ESTIMACIONS DE POBLACIÓ

Notes metodològiques

Introducció

Aquestes estimacions de població tenen l'objectiu de proporcionar unes xifres de població resident en àmbits subprovincials (comarques i municipis) el més aproximades a la realitat que siga possible, partint de la informació demogràfica disponible. Encara que en primera instància podria pensar-se que aquest objectiu el compleix ja el padró municipal d'habitants (PMH), aquest està afectat d'una sèrie de variacions no demogràfiques originades pels requeriments legals i administratius a què està subjecte, per la seua mateixa naturalesa de registre administratiu que constitueix prova de residència.

D'altra banda, les xifres poblacionals que s'utilitzen com a denominadors en les taxes i ràtios que manegen els organismes oficials nacionals i internacionals (estadístics i no estadístics) tampoc són les que es deriven del PMH, sinó les que proporcionen l'operació estadística xifres de població de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En els agregats que ací es presenten s'ha imposat la condició de coherència amb l'esmentada operació de l'INE, el màxim nivell de desagregació territorial de la qual són les províncies.

En alguns casos poden observar-se diferències notables entre les estimacions de població i les xifres padronals, sobretot en municipis xicotets o municipis amb una elevada proporció de població estrangera. Aquestes diferències es poden deure a la menor estabilitat de les estimacions per a aquests municipis o als processos de gestió administrativa del padró municipal d'habitants.

Els resultats d'aquestes estimacions s'obtenen amb decimals per a així garantir la coherència territorial d'aquests, encara que en les consultes aquests s'ofereixen sense decimals. En cas de voler disposar de la informació amb decimals això s'obté mitjançant la descàrrega d'aquesta en PC-Axis.

L'agrupació de municipis en comarques es correspon amb les demarcacions territorials homologades de rang 1 (DTH1) recollides en la publicació Proposta de demarcacions territorials homologades (València, 1988: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Administració Pública).

Les estimacions de població consten de dos apartats: estimacions intercensals i estimacions postcensals.

Estimacions intercensals de població

Les estimacions intercensals de població proporcionen una xifra de població resident durant el període que hi ha entre dos censos, en aquest cas entre el cens de 2001 i el cens de 2011. Es realitzen per als àmbits territorials de comarques i municipis ^[1] basant-se en l'equació compensadora per generació, és a dir, es considera per a cada un dels territoris els seus esdeveniments demogràfics registrats, tant els referits al component natural (defuncions i naixements del moviment natural de la població) com al migratori (immigrants i emigrants de l'estadística de variacions residencials).

La informació sobre la qual pivota tota l'estimació són les poblacions considerades d'inici, l'1 de gener de 2002, i final, l'1 de gener de 2012, del període intercensal. Ambdues poblacions s'obtenen a partir dels censos de 2001 i 2011 respectivament.

Els efectius de població estimats per equació compensadora l'1 de gener de 2012 es comparen amb la població en aquesta data obtinguda a partir del cens traspassada a 1 de gener. La diferència entre ambdues poblacions per a cada una de les cohorts, que es considera com el residu generacional, es distribueix al llarg del període intercensal en funció de la superfície que ocupen les distintes cohorts en un diagrama de Lexis.

Aquesta estimació de la població de cada àmbit s'ajusta a posteriori perquè la suma provincial per sexe i edat concorde en cada any amb l'estimació intercensal corresponent de l'INE que constitueix el marc de referència. S'ajusten primer les poblacions comarcals a les seues províncies corresponents i, posteriorment, les poblacions municipals a les seues corresponents poblacions comarcals ajustades.

La informació municipal oferida en aquest apartat es restringeix en algun cas als municipis de més de 20.000 habitants segons el cens de població de 2001.

Estimacions postcensals de població

Les estimacions postcensals de població es calculen de manera acumulativa a partir de l'últim cens disponible i del moviment demogràfic registrat per a cada any.

El procediment per a les estimacions postcensals de població d'un any es basa en l'equació compensadora per generació, prenent com a punt de partida la població ja estimada per a l'1 de gener de l'any anterior per sexe i edat simple fins a 100 i més anys. L'estimació postcensal es realitza en principi de forma anual però, en aquest cas, basant-se en els resultats de dues estimacions consecutives a l'1 de gener, s’obtenen també estimacions per a l'1 de juliol.

Les poblacions estimades de les comarques s'ajusten perquè la seua suma siga coherent amb les xifres de població de l'INE, i posteriorment s'ajusten les estimacions dels municipis perquè siguen congruents amb les comarcals.

Per a l'àmbit comarcal es procedeix també a estimar la població segons la seua nacionalitat i s'usen com a factor de distribució les dades del padró continu, amb un ajustament posterior a les xifres de població per nacionalitat de l'INE.

La informació municipal oferida en aquest apartat es restringeix en algun cas als municipis de més de 20.000 habitants segons el cens de població de 2011.