Notes metodològiques

ÍNDEX

1. Introducció

1.1 Antecedents

1.2 L'anàlisi del procés d'innovació per mitjà d'enquestes

1.3 Problemes relatius a la metodologia de l'enquesta

1.4 El Quadre europeu d'indicadors d'innovació

2. Metodologia

2.1 Objectius

2.2 Àmbits

2.3 Unitat estadística

2.4 Variables i la seua definició

2.5 Disseny mostral

2.6 Recollida de la informació

2.7 Tractament de resultats

3. Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les Empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2014

3.1 Introducció

3.2 Presentació de resultats

3.3 Errors de mostreig

1. INTRODUCCIÓ

Actualment, el procés d'innovació es considera com la principal força motriu del creixement econòmic en els països d'economia avançada, alhora que un important factor que contribuïx a la seua evolució social i cultural. Al llarg dels últims anys, la innovació i el canvi tecnològic s'han convertit en temes cada vegada més importants en l'anàlisi econòmica i en la presa de decisions polítiques dels països desenvolupats. Són aspectes en què es lluita amb seriosos problemes d'informació, sobretot per l'absència de dades sistemàtiques fiables.

1.1 Antecedents

En este context, una part important dels treballs realitzats recentment per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha consistit a elaborar i millorar indicadors útils per a integrar les qüestions tecnològiques en l'anàlisi de la política econòmica. També han existit altres múltiples iniciatives, tant nacionals com internacionals, en matèria d'innovació. Per a coordinar totes estes activitats, l'OCDE va presentar en la reunió del Grup d'Experts Nacionals en Indicadors de Ciència i Tecnologia realitzada a París el dia 10 de desembre de 1990 una versió preliminar d'un mètode per a la recollida i interpretació de dades sobre innovació tecnològica (Manual d'Innovació), que va ser revisat al llarg de 1991. En 1992 es va dur a terme la difusió general de les directrius proposades per l'OCDE per a la recollida i interpretació de dades sobre innovació tecnològica, més conegudes com a Manual d'Oslo. En 1997 es va editar la segona edició. Amb la creació del nou Manual d’Oslo, revisat en 2005, la definició d’empresa innovadora s’amplia. Es considera una empresa innovadora la que realitza innovacions de producte, de procés, de màrqueting o d’organització.

A continuació, l'Oficina Estadística de les comunitats Europees (EUROSTAT) va iniciar diversos estudis encaminats a la recollida de dades sobre innovació en els estats membres, en coordinació amb l'OCDE, i per a això va presentar una proposta de decisió del Consell sobre estadístiques d'I+D i innovació, que va ser aprovada al gener de 1994. Estos estudis van culminar en 1993 en un projecte d'Enquesta Comunitària d'Innovació (Community Innovation Survey, CIS), l'any de referència principal del qual era 1992, amb la utilització d'un qüestionari harmonitzat per a recollir dades d'innovació de les empreses de la Comunitat Europea. Es va enviar un qüestionari a prop de 90.000 empreses dels 12 països comunitaris. La metodologia emprada es basava en la del Manual d'Oslo de l'OCDE. En 1997 i 2001 es va iniciar la recollida de qüestionaris de la segona i tercera CIS, referides als anys 1996 i 2000, respectivament.

Mentrestant, a Espanya el Cercle d'Empresaris va dur a terme un treball dirigit a unes 700 empreses en el període 1985-1986, del qual va obtindre resultats sobre les característiques de les empreses innovadores, la naturalesa i la intensitat del seu esforç innovador, els seus resultats i la forma en què les empreses perceben el procés d'innovació. Posteriorment, en 1994 van dur a terme un altre estudi de característiques semblants.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE), per la seua banda, va projectar realitzar una Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses seguint les recomanacions del Manual d'Oslo de l'OCDE la recollida d'informació de la qual va començar al setembre de 1992. Esta enquesta es dirigia a prop de 20.000 empreses manufactureres amb 20 o més empleats. No obstant això, problemes pressupostaris van impedir la contractació d'entrevistadors-enquestadors encarregats de la recollida de la informació. Per este motiu, l'INE es va veure obligat a cancel·lar l'enquesta, quan ja havien sigut enviats a les empreses la majoria dels qüestionaris. Este fet va ser comunicat a les empreses a l'octubre de 1992, assenyalant que la informació rebuda i la que voluntàriament enviaren seria aprofitada per a analitzar-la com a estudi pilot. En este estudi pilot, no dissenyat a priori com a tal, es va poder analitzar la informació facilitada per unes 2.400 empreses. A més, l'explotació de les dades d'este estudi pilot es va incloure dins del projecte CIS comunitari, a pesar de no haver-se utilitzat un qüestionari completament harmonitzat. La informació obtinguda en 1992 no pot considerar-se representativa de la realitat espanyola ja que no va ser obtinguda per tècniques mostrals, ni tampoc es va triar la mostra, sinó que estava donada per les empreses que voluntàriament van contestar.

Atés que els treballs metodològics i d'harmonització de definicions i classificacions es trobava en una fase molt avançada, es va considerar que a nivell internacional existia un marc estable per a l'elaboració de dades sobre innovació comparables internacionalment. Açò, unit a l'indubtable interés que té l'obtenció d'una informació bàsica sobre la innovació de les empreses espanyoles, va motivar l'Institut Nacional d'Estadística a reprendre en 1994 l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses. Este estudi va permetre l'obtenció d'uns indicadors que ens van aproximar al coneixement de l'estructura i dels efectes del procés d'innovació, així com disposar d'un marc per a futures investigacions. La continuïtat de l'enquesta d'innovació queda reflectida en els successius estudis posteriors amb referència als anys 1996, 1998, 2000, 2002 i 2003. Des de l’any 2002 es fa anualment coordinada amb l’Estadística sobre Activitats d’I+D.

1.2 L'anàlisi del procés d'innovació per mitjà d'enquestes

Per a tindre un coneixement més profund del procés d'innovació, solucionar alguns problemes encara no resolts amb la informació disponible i eliminar les llacunes d'informació necessàries per a una adequada política cientificotecnològica, caldria documentar-se en l'estructura del procés d'innovació i en els factors que l’acceleren o el frenen. A més, seria convenient poder mostrar les relacions entre este procés d'innovació i altres tres camps:

a) L'estratègia i els plans de l'empresa.

b) Els factors que influïxen en la seua capacitat per a innovar i en el seu rendiment (incloent-hi l'acció de les administracions públiques).

c) Els resultats de la innovació i la rendibilitat de l'empresa.

Per tant, apareixen cinc temes d'estudi que es descriuen a continuació.

Objectius de les empreses innovadores

L'estratègia tecnològica d'una empresa pot ser considerada com un conjunt d'objectius comercials que es proposa assolir, amb l'ajuda de diverses combinacions d'activitats innovadores descrites anteriorment. L'empresa pot decidir si desitja:

a) Tractar de desenvolupar productes enterament nous que obriran nous mercats.

b) Tractar d'imitar els líders en matèria d'innovació.

c) Tractar d'adaptar a les necessitats de l'empresa tecnologies desenvolupades fora d’esta.

d) Esforçar-se a desenvolupar progressivament les tècniques existents.

e) Canviar els mètodes de producció dels productes existents.

Amb l'objectiu de:

- Reemplaçar els productes que són suprimits.

- Estendre la gamma de productes.

- Mantindre la quota de mercat.

- Obrir nous mercats.

- Millorar la flexibilitat de la producció.

- Rebaixar els costos de producció.

- Millorar les condicions de treball.

- Reduir els danys al medi ambient.

Estes estratègies poden diferir segons la branca d'activitat i, dins de cada branca, segons l'empresa. Atés que estos resultats presenten un cert interés des del punt de vista de les possibles actuacions, convindria establir una pregunta d'este tipus.

L'estructura del procés d'innovació

Una anàlisi de la innovació podria començar per la I+D, perquè a pesar de l'abundància de dades disponibles, les activitats i l'organització de la I+D dins de l'empresa són poc conegudes. Així, hauria de conéixer-se si les activitats d'I+D de les empreses són permanents o ocasionals i si les que no fan I+D tenen previst un plans sistemàtic d'I+D per al futur o si tan sols preveuen realitzar algunes activitats d'I+D en els pròxims anys. També hauria d'obtindre's informació sobre l'existència d'una organització oficial d'I+D (departament, laboratori, centre,...) dins de l'empresa i sobre el percentatge que li correspondria en les despeses totals d'I+D. Fins i tot es podria preguntar sobre el repartiment de la I+D entre les diferents unitats d'investigació de l'empresa (departaments d'I+D, de disseny, de producció, de màrqueting,...). A més, és clar, és desitjable que l'enquesta d'innovació comprenga una mesura de la I+D. No obstant això, l'essencial és completar estes dades amb una descripció dels fons aportats al procés d'innovació per a altres activitats innovadores diferents de la I+D per a conéixer el pes relatiu donat a estos dos tipus d'activitats per les empreses, així com el seu repartiment per branques d'activitat i en cada branca. Un millor coneixement d'estos repartiments i de la seua variació segons la branca d'activitat resulta molt útil per a definir una política en matèria d'innovació.

L'acció dels poders públics en la innovació industrial

Com la I+D finançada amb fons públics representa, per regla general, un important percentatge de les despeses totals en I+D en els països de l'OCDE, cal tindre una idea més precisa dels seus efectes en les empreses. Però a més de la I+D hi ha altres camps de l'acció governamental que incentiven o frenen l'activitat innovadora, com són:

- L'ensenyament i la formació de personal especialitzat.

- La política fiscal i la reglamentació de la comptabilitat.

- La reglamentació industrial (que comprén allò referent a medi ambient, normes d'higiene, control de qualitat, normalització,...)

- El règim jurídic aplicable als drets de propietat intel·lectual (i per tant les qüestions relacionades amb el depòsit de patents i la seua explotació i els drets d'autor).

- Operacions sobre el mercat de capitals.

Estos aspectes de l'acció dels poders públics poden ser estudiats per mitjà de preguntes relatives al grau d'importància de determinats obstacles a la innovació. També resultaria interessant estudiar les innovacions empresarials que hagen utilitzat resultats d'investigació bàsica realitzada en universitats o organismes públics d'investigació.

Origen d'idees innovadores i obstacles a la innovació

L'objectiu últim de les investigacions en esta matèria seria establir una relació entre les estratègies tecnològiques de les empreses, d'una banda, i l'origen de les seues idees innovadores i els obstacles amb què xoquen per una altra. En l'origen d'un projecte d'innovació es troba habitualment una idea innovadora que pot procedir de diverses fonts en l'interior o en l'exterior de l'empresa. Una vegada que el projecte s'ha posat en marxa, diversos factors contribuïxen al seu èxit. Estos també poden ser interns o externs a l'empresa. La majoria de les empreses disposen de fonts potencials d'informacions tècniques i d'idees innovadores molt nombroses, però el valor d'estes fonts varia segons els mitjans tecnològics de què disposen i l'estratègia que han adoptat. Els obstacles a la innovació són molt importants per a l'acció dels poders públics ja que gran part d'esta acció està encaminada a superar-los. Poden tractar-se d'obstacles econòmics o d'obstacles relatius a la capacitat d'innovació de l'empresa.

Productes i efectes de la innovació

Un dels objectius fonamentals de qualsevol enquesta d'innovació és el de conéixer els resultats de la innovació. El problema és definir el que es considera com a resultats de les activitats per a la innovació, o més abreujadament, innovacions. En línies generals, i encara que es definiran amb major precisió més endavant, s'ha optat per distingir diverses classes de canvis:

- Les innovacions totals de productes, que es referixen a un producte enterament nou, amb una base tecnològica nova o amb noves utilitzacions de la tecnologia existent.

- Les innovacions progressives de productes, que consistixen en millores marginals o en millores dels components o subsistemes d'un producte.

- Les innovacions de processos, que consistixen en l'adopció de mètodes de producció nous o sensiblement millorats.

La innovació implica novetat, però esta novetat pot ser en l'empresa, a escala nacional o a nivell mundial. Esta distinció té diferents incidències segons que se les considere des del punt de vista del rendiment de l'empresa, de la competència nacional o del ritme dels progressos tècnics en el món.

L'indicador més simple, que descriu aproximadament la importància de la innovació és el nombre d'empreses que han introduït innovacions de productes, de processos o ambdós, en relació amb el nombre total d'empreses en les diferents branques d'activitat. Encara que les innovacions són impossibles de comparar d'una empresa a una altra, es poden utilitzar les definicions d'innovació per a conéixer el nombre i el tipus d'innovacions en una empresa, o el que és més interessant, el nombre de nous productes introduïts en el mercat i la part de les vendes i de les exportacions degudes a estos nous productes. D'altra banda, és difícil interpretar el nombre d'innovacions. Esta dada varia considerablement d'una branca a una altra i en l'interior de cada branca d'activitat. Si en una empresa una innovació pot ser l'únic resultat de les seues activitats d'I+D en dos anys, una altra empresa pot posar en el mercat cada any molts productes nous. Per tant, el nombre d'innovacions no serà un indicador significatiu si no es relaciona amb el nombre total de productes o processos comercialitzats o utilitzats, respectivament, en l'empresa estudiada. Des del punt de vista de l'acció política, els indicadors de les conseqüències del procés d'innovació constituïxen potser els resultats més interessants d'una enquesta d'innovació.

Altres preguntes que cal incloure en una enquesta d'innovació

a) Informació descriptiva dels resultats de la innovació.

b) Difusió de les innovacions

c) Cooperació en I+D

CONCLUSIÓ

La inclusió en una enquesta d'innovació de totes les preguntes anteriorment exposades, facilitaria un millor coneixement del procés d'innovació. Les seues respostes permetrien resoldre alguns dels problemes plantejats als quals fins ara no se'ls ha trobat una solució satisfactòria i cobririen les llacunes d'informació existents que cal completar per a la presa encertada de decisions dels poders públics. No obstant això, en la pràctica resulta molt difícil incloure en una enquesta tots els indicadors apuntats i altres que, en el futur, es puguen necessitar ja que el cost de l'operació seria massa elevat. Així mateix, un qüestionari excessivament llarg pot reduir la taxa de resposta de les empreses.

L’Enquesta sobre Innovació Tecnològica, tal com està projectada, s’entén com una enquesta marc en què junt amb uns indicadors bàsics, com els de la llista proposada que permetrien obtindre sèries temporals necessàries per a una anàlisi dinàmica de la innovació, poden caber estudis concrets més detallats sobre altres matèries necessàries, o que puguen relacionar-se en el futur, amb la innovació (per exemple, investigacions sobre patents, utilització de tecnologia punta en la fabricació, pagaments i ingressos tecnològics, ...).

L’Enquesta d’Innovació a partir de l’any 2002 s’ha caracteritzat per estar coordinada amb l’Estadística d’I+D per al sector empreses. La coordinació s’ha articulat en dos nivells: el primer nivell es referix al disseny mostral, en el qual es té en compte tant les empreses que a priori duen a terme activitats d’I+D, les quals són analitzades de forma exhaustiva, com aquelles de les quals es desconeix que facen I+D, que s’analitzen mitjançant mostreig; el segon nivell es relaciona amb l’ús d’un únic qüestionari, organitzat de forma adequada, que permet integrar les preguntes relatives a tots dos estudis.

1.3 Problemes relatius a la metodologia de l'enquesta

Elecció del mètode d'enquesta

Els mètodes utilitzats pels països de l'OCDE per a este tipus d'estudi poden classificar-se en dos grups:

1. Els que comencen per dissenyar una llista d'innovacions reeixides o no, establides freqüentment en avaluacions d'experts. Una vegada establida la llista, s'exploren diversos factors connexos i es procedix a enquestar les empreses que han introduït estes innovacions.

2. Els que no s'interessen en un grup d'innovacions sinó en les actituds i activitats innovadores del conjunt d'empreses. En este cas interessa explorar els factors que influïxen en el comportament de l'empresa en este camp (estratègies, incentius i obstacles a la innovació), el camp de les diverses activitats innovadores i sobretot fer-se una idea dels resultats i dels efectes de la innovació. Estes enquestes són representatives de tota l'economia de manera que es puguen fer comparacions entre branques d'activitat.

Este segon mètode es presta millor a una normalització internacional, ha sigut triat com a base del manual d'innovació de l'OCDE i és el mètode, per tant, pel qual s'ha optat en este estudi.

Problemes lligats a la recollida de dades

Per a efectuar este tipus d'estudi es pot utilitzar el mètode de l'enquesta per correu o per entrevista. La majoria de les enquestes d'innovació realitzades fins ara en els països de l'OCDE han recorregut al mètode d'enquesta per correu. Però, tenint en compte la complexitat de la noció d'innovació, l'experiència adquirida ha demostrat que el mètode d'entrevistes és preferible perquè facilita resultats més fiables i més coherents. El seu inconvenient és que és molt costós. Per tant, per a este estudi s'ha triat una combinació dels dos mètodes com a solució òptima, encara que per a reduir costos s'ha potenciat l'ús del telèfon en compte de l'entrevista personal.

Periodicitat de l'enquesta

Les activitats d'innovació de les empreses pareixen estar en contínua progressió. Es fan indispensables sèries cronològiques continuades per a obtindre una anàlisi dinàmica de la innovació. L’OCDE y Eurostat recomanen realitzar esta operació estadística amb periodicitat biennal, en anys alterns a l'Estadística d'I+D. Però la conveniència de disposar anualment d'indicadors d'ambdues operacions estadístiques va portar a considerar la recollida conjunta a través d'un qüestionari unificat. Per tant, a partir del període de referència 2002, l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica es du a terme amb periodicitat anual, oferint dades completes en els anys de referència parell i dades bàsiques en els anys de referència imparell. A partir de l'any 2005, i per a millorar les sèries cronològiques, el qüestionari es modifica a fi de poder oferir anualment la totalitat dels indicadors d'ambdós estudis. A partir de 2008, el qüestionari passà a anomenar-se Enquesta sobre Innovació en les Empreses a causa de la inclusió, en el mateix, de les innovacions no tecnològiques: innovacions organitzatives i innovacions de comercialització o màrqueting.

1.4 El Quadre europeu d'indicadors d'innovació

El Quadre d'indicadors de la innovació (European Innovation Scoreboard, EIS) és un exercici de comparativa (benchmarking) elaborat per la DG Investigació de la Comissió Europea, per mitjà del qual es proporciona una síntesi dels resultats obtinguts en la Unió Europea en matèria d'innovació, a través de dades sobre una sèrie d'indicadors que guarden relació amb el procés d'innovació. Es va desenvolupar com a conseqüència dels objectius marcats en el Consell Europeu de Lisboa de l'any 2000 i s'ha mantingut dins de l'estratègia desenvolupada per la Comissió Europea per a promoure el creixement econòmic i la creació d'ocupació.

El Quadre d'indicadors de la innovació (EIS) proporciona anualment resultats comparatius referits al fenomen de la innovació tant a nivell nacional per als distints països membres de la Unió Europea, com a nivell internacional per a altres països dins d'un àmbit territorial més extens. El dit exercici d'anàlisi comparativa es basa en una sèrie d'indicadors comparables internacional-ment, que cobrixen els distints aspectes del procés de la innovació. Anualment es publiquen una sèrie de treballs específics sobre la base de l'EIS, que ho complementen. Entre altres, es troben: el Quadre regional d'indicadors d'innovació (RIS), el Quadre global d'indicadors d'innovació, anàlisis sectorials i les metodologies actualitzades.

L'EIS es basa en una nova metodologia implementada per primera vegada en 2008, en la que es proporciona un major pes al sector servicis, a la innovació no tecnològica i als resultats obtinguts de la innovació. Es compon de 29 indicadors que han sigut dissenyats per a avaluar:

- Les condicions que són propícies per al desenvolupament de la innovació (recursos humans, finançament i suport)

- Les activitats d'innovació en les empreses (inversions, vincles i iniciativa empresarial, i resultats obtinguts, com per exemple patents)

- La productivitat (innovacions i efectes econòmics)

L'EIS inclou dades de 33 països europeus, incloent als 27 estats membres de la UE. Per a cada un dels països s'elabora un índex sintètic de la innovació (SII), obtingut basant-se en els 29 indicadors, i que permet establir un rànquing dels països europeus.

2. METODOLOGIA

2.1 Objectius

Este estudi tracta d'oferir, com a principal objectiu, informació directa sobre el procés d'innovació tecnològica en les empreses, elaborant indicadors que permeten conéixer els distints aspectes d'este procés (impacte econòmic, activitats innovadores, cost,...). Este estudi a gran escala, a banda de proporcionar una informació rica i variada sobre el procés d'innovació tecnològica, pot servir de marc base per a diversos estudis específics sobre altres aspectes relacionats amb la ciència i tecnologia. Finalment, el fet d'utilitzar una metodologia àmpliament acceptada a nivell internacional permetrà aconseguir l'objectiu de comparabilitat internacional dels resultats obtinguts i aportar la nostra experiència nacional en l'estudi de la innovació.

2.2 Àmbits

POBLACIONAL

Esta investigació estadística s'estén a totes les empreses agrícoles, industrials, de construcció i de servicis amb almenys deu persones ocupades remunerades, la principal activitat econòmica de les quals es correspon amb les agrupacions següents d'activitat de la CNAE-93 Rev.1:

− Agricultura, ramaderia, silvicultura y pesca (01 a 03)

− Indústries extractives (05 a 09)

− Indústries manufactureres (10 a 33)

− Subministrament de energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (35)

− Subministrament d’aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació (36 a 39)

− Construcció (41 a 43)

− Comerç (45 a 47)

− Transport y emmagatzemament (49 a 53)

− Hoteleria (55 a 56)

− Informació i comunicacions (58 a 63)

− Activitats financeres y d’assegurances (64 a 66)

− Activitats inmobiliàries (68)

− Activitats professionals, científiques i tècniques (69 a 75)

− Activitats administratives i servicis auxiliars (77 a 82)

− Activitats sanitàries i de servicis socials (86 a 88)

− Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (90 a 93)

− Altres servicis (95 a 96)

Nota: Des de l’any 2006 s’hi inclou l’agricultura.

NOTA: COM QUE L’ESTADÍSTICA D’I+D S’ARREPLEGA DE FORMA COORDINADA AMB L’ENQUESTA SOBRE INNOVACIÓ EN LES EMPRESES, LES EMPRESES QUE VAN DECLARAR HAVER REALITZAT ACTIVITATS D’I+D SÓN SELECCIONADES AMB PROBABILITAT 1 I, A L’EFECTE DE LA RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ PER A I+D, ESTAN INCLOSES LES EMPRESES AMB MENYS DE 10 ASSALARIATS DE TOTES LES BRANQUES D’ACTIVITAT EXCEPTE LES CNAE 84 I 854.

TERRITORIAL

S'estén a tot el territori espanyol.

TEMPORAL

En l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses hi ha dos períodes de referència temporals. El període de referència principal de l'enquesta és l'any immediatament anterior al de la seua execució. No obstant això, les variables relacionades amb les innovacions tecnològiques implantades per l'empresa, estes van referides als tres anys anteriors al d'execució de l'enquesta, a fi de facilitar la comparabilitat internacional.

2.3 Unitat estadística

La unitat bàsica d'anàlisi és l'empresa a la qual fa referència l'àmbit poblacional. S'entén per empresa tota unitat jurídica que constituïx una unitat organitzativa de producció de béns i servicis, i que gaudix d'una certa autonomia de decisió, principalment a l'hora d'emprar els recursos corrents de què disposa. Des d'un punt de vista pràctic, i si és el cas més general, el concepte d'empresa es correspon amb el d'unitat jurídica o legal, és a dir, amb tota persona física o jurídica (societats, cooperatives,...) l'activitat de la qual està reconeguda per la llei, i que està identificada pel seu corresponent número d'identificació fiscal (NIF).

2.4 Variables i la seua definició

ACTIVITAT ECONÒMICA PRINCIPAL DE L'EMPRESA

L'activitat econòmica realitzada per una empresa es definix com la creació de valor afegit per mitjà de la producció de béns i servicis. S'entén per activitat econòmica principal aquella que genera major valor afegit. Davant de la dificultat que suposa per a les empreses que realitzen diverses activitats el càlcul del valor afegit, es considera com a activitat principal aquella que genera major volum de negoci o, si no n'hi ha, la que ocupa el nombre més gran d'empleats.

DIMENSIÓ O GRANDÀRIA DE L'EMPRESA

La dimensió de les empreses és una de les variables més important a l'hora de determinar el comportament de les empreses. Esta dimensió pot establir-se bé tenint en compte la magnitud de la xifra de negocis bé considerant el nombre de persones que constituïxen la plantilla de l'empresa. Per això el qüestionari de l'EI inclou sengles preguntes que permeten quantificar ambdues variables.

PERSONAL EMPLEAT EN L'EMPRESA

Es correspon amb el nombre de persones que treballen en l'empresa, així com el de persones que, treballant fora de l'empresa, hi pertanyen i són retribuïdes per ella (per exemple, els representants de comerç i el personal d'entrega de comandes, reparació i manteniment que treballen per compte de l'empresa). Inclou tant el personal remunerat com el no remunerat. Un treballador d'una agència de col·locació temporal és un empleat de l'agència i no de la unitat (empresa) on treballa. El personal remunerat està format pels treballadors lligats a l'empresa per un contracte de treball i que són retribuïts amb quantitats fixes o periòdiques en forma de sou, salari, comissió, estall o pagament en espècie. Pot tractar-se de personal fix (amb contracte o vinculació laboral indefinit) o de personal eventual (amb un contracte de duració determinada). També es considera com a personal remunerat: els propietaris retribuïts pel seu treball; els estudiants amb un compromís formal pel qual contribuïxen al procés de producció de l'empresa a canvi de remuneració i/o servicis d'educació; els empleats contractats per mitjà d'un contracte destinat específicament a fomentar les contractacions de persones desocupades; els treballadors domiciliaris si hi ha un acord explícit que se'ls remunera en funció del treball que fan i s'inclouen en nòmina. Com a personal remunerat es considera també els treballadors a jornada parcial, els temporers i les persones en vaga o que gaudixen d'un permís de curta duració però se n'exclou els que gaudixen d'un permís de llarga duració. El personal empleat no remunerat està constituït per les persones que dirigixen o participen activament en els treballs de l'empresa sense percebre una remuneració fixa o salari. S'hi inclouen els propietaris, socis autònoms que exercixen una activitat en l'empresa i ajudes familiars. No s'hi inclouen els socis exclusivament capitalistes ni els familiars del propietari que no participen activament en l'empresa, ni les persones que estiguen incloses en la nòmina d'una altra empresa en què realitzen la seua activitat principal.

XIFRA DE NEGOCIS

Comprén els imports facturats per l'empresa durant l'any de referència per prestació de servicis i vendes de béns que són objecte de tràfic de l'empresa Es comptabilitzen incloent els impostos que graven els béns i servicis amb l'excepció de l'IVA repercutit al client. Es comptabilitzen en termes nets deduint les devolucions de vendes, així com els rappels sobre les vendes. No es deduïxen els descomptes de caixa ni els descomptes sobre vendes per pagament immediat.

El volum de negocis no comprén la venda d’actius fixos ni les subvencions cobrades per produir. L’import de la xifra de negocis es calcula com suma de les vendes netes de mercaderies i la prestació de servicis.

INVERSIÓ BRUTA EN BÉNS MATERIALS

La inversió durant el període de referència en béns materials inclou els béns de capital materials nous i ja existents, tant comprats a tercers com produïts per a autoconsum (és a dir, producció capitalitzada de béns de capital materials) que tinguen una vida útil de més d'un any, incloent-hi els béns materials no produïts com la terra. Totes les inversions es valoraran abans (és a dir, brutes) dels ajustos de valor i abans de deduir-ne la renda obtinguda amb les cessions. Els béns comprats es valoraran a preu de compra, és a dir, les despeses de transport i d'instal·lació, els honoraris, els impostos i altres costos de la transferència de la propietat s'hi inclouen. Els béns autoproduïts es valoren a cost de producció. Els béns adquirits a través de reestructuracions (com ara fusions, presa de possessió, desintegracions, separacions) se n'exclouen. Les compres de xicotetes ferramentes que no es capitalitzen s'hi inclouen com a despeses corrents. També s'hi inclouen totes les addicions, reformes, millores i renovacions que prolonguen o augmenten la vida útil dels béns materials.

INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

Les innovacions tecnològiques comprenen els productes (béns o servicis) i processos tecnològicament nous així com les millores tecnològiques importants d’estos. Una innovació tecnològica es considera com a tal quan s'ha introduït en el mercat (innovacions de productes) o s'han utilitzat en el procés de producció de béns o de prestació de servicis (innovacions de procés). Hi intervenen qualsevol classe d'activitats científiques, tecnològiques, d'organització, financeres i comercials. A partir d'esta definició es poden distingir dos tipus d'innovacions: innovacions de productes i innovacions de procés.

Les innovacions de producte (béns o servicis) comprenen productes tecnològicament nous i productes tecnològicament millorats. Un producte tecnològicament nou es referix a un producte que és nou en el mercat que presenta diferències significatives respecte als produïts anteriorment quant a la seua finalitat, prestacions, característiques tecnològiques, propietats teòriques o matèries primeres i components utilitzats en la seua producció. Este tipus d'innovacions pot dur-se a terme amb tecnologies completament noves o per mitjà de noves aplicacions de tecnologies existents o aprofitant nous coneixements. Així, els primers microprocessadors o els primers videocassets, van ser productes tecnològicament nous duts a terme amb noves tecnologies. El primer reproductor de casset amb auriculars que combinava tècniques existents de reproductors de cassets i miniauriculares seria un producte tecnològicament nou dut a terme per mitjà de noves aplicacions de tecnologies existents. En ambdós casos el producte, considerat com a conjunt, no existia abans. Un producte tecnològicament millorat es referix a un producte existent els resultats del qual han sigut sensiblement incrementats o millorats. Pot prendre dues formes: en la primera, un producte simple pot ser millorat (per millora de les seues prestacions o abaratiment del cost) gràcies a la utilització de components o materials més reeixits; en la segona, un producte complex que comprén diversos subsistemes pot ser millorat per mitjà de modificacions parcials d'un d'ells.

La substitució de metall per plàstic en l'equipament o en el mobiliari de cuina és un exemple de producte tecnològicament millorat del primer tipus. La introducció d'ABS o altres subsistemes en els vehicles és un exemple del segon tipus. Una innovació de procés es referix a l'adopció de mètodes de producció tecnològicament nous o sensiblement millorats, inclosos els mètodes de subministrament del producte. Pot resultar de modificacions en l'equip o en l'organització de la producció o d'estes dues modificacions associades i aprofitant nous coneixements. Els mètodes introduïts es poden destinar a la producció i subministrament de productes tecnològicament nous o millorats que siguen impossibles d'obtindre amb les instal·lacions o els mètodes de producció clàssics, o a produir o subministrar de forma més eficient productes existents.

De cara a l'EI, la innovació tecnològica s'estudia amb referència als anys t, t-1 i t-2.

INNOVACIÓ NO TECNOLÒGICA

Amb la creació del nou Manual d'Oslo, revisat en 2005, la definició d'empresa innovadora s'amplia. Es considera una empresa innovadora la que realitza innovacions de producte, de procés, de màrqueting o d'organització. S'hi inclouen, doncs, les innovacions de màrqueting i les organitzatives.

Innovació de màrqueting: és la implementació de nous mètodes de mercat que impliquen canvis en el que el Manual d'Oslo anomena “les 4Ps”:

· Product (disseny o empaquetatge)

· Price (estratègies de preus)

· Promotion

· Placement

- La innovació de disseny o empaquetatge (product) es referix a totes aquelles innovacions que tinguen com a objectiu ampliar el mercat però no les variacions en l'ús del producte. Exemple: canvi de sabor en els iogurts o canvi d'envàs en la llet.

- La innovació en estratègies de preus (price) es referix a les variacions que realitza una empresa en els preus dels seus productes amb l'objectiu d'ampliar el mercat. Exemple: marques blanques.

- La innovació en la promoció (promotion) és la implementació de nous mètodes en la forma de publicitar un producte. Exemple: la introducció de publicitat en les sèries de televisió.

- La innovació en els llocs de venda (placement) és la implementació de nous mètodes en els canals de distribució dels productes.

Innovació d'organització: és la implementació d'un nou mètode organitzatiu en les pràctiques de negocis de l'empresa, l'organització del lloc de treball o les relacions externes. Exemple: redistribució de tasques dels empleats, qualsevol pràctica de formació per al treballador, convenis amb altres empreses, etc.

Això pot afectar la comparació de dades ja és d’esperar que hi haja transvasaments d'uns tipus d'innovació a altres en trobar les empreses millor enquadrades les seues activitats en els nous tipus d'innovació. Un exemple d'este aspecte pot ser la introducció d'un canvi de sabor, que abans era considerada una innovació de producte, amb el nou Manual si este canvi de sabor no modifica l'ús i l'única cosa que pretén és augmentar el nombre de consumidors, es considerarà innovació de màrqueting.

PROBLEMES DE FRONTERA PER A LA DETERMINACIÓ D'INNOVACIONS

Determinar el que és nou i important

Els principals criteris que permeten distingir una innovació d'una modificació menor de productes i processos són la novetat i la importància. La diferència entre nou i antic, entre important i no important és, sense cap dubte, molt difícil d'establir i ha de ser determinada pels que responen a l'enquesta. Un dels criteris d'innovació ha de ser que el producte haja sigut introduït en el mercat com a nou producte o com a millora important d'un producte antic. Les innovacions estètiques o d'estil (com canvi de color o canvi ornamental) constituïxen una innovació de marketing. La diferenciació d'un producte (com ara canvis menors de disseny o presentació que no impliquen canvis en la seua construcció o en les seues prestacions) també constituïx una innovació de comercialització.

Diferenciació de productes

Algunes modificacions tècniques o estètiques menors no constituïxen una innovació de producte. La diferenciació d'un producte pot constituir o no una innovació segons que els canvis aportats modifiquen notablement les prestacions, les propietats, el cost o l'ús de materials i components d'un producte. Per exemple, en el camp tèxtil, la modificació d'una mescla de fibres sintètiques o naturals podria ser considerada com una innovació, al contrari que un nou colorit o un nou disseny. Els productes alimentaris preparats amb ingredients nous, o amb distinta composició, o bé gràcies a nous mètodes de conservació d'aliments podrien considerar-se innovacions de productes. La introducció d'un nou sabor en una gamma existent -per exemple, una nova essència de fruita en una línia de iogurts- constituïx una innovació de comercialització però no una innovació de producte. És un camp on existixen evidentment nombrosos problemes de frontera que només els poden resoldre els que responen l'enquesta.

El cas de la producció personalitzada

Les empreses que tenen un sector de producció personalitzada o que fabriquen productes únics (sovint complexos) a petició de clients, han d'analitzar cada producte per a determinar si responen a les condicions requerides en les definicions anteriors. Es podria mantindre, com a criteri d'innovació, el fet que la fase de planificació del producte supose la construcció i l'assaig d'un prototip o d'altres activitats d'I+D destinades a canviar almenys un atribut del producte abans mencionat. Si els atributs d'eixe producte únic no diferixen dels dels productes fabricats anteriorment per l'empresa, este no constituïx una innovació de producte.

Canvi d'organització

La informatització de les vendes del departament financer d’una empresa ha de figurar entre les innovacions d’organització. De la mateixa manera, la reorganització completa de l’empresa o la reorganització dels tallers constituïxen una innovació d’organització. Al contrari, la introducció de sistemes just in time ha de ser considerada com una innovació de procés (reorganització del procés de producció per la qual en cada etapa, des de la producció fins a l’entrega al client, el procés s’ajusta a la demanda del client, evitant els costos d’emmagatzemament).

Màquines i equips

La innovació, en particular la innovació de processos, implica sovint la instal·lació de noves màquines i nous equips. Es poden presentar tres casos: la instal·lació de màquines i equips que milloren els mètodes de producció de l'empresa constituïx una innovació de procés. El cost de l'equip es compta com a despesa dedicada a la innovació. La instal·lació de màquines i equips necessaris per a la fabricació d'un nou producte però que no millora els mètodes de producció (per exemple una nova màquina de modelar o embalar) no constituïx una innovació de procés. El cost de l'equip, no obstant això, es compta com a despesa dedicada a la innovació.

Altres compres de màquina i equip no han de ser considerades com una innovació de procés ni comptades com a despeses d'innovació. Per exemple, augmentar la capacitat de producció afegint màquines d'un model ja utilitzat o reemplaçar màquines antiquades per un model més recent, no constituïx una innovació.

ACTIVITATS PER A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

Es tracta del conjunt d'activitats que conduïxen al desenvolupament o introducció d'innovacions tecnològiques. Es consideren les set activitats següents: investigació científica i desenvolupament tecnològic (I+D) interna; adquisició d'I+D (o I+D externa); adquisició de maquinària, equip i maquinari o programari; adquisició d'altres coneixements externs; formació; introducció d'innovacions en el mercat; disseny, altres preparatius per a producció i/o distribució.

La investigació científica i desenvolupament tecnològic (I+D) interna comprén les despeses corrents i de capital realitzades dins de l'empresa, siga quin siga l'origen de fons. Les despeses dutes a terme fora de l'empresa, que no constituïsquen I+D, però en suport de les tasques internes d'I+D, també s'hi inclouran. Esta definició coincidix amb la que s'inclou en l'Estadística en Investigació científica i desenvolupament tecnològic (I+D).

Les despeses externes en I+D estan constituïdes per aquelles despeses motivades per l'adquisició d'I+D fora de l'empresa per mitjà de contracte o conveni.

L'adquisició de maquinària, equip i maquinari o programari avançats i edificis comprén la maquinària, equip i maquinari o programari avançats i edificis comprat específicament per a realitzar productes (béns/servicis) nous o sensiblement millorats.

L'adquisició d'altres coneixements externs inclou la compra de drets d'ús de patents i d'invencions no patentades, llicències, know-how (coneixements no patentats), marques de fàbrica, programari (programes d'ordinador) i altres tipus de coneixements d'altres organitzacions que s'utilitzen per a les innovacions de l'empresa.

La formació consistix en ensinistrament intern o extern per al personal directament implicat en el desenvolupament i/o introducció d'innovacions. S'entén per introducció d'innovacions en el mercat les activitats internes o externes de comercialització (màrqueting) que estan directament relacionades amb la introducció en el mercat de productes (béns/servicis) nous o sensiblement millorats.

El disseny i altres preparatius per a la producció i/o distribució comprén altres procediments i preparatius tècnics para a realització real d'innovacions de producte (béns/servicis) i de procés no compresos en altres apartats.

ACTIVITATS EN INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC (I+D) INTERNA

Comprenen els treballs creatius que s’emprenen de manera sistemàtica a fi d'augmentar el volum de coneixement, incloent-hi el coneixement de l'home, la cultura i la societat, així com la utilització d'eixe volum de coneixements per a concebre noves aplicacions. El terme I+D engloba tres activitats: investigació bàsica, investigació aplicada i desenvolupament experimental.

La investigació bàsica consistix en treballs originals, experimentals o teòrics, que s’emprenen fonamentalment per a obtindre nous coneixements sobre els fonaments de fenòmens i els fets observables, sense estar dirigida a una aplicació o utilització determinada; la investigació aplicada també consistix en la realització de treballs originals amb la finalitat de adquirir nous coneixements, tot i això està dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràctic específic; el desenvolupament experimental consistix en treballs sistemàtics basats en coneixements existents derivats de la investigació i/o l'experiència pràctica, dirigits a la fabricació de nous materials, productes o dispositius, a l'establiment de nous processos, sistemes i servicis, o a la millora substancial dels ja existents. Tot el personal empleat directament en I+D ha de ser comptabilitzat, així com les persones que subministren servicis directament relacionats amb activitats d'I+D, per exemple, directors, administradors i personal d'oficina. La Proposta de norma pràctica per a enquestes d'investigació i desenvolupament experimental, més conegut per Manual de Frascati, classifica el personal en I+D segons la seua ocupació en: investigadors, tècnics i/o personal assimilat i en un altre personal (auxiliar). Els investigadors són professionals que treballen en la concepció o creació de nous coneixements, productes, processos, mètodes i sistemes i en la gestió dels respectius projectes (s'hi inclou els estudiants postgraduats que exercixen activitats d'I+D). Els tècnics i/o personal assimilat són persones les tasques principals dels quals requerixen coneixements i experiència de naturalesa tècnica en un o diversos camps de l'enginyeria, ciències físiques i biològiques o de les ciències socials i humanitats. Participen en la I+D executant tasques científiques i tècniques que requerixen l'aplicació de mètodes i principis operatius, generalment davall la supervisió d'investigadors. Els auxiliars (resta del personal) inclouen els treballadors, qualificats o no, i el personal de secretariat i oficina, que participen en l'execució de projectes d'I+D o que estan directament relacionats amb l'execució d’estos projectes. A partir de l'any de referència 2008, han d'incloure's com a personal d'I+D, de forma desglossada, els consultors “in situ”, entenent com a tals les persones que, sense pertànyer al personal propi de l'empresa, es troben realitzant tasques d'I+D dins de la mateixa. Les despeses en I+D interna comprenen les despeses corrents (despeses de personal i altres despeses corrents) i les despeses de capital de les empreses en programes d'I+D (instruments i equip junt amb terrenys i edificis i adquisició de programari específic per a I+D).

REGIONALITZACIÓ DELS RECURSOS

Per a conéixer la distribució espacial dels recursos, s’efectua una regionalització per comunitats autònomes de les despeses i del personal. Per a això, es demana a les empreses que hagen realitzat estes activitats d’I+D i innovació (les despeses només es mesuren en termes d'innovació tecnològica) en diversos establiments ubicats en diferents comunitats, que repartisquen les despeses i el personal entre aquelles comunitats en què s'hagen realitzat les dites activitats. A estos efectes, les despeses que puguen ser comunes a les distintes unitats de l'empresa, es distribuïxen geogràficament segons el percentatge que l'empresa estima que li ha correspost a cada unitat.

COOPERACIÓ EN INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

S'entén per cooperació en innovació tecnològica la participació activa en projectes conjunts d'innovació (inclòs I+D) amb altres organitzacions. Estes organitzacions poden ser tant empreses com institucions no comercials. No implica necessàriament que ambdós interlocutors obtinguen beneficis comercials immediats de la cooperació. La simple contractació fora de l'empresa de treballs, sense col·laboració activa per part d'esta, no es considera cooperació. Resulta interessant recollir dades referents a la cooperació en investigació amb altres institucions, tant en el nostre país com en l’estranger, amb diferts països o grups de països, per a això l'Enquesta sobre la Innovació distingix la cooperació segons el tipus d'interlocutor i el país on està ubicat.

Tipus d'interlocutor:

- Altres empreses del mateix grup.

- Proveïdors d'equips, material, components i programari.

- Clients del sector privat.

- Clients del sector públic.

- Competidors o altres empreses de su misma rama de actividad.

- Consultors, laboratoris comercials.

- Universitats o altres instituts d'ensenyament superior.

- Centres d'investigació públic o privats.

PATENTS

Una patent és un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada, impedint a altres la seua fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular. La patent pot referir-se a un procediment nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora d’estos. La duració de la patent és de vint anys comptats des de la data de presentació de la sol·licitud. Per a mantindre en vigor la patent cal pagar taxes anuals a partir de la seua concessió.

Les patents sol·licitades o les patents obtingudes no són indicadors de resultats de la innovació sinó indicadors de la innovació de productes. No obstant això, el seu estudi és indispensable per a un millor coneixement del procés d'innovació.

LLICÈNCIES

En la seua forma més simple, una llicència és un acord contractual entre dos o més parts en la qual una part autoritza a l'altra a usar la seua propietat intel·lectual (PI). L'obtenció de llicències és un dels instruments més importants per a la transmissió de tecnologia, per la qual cosa es fa necessari recaptar certa informació sobre aquest tipus d'activitats. S'arrepleguen així:

Llicències IN: Adquisició d'una llicència o dret d'ús d'un producte o tecnologia per a finalitats d'I+D, industrials i comercials.

Llicències OUT: Concessió d'una llicència o dret d'ús d'un producte o tecnologia per a finalitats d'I+D, industrials i comercials.

2.5 Disseny mostral

El marc poblacional de l'EI és el Directori Central d'Empreses (DIRCE). Es tracta d'un registre organitzat d'informació amb dades d'identificació, localització, distribució territorial i classificació per grandària i activitat econòmica de les unitats tipus empresa, obtingut a partir de fonts administratives i completat per altres informacions procedents de les operacions estadístics corrents de l'INE.

Així mateix, a causa de la coordinació de l'Estadística d'I+D i l'EI, s'ha inclòs dins de la població objecte de l'estudi el directori d'empreses possibles investigadores. Es tracta d'un registre d'empreses que potencialment exercixen activitats en I+D, bé perquè així consta d'anys anteriors d'execució de l'operació estadística, bé perquè han sol·licitat finançament públic per a realitzar I+D l'any de referència de l'enquesta.

Anualment se sol·licita informació sobre les unitats destinatàries de fons públics per a I+D als organismes de l'administració de l'Estat i a totes les comunitats autònomes a fi d'actualitzar este directori. Esta informació, s'encreua amb la dels directoris de l'any anterior incorporant-hi altes i modificacions i donant baixes.

Tenint en compte l'àmbit poblacional definit abans, la població d'empreses objecte d'esta enquesta s'ha estratificat per mitjà de l'encreuament de les variables següents:

a) Pertinença al directori d'empreses possibles investigadores, que s'analitza de forma exhaustiva.

b) Grandària de l'empresa: es consideren els intervals següents, en funció del nombre d'assalariats:

- De 10 a 49

- De 50 a 199

- De 200 i més

Els estrats constituïts per empreses de 200 o més assalariats s'han analitzat de forma exhaustiva.

c) Branca d'activitat principal segons CNAE-2009: es consideren les 59 divisions o grups d'activitat l’enumeració dels quals es detallen en el quadre 1.

d) Comunitat autònoma de la seu social de l'empresa.

La mostra final obtinguda va ser de 38.491 empreses. En cada estrat es va realitzar una selecció aleatòria amb coordinació negativa en el temps, com també amb la resta d’enquestes estructurals del mateix any.

Quadre 1. Divisions o grups d’activitat per a l’estratificació i la correspondència amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-2009)

Divisions o grups d’activitat	CNAE-2009
1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca	01, 02, 03
2. Extracció d’antracita, hulla i lignit	05
3. Extracció de cru de petroli i gas natural	06
4. Extracció de minerals metàl·lics	07
5. Altres indústries extractives	08
6. Activitats de suport a les indústries extractives	09
7. Indústria de la alimentació	10
8. Fabricació de begudes	11
9. Indústria del tabac	12
10. Indústria tèxtil	13
11. Confecció de peses de vestir	14
12. Indústria del cuir i del calçat	15
13. Indústria de la fusta i el suro, llevat mobles; cistelleria, i esparteria	16
14. Indústria del paper	17
15. Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats	18
16. Coqueries i refinament del petroli	19
17. Indústria química	20
18. Fabricació de productes farmacèutics	21
19. Fabricació de productes de cautxú i plàstics	22
20. Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics	23
21. Metal·lúrgia; fabricació de productes de ferro, acer i aliatge ferri	24
22. Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equip	25
23. Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics	26
24. Fabricació de material i equip elèctric	27
25. Fabricació de maquinària i equip n.c.o.p.	28
26. Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs	29
27. Fabricació d’altre material de transport	30
28. Fabricació de mobles	31
29. Altres indústries manufactureres	32
30. Reparació d’instal·lació de maquinària i equip	33
31. Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat	35
32. Subministrament d’aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació	36
33. Recollida i tractament d’aigües residuals	37
34. Recollida, tractament i eliminació de residus; valoració	38
35. Activitats de descontaminació i altres servicis de gestió de residus	39
36. Construcció, enginyeria civil, activitats de construcció especialitzada	41, 42, 43
37. Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes	45
38. Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes	46
39. Comerç al detall, llevat de vehicles de motor i motocicletes	47
40. Transport terrestre i per canonada	49
41. Transport marítim i per vies interiors navegables	50
42. Transport aeri	51
43. Emmagatzemament i activitats annexes al transport	52
44. Activitats postals i de correus	53
45. Servicis d’allotjament, servicis de menjars i begudes	55, 56
46. Edició	58
47. Activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes de televisió, enregistrament de so i edició musical. Activitats de programació i emissió de radio i televisió	59, 60
48. Telecomunicacions	61
49. Programació, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica	62
50. Servicis d’informació	63
51. Servicis financers, excepte assegurances i fons de pensions	64, 65, 66
52. Assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte Seguretat Social obligatòria
53. Activitats auxiliars als servicis financers i a les assegurances
54. Activitats immobiliàries	68
55. Activitats professionals, científiques i tècniques; activitats administratives i servicis auxiliars	69, 70, 73, 74, 75, 77, 78, 79, 80, 81, 82
56. Servicis tècnics d’arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècniques	71
57. Investigació i desenrotllament	72
58. Publicitat i estudis de mercat	73
59. Activitats sanitàries, servicis socials; activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, reparació d’ordinadors, efectes personals i d’ús domèstic; altres servicis personals	86, 87, 88, 90, 91, 92, 93, 95, 96

Es convenient tindre en compte que la publicació dels resultats de l’enquesta es realitza d’acord amb una estructura d’agrupacions d’activitat diferent a l’especificada en el quadre 1.

Esta estructura es detalla a continuació en el quadre 2.

Quadre 2. Agrupacions d’activitat incloses en la EI i la seua correspondència amb

la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-2009)

Branca d’activitats	CNAE-2009
AGRICULTURA	01 a 03
1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca	01, 02, 03
INDÚSTRIA	05 a 39
2. Indústries extractives i del petroli	05, 06, 07, 08, 09, 19
2.1. Indústries extractives	05, 06, 07, 08, 09
2.2. Indústries del petroli	19
3. Alimentació, begudes i tabac	10, 11, 12
4. Tèxtil, confecció, cuir i calçat	13, 14, 15
4.1. Tèxtil	13
4.2. Confecció	14
4.3. Cuir i calçat	15
5. Fusta, paper i arts gràfiques	16, 17, 18
5.1. Fusta i suro	16
5.2. Cartó i paper	17
5.3. Arts gràfiques i reproducció	18
6. Química	20
7. Farmàcia	21
8. Cautxú i plàstics	22
9. Productes minerals no metàl·lics diversos	23
10. Metal·lùrgia	24
11. Manufactures metàl·liques	25
12. Productes informàtics, electrònics i òptics	26
13. Material i equip elèctric	27
14. Altra maquinària i equip	28
15. Vehicles de motor	29
16. Altre material de transport	30
16.1. Construcció naval	301
16.2. Construcció aeronàutica i espacial	303
16.3. Altre equip de transport	30 (exc. 301 y 303)
17. Mobles	31
18. Altres activitats de fabricació	32
19. Reparació i instal·lació de maquinària i equip	33
20. Energia i aigua	35, 36
21. Sanejament, gestió de residus i descontaminació	37, 38, 39
CONSTRUCCIÓ	41 a 43
22. Construcció	41, 42, 43
SERVICIS	45 a 96
23. Comerç	45, 46, 47
24. Transports i emmagatzematge	49, 50, 51, 52, 53
25. Hostaleria	55, 56
26. Informació i comunicacions	58, 59, 60, 61, 62, 63
26.1. Telecomunicacions	61
26.2. Programació, consultoria i altres activitats informàtiques	62
26.3. Altres servicis d’informació i comunicacions	58, 59, 60, 63
27. Activitats financeres i d’assegurances	64, 65, 66
28. Activitats immobiliàries	68
29. Activitats professionals, científiques i tècniques	69, 70, 71, 72, 73, 74, 75
29.1. Servicis d’I+D	72
29.2. Altres activitats	69, 70, 71, 73, 74, 75
30. Activitats administratives i servicis auxiliars	77, 78, 79, 80, 81, 82
31. Activitats sanitàries i de servicis socials	86, 87, 88
32. Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment	90, 91, 92, 93
33. Altres servicis	95, 96

Atés que les unitats potencialment investigadores s’investiguen de forma exhaustiva, les branques següents també s’inclouen dins de l’àmbit poblacional de l’enquesta:

CNAE-2009	Literal
85 (excepte 854)	Educació (excepte Educació Postsecundària)
94	Activitats associatives

Nota: com que l’estadística d’I+D s’arreplega de forma coordinada amb l’enquesta sobre innovació en les empreses, les empreses que declaren haver realitzat activitats d’I+D són seleccionades amb probabilitat 1 i, a l’efecte de recollida de la informació per a I+D, estan incloses les empreses amb menys de 10 assalariats de totes les branques d’activitat excepte les CNAE 84 i 854.

ESTIMADORS

L'estimador del total d'una característica X en un domini m, ve donat per:

on Xj és el valor de la característica X del qüestionari j pertanyent al domini m.

Fj és el factor d'elevació del qüestionari j que es calcula així:

a) Si l'empresa j va ser seleccionada en un estrat h i segons les dades del qüestionari es troba en un altre estrat distint k, aleshores:

(1)

b) Si l'empresa j, continua pertanyent al mateix estrat h, on va ser seleccionada, aleshores:

(2)

c) En els casos concrets que s'especifique oportunament Fj =1.

Variables utilitzades

N_h, nombre d'empreses en l'estrat h.

n_h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h.

n^*_h, nombre d'empreses que han contestat, seleccionades en l'estrat h i que no han canviat d'estrat.

Sent n’’_h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h i que tenen incidència del tipus tancament temporal o duplicat.

n^k_h, nombre d'empreses seleccionades en l'estrat h, i que segons el qüestionari estan en un estrat distint k.

També es calculen errors de mostreig per mitjà de l'expressió de la variància de l'estimador del total en un mostreig estratificat.

2.6 Recollida de la informació

La recollida dels qüestionaris de l'EI-14 s'ha caracteritzat per estar coordinada amb la recollida de l'Enquesta Industrial d'Empreses, l'Enquesta Anual de Servicis, l'Enquesta Industrial de Productes i l'Enquesta sobre l'ús de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i del Comerç Electrònic en les empreses i ha sigut duta a terme per la Unitat de Recollida Centralitzada (URCE). El seguiment del calendari dels treballs de camp i el control de qualitat de la informació s'ha realitzat des dels Servicis Centrals de l'INE. El percentatge de no resposta ha sigut del 7,69 per cent.

El personal implicat en els treballs de l'enquesta està obligat per llei a preservar el secret estadístic. Els inspectors d'enquesta són els responsables de la formació teòrica i pràctica del personal d’esta i del control dels treballs de recollida de la informació. A estos efectes, es preparen els manuals i documents de formació i consulta corresponents.

A les unitats informadores se’ls envia la carta de presentació de l’enquesta, sense el qüestionari en paper, en la qual s’inclou l’usuari i la contrasenya per a l’ompliment web. Des de 2013, l’accés a l'ompliment web assenyalat es realitza a través de la pàgina de protocol segur https://iria.ine.es.

Una vegada rebuda esta carta, les empreses disposen d’un termini de 15 dies per a omplir i enviar el qüestionari.

Des de la URCE s'establix un primer contacte telefònic amb l'empresa per a comprovar la recepció del qüestionari. Si transcorregut el termini previst, no s'ha rebut el qüestionari emplenat, es realitzen les reclamacions telefòniques i escrites que es consideren necessàries.

L'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les empreses està prevista en el Pla Estadístic Nacional com d'emplenament obligatori.

Des de la URCE es du a terme un procediment integrat de recollida d'informació, que consistix a procedir a la depuració i gravació de les dades tan prompte com es rep la informació. En cas necessari, se sol·liciten a l'empresa els aclariments necessaris sobre les dades facilitades.

2.7 Tractament de resultats

Les fases de tractament de la informació han sigut les següents:

- Control i depuració manual dels qüestionaris per les unitats involucrades en la recollida de la informació, a fi de recuperar la possible falta de dades o corregir els errors dels qüestionaris abans de la seua gravació.

- Gravació interactiva amb depuració i correcció d'errors de la informació obtinguda per les unitats involucrades en la recollida d'informació.

- Control de la informació rebuda pel servici promotor.

- Control de la cobertura i tractament d’errors d'identificació.

- Validació de la qualitat de la informació.

- Imputació de la no resposta parcial.

- Depuració i correcció interactiva d'inconsistències de la informació validada.

- Elaboració d'una primera fase de taules d'anàlisi de resultats.

- Macroedició dels principals agregats per a corregir els errors no detectats en la fase anterior de microdepuració.

- Anàlisi de dades.

- Creació del fitxer definitiu de dades.

- Obtenció de taules de resultats definitius en el servici promotor elaborats a partir del fitxer final de dades.

3. ENQUESTA SOBRE INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN LES EMPRESES. RESULTATS PER A LA COMUNITAT VALENCIANA, 2014

3.1 Introducció

L'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les Empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2014, consistix bàsicament en una explotació estadística ampliada dels resultats per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana de l'Enquesta d'Innovació en les Empreses de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) referida a l'any 2014, amb l'objectiu de conéixer les activitats innovadores de les empreses, els resultats de la innovació i el seu impacte econòmic, adaptada a les característiques pròpies de l'activitat productiva regional, sense deixar de mantindre els criteris de coherència, homogeneïtat i comparabilitat de les xifres. Per a això, l'explotació realitzada utilitza una classificació pròpia, compatible amb la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de 2009 (CNAE-09), que desagrega la informació fins a un total de 16 sectors, 13 d'ells industrials.

La mostra final obtinguda per a Espanya va ser de 38.491 empreses, de les quals 3.087 empreses pertanyen a la mostra per a la Comunitat Valenciana.

Les variables recollides es referixen, en la seua majoria, a conceptes relacionats directament amb el coneixement de les activitats innovadores de les empreses, els resultats de la innovació i el seu impacte econòmic classificats segons l'activitat econòmica o la grandària de l'empresa.

En l'explotació de resultats continguda en esta publicació i que configura l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les Empreses, s'ha utilitzat una classificació estadística de les dades per 16 sectors d'activitat.

3.2 Presentació de resultats

La publicació es dividix en dues parts. La primera conté les sèries estadístiques dels anys 2010 al 2014 de les variables principals, així com les taules que contenen els coeficients de variació de les taules de resultats corresponents.

La segona part conté taules amb els resultats detallats, una taula amb les principals variables de les empreses amb seu social a la Comunitat Valenciana segons la grandària de l'empresa i una altra amb les principals variables de les empreses amb seu social a la Comunitat Valenciana segons el sector d'activitat: empreses amb activitats innovadores, empreses que han realitzat I+D, intensitat d'innovació, empreses innovadores, empreses EET que han cooperat en I+D, que han sol·licitat patents, etc., i una taula amb les despeses totals en activitats per a la innovació tecnològica, tant les despeses de les empreses amb seu a la Comunitat Valenciana (independentment d'on executa la despesa), com de les despeses en innovació a la Comunitat Valenciana (independentment d'on està la seu de l'empresa). A partir de cada una d'estes taules es pot accedir a les taules que contenen els coeficients de variació corresponents.

A més, la publicació de l'Enquesta sobre Innovació Tecnològica en les Empreses. Resultats per a la Comunitat Valenciana, 2014, presenta un annex específic en el qual s'oferixen els coeficients de variació de les estimacions realitzades en les taules de resultats, així com la metodologia i les correspondències entre els 16 sectors d'activitat utilitzats per l'IVE en la present publicació i la CNAE-09.

3.3 Errors de mostreig

A fi d'oferir una aproximació als errors de mostreig en esta publicació s'han inclòs els coeficients de variació de les estimacions de cada taula de resultats. Si representa un paràmetre d'interés (normalment un total d'una certa variable o un quocient dels totals de dos variables) i la seua estimació obtinguda de la mostra, el coeficient de variació és:

on és l'estimació de la variància de l'estimador , .

El càlcul de l'estimador de la variància de l'estimador, , s'ha realitzat per mitjà de tècniques de remostreig per simulació, concretament bootstrap, que, entre els mètodes assajats, és el que millor s'ha acomodat a les exigències derivades tant del disseny mostral com de la mateixa mostra.

El bootstrap consistix a extraure mostres amb reemplaçament de la mostra original. Per a cada una d'eixes rèpliques, s'obté una estimació de . Amb les dites estimacions, es calcula l'estimador bootstrap de la variància de :

on .