ÚLTIMES XIFRES
10 d’octubre de 2023

Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional 2022

PRINCIPALS RESULTATS

Proporció de persones en risc de pobresa o exclusió social, taxa AROPE (nova definició 2021)

En l´ECV 2022, l´indicador agregat AROPE de risc de pobresa o exclusió social (tenint en compte els ingressos de 2021 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana) es va situar en el 23,9% per al total de la població de la Comunitat Valenciana, enfront del 27,8% de l´any anterior. Per sexe, els hòmens presenten una menor taxa (23,1%) que les dones (24,6%), mentre els menors de 16 anys presenten una taxa del 27,6% (3,7 punts superior al total població).

La major taxa AROPE, d´acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees per 2022, s´observa en la província d’Alacant (27,7%) mentre en les províncies de València i Castelló es inferior (21,9% i 20,2% respectivament). Per comarques els majors valors corresponen al Baix Segura (32,6%), la Marina Alta (31,1%) i la Marina Baixa (28,9%), mentre els menors es donen en el Alto Mijares (18,1%), l’Alt Maestrat (17,3%) i els Ports (16,7%).

TAXA AROPE PER COMARQUES 2022

Taxa de risc de pobresa

Segons les dades oferides per l´ECV, el 18,0% de la població resident en la Comunitat Valenciana està per davall del llindar de risc de pobresa en 2022 (tenint en compte els ingressos de 2021 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat Valenciana), 3,8 punts menys que fa un any. Per als hòmens la taxa de risc de pobresa se situa en el 17,7%, inferior al 18,2% de les dones. Per al col•lectiu de menors de 16 anys, la taxa se situa en el 22,8%, 4,8 punts superior a la del conjunt de la població.

Amb els models de xicotetes àrees, la taxa de risc de pobresa en la província d’Alacant en 2022 és de 22,0% enfront del 15,8% de València i el 14,3% de Castelló. Les comarques que presenten major taxa de risc de pobresa en 2022 són el Baix Segura (25,9%), la Marina Alta (23,5%) i la Marina Baixa (22,8%). Per un altre costat les comarques amb menor taxa de risc de pobresa són la Plana Baixa (12,5%), l’Alt Maestrat (12,0%) i els Ports (11,5%).

TAXA DE RISC DE POBRESA PER COMARQUES 2022

Proporció de persones residents en llars amb carència material

Quant a la proporció de persones residents en llars amb carència material (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 3 conceptes d´una llista de 6), d´acord amb les dades de l´ECV, va ser del 18,9% en 2022 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 1,5 punts més que fa un any. Per als homes esta taxa se situa en el 18,5%, mentre per a les dones i els menors de 16 anys se situa en nivells superiors (19,3% i 22,8% respectivament).

Segons les dades generades per mitjà dels models de xicotetes àrees, la proporció de persones residents en llars amb carència material és superior en la la província d’Alacant (20,9%), a les de València i Castelló (17,9% i 16,8%). Quant a comarques, les majors proporcions s´observen en la Marina Alta (23,7%), l’Alacantí (21,9%) i la Marina Baixa i el Baix Segura (21,4%), i les menors en la Plana Baixa (15,6%), l’Alt Maestrat (15,1%) i els Ports (14,8%).

Proporció de persones residents en llars amb carència material severa

Per la seua banda, la proporció de persones residents en llars amb carència material severa (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 4 conceptes d´una llista de 6), amb les dades de l´ECV va ser del 6,7% en 2022 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 0,4 punts menys que l’any anterior. Per sexe, la taxa es menor per a hòmens (6,4%) que per a dones (7,1%), mentre que per al col•lectiu de menors de 16 anys la taxa és de (9,9%).

Per províncies, els valors majors d´acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees, s´observen a Alacant (7,6%), mentre València i Castelló presenten un valor lleugerament inferior (6,5% i 4,7% respectivament). Les comarques del Marina Alta (9,1%), l’Alacantí (8,2%) i el Baix Segura (7,9%), són les que presenten majors valors i els menors en les comarques de els Ports i la Plana Alta (4,6%) i la Plana Baixa (3,9%).

Proporció de persones residents en llars amb carència material i social severa

Per la seua banda, la proporció de persones residents en llars amb carència material i social severa (proporció de persones que viu en llars que manquen almenys de 7 conceptes d´una llista de 13), amb les dades de l´ECV va ser del 6,9% en 2022 per a la població total de la Comunitat Valenciana, 0,6 punts menys que l’any anterior. Per sexe, la taxa es menor per a hòmens (6,6%) que per a dones (7,2%), mentre que per al col•lectiu de menors de 16 anys la taxa és de (11,4%).

Per províncies, els valors majors d´acord amb els resultats generats a través dels models de xicotetes àrees, s´observen a Alacant (7,8%), mentre València i Castelló presenten un valor lleugerament inferior (6,5% i 5,7% respectivament). Les comarques del la Marina Alta (9,1%), la Vega Baja (8,5%) i l’Alacantí (8,1%), són les que presenten majors valors i els menors en les comarques de la Plana Baixa (5,0%), l’Alt Maestrat (4,9%) i els Ports (4,7%).

Renda mitjana per unitat de consum

Quant a la renda mitjana per unitat de consum¹, els resultats de l´Enquesta de Condicions de Vida per a 2022 (obtinguts amb els ingressos de les llars en 2021), la situen en 17.444 euros superior als 16.474 de l´any anterior. Este valor presenta lleugeres diferències per sexe (hòmens 17.703 euros i dones 17.194), mentre en el cas dels menors de 16 anys el valor és inferior (15.879 euros).

Amb els models de xicotetes àrees, la província amb major nivell de renda per unitat de consum és Castelló con 19.186 euros, enfront dels 18.606 euros de València i els 15.335 euros d’Alacant. Per la seua banda, les comarques que presenten majors nivells de renda per unitat de consum són els Ports (20.504 euros), la Plana Alta (20.517 euros) i l’Horta Nord (20.644 euros), i els menors s´obtenen per a el Baix Vinalopó (15.093 euros), la Marina Alta (13.796 euros) i el Baix Segura (13.376 euros).

¹Per a facilitar la comparació dels ingressos entre llars amb distint nombre de membres s´utilitza la unitat de consum, que es calcula mitjançant la anomenada escala de l´OCDE modificada, que assigna un pes d´1 al primer adult, 0,5 als altres adults i 0,3 als menors de 14 anys. Així, per exemple, un adult que viu sol constitueix una unitat de consum; i una parella amb dos menors de 14 equivalen a 2,1 unitats de consum.

TAULA D´INDICADORS PER COMARQUES I PROVÍNCIES 2022

NOTES METODOLÒGIQUES

Indicadors de pobresa i condicions de vida a nivell subregional és una operació de periodicitat anual que té com a objectiu produir, per al nivell provincial i comarcal, indicadors de pobresa i condicions de vida, basats en l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’INE i coherents amb ella. Ja que l’ECV no està dissenyada per a l’estimació d’agregats referits a àmbits territorials inferiors a la Comunitat Valenciana, l’Institut Valencià d’Estadística en esta operació utilitza tècniques estadístiques d’estimació en àrees xicotetes, que es basen a incorporar informació auxiliar externa per mitjà de l’ajust de models lineals mixtos, que relacionen les dades de les diverses fonts. En este cas, la informació de l’ECV ha sigut suplementada amb tres fonts distintes: estimacions de població, afiliacions a la Seguretat Social i pensions contributives de la Seguretat Social.

En concret, per a les tres províncies i cada una de les 34 comarques de la Comunitat Valenciana, s’oferixen des de 2012 anualment, els següents indicadors de pobresa i condicions de vida:

a) Taxa de risc de pobresa

És una mesura de pobresa relativa que s’obté del percentatge de persones la renda equivalent de les quals està sota el llindar de pobresa. El llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les persones (renda equivalent de les persones) i depén, per tant, de la distribució d’aquesta variable (d’ací el terme de pobresa relativa, ja que s’estableix respecte a la població a la qual pertany).

La mediana és el valor que, si ordenem tots els individus de menor a major ingrés, deixa una meitat d’aquests per davall d’aquest valor i l’altra meitat per damunt.

En aquesta explotació, s’obté un llindar de pobresa considerant la distribució de la renda de la Comunitat Valenciana.

b) Proporció de persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). Nova definició.

La taxa AROPE de risc de pobresa o exclusió social es va modificar en 2021 d’acord amb els nous objectius de l’estratègia Europa 2030. Es defineix com aquella població que està almenys en alguna d’aquestes tres situacions:

-En risc de pobresa (60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum).
-En carència material i social severa (amb carència, almenys, en 7 conceptes d’una llista de 13).
-En llars sense ocupació o amb baixa intensitat en l’ocupació (llars en les quals els seus membres en edat de treballar (persones de 18 a 64 anys, excloent els estudiants de 18 a 24 anys, els jubilats o retirats, així com les persones inactives entre 60 i 64 la font principal de les quals d’ingressos de la llar siguen les pensions) ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l’any de referència. Aquesta variable no s’aplica en el cas de les persones de 65 i més anys).

Les persones es comptabilitzen només una vegada si estan incloses en més d’un indicador.

Aquest indicador s’ofereix des de 2021.

c) Proporció de persones residents en llars amb carència material

És la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de tres conceptes dels sis següents:

1) No pot permetre’s anar de vacacions almenys una setmana a l’any.
2) No pot permetre’s una menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
3) No pot permetre’s mantindre la vivenda amb una temperatura adequada.
4) No té capacitat per a afrontar gastos imprevistos.
5) Ha tingut retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
6) No pot permetre’s disposar d’un automòbil.

d) Proporció de persones residents en llars amb carència material severa

És la proporció de la població que viu en llars que manquen, almenys, de quatre conceptes dels sis anteriors.

e) Proporció de persones residents en llars amb carència material i social severa

L’indicador de carència material i social severa es calcula de manera separada per a cada membre de la llar.

Aquest nou indicador es construeix amb 13 components, dels quals set es defineixen a nivell de llar i sis són personals, diferents per a cada membre de la llar. Una persona està en situació de manca material i social severa si pateix almenys 7 de les 13 limitacions que formen la llista.

Els set conceptes definits a nivell de llar són:

      1) No pot permetre’s anar de vacacions almenys una setmana a l’any.
      2) No pot permetre’s una menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
      3) No pot permetre’s mantindre la vivenda amb una temperatura adequada.
      4) No té capacitat per a afrontar gastos imprevistos.
      5) Ha tingut retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
      6) No pot permetre’s disposar d’un automòbil.
      7) No pot substituir mobles desbaratats o vells.

Els sis conceptes definits a nivell de persona són:

      1) No pot permetre’s substituir roba desbaratada per una altra nova.
      2) No pot permetre’s tindre dos parells de sabates en bones condicions.
      3) No pot permetre’s reunir-se amb amics/família per a menjar o prendre alguna cosa almenys una vegada al mes.
      4) No pot permetre’s participar regularment en activitats d’oci.
      5) No pot permetre’s gastar una xicoteta quantitat de diners en si mateix.
      6) No pot permetre’s connexió a internet.

En el cas dels menors de 16 anys no es disposa dels sis conceptes enumerats anteriorment a nivell de persona. Per a aquests menors els valors d’aqueixos elements s’imputen a partir dels valors recollits per als membres de la seua llar amb 16 o més anys. Es diu que aquests menors viuen en llars (social i materialment) desfavorits.

Aquest indicador s’ofereix des de 2021.

f) Renda mitjana per unitat de consum

Ingressos totals de les llars dividit entre el nombre total d’unitats de consum.

Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que assigna un pes d’1 al primer membre de la llar de 14 anys d’edat o més; un pes de 0,5 als altres, i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.

Una vegada calculat l’ingrés per unitat de consum de la llar s’adjudica aquest a cada un dels seus membres. Aquests ingressos per unitat de consum de les persones (o renda equivalent de la persona) s’utilitzen en el càlcul de mesures de pobresa relativa.