MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
Notes metodològiques
1. Introducció
Les estadístiques sobre naixements, matrimonis i defuncions, denominades tradicionalment moviment natural de la població (MNP) són l'exemple més clàssic d'informació estadística obtinguda com a subproducte d'operacions administratives. La informació de naixements, matrimonis i defuncions procedeix de l'aprofitament estadístic de les inscripcions practicades en el Registre Civil. Aquestes inscripcions tenen com a finalitat constituir-se en registre fefaent i públic de diversos esdeveniments: naixement, filiació, nom i cognoms, emancipació, modificacions judicials de la capacitat de les persones, pàtria potestat, matrimoni i defunció, entre altres.
2. Objectius
Aquesta estadística té com a objectiu la quantificació dels naixements, matrimonis i defuncions, així com el coneixement de determinades característiques associades a aquests fenòmens.
El coneixement de les característiques de la població resident a la Comunitat Valenciana resulta imprescindible per a qualsevol anàlisi de les realitats socials dels pròxims anys, i permet una millor planificació a tots els nivells. L'aproximació a aquest coneixement pot fer-se des d'un punt de vista estàtic o dinàmic, tenint en compte els fluxos de població. Dins d'aquest últim enfocament es troben les estadístiques sobre naixements, matrimonis i defuncions, anomenades del moviment natural de la població.
La informació facilitada pel moviment natural de la població constitueix, junt amb la informació sobre migracions, una font indispensable per a l'estudi de l'evolució de la població al llarg del temps i permet la quantificació d'aquests fluxos, així com de la seua incidència sobre el volum i l'estructura de la població de la Comunitat Valenciana i d'altres subàmbits d'aquesta.
3. Procediment d'obtenció de la informació
La informació per a l'elaboració de les estadístiques del MNP té el seu origen, com ja s'ha indicat, en l'acte administratiu d'inscripció en el Registre Civil. La recollida d'aquesta informació la realitza l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i en virtut del conveni subscrit entre l'Institut Nacional d'Estadística i la Generalitat Valenciana, la causa de defunció és codificada per la Conselleria de Sanitat. Finalment, és a l'INE a qui li correspon la consolidació i l'establiment dels fitxers definitius sobre el moviment natural de la població.
Amb l'objectiu principal d'intentar millorar la qualitat de la informació, l'INE enllaça en els fitxers definitius informació administrativa sobre nivell d'estudis, professió, relació amb l'activitat i estat civil a partir de l'any 2016, encara que en el cas de les defuncions incorpora informació administrativa sobre el nivell d'estudis des de 2014. Aquesta informació és susceptible de ser modificada en un futur, si es disposa d'informació més consolidada.
En les taules que es presenten en aquesta publicació quan es fa referència a la professió s'està considerant conjuntament la professió i la relació amb l'activitat
3. Definicions
Poblacional: per a naixements l'estudi es limita al conjunt dels nascuts inscrits a la Comunitat Valenciana o en una altra comunitat autònoma amb residència de la mare en algun municipi de la Comunitat Valenciana.
Per a matrimonis es reflecteixen les característiques d'aquells que han fixat la seua residència a la Comunitat Valenciana, mentre que per als cònjuges es consideren, d'una banda, aquells la residència anterior a contraure matrimoni dels quals es trobava a la Comunitat Valenciana i, d'una altra, aquells que al contraure matrimoni estableixen la seua residència (residència futura) a la Comunitat Valenciana.
Respecte a les defuncions són considerades aquelles en què la residència de l'afectat pel succés es trobava en algun municipi de la Comunitat Valenciana.
Geogràfic: s'ofereixen les característiques d'aquells successos en què la residència, a què s'ha fet referència anteriorment, es troba a la Comunitat Valenciana, considerant-se en les taules altres subàmbits com el provincial, el comarcal i el municipal.
L'agrupació de municipis en comarques utilitzada en aquesta piblicació es correspon amb les demarcacions territorials homologades de rang 1 (DTH1) recollides en la publicació Proposta de demarcacions territorials homologades (València, 1988: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Administració Pública).
Temporal: les dades es refereixen als fenòmens ocorreguts durant l'any de referència.
Part
El concepte de part utilitzat coincideix amb l'accepció medicobiològica, és a dir, expulsió o extracció del cos de la mare del producte de la concepció viable, podent ser aquest producte senzill o múltiple.
Maturitat
Duració de la gestació. S'ha considerat que un part és prematur quan s'ha produït abans de completar les 37 setmanes de gestació.
Part distòcic
Es considera que un part és distòcic (no normal) quan es produeix alguna complicació que requereix la participació activa del metge per a resoldre el problema.
Nascut viu
És el producte de la concepció que després de la seua expulsió o extracció completa del cos de la mare, respira o manifesta qualsevol altre signe de vida.
Mort fetal tardana
Fa referència al producte de la concepció viable, de més de 180 dies de gestació i/o pes igual o superior a 500 grams, mort abans de la seua completa expulsió o extracció del cos de la mare.
Interval genèsic
Fa referència tant a l'interval protogenèsic com a l'intergenèsic, definits a continuació.
Interval protogenèsic
Es refereix al període de temps comprés entre la data de matrimoni i la data de naixement del primer fill nascut viu. Òbviament, només es pot calcular en el cas de naixements dins del matrimoni.
Interval intergenèsic
Es refereix al temps entre dos nascuts vius consecutius.
Ordre del naixement
Nombre total de fills nascuts vius que ha tingut la mare, inclòs el que es classifica. Per a aquesta variable, s'ha canviat el mètode de càlcul en les dades de l'any 2007 per als nascuts vius en parts múltiples. Fins al 2006 inclòs, l'ordre de naixement de cada nascut viu en un part múltiple es calculava per la suma del nombre de fills nascuts vius en parts anteriors més el nombre de fills nascuts vius en el part actual, de manera que tots els nascuts vius en un part múltiple tenien el mateix ordre. A partir de l'any 2007, cada nascut viu en un part múltiple té un ordre distint, ja que el del primer nascut viu en el part múltiple serà el nombre de fills nascuts vius en parts anteriors més un, el del segon nascut viu serà el nombre de fills nascuts vius en parts anteriors més dos, i així successivament per a la resta dels nascuts vius en el part múltiple.
Matrimoni
El concepte de matrimoni és el legal, és a dir, tot aquell inscrit en el Registre Civil.
Forma de celebració
La unió legal del matrimoni pot establir-se per un procediment civil o religiós, i pot ser aquest últim, al seu torn, segons la religió catòlica o segons una altra religió.
Defunció
És la desaparició definitiva de tot signe de vida en qualsevol moment posterior al naixement d'un nascut viu.
5. Presentació de resultats
Les agrupacions territorials considerades són:
· Comunitat autònoma
· Províncies
· Comarques
· Municipis
La informació que s'ofereix s'agrupa en els apartats següents:
- Naixements
En aquest apartat es consideren els nascuts vius, així com els fenòmens relacionats amb el naixement tal com les morts fetals tardanes i els parts.
- Matrimonis
S'ha distingit entre matrimonis de persones del mateix sexe i matrimonis de persones de diferent sexe i en aquests últims s'han considerat tres subconjunts a l'hora de presentar la informació: el primer és el matrimoni com a unitat conjugal i el segon i el tercer estan referits a l'espòs i a l'esposa respectivament.
- Defuncions
S'han considerat, entre altres, les característiques demogràfiques de sexe i edat, però en aquesta publicació referent al moviment natural de la població no s'ha considerat l'estudi de la causa de mort, fenomen que per a determinats àmbits i tenint en compte determinades característiques és abordat per la Conselleria de Sanitat.