10 de julio de 2020
PRINCIPALS RESULTATS
•
El 41,6% dels establiments han sol·licitat un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) total o parcial.
• El 48,9% dels establiments va utilitzar el teletreball durant l'estat d'alarma per a mantindre l'activitat dels seus negocis. Aquesta mesura es va implementar per al 32,2% de la plantilla.
Nivell d'activitat dels establiments durant l'estat d'alarma
La irrupció de la crisi de la COVID-19 ha suposat un impacte molt important en l'activitat dels establiments de la Comunitat Valenciana. Tan sols el 18,5% d'ells declara que ha seguit funcionant normalment sense una incidència apreciable en la seua activitat. Per grandària de l'establiment, mesurat en nombre d'assalariats, la incidència ha sigut menor en els establiments més grans; en concret, els de més 1.000 assalariats han continuat funcionant sense canvis apreciables en l'activitat en el 30,8% dels casos, la qual cosa contrasta amb només l'11,3% dels de menys de 10 assalariats. Per províncies no es detecten diferències importants, variant els percentatges de funcionament normal entre el 16,7% d'Alacant i 20,8% de Castelló.
Pel que fa a la quantificació de la incidència, en la majoria dels casos, encara que han continuat funcionant, l'activitat ha arribat a ser fins a un 50% menor de l'habitual. En mitjana, només el 25,5% dels establiments han pogut mantindre o fins i tot augmentar el nivell d'activitat. Per sectors, els que amb major proporció han declarat una disminució de l'activitat han sigut el de la construcció (82,4%) i transport i hostaleria (87,2%).
Modificació en el funcionament dels establiments durant l'estat d'alarma
Per a fer front a la crisi els establiments han hagut de prendre mesures per a mantindre cert nivell d'activitat, modificant el seu funcionament en el 54,8% dels casos. No obstant això, el nivell de resposta ha sigut molt diferent depenent de la grandària (mesurat en nombre d'assalariats) de l'establiment, sent els de més de 1.000 assalariats, amb el 84,6%, els que en major proporció han reaccionat amb modificacions, mentre que només el 33,5% dels de menys de 10 assalariats han pres alguna mesura.
Per sectors, les diferències no són tan acusades. Els sectors que en menor proporció han posat en marxa modificacions de funcionament han sigut transport i hostaleria (44,0%) i comerç (50,0%) mentre que aquest percentatge arriba fins al 69,0% en la resta dels serveis.
Actuacions en matèria d'ocupació dutes a terme pels establiments durant l'estat d'alarma
La crisi de la COVID-19 també ha requerit que els establiments dugueren a terme actuacions en matèria d'ocupació. Les mesures més freqüents han sigut sol·licitar un Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) parcial o total (41,6%), i l'ajust de la jornada laboral, reorganitzant-la (39,6%) o reduint-la (37,5%).
Per sectors, els que en major mesura han recorregut a sol·licitar un ERTO sobre part o tota la plantilla han sigut els establiments dedicats al transport i hostaleria (56,0%), mentre que en comerç sol s'ha recorregut a aquesta solució en el 32,9%. L'ajust de la jornada laboral mitjançant la reducció o reorganització d'aquesta ha sigut, en canvi, més freqüent en indústria (32,9% i 49,3%) i menor en altres serveis (35,3% i 33,3%).
<
Utilització del teletreball abans i durant l'estat d'alarma
Durant l'estat d'alarma, un bon nombre d'establiments ha proporcionat als seus empleats la possibilitat de teletreballar. Les dades indiquen que hi ha hagut un increment tant en el nombre d'establiments que l'han implementat com en el percentatge mitjà d'empleats que l'han exercit.
Si abans de l'estat d'alarma només un 9,0% dels establiments feia ús d'aquesta eina, aquest percentatge va pujar al 48,9% durant aquest període. El percentatge mitjà d'ús per la plantilla durant aquesta època ha sigut del 32,2% mentre que prèviament era del 23,1%.
En el sector industrial s'observa un increment molt notable en el percentatge d'establiments amb teletreball fins a arribar al 57,5% del total durant l'estat d'alarma. El sector altres serveis també ha aconseguit un percentatge d'establiments amb teletreball bastant elevat amb el 62,9%. El percentatge d'acompliment del teletreball per la plantilla en aquest últim sector durant l'estat d'alarma és el més elevat amb un 51,3% de la mateixa com a mitjana.
Durant l'estat d'alarma ha estat bastant generalitzat el teletreball en els establiments de major grandària a pesar que prèviament aqueixa eina no estava molt implantada amb percentatges de partida del 10,1% en els establiments amb 50 a 199 assalariats i inferiors en els de grandària superior. En els establiments amb grandària superior a 50 assalariats on ha estat implantat el teletreball en l'estat d'alarma, que han sigut la majoria, aquest ha sigut exercit, com a mitjana, per menys del 30% de la plantilla.
Encara que en els establiments més xicotets el teletreball ha estat menys implantat durant l'estat d'alarma (un 17,5% dels establiments de menys de 10 assalariats), un major percentatge mitjà de la seua plantilla s'ha acollit a aquesta modalitat (43,5%) en comparació amb els de major grandària.
Pot obtindre´s informació més detallada en el portal estadístic de la Generalitat (Informació estadística > Accés temàtic > Economia > Empreses > Indicadors de confiança empresarial).
Nota metodològica
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, en col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística, ha realitzat, per primera
vegada, una enquesta d'opinió sobre l'impacte de la COVID-19 en els establiments de la Comunitat Valenciana. L'enquesta es va dur a terme des del 15 de juny
fins al 6 de juliol de 2020.
El mòdul d'Impacte de la COVID-19 té com a objectiu recollir les opinions dels gestors dels establiments sobre diferents aspectes dels seus negocis durant i
després de l'estat d'alarma provocat per la crisi del coronavirus.
La metodologia, igual que la de l'ICE, es basa en la de l'índex TANKAN japonés, és a dir, no hi ha ni ponderació ni elevació segons les característiques
de l'establiment perquè l'opinió de cada informant compta el mateix. Aquesta permet la integració en la mostra nacional de les dades recollides per la
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.