ÚLTIMES XIFRES
23 d'octubre de 2020


Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional 2019



PRINCIPALS RESULTATS

Taxa de risc de pobresa

Segons les dades oferides per l'ECV, el 20,9% de la població resident en la Comunitat Valenciana està per davall del llindar de risc de pobresa en 2019 (tenint en compte els ingressos de 2018 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana), 1,9 punts menys que fa un any. Per als hòmens la taxa de risc de pobresa se situa en el 20,0%, inferior al 21,8% de les dones. Per al col•lectiu de menors de 16 anys, la taxa se situa en el 24,9%, 4,0 punts superior a la del conjunt de la població.

Amb els models de xicotetes àrees, la taxa de risc de pobresa en la província d'Alacant en 2019 és del 25,5% enfront del 18,6% València i el 16,2% de Castelló. Les comarques que presenten major taxa de risc de pobresa en 2019 són el Baix Segura (32,0%), la Marina Alta (29,8%) i la Marina Baixa (27,8%). Per un altre costat les comarques amb menor taxa de risc de pobresa són el Alto Mijares (14,2%), els Ports (un 13,7%), i l'Alt Maestrat (13,2%).



Proporció de persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)

En l'ECV 2019, l'indicador agregat AROPE de risc de pobresa o exclusió social (tenint en compte els ingressos de 2018 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana) es va situar en el 24,4% per al total de la població de la Comunitat Valenciana, enfront del 27,6% de l'any anterior. Per sexe, els hòmens presenten una menor taxa (23,2%) que les dones (25,6%), mentre els menors de 16 anys presenten una taxa del 27,0% (2,6 punts superior al total població).

La major taxa AROPE, d'acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees per a 2019, s'observa en la província d'Alacant (29,0%) mentre en les províncies de València i Castelló és inferior (22,2% i 19,5% respectivament). Per comarques els majors valors corresponen al Baix Segura (34,5%), la Marina Alta (34,0%) i la Marina Baixa (31,0%) mentre els menors es donen en el Alto Mijares (17,8%), els Ports (16,6%) i l'Alt Maestrat (16,2%).



Proporció de persones residents en llars amb carència material

Quant a la proporció de persones residents en llars amb carència material (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 3 conceptes d'una llista de 9), d'acord amb les dades de l'ECV, va ser del 11,9% en 2019 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 0,8 punts menys que fa un any. Per als hòmens esta taxa se situa en el 10,7%, mentre per a les dones i els menors de 16 anys se situa en nivells superiors (13,0% i 14,2% respectivament).

Segons les dades generades per mitjà dels models de xicotetes àrees, la proporció de persones residents en llars amb carència material és superior en la província d'Alacant (13,4%), a les de València i de Castelló (11,1% i 10,4%). Quant a comarques, les majors proporcions s'observen en el la Marina Alta (16,0%), la Marina Baixa (15,5%) i Baix Segura (15,3%) i les menors en el Alto Mijares (8,8%), els Ports (8,6%) i l'Alt Maestrat (8,4%).



Proporció de persones residents en llars amb carència material severa

Per la seua banda, la proporció de persones residents en llars amb carència material severa (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 4 conceptes d'una llista de 9), amb les dades de l'ECV va ser del 4,8% en 2019 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 1,9 punts més que l'any anterior. Per sexe, la taxa es menor per a hòmens (4,1%) que per a dones (5,5%), mentre que per al col•lectiu de menors de 16 anys la taxa és de (7,0%).

Per províncies, els valors majors d'acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees, s'observen a Alacant (5,8%), mentre Castelló i València presenten un valor lleugerament inferior (3,8% i 4,3% respectivament). Les comarques del Baix Segura (6,8%), la Marina Alta (6,7%) i el Baix Vinalopó (6,6%), són les que presenten majors valors i els menors en les comarques de el Alto Mijares (3,3%) i els Ports i l'Alt Maestrat (3,1%).



Renda mitjana per unitat de consum

Quant a la renda mitjana per unitat de consum1, els resultats de l'Enquesta de Condicions de Vida per a 2019 (obtinguts amb els ingressos de les llars en 2018), la situen en 15.582 euros, superior als 15.038 de l'any anterior. Este valor presenta lleugeres diferències per sexe (hòmens 15.942 euros i dones 15.233), mentre en el cas dels menors de 16 anys el valor és inferior (14.274 euros).

Amb els models de xicotetes àrees, la província amb major nivell de renda per unitat de consum és Castelló amb 17.256 euros, enfront dels 16.236 euros de València i els 14.204 euros d'Alacant. Per la seua banda, les comarques que presenten majors nivells de renda per unitat de consum són la Plana Alta (17.775 euros), els Ports (17.971 euros) i l'Alt Maestrat (18.056 euros), i els menors s'obtenen per a la Marina Baixa (13.367 euros ), el Baix Segura (12.748 euros) i la Marina Alta (12.341 euros).

1 Per a facilitar la comparació dels ingressos entre llars amb distint nombre de membres s'utilitza la unitat de consum, que es calcula mitjançant la anomenada escala de l'OCDE modificada, que assigna un pes d'1 al primer adult, 0,5 als altres adults i 0,3 als menors de 14 anys. Així, per exemple, un adult que viu sol constitueix una unitat de consum; i una parella amb dos menors de 14 equivalen a 2,1 unitats de consum.


TAULA D'INDICADORS PER COMARQUES I PROVÍNCIES


  Taxa de risc de pobresa 2019 AROPE 2019 Carència material 2019 Carència material severa 2019 Renda mitjana per unitat de consum 2019
Comunitat Valenciana 20,9 24,4 11,9 4,8 15.582
Província d'Alacant 25,5 29,0 13,4 5,8 14.204
  El Comtat 18,8 22,7 11,2 4,5 16.005
  L'Alcoià 17,0 22,1 9,9 3,9 16.389
  L'Alt Vinalopó / El Alto Vinalopó 22,2 24,6 11,3 4,3 15.221
  El Vinalopó Mitjà / El Vinalopó Medio 19,8 23,7 11,9 5,6 15.633
  La Marina Alta 29,8 34,0 16,0 6,7 12.341
  La Marina Baixa 27,8 31,0 15,5 5,5 13.367
  L'Alacantí 24,3 27,8 12,3 5,3 14.991
  El Baix Vinalopó 23,6 27,0 12,8 6,6 14.254
  El Baix Segura / La Vega Baja 32,0 34,5 15,3 6,8 12.748
Província de Castelló 16,2 19,5 10,4 3,8 17.169
  Els Ports 13,7 16,6 8,6 3,1 17.971
  L'Alt Maestrat 13,2 16,2 8,4 3,1 18.056
  El Baix Maestrat 20,8 24,2 12,0 4,7 15.202
  L'Alcalatén 15,9 19,4 9,9 3,9 16.994
  La Plana Alta 15,4 19,0 9,7 3,6 17.775
  La Plana Baixa 15,2 18,3 10,7 3,7 17.256
  El Alto Palancia 16,8 20,1 10,1 3,9 16.558
  El Alto Mijares 14,2 17,8 8,8 3,3 17.571
Província de València 18,6 22,2 11,1 4,3 16.236
  El Rincón de Ademuz 17,3 21,3 10,5 4,2 16.400
  Los Serranos 16,4 20,0 10,0 3,9 16.829
  El Camp de Túria 16,6 21,4 10,8 4,2 16.157
  El Camp de Morvedre 16,7 21,6 10,5 4,4 16.516
  L'Horta Nord 16,4 20,2 11,2 4,0 17.258
  L'Horta Oest 14,5 21,1 10,6 4,0 16.921
  València 22,8 24,9 11,7 4,7 15.747
  L'Horta Sud 15,1 18,8 11,2 4,5 16.359
  La Plana de Utiel-Requena 17,5 21,2 11,2 4,4 16.675
  La Hoya de Buñol 19,2 22,1 11,0 4,1 16.591
  El Valle de Cofrentes-Ayora 18,2 22,3 10,9 4,4 16.021
  La Ribera Alta 18,2 21,3 10,3 3,6 16.331
  La Ribera Baixa 16,5 20,4 10,3 3,9 16.262
  La Canal de Navarrés 17,2 21,1 10,6 4,2 16.209
  La Costera 16,5 21,1 11,1 4,5 16.454
  La Vall d'Albaida 16,6 19,8 10,2 3,8 16.049
  La Safor 20,9 23,6 11,6 4,1 15.154



Proporció de persones residents en llars amb carència material 2019 (%)
per comarques i sexe

Taxa de risc de pobresa



NOTES METODOLÒGIQUES

Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional és una operació de periodicitat anual que té com a objectiu produir, per al nivell provincial i comarcal, indicadors de pobresa i condicions de vida, basats en l'Enquesta de condicions de vida (ECV) de l'INE i coherents amb ella. Ja que l'ECV no està dissenyada per a l'estimació d'agregats referits a àmbits territorials inferiors a la Comunitat Valenciana, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball en esta operació utilitza tècniques estadístiques d'estimació en àrees xicotetes, que es basen a incorporar informació auxiliar externa per mitjà de l'ajust de models lineals mixtos, que relacionen les dades de les diverses fonts. En este cas, la informació de l'ECV ha sigut suplementada amb tres fonts distintes: estimacions de població, afiliacions a la Seguretat Social i pensions contributives de la Seguretat Social.

En concret, per a les tres províncies i cada una de les 34 comarques de la Comunitat Valenciana, s'oferixen des de 2012 anualment, els següents indicadors de pobresa i condicions de vida:

a) Taxa de risc de pobresa

És una mesura de pobresa relativa que s’obté del percentatge de persones la renda equivalent de les quals està sota el llindar de pobresa. El llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les persones (renda equivalent de les persones) i depén, per tant, de la distribució d’aquesta variable (d’ací el terme de pobresa relativa, ja que s’estableix respecte a la població a la qual pertany).

La mitjana és el valor que, si ordenem tots els individus de menor a major ingrés, deixa una meitat d'aquests per davall d'aquest valor i l’altra meitat per damunt.

En aquesta explotació, s’obté un llindar de pobresa considerant la distribució de la renda de la Comunitat Valenciana.

b) Proporció de persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)

Europa 2020 és l’estratègia de creixement de la Unió Europea per a la pròxima dècada, aprovada pel Consell Europeu el 17 de juny de 2010. Es tracta d’aconseguir que la Unió Europea posseïsca una economia intel•ligent, sostenible i integradora. En aquesta estratègia s'utilitza ERPE per a denominar les persones en risc de pobresa i/o exclusió social o la sigla en anglés AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion).

Segons aquesta estratègia, es consideren persones en risc de pobresa i/o exclusió social les que estan en alguna de les tres situacions que es defineixen a continuació:

-En risc de pobresa (60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum).
-En carència material severa (amb carència, almenys, en quatre conceptes d’una llista de nou).
-En llars sense ocupació o amb baixa intensitat en l’ocupació (llars en què els membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l’any de referència). Les persones es comptabilitzen només una vegada si estan incloses en més d’un indicador.

c) Proporció de persones residents en llars amb carència material

És la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de tres conceptes dels nou següents:

1) No tindre retards en el pagament del lloguer, hipoteca, rebuts relacionats amb l'habitatge o compres a terminis
2) Mantindre l'habitatge amb una temperatura adequada durant els mesos de fred
3) Afrontar despeses imprevistes
4) Un menjar de carn o peix cada dos dies
5) Anar de vacances fora de casa, almenys una setmana a l’any
6) Un cotxe
7) Una llavadora
8) Un televisor de color
9) Un telèfon

d) Proporció de persones residents en llars amb carència material severa

És la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de quatre conceptes dels nou anteriors.

e) Renda mitjana per unitat de consum

Ingressos totals de les llars dividit entre el nombre total d’unitats de consum.

Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que assigna un pes d’1 al primer membre de la llar de 14 anys d'edat o més; un pes de 0,5 als altres, i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.

Una vegada calculat l’ingrés per unitat de consum de la llar s’adjudica aquest a cada un dels seus membres. Aquests ingressos per unitat de consum de les persones (o renda equivalent de la persona) s’utilitzen en el càlcul de mesures de pobresa relativa.

Cada un d'ells s'ha estimat per als següents col•lectius: total de la població, dones, hòmens i xiquets de fins a 15 anys complits.

També es calculen indicadors dels errors de mostratge.

Pot obtindre's informació més detallada en el portal estadístic de la Generalitat:

Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional

Enquesta de Condicions de Vida. Resultats per a la Comunitat Valenciana