realització real d'innovacions de producte (béns/servicis) i de procés
no compresos en altres apartats.
ACTIVITATS EN INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I
DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC (I+D) INTERNA
Comprenen els treballs creatius que s’emprenen
de manera sistemàtica a fi d'augmentar el volum de coneixement, incloent-hi el
coneixement de l'home, la cultura i la societat, així com la utilització d'eixe
volum de coneixements per a concebre noves aplicacions. El terme I+D engloba
tres activitats: investigació bàsica, investigació aplicada i desenvolupament
experimental.
La investigació bàsica consistix en treballs
experimentals o teòrics que s’emprenen fonamentalment per a obtindre nous
coneixements sobre els fonaments de fenòmens i fets observables, sense pensar a
donar-los cap aplicació o utilització determinada; la investigació aplicada
consistix, al seu torn, en la realització de treballs originals per a adquirir
nous coneixements, si bé està dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràctic
específic; el desenvolupament experimental consistix en treballs sistemàtics
basats en coneixements existents derivats de la investigació i/o l'experiència
pràctica, dirigits a la producció de nous materials, productes o dispositius, a
l'establiment de nous processos, sistemes i servicis, o a la millora
substancial dels ja existents. Tot el personal empleat directament en I+D ha de
ser comptabilitzat, així com les persones que subministren servicis directament
relacionats amb activitats d'I+D, per exemple, directors, administradors i
personal d'oficina. Segons la seua ocupació, la Proposta de norma pràctica per
a enquestes d'investigació i desenvolupament experimental, més conegut per
Manual de Frascati, classifica el personal en I+D en: investigadors, tècnics
i/o personal assimilat i en un altre personal (auxiliar). Els investigadors són
professionals que treballen en la concepció o creació de nous coneixements,
productes, processos, mètodes i sistemes i en la gestió dels respectius
projectes (s'hi inclou els estudiants postgraduats que exercixen activitats
d'I+D). Els tècnics i/o personal assimilat són persones les tasques principals
de lws quals requerixen coneixements i experiència de naturalesa tècnica en un
o diversos camps de l'enginyeria, ciències físiques i de la vida o de les
ciències socials i humanitats. Participen en la I+D executant tasques científiques
i tècniques que requerixen l'aplicació de mètodes i principis operatius,
generalment davall la supervisió d'investigadors. Els auxiliars (resta del
personal) inclouen els treballadors, qualificats o no, i el personal de
secretariat i oficina, que participen en l'execució de projectes d'I+D o que
estan directament relacionats amb l'execució d’estos projectes. Les despeses en
I+D interna comprenen les despeses corrents (despeses de personal i altres
despeses corrents) i les despeses de capital de les empreses en programes d'I+D
(instruments i equip junt amb terrenys i edificis). A fi de poder distribuir
les despeses d'I+D per comunitats autònomes, es demana a les empreses que hagen
realitzat estes activitats en diversos establiments ubicats en diferents comunitats,
que repartisquen les despeses d'I+D entre aquelles comunitats en què s'hagen
realitzat les dites activitats. A estos efectes, les despeses que puguen ser
comunes a les distintes unitats de l'empresa, es distribuïxen geogràficament
segons el percentatge que l'empresa estima que li ha correspost a cada unitat.
COOPERACIÓ EN INNOVACIÓ TECNOLÒGICA
S'entén per cooperació en innovació
tecnològica la participació activa en projectes conjunts d'innovació (inclòs
I+D) amb altres organitzacions. Estes organitzacions poden ser tant empreses
com institucions no comercials. No implica necessàriament que ambdós
interlocutors obtinguen beneficis comercials immediats de la cooperació. La
simple contractació fora de l'empresa de treballs, sense col·laboració activa
per part d'esta, no es considera cooperació. L'Enquesta sobre la Innovació
Tecnològica distingix la cooperació segons el tipus d'interlocutor i la seua
ubicació geogràfica:
- Altres empreses del mateix grup
- Clients
- Proveïdors
- Competidors
- Experts i altres firmes consultores
- Laboratoris comercials/empreses d'I+D
- Universitats i altres instituts d'ensenyament
- Organismes públics d'investigació
- Centres tecnològics
Ubicació geogràfica:
- Espanya
- Altres països de la Unió Europea, UE,
(Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Holanda,
Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal,
Regne Unit i Suècia) o de l'Associació Europea de Lliure Comerç, EFTA
(Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa).
- Països candidats a la Unió Europea, PC-UE, (Bulgària, Xipre, Eslovàquia,
Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República
Txeca, Romania i Turquia)
- Estats Units
- Japó
- Resta de països
PATENTS
Una patent és un títol que reconeix el dret
d'explotar en exclusiva la invenció patentada, impedint a altres la seua
fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular. Com a
contrapartida, la patent es posa a disposició del públic per a coneixement
general. El dret atorgat per una patent no és tant el de la fabricació,
l'oferiment en el mercat i la utilització de l'objecte de la patent, que sempre
té i pot exercitar el titular, sinó, sobretot i singularment, el dret a
excloure altres de la fabricació, utilització o introducció del producte o
procediment patentat en el comerç. La patent pot referir-se a un procediment
nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora d’estos. La
duració de la patent és de vint anys comptats des de la data de presentació de
la sol·licitud. Per a mantindre en vigor la patent cal pagar taxes anuals a
partir de la seua concessió.
Hi ha fonamentalment tres vies per a la
presentació internacional de les sol·licituds de patents:
La via nacional: per mitjà de presentació
d'una sol·licitud de patent per a cada un dels estats en què es desitja
obtindre protecció. Per exemple, en l'Oficina espanyola de patents i marques
(OEPM) o en l'Oficina nord-americana de patents i marques (United States Patent
and Trademark Office, USPTO).
La via europea: el sistema de la patent
europea permet obtindre protecció per mitjà d'una sol·licitud de patent europea
directa amb designació d'aquells estats europeus en què es vol obtindre
protecció, i siguen part del Conveni Europeu de Patents (24 països). La
sol·licitud de patent europea es tramita per l'Oficina europea de patents
(Europeten Patent Office, EPO) i la concessió produïx l'efecte, en cada un dels
estats per als quals s'atorga, d'una patent nacional.
La via internacional PCT (Patent Cooperation
Treaty): el sistema PCT permet sol·licitar protecció per a una invenció en cada
un dels estats parts del tractat internacional (115 països l'1 de gener de
2002), per mitjà d'una única sol·licitud denominada sol·licitud internacional.
2.5 Disseny mostral
El marc poblacional
de l'EIT és el Directori Central d'Empreses (DIRCE). Es tracta d'un registre
organitzat d'informació amb dades d'identificació, localització, distribució
territorial i classificació per grandària i activitat econòmica de les unitats
tipus empresa, obtingut a partir de fonts administratives i completat per
altres informacions procedents de les operacions estadístics corrents de l'INE.
Este directori,
actualitzat anualment amb la informació subministrada per l'Agència Tributària
i la Seguretat Social, així com amb l'obtinguda de les pròpies enquestes,
reunix les condicions suficients per a ser utilitzat com a base de l'EIT 2005.
Així mateix, a causa de la coordinació de l'Estadística d'I+D i l'EIT, s'ha
inclòs dins de la població objecte de l'estudi el directori d'empreses
possibles investigadores.
Es tracta d'un registre d'empreses que
potencialment exercixen activitats en I+D, bé perquè així consta d'anys
anteriors d'execució de l'operació estadística, bé perquè han sol·licitat
finançament públic per a realitzar I+D l'any de referència de l'enquesta. Anualment se sol·licita informació sobre les unitats destinatàries de fons
públics per a I+D als organismes de l'Administració de l'Estat i a totes les
comunitats autònomes a fi d'actualitzar el directori. Per a esta enquesta s'ha
rebut la informació procedent del Ministeri de Ciència i Tecnologia (programa
PROFIT, CDTI, DG d'Investigació i Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per
a la Societat de la Informació), Ministeri de Sanitat (FIS-ISC3) i dels
Instituts d'Estadística de les comunitats autònomes. Esta informació, es creua
amb la dels directoris de l'any anterior incorporant-hi altes i modificacions i
donant baixes.
Esta informació,
s'encreua amb la dels directoris de l'any anterior incorporant-hi altes i
modificacions i donant baixes. Tenint en compte l'àmbit poblacional definit
abans, la població d'empreses objecte d'esta enquesta s'ha estratificat per
mitjà de l'encreuament de les variables següents:
a) Pertinença al
directori d'empreses possibles investigadores, que s'analitza de forma
exhaustiva.
b) Grandària de
l'empresa: es consideren els intervals següents, en funció del nombre
d'assalariats:
- De 10 a 19
- De 20 a 49
- De 50 a 199
- De 200 i més
Els estrats
constituïts per empreses de 200 o més assalariats s'han analitzat de forma
exhaustiva.
c) Branca d'activitat principal segons CNAE-93 Rev.1: Es consideren les 54
divisions o grups d'activitat que apareixen en la taula 1.
La mostra final obtinguda va ser de 25.949
empreses. En cada estrat es va realitzar una selecció automàtica amb arrancada
aleatòria, ordenant les empreses per grandària i província. En les taules 2 i 3
s'especifica la distribució de la mostra segons agrupacions d'activitat i
grandària.
|
Activitats |
CNAE |
|
Extractives |
10+11+12+13+14 |
|
Productes alimentoses i begudes |
15 |
|
Tabac |
16 |
|
Tèxtil |
17 |
|
Confecció i pelleteria |
18 |
|
Cuiro i calçat |
19 |
|
Fusta i suro (excepte mobles) |
20 |
|
Paper |
21 |
|
Edició, arts gràfiques i reproducció |
22 |
|
Coqueries, refinatge de petroli |
23 |
|
Química (excepte productes farmacèutics) |
24 (exc. 244) |
|
Productes farmacèutics |
244 |
|
Cautxú i matèries plàstiques |
25 |
|
Productes minerals no metàl·lics |
26 (exc. 263) |
|
Taulellets i taulells de ceràmica |
263 |
|
Productes metal·lúrgics ferris |
271+272+273+2751+2752 |
|
Productes metal·lúrgics no ferris |
274+2753+2754 |
|
Productes metàl·lics (excepte maquinària i
equip) |
28 |
|
Maquinària i equip mecànic |
29 |
|
Màquines d´oficina i equips informàtics |
30 |
|
Maquinària i material elèctric |
31 |
|
Aparells de ràdio, TV i comunicació |
32 (exc. 321) |
|
Components electrònics |
321 |
|
Instruments mèdics i de precisió, òptics |
33 |
|
Vehicles de motor |
34 |
|
Un altre material de transport |
35 (exc. 351 i 353)
|
|
Construcció naval |
351 |
|
Construcció aeronàutica i espacial |
353 |
|
Altres manufactures |
36 (exc. 361 i 365)
|
|
Mobles |
361 |
|
Jocs i joguets |
365 |
|
Reciclatge |
37 |
|
Producció i distribució d´electricitat, gas
i aigua |
40+41 |
|
Construcció |
45 |
|
Venda i reparació de vehicles de motor |
50 |
|
Comerç a l´engròs |
51 |
|
Comerç al detall |
52 |
|
Hostaleria |
55 |
|
Transport |
60+61+62 |
|
Activitats annexes al transport, agències de
viatge |
63 |
|
Activitats postals i de correu |
641 |
|
Servicis de telecomunicació |
642 |
|
Intermediació financera |
65+66+67 |
|
Activitats immobiliàries |
70 |
|
Lloguer de maquinària i equip |
71 |
|
Altres activitats informàtiques |
72 (exc. 722) |
|
Programari |
722 |
|
Investigació i desenrotllament |
73 |
|
Altres activitats empresarials |
74 (exc.742 i 743) |
|
Servicis tècnics d´arquitectura i enginyeria
|
742 |
|
Assajos i anàlisis tècniques |
743 |
|
Activitats cinematogràfiques i de vídeo |
921 |
|
Activitats de ràdio i televisió |
922 |
|
Altres activitats sanitàries, socials,
col·lectives, … |
85+90+(92-921-922)+93
|
Quadre 2. Distribució de la
mostra seleccionada per a l'EIT-02
|
Secció CNAE-93 |
DIRID |
DIRCE |
Total |
|
C. Indústries extractives |
82 |
210 |
292 |
|
D. Indústries manufactureres |
7.147 |
6.082 |
13.229 |
|
E. Energia elèctrica, gas i aigua |
110 |
121 |
231 |
|
F. Construcció |
373 |
1.071 |
1.444 |
|
G. Comerç i reparació de vehicles a motor |
1.134 |
1.586 |
2.720 |
|
H. Hostaleria |
65 |
552 |
617 |
|
I. Transport, comunicacions |
289 |
993 |
1.282 |
|
J. Intermediació financera |
62 |
328 |
390 |
|
K. Activitats immobiliàries; servicis
empresarials |
1.939 |
2.293 |
4.232 |
|
M. Educació |
74 |
. |
74 |
|
N. Activitats sanitàries, servicis socials |
92 |
646 |
738 |
|
O. Altres activitats socials |
159 |
384 |
543 |
|
No consta |
157 |
. |
157 |
|
TOTAL |
11.683 |
14.266 |
25.949 |
Quadre 3. Distribució
de la mostra seleccionada per a l'EIT-02, obtinguda a partir de DIRCE
|
Secció CNAE-93 |
DIRCE |
|||
|
|
De 10 a 49 |
De 50 a 249 |
De 250 y más |
Total |
|
C. Indústries extractives |
168 |
38 |
4 |
210 |
|
D. Indústries manufactureres |
4.300 |
1.541 |
241 |
6.082 |
|
E. Energia elèctrica, gas i aigua |
66 |
34 |
21 |
121 |
|
F. Construcció |
544 |
329 |
198 |
1.071 |
|
G. Comerç i reparació de vehicles a motor |
816 |
445 |
325 |
1.586 |
|
H. Hostaleria |
242 |
177 |
133 |
552 |
|
I. Transport, comunicacions |
582 |
274 |
137 |
993 |
|
J. Intermediació financera |
78 |
92 |
158 |
328 |
|
K. Activitats immobiliàries; servicis
empresarials |
1.126 |
629 |
538 |
2.293 |
|
M. Educació |
. |
. |
. |
. |
|
N. Activitats sanitàries, servicis socials |
318 |
183 |
145 |
646 |
|
O. Altres activitats socials |
170 |
128 |
86 |
384 |
|
No consta |
. |
. |
. |
. |
|
TOTAL |
8.410 |
3.870 |
1.986 |
14.266 |
ESTIMADORS
L'estimador del
total d'una característica X en un domini m, ve donat per:
on Xj és el valor de la característica X del
qüestionari j pertanyent al domini m.
Fj és el factor d'elevació del qüestionari j
que es calcula així:
a) Si l'empresa j va ser seleccionada en un
estrat h i segons les dades del qüestionari es troba en un altre estrat distint
k, aleshores:
(1)
b) Si l'empresa j, continua pertanyent al
mateix estrat h, on va ser seleccionada, aleshores:
(2)
c) En els casos concrets que s'especifique
oportunament Fj =1.
Variables utilitzades
NH, nombre d'empreses en l'estrat h.
Nh, nombre d'empreses seleccionades en
l'estrat h.
N*h, nombre d'empreses que han contestat,
seleccionades en l'estrat h i que no han canviat d'estrat.
Sent n''h, nombre d'empreses seleccionades en
l'estrat h i que tenen incidència del tipus tancades, no industrials,
duplicades o autònoms.
nkh, nombre d'empreses seleccionades en
l'estrat h, i que segons el qüestionari estan en un estrat distint k.
També es calculen errors de mostreig per mitjà
de l'expressió de la variància de l'estimador del total en un mostreig
estratificat.
2.6 Recollida de la
informació
La recollida dels
qüestionaris de l'EIT-05 s'ha caracteritzat per estar coordinada amb la
recollida de l'Enquesta Industrial d'Empreses, l'Enquesta Anual de Servicis,
l'Enquesta Industrial de Productes i l'Enquesta sobre l'ús de Tecnologies de la
Informació i les Comunicacions i del Comerç Electrònic en les empreses Per a això s'ha creat una unitat de recollida coordinada, denominada URCO, i s'ha utilitzat un qüestionari
reduït per a EIT i I+D que exclou les preguntes comunes amb altres enquestes.
La resta d'unitats van ser recollides per la Unitat de Recollida Centralitzada (URCE). No obstant això, a causa de la insuficiència
de mitjans, part de la recollida s'ha realitzat a través d'una empresa externa.
El seguiment del calendari dels treballs de camp i el control de qualitat de la
informació s'ha realitzat des dels Servicis Centrals de l'INE. El percentatge
de no resposta ha sigut del 8 per cent. El percentatge
d'empreses que ha respost per Internet ascendix al 8 per cent del total.Estes Unitats compten amb la direcció de
diplomats en Estadística de l'Estat que són els inspectors de l'enquesta, i amb
personal auxiliar contractat per l'INE, per a la recollida, depuració i
gravació de la informació. Este personal és comú al d'altres enquestes de l'INE
que es duen a terme al mateix temps.
El personal
implicat en els treballs de l'enquesta està obligat per llei a preservar el
secret estadístic. Els inspectors d'enquesta són els responsables de la
formació teòrica i pràctica del personal d’esta i del control dels treballs de
recollida de la informació. A estos efectes, es preparen els manuals i
documents de formació i consulta corresponents.
El qüestionari
s'envia, per correu, a les unitats informadores junt amb la carta de
presentació i les normes d'emplenament. Les empreses compten amb un termini de
15 dies per a tornar-lo emplenat. Des de la URCE s'establix un primer contacte
telefònic amb l'empresa per a comprovar la recepció del qüestionari. Si
transcorregut el termini previst, no s'ha rebut el qüestionari emplenat, es
realitzen les reclamacions telefòniques i escrites que es consideren
necessàries.
L'Enquesta sobre
Innovació Tecnològica en les empreses està prevista en el Pla Estadístic
Nacional com d'emplenament obligatori.
Des de la URCE es
du a terme un procediment integrat de recollida d'informació, que consistix a
procedir a la depuració i gravació de les dades tan prompte com es rep la
informació. En cas necessari, se sol·liciten a l'empresa els aclariments
necessaris sobre les dades facilitades.
2.7 Tractament de
resultats
Les fases de
tractament de la informació han sigut les següents:
- Control i
depuració manual dels qüestionaris per les unitats involucrades en la recollida
de la informació, a fi de recuperar la possible falta de dades o corregir els
errors dels qüestionaris abans de la seua gravació.
- Gravació
interactiva amb depuració i correcció d'errors de la informació obtinguda per
les unitats involucrades en la recollida d'informació.
- Control de la
informació rebuda pel servici promotor.
- Control de la
cobertura i tractament d’errors d'identificació.
- Validació de la
qualitat de la informació.
- Imputació de la
no resposta parcial.
- Depuració i
correcció interactiva d'inconsistències de la informació validada.
- Elaboració d'una
primera fase de taules d'anàlisi de resultats.
- Macroedició dels
principals agregats per a corregir els errors no detectats en la fase anterior
de microdepuració.
- Anàlisi de dades.
- Creació del
fitxer definitiu de dades.
- Taules de
resultats definitius elaborats a partir del fitxer final de dades.
3. ENQUESTA SOBRE
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN LES EMPRESES. RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA,
2002
3.1 Introducció
L'Enquesta sobre
Innovació Tecnològica en les Empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana,
2002, consistix bàsicament en una explotació estadística ampliada dels
resultats per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana de l'Enquesta d'Innovació
Tecnològica en les Empreses de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) referida
a l'any 2002, amb l'objectiu de conéixer les activitats innovadores de les
empreses, els resultats de la innovació i el seu impacte econòmic, adaptada a les
característiques pròpies de l'activitat productiva regional, sense deixar de
mantindre els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les
xifres. Per a això, l'explotació realitzada utilitza una classificació pròpia,
compatible amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de 1993
(CNAE-93), que desagrega la informació fins a un total de 14 sectors, 12 d'ells
industrials.
La mostra final
obtinguda per a Espanya va ser de 25.949 empreses, de les quals 3.197 empreses
pertanyen a la mostra per a la Comunitat Valenciana.
Les variables
recollides es referixen, en la seua majoria, a conceptes relacionats
directament amb el coneixement de les activitats innovadores de les empreses,
els resultats de la innovació i el seu impacte econòmic classificats segons
l'activitat econòmica o la grandària de l'empresa.
En l'explotació de
resultats continguda en esta publicació i que configura l'Enquesta sobre
Innovació Tecnològica en les Empreses, s'ha utilitzat una classificació
estadística de les dades per 14 sectors d'activitat.
3.2 Presentació de
resultats
La publicació conté
taules amb els resultats detallats, una taula amb les principals variables de
les empreses amb seu social a la Comunitat Valenciana segons la grandària de
l'empresa i una altra amb les principals variables de les empreses amb seu
social a la Comunitat Valenciana segons el sector d'activitat: empreses amb
activitats innovadores, empreses que han realitzat I+D, intensitat d'innovació,
empreses innovadores, empreses EET que han cooperat en I+D, que han sol·licitat
patents, etc., i una taula amb les despeses totals en activitats per a la
innovació tecnològica, tant les despeses de les empreses amb seu a la Comunitat
Valenciana (independentment d'on executa la despesa), com de les despeses en
innovació a la Comunitat Valenciana (independentment d'on està la seu de
l'empresa). A partir de cada una d'estes taules es pot accedir a les taules que
contenen els coeficients de variació corresponents.
A més, la
publicació de l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les Empreses. Resultats
per a la Comunitat Valenciana, 2002, presenta un annex específic en el qual
s'oferixen els coeficients de variació de les estimacions realitzades en les
taules de resultats, així com la metodologia i les correspondències entre els
14 sectors d'activitat utilitzats per l'IVE en la present publicació i la
CNAE-93.
3.3 Errors de mostreig
A fi d'oferir una aproximació als errors de
mostreig en esta publicació s'han inclòs els coeficients de variació de les
estimacions de cada taula de resultats. Si 
representa un
paràmetre d'interés (normalment un total d'una certa variable o un quocient
dels totals de dos variables) i 
la seua estimació
obtinguda de la mostra, el coeficient de variació és:
on 
és l'estimació de la
variància de l'estimador 
, 
.
El càlcul de l'estimador de la variància de
l'estimador, 
, s'ha realitzat per
mitjà de tècniques de remostreig per simulació, concretament bootstrap, que,
entre els mètodes assajats, és el que millor s'ha acomodat a les exigències
derivades tant del disseny mostral com de la mateixa mostra.
El bootstrap consistix a extraure 
mostres amb
reemplaçament de la mostra original. Per a cada una d'eixes 
rèpliques, s'obté
una estimació 
de 
. Amb les dites
estimacions, es calcula l'estimador bootstrap de la variància de 
:
on 
.