Segons l'Estadística de variacions residencials corresponent a l'any 2018, el saldo migratori de la Comunitat Valenciana va ser de 46.750, mentre que el 2017 tenia un valor de 24.137. Aquest saldo migratori es deu en gran part al saldo amb l'estranger, ja que el saldo amb altres comunitats autònomes va ser 4.688, tal com pot apreciar-se en la taula següent.

Migracions	Total	Internes	Altres CA	Estranger
Immigracions	278.841	129.780	49.417	99.644
Emigracions	232.091	129.780	44.729	57.582
Saldo	46.750	0	4.688	42.062

La comunitat autònoma amb la qual la Comunitat Valenciana ha tingut un saldo major l'any 2018 ha sigut Castella-la Manxa (1.281) i amb la que ha tingut menor saldo ha sigut Balears (-215) mentre que el saldo amb l'estranger ha sigut de 42.062.

Si el saldo migratori es desagrega segons la variable nacionalitat, té valors positius tant per a la nacionalitat espanyola (3.128) com per al conjunt d'estrangeres (43.622).

El saldo migratori és positiu a les tres províncies i es verifica que Alacant és la província que té un saldo major (24.760).

Saldos	C. Valenciana	P. d'Alacant	P. de Castelló	P. de València
Any 2014	-19.456	-9.107	-5.777	-4.572
Any 2015	-11.832	-12.618	-3.237	4.023
Any 2016	-5.139	-7.952	-2.175	4.988
Any 2017	24.137	6.186	2.198	15.753
Año 2018	46.750	24.760	4.039	17.951

Si es té en consideració l'àmbit comarcal, totes les comarques excepte València tenen saldos positius i en 13 d'aquestes el saldo és superior a 1.000. En el mapa següent es presenta el saldo migratori relatiu per cada mil habitants empadronats a la comarca a 1 de gener de 2018.

Els municipis amb major saldo migratori durant l'any 2018 han sigut Alacant (4.712), Benidorm (4.039) i Xàbia (2.132) i els de menor saldo, Alboraia (-583), el Poble Nou de Benitatxell (-370) i Algorfa (-307). En el gràfic següent es presenten els saldos migratoris relatius per als municipis de més de 20.000 habitants, la població dels quals en conjunt representa el 73,1% de la població de la Comunitat Valenciana.

Les immigracions procedents d'altres comunitats autònomes (49.417) corresponen, majoritàriament, a població de nacionalitat espanyola (67,41%). Els volums més grans d'immigracions amb origen en altres comunitats autònomes procedeixen, en 2018, de Madrid (9.089) i Catalunya (8.186).

La immigració procedent de l'estranger (99.644) ha experimentat un augment respecte a l'any anterior 2017 que va ser de 80.698, la qual cosa representa un increment del 23,48%. Aquesta immigració afecta de manera diferent les tres províncies. Així, la província d'Alacant és la que rep un major contingent d'immigracions procedents de l'estranger (48.431) de les quals 16.548 procedeixen de la Unió Europea, seguida de València (42.610), on una part considerable també procedeix de la Unió Europea (9.305). La immigració procedent de l'estranger està protagonitzada en la immensa majoria (91,39%) per població de nacionalitat no espanyola.

A l'àmbit comarcal les tres comarques que han rebut més immigració procedent de l'estranger han sigut València (19.018), el Baix Segura (14.620) i l'Alacantí (11.202). La immigració procedent de l'estranger rebuda per aquestes comarques representa el 45% del total d'aquest tipus d'immigració a la Comunitat Valenciana. Aquestes tres comarques són també les que tenen el nombre més elevat d'immigracions totals, i junt amb l'Horta Oest són les úniques a superar les 20.000 immigracions totals. En el mapa següent es pot observar el pes relatiu de les immigracions totals sobre la població empadronada de cada comarca a 1 de gener de 2018.

L'any 2018 les emigracions procedents de la Comunitat Valenciana han tingut com a principals destinacions la Comunitat de Madrid (8.195), Catalunya (7.765) i l'estranger (57.582). Les emigracions amb destinació a altres comunitats autònomes (44.729) corresponen, majoritàriament, a població de nacionalitat espanyola (68,94%).

Les emigracions de població espanyola amb destinació fora de la Comunitat Valenciana tenen principalment com a destinació la resta d'Espanya (79,53%) i afecten més la població jove, perquè el 43,96% són emigracions de població entre 20 i 39 anys. Entre les migracions de nacionalitat espanyola a l'estranger (7.934), més de la meitat (58,27%) es dirigeixen a Europa i, concretament, el 51,54% es dirigeix a països de la Unió Europea, i les principals destinacions són el Regne Unit, França i Alemanya.

Les emigracions a l'estranger (57.582) corresponen en el 86,22% a població amb nacionalitat no espanyola i inclouen les baixes per caducitat (10.588) que es produeixen com a conseqüència de la Llei orgànica 14/2003, d'estrangeria, que afecta la població estrangera no comunitària sense autorització de residència permanent, i les baixes per inclusió indeguda de la població estrangera comunitària o amb residència permanent. A la Comunitat Valenciana les baixes per caducitat han representat el 18,39% de les baixes o emigracions que es considera que tenen la destinació a l'estranger i l'any 2018 han tingut menys incidència a la província de Castelló on el 10,29% de les emigracions a l'estranger corresponen a baixes per caducitat.

Les comarques on s'ha produït un nombre més elevat de baixes per caducitat han sigut València (2.979), l'Alacantí (2.558) i el Baix Segura (2.009), i es concentra en aquestes tres comarques el 71,27% del total d'aquestes baixes.

Les emigracions amb destinació a l'estranger (57.582) han disminuït lleugerament respecte a l'any 2017 (58.669), i el seu pes relatiu dins de les emigracions amb destinació fora de la Comunitat Valenciana (56,28%) és molt similar al corresponent a l'any anterior (56,62%).

Dins d'aquestes emigracions amb destinació a l'estranger les corresponents a població amb nacionalitat espanyola (7.934) han experimentat un increment de -2,27% respecte a les 8.118 emigracions d'aquest tipus produïdes l'any 2017.

De la població de nacionalitat estrangera que l'any 2018 ha establit la residència a la Comunitat Valenciana (107.164), independentment de si procedia d'una altra comunitat autònoma o de l'estranger, la més abundant ha sigut la de nacionalitat marroquina (10.831) seguida de la colombiana (10.805) i la britànica (9.368). Les immigracions de població d'aquestes nacionalitats s'han dirigit principalment a la província d'Alacant.

Dels municipis no capitals de província els que han rebut més de 2.000 immigracions de nacionalitat estrangera procedents de fora de la Comunitat Valenciana durant l'any 2018, han sigut Torrevieja (5.146), Elx (3.965), Orihuela (3.150), Benidorm (3.022) i Gandia (2.126).

Les emigracions de població estrangera amb destinació fora de la Comunitat Valenciana han sigut 63.542, xifra que és inferior a la de les immigracions. La població de nacionalitat no espanyola que ha generat més emigracions fora de la Comunitat Valenciana ha sigut la romanesa (11.061), la britànica (6.619), i la marroquina (5.095).

L'Estadística de variacions residencials (EVR) té com a objectiu el mesurament i la classificació dels fluxos migratoris, i s'entén com a migració una variació residencial que significa un canvi de municipi de residència. Promoguda i executada per l'Institut Nacional d'Estadística, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball elabora una explotació específica d'aquesta estadística per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

La informació sobre les variacions residencials s'obté a partir de l'explotació de la informació relativa a altes i baixes per canvis de municipi de residència registrades en els padrons municipals, amb data de variació de l'any de referència, i reflectits, en l'actualitat, en la base padronal de l'INE fins al mes de març (inclusivament) de l'any següent al de l'estudi. En principi, les altes per omissió i les baixes per inclusió indeguda no corresponen a moviments migratoris sinó que, com el seu mateix nom indica, es tracta d'"ajustos" del registre de població.

No obstant això, des de l'any 2004 s'inclouen també en l'EVR les altes per omissió i les baixes per inclusió indeguda de població estrangera, les quals corresponen, respectivament, a immigracions de l'estranger on no consta el país de procedència i a emigracions a l'estranger on es desconeix el país de destinació.

En l'EVR del 2006 s'inclouen, a més, per primera vegada, les baixes per caducitat. Aquestes baixes sorgeixen com a conseqüència de la modificació legislativa introduïda per la Llei orgànica 14/2003, d'estrangeria, en la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, que estableix que la població estrangera no comunitària sense autorització de residència permanent té l'obligació de renovar la inscripció padronal cada dos anys. Si no es du a terme aquesta renovació, els ajuntaments han de declarar la caducitat de la inscripció.

Amb l'informe favorable del Consell d'Empadronament, des de mitjans del 2009 es produeix, amb caràcter periòdic, un procés de comprovació de la continuïtat de residència de la població estrangera que no està obligada a renovar la inscripció padronal cada dos anys.

Es pot obtindre informació més detallada en el portal estadístic de la Generalitat:

ESTADÍSTICA DE VARIACIONS RESIDENCIALS, 2018.COMUNITAT VALENCIANA

ESTADÍSTICA DE VARIACIONS RESIDENCIALS, 2018.
COMUNITAT VALENCIANA