ÚLTIMES XIFRES
24 de gener de 2024

MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ 2022.
COMUNITAT VALENCIANA

PRINCIPALS RESULTATS

Creixement vegetatiu

Segons les dades definitives de les estadístiques del moviment natural de la població corresponents a l'any 2022, el creixement vegetatiu (naixements-defuncions) de la Comunitat Valenciana va ser de -14.232, i totes les províncies presenten un creixement vegetatiu negatiu.

Respecte a l'any anterior el creixement vegetatiu experimenta una disminució, ja que l'any 2021 era de -13.971, tal com pot apreciar-se en la taula següent. Esta disminució s'ha produït a la província de València i és deguda fonamentalment a l'augment de les defuncions respecte a l'any anterior.

Totes les comarques de la Comunitat Valenciana tenen un creixement vegetatiu negatiu. Les tres comarques que tenen un creixement vegetatiu menys negatiu són: el Rincón de Ademuz (-41), el Alto Mijares (-43) i els Ports (-66), mentre que les que presenten creixement vegetatiu més negatiu són: València (-2.765), el Baix Segura (-1.142) i l'Alacantí (-862). En termes relatius (creixement vegetatiu per cada 1.000 habitants) el menor creixement vegetatiu es dona principalment en comarques de l'interior de les províncies de Castelló i de València.

Naixements

Durant l'any 2022 s'ha produït una lleugera disminució de la natalitat en termes absoluts a la Comunitat Valenciana. Per províncies esta disminució es dona a València i fonamentalment a Alacant. El nombre de naixements de mare estrangera continua tenint un pes considerable sobre el total de naixements.

El calendari de la fecunditat de la població femenina estrangera presenta diferències amb el de la població femenina espanyola, en concret, per a esta última la taxa de fecunditat específica més elevada es dona en el grup d'edat de 30 a 34 anys, que és notablement superior a la taxa corresponent al grup de 25 a 29. En el cas de la població femenina estrangera la taxa corresponent al grup de 30 a 34 també és la més elevada però la diferència amb la corresponent al grup de 25 a 29 és considerablement menor que l'observada en les dones de nacionalitat espanyola. El patró de fecunditat de les dones estrangeres seguix sent més jove, com pot apreciar-se al gràfic següent que mostra les taxes específiques de fecunditat (naixements de dones d'un grup d'edat per cada 1.000 dones d'este grup) segons nacionalitat per al període 2021-2022.

A l'àmbit comarcal les majors taxes de natalitat (naixements per 1.000 habitants) corresponen a la Ribera Alta, el Baix Segura i el Baix Vinalopó, i les menors corresponen al Rincón de Ademuz, el Valle de Cofrentes-Ayora i el Alto Mijares.

Defuncions

El nombre de defuncions presenta un lleuger augment respecte a l'any 2021. Este augment que es produïx només a la província de València, representa un increment del 0,38% respecte a l'any anterior per al conjunt de la Comunitat Valenciana.

A l'àmbit comarcal, en 17 de les 34 comarques es produïx un augment del nombre de defuncions. La major mortalitat relativa, mesurada a través de la taxa bruta de mortalitat (defuncions per 1.000 habitants), es presenta com era d'esperar a les comarques més envellides com el Rincón de Ademuz, l'Alt Maestrat i el Alto Mijares, en general, a les comarques de l'interior de les províncies de Castelló i de València.

Matrimonis

El nombre de matrimonis registrats en 2022 amb residència a la Comunitat Valenciana va ser 19.940, la qual cosa suposa un notable augment respecte als 16.548 de l'any 2021. Este augment es produïx amb una intensitat pareguda a les tres províncies. D'estos 19.940 matrimonis, 19.079 corresponen a matrimonis de persones de diferent sexe i 861 corresponen a matrimonis de persones del mateix sexe.

Municipis de més de 10.000 habitants

Els municipis de més de 10.000 habitants que, a 1 de gener de 2022, acumulen més del 80% de la població de la Comunitat Valenciana, han sumat, en l'any 2022, 29.825 naixements i 40.243 defuncions, és a dir, un saldo natural negatiu de -10.418 persones, la qual cosa suposa una taxa de creixement natural negatiu de -2,48 per cada 1.000 habitants.

Esta visió agregada contrasta amb el comportament heterogeni dels 102 municipis que formen este conjunt, que van des d'Albatera, amb una taxa de creixement natural de 3,06, fins a Utiel amb -8,57. Igualment destaquen Callosa de Segura, Orpesa i Paterna amb les majors taxes de creixement natural (2,69, 1,88 i 1,62, respectivament), i Rojales, Teulada i Cullera, amb les més baixes (-8,38, -7,52, i -6,11, respectivament).

NOTA METODOLÒGICA

Les estadístiques del moviment natural de la població tenen com a objectiu la quantificació dels naixements, defuncions i matrimonis, així com el coneixement de determinades característiques associades a estos fenòmens per mitjà del tractament i explotació dels fitxers obtinguts a partir dels butlletins estadístics de parts, matrimonis i defuncions. La informació de base es genera per mitjà de l'aprofitament estadístic de les inscripcions realitzades en el Registre Civil.

L'Institut Valencià d'Estadística elabora una explotació específica d'esta estadística per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

Pot obtindre's informació més detallada al portal estadístic de la Generalitat: