ÚLTIMES XIFRES
17 de març de 2020
PRINCIPALS RESULTATS
Creixement vegetatiu
Segons les dades definitives de les estadístiques del Moviment natural de la població corresponents a l'any 2018, el creixement vegetatiu (naixements-defuncions) de la Comunitat Valenciana va ser de -7.312, i totes les províncies presenten un creixement vegetatiu negatiu.
| Moviment natural de la població |
C. Valenciana | P. d'Alacant | P. de Castelló | P. de València |
|---|---|---|---|---|
| Naixements | 38.018 | 14.161 | 4.580 | 19.277 |
| Defuncions | 45.330 | 16.270 | 5.595 | 23.465 |
| Creixement vegetatiu | -7.312 | -2.109 | -1.015 | -4.188 |
Respecte a l'any anterior el creixement vegetatiu experimenta una disminució, ja que l'any 2017 era de -4.486, tal com pot apreciar-se en la taula següent. Aquesta disminució s'ha produït a les tres províncies i és deguda, en general, a una disminució dels naixements i un augment de les defuncions.
| Creixement vegetatiu | C. Valenciana | P. d'Alacant | P. de Castelló | P. de València |
|---|---|---|---|---|
| Any 2014 | 2.793 | 1.103 | 331 | 1.359 |
| Any 2015 | -901 | 51 | -284 | -668 |
| Any 2016 | -700 | 104 | -36 | -768 |
| Any 2017 | -4.486 | -935 | -508 | -3.043 |
| Any 2018 | -7.312 | -2.109 | -1.105 | -4.188 |
A l'àmbit de comarques les tres que tenen més creixement vegetatiu en valors absoluts són: el Camp de Túria (266), el Baix Vinalopó (151) i l'Horta Sud (-27), mentre que les de menor creixement vegetatiu són: València (-1.522), la Marina Alta (-579) i la Ribera Alta (-523). En termes relatius el menor creixement vegetatiu es dona principalment en comarques de l'interior de les províncies de Castelló i de València, mentre que el major creixement vegetatiu es dona al Camp de Túria, el Baix Vinalopó, l'Horta Oest i l'Horta Sud.
Naixements
Durant l'any 2018 s'ha produït una disminució de la natalitat en termes absoluts i el nombre de naixements de mare estrangera continua tenint un pes considerable sobre el total de naixements.
| Naixements | Total | Mare espanyola | Mare estrangera | %estrangera/total |
|---|---|---|---|---|
| Any 2014 | 44.343 | 35.948 | 8.395 | 18,93 | Any 2015 | 43.450 | 35.206 | 8.244 | 18,97 |
| Any 2016 | 41.997 | 33.779 | 8.218 | 19,57 |
| Any 2017 | 40.318 | 32.161 | 8.157 | 20,23 |
| Any 2018 | 38.018 | 29.674 | 8.344 | 21,95 |
El calendari de la fecunditat de la població femenina estrangera presenta diferències amb el de la població femenina espanyola, ja que per a aquesta última el grup d'edats en què es produeixen més naixements és el de 30 a 34 anys, mentre que per a les estrangeres és el de 25 a 29. El patró de fecunditat de les dones estrangeres és substancialment més jove, com pot apreciar-se en el gràfic següent que mostra les taxes específiques de fecunditat segons nacionalitat per al període 2017-2018.
A l'àmbit comarcal les majors taxes de natalitat corresponen al Baix Vinalopó, el Baix Segura i el Camp de Túria.
Defuncions
El nombre de defuncions presenta un augment respecte a l'any 2017. Aquest augment succeeix a les províncies d'Alacant i Castelló.
| Defuncions | C. Valenciana | P. d'Alacant | P. de Castelló | P. de València |
|---|---|---|---|---|
| Any 2014 | 41.550 | 14.877 | 5.036 | 21.637 |
| Any 2015 | 44.351 | 15.853 | 5.382 | 23.116 |
| Any 2016 | 42.697 | 15.155 | 5.139 | 22.403 |
| Any 2017 | 44.804 | 15.974 | 5.293 | 23.537 |
| Any 2018 | 45.330 | 16.270 | 5.595 | 23.465 |
A l'àmbit comarcal la major mortalitat relativa, mesurada a través de la taxa bruta de mortalitat, es presenta com era d'esperar a les comarques més envellides com el Rincón de Ademuz, el Alto Mijares i l'Alt Maestrat i, en general, a les comarques de l'interior de les províncies de Castelló i de València
Matrimonis
El nombre de matrimonis durant l'any 2018 ha experimentat una lleugera disminució respecte a l'any 2017, produïda per la disminució experimentada a les tres províncies. Dels 18.082 matrimonis celebrats en 2018 que fixen la seua residència a la Comunitat Valenciana, 17.493 corresponen a matrimonis de persones de diferent sexe i 589 corresponen a matrimonis de persones del mateix sexe.
| Matrimonis | C. Valenciana | P. d'Alacant | P. de Castelló | P. de València |
|---|---|---|---|---|
| Any 2014 | 17.372 | 5.929 | 1.941 | 9.502 |
| Any 2015 | 18.029 | 6.144 | 2.031 | 9.854 |
| Any 2016 | 18.929 | 6.772 | 2.042 | 10.115 |
| Any 2017 | 18.621 | 6.842 | 2.056 | 9.723 |
| Any 2018 | 18.082 | 6.512 | 1.937 | 9.633 |
Municipis de més de 10.000 habitants
Els municipis de més de 10.000 habitants, que segons les estimacions de població a 1 de gener de 2018, acumulen més del 80% de la població de la Comunitat Valenciana, han sumat, en l'any 2018, 31.595 naixements i 36.130 defuncions, és a dir, un saldo natural negatiu de 4.535 persones, la qual cosa suposa una taxa de creixement natural negatiu de -1'12 per cada 1.000 habitants.
Aquesta visió agregada contrasta amb el comportament heterogeni dels 98 municipis que formen aquest conjunt, que van des de Callosa de Segura, amb una taxa de creixement natural de 5'20, fins a Rojales amb -7'43. Igualment destaquen Almoradí, la Pobla de Vallbona, Paiporta i Albatera amb les majors taxes de creixement natural (4'63, 3'91, 3'59 i 3'39, respectivament), i Benifaió, Monòver, Guardamar del Segura, i Canals amb les més baixes (-5'41, -4'28, -4'23 i -4'19, respectivament).
NOTA METODOLÒGICA
Les estadístiques del Moviment natural de la població tenen com a objectiu la quantificació dels naixements, defuncions i matrimonis, així com el coneixement de determinades característiques associades a aquests fenòmens per mitjà del tractament i explotació dels fitxers obtinguts de la gravació dels butlletins estadístics de parts, matrimonis i defuncions. La informació de base es genera per mitjà de l'aprofitament estadístic de les inscripcions realitzades en el Registre Civil.
La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball elabora una explotació específica d'aquesta estadística per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Pot obtindre's informació més detallada al portal estadístic de la Generalitat:
Moviment Natural de la Població