1. Introducció
2. Elecció d'unitats territorials
3. Metodologia
L’objectiu específic d’aquesta operació és produir, amb caràcter anual per a les tres províncies de la Comunitat Valenciana i les 34 comarques especificades més amunt, els següents indicadors de pobresa, condicions de vida i renda, la definició dels quals pot trobar-se a l'apartat 5:
a) Taxa de risc de pobresa
b) Risc de pobresa i/o exclusió social (estratègia Europa 2020). Indicador AROPE
c) Risc de pobresa i/o exclusió social (nova definició 2021). Indicador AROPE
d) Dificultat per a arribar a final de mes amb els ingressos actuals
e) Taxa de privació material
f) Taxa de privació material severa
g) Taxa de privació material i social severa
h) Renda mitjana per unitat de consum
Cada un d’ells s’ha estimat per als següents col·lectius: total de la població, dones, hòmens i xiquets de fins a 15 anys complits.
Per a això es parteix dels fitxers de microdades de l’ECV, facilitats per l’Institut Nacional d’Estadística, en què les unitats de mostreig tenen identificada la comarca a què pertanyen. Com a informació auxiliar s’utilitzen els totals per edat i sexe de les estimacions de població basades en les Estimacions de població de la Comunitat Valenciana, els de persones inscrites com a treballadors en la Tresoreria General de la Seguretat Social i els de persones que cobren alguna pensió contributiva de les gestionades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Aquests dos últims agregats s’han obtingut de l’explotació estadística dels fitxers corresponents facilitats per aquests organismes.
Els models de xicotetes àrees utilitzats en aquesta operació s’han basat en l’ús de models lineals mixtos. En aquest marc, els models emprats han sigut, per a tots els casos, un model lineal mixt a nivell d’unitat on s’ha utilitzat com a variable dependent una variable dicotòmica 0/1 de l’indicador corresponent o la renda per unitat de consum en el cas de l’indicador de Renda mitjana per unitat de consum. Com a efectes fixos s’han considerat les variables indicadores de sexe, edat, percepció de rendes del treball i percepció de pensions de jubilació o supervivència. Com a efectes aleatoris s’han utilitzat la comarca, la secció mostral i la llar.
Açò genera un model lineal mixt amb l’estructura següent:
\(y_{dshj}=x_{dshj}\cdot\beta+u_{1,d}+u_{2,ds}+u_{2,dsh}+e_{dshj}\)
On d és el subíndex de la comarca, s el de la secció mostral, h el de la llar i j el de la persona. \(y_{dshj}\) és l’indicador corresponent a la persona j de la llar h en la secció s de la comarca d, \(x_{dshj}\) és el vector de variables auxiliars corresponent i \(\beta\) és un vector de paràmetres que ha d’estimar-se.
Finalment \(u_{1,d}\), \(u_{2,ds}\) i \(u_{2,dsh}\) són, respectivament, els efectes aleatoris de la comarca d, de la secció mostral s de la comarca d i de la llar h de la secció mostral s de la comarca d. Tots ells se suposen que són mútuament independents, amb distribucions de mitjana zero i desviacions típiques σ1, σ2 i σ3 respectivament; els errors e són independents entre ells, independents dels efectes aleatoris i tenen mitjana zero i desviació típica σ0.
L’ajust del model s’ha dut a terme per mitjà del mètode de quasi màxima versemblança residual. Amb això s’obtenen estimadors dels \(\beta\), de les variàncies dels efectes aleatoris i dels errors. Substituint aquests estimadors en les fórmules dels predictors lineals no esbiaixats òptims (BLUP) s’obté els BLUP empírics (EBLUP)
L’estimador de la mitjana d’un indicador donat per a la comarca d s’obté per mitjà de l’expressió següent:
\(\widehat{\overline{Y}}_{d} = \overline{X}_{d} \cdot \widehat{\beta} + \widehat{u}_{1;d}\)
On \(\overline{X}_{d}\) és la mitjana poblacional de les variables auxiliars de la comarca d, \(\widehat{\beta}\) és l’estimació de l’efecte fix \(\beta\) i \(\widehat{u}_{1;d}\) és l’EBLUP de \(u_{1;d}\). En el cas de comarques on l'ECV no dispose de mostra, s'ha utilitzat l’estimador sintètic, prenent \(\widehat{u}_{1;d}\) igual a 0. Les estimacions de les províncies s’han obtingut per mitjà de l’agregació de les comarques.
Finalment, es procedeix a calibrar els estimadors, de manera que les sumes de les estimacions dels totals de les comarques coincidisquen amb les corresponents estimacions de l’ECV per a la Comunitat Valenciana. Com la fracció de mostreig en l’ECV és molt xicoteta, s’ha optat per generar els estimadors dels totals en cada comarca, per mitjà de la multiplicació de la mitjana estimada pel total poblacional corresponent. Atès que els estimadors s'obtenen mitjançant la modelització de la mostra anual de l'ECV, juntament amb les corresponents variables auxiliars, la comparació interanual dels indicadors ha de fer-se amb precaució.
4. Errors de mostreig
Per a estimar l’error de mostreig s'ha utilitzat un algorisme del tipus jackknife, basat en les replicacions formades mitjançant l’eliminació successiva de cadascuna de les unitats primàries de mostreig (les seccions censals), i per a les quals es repeteix tot el procés d’estimació. Les taules d'error de mostreig d'aquesta publicació presenten els coeficients de variació de les replicacions d’aquestes estimacions, com el percentatge que representa l’arrel de l’error quadràtic mitjà respecte de l’estimació de la mitjana poblacional.
5. Definicions
És una mesura de pobresa relativa que s’obté del percentatge de persones la renda equivalent de les quals està sota el llindar de pobresa. El llindar de pobresa es fixa en el 60 % de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les persones (renda equivalent de les persones) i depén, per tant, de la distribució d’aquesta variable (d’ací el terme de pobresa relativa, ja que s’estableix respecte a la població a la qual pertany).
La mitjana és el valor que, si ordenem tots els individus de menor a major ingrés, deixa una meitat d'aquests per davall d'aquest valor i l’altra meitat per damunt.
En aquesta explotació, s’obté un llindar de pobresa considerant la distribució de la renda de la Comunitat Valenciana.
La taxa AROPE (sigles d'"Àt Risk Of Poverty or social Exclusion") forma part dels indicadors de l'estratègia Europa 2020 de la Unió Europea
Està definida com la proporció de població que està en alguna d'estes tres situacions:
- En risc de pobresa (60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum).
- En situació de carència material severa.
- En llars sense ocupació o amb baixa intensitat laboral. Són les llars en què els seus membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any anterior al de l'entrevista (període de referència dels ingressos).
Es calcula d'una banda el nombre de mesos en què els membres de la llar han estat treballant durant l'any de referència i, d'altra banda, el total de mesos en què teòricament eixos mateixos membres podrien haver treballat. Es calcula la ràtio i es determina si és inferior al 20%.
Esta variable no s'aplica en el cas de les persones de 60 i més anys
Les persones es comptabilitzen només una vegada si estan incloses en més d’un indicador.
La taxa AROPE de risc de pobresa o exclusió social es va modificar en 2021 d'acord amb els nous objectius de l'estratègia Europa 2030. Es defineix com aquella població que està almenys en alguna d'aquestes tres situacions:
- Risc de pobresa (la seua definició no canvia respecte a l'indicador antic).
- Carència material i social severa (s'afig carència social).
- Baixa intensitat en l'ocupació (nova definició 2021).
Per tant, en l'indicador nou s'han modificat dos dels seus tres components.
Es precisa una mica millor la definició de la 'Baixa intensitat en l'ocupació': són les llars en els quals els seus membres en edat de treballar (persones de 18 a 64 anys, excloent els estudiants de 18 a 24 anys, els jubilats o retirats, així com les persones inactives entre 60 i 64 la font principal de les quals d'ingressos de la llar siguen les pensions) ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any de referència. Aquesta variable no s'aplica en el cas de les persones de 65 i més anys.
Les persones es comptabilitzen només una vegada si estan incloses en més d’un indicador.
Proporció de persones que manifesten arribar a final de mes “amb dificultat” o “amb molta dificultat”.
La taxa de privació material és la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de tres conceptes dels nou següents:
1) No pot permetre's anar de vacacions almenys una setmana a l'any.
2) No pot permetre's una menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
3) No pot permetre's mantindre la vivenda amb una temperatura adequada.
4) No té capacitat per a afrontar gastos imprevistos.
5) Ha tingut retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
6) No pot permetre's disposar d'un automòbil.
7) No pot permetre's disposar de telèfon.
8) No pot permetre's disposar d'un televisor.
9) No pot permetre's disposar d'una llavadora.
A partir de l'edició de 2021, desapareixen de la llista de mancances la disponibilitat de telèfon, televisor o llavadora, una vegada contrastada la seua poca utilitat per a explicar situacions de privacions materials; quedant la manca material com la manca en almenys 3 conceptes d'una llista de 6, no considerant-se que hi haja un trencament de sèrie.
La taxa de privació material severa és la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de quatre conceptes dels nou anteriors, (sis a partir de 2021).
Nou indicador a partir de l'edició de 2021. Es calcula de manera separada per a cada membre de la llar.
Es construeix amb 13 components, dels quals set es defineixen a nivell de llar i sis són personals, diferents per a cada membre de la llar. Una persona està en situació de manca material i social severa si pateix almenys 7 de les 13 limitacions que formen la llista.
Els set conceptes definits a nivell de llar són:
1) No pot permetre's anar de vacacions almenys una setmana a l'any.
2) No pot permetre's una menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
3) No pot permetre's mantindre la vivenda amb una temperatura adequada.
4) No té capacitat per a afrontar gastos imprevistos.
5) Ha tingut retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
6) No pot permetre's disposar d'un automòbil.
7) No pot substituir mobles desbaratats o vells.
Els sis primers ja figuraven en la llista anterior i s'ha afegit l'últim.
Els sis conceptes definits a nivell de persona són:
1) No pot permetre's substituir roba desbaratada per una altra nova.
2) No pot permetre's tindre dos parells de sabates en bones condicions.
3) No pot permetre's reunir-se amb amics/família per a menjar o prendre alguna cosa almenys una vegada al mes.
4) No pot permetre's participar regularment en activitats d'oci.
5) No pot permetre's gastar una xicoteta quantitat de diners en si mateix.
6) No pot permetre's connexió a internet.
En el cas dels menors de 16 anys no es disposa dels sis conceptes enumerats anteriorment a nivell de persona. Per a aquests menors els valors d'aqueixos elements s'imputen a partir dels valors recollits per als membres de la seua llar amb 16 o més anys. Es diu que aquests menors viuen en llars (social i materialment) desfavorits.
Ingressos totals de les llars dividit entre el nombre total d’unitats de consum.
Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que assigna un pes d’1 al primer membre de la llar de 14 anys d'edat o més; un pes de 0,5 als altres, i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.
Una vegada calculat l’ingrés per unitat de consum de la llar s’adjudica aquest a cada un dels seus membres. Aquests ingressos per unitat de consum de les persones (o renda equivalent de la persona) s’utilitzen en el càlcul de mesures de pobresa relativa.